Anem per feina! prou de pastanagues

Recordeu la macro gegantina manifestació del 2012?

Va ser només un dies abans de que el MHP marxés cap a Madrid a presentar aquell mort, que ja s’intuïa el 2010 que mort seria, denominat Pacte Fiscal.

En Mas sabia que li fotrien un cop de porta al nas tant fort i previsible que va acabar com el nas del Rudolph, el cérvol del Pare Noel.

Òbviament després d’això calia inventar alguna cosa ràpidament no fos cas que l’onada de la manifestació, a la qual no hi va anar, li passes per sobre. L’invent va passar a denominar-se “Dret a decidir”, un nou “engendro” que després d’una bona rentada de cervell, s’implantà en el cap de molts catalans i catalanes, com l’única solució possible.

Així, la DUI i la pròpia Independència s’esfuma i es dilueix entre les frases de “volem votar”, “consulta..”, “demanem a Espanya que es doni autorització”… la llista és inacavable i ens manté activats el suficient com perquè sembli que s’estant fent “cosetes” però la realitat és que som on estàvem el 2010 perquè no hem obtingut res de res, bé … sí, retallades, un empobriment general de la població i una pregunta retorçada amb interpretació absolutament malèfica i esbiaixada, que ningú absolutament volia i que ens han encolomat de forma extraordinàriament brillant.

I ara prepareu-vos que, com dirien aquells vells dibuixos animats “no se vayan que todavia hay MAS”.

Atès que la consulta, que podríem denominar enquesta, tindrà un final més o menys similar al del pacte fiscal i tots ho saben, ja estan preparant un nou invent que té el nom de plebiscitàries. Perquè les plebiscitàries només seran unes eleccions autonòmiques més i segurament tot quedarà igual.

Al final però, tot això és per guanyar temps, temps per seguir marejant la perdiu, temps per seguir fent la Puta i la Ramoneta”, temps per no fer res.

Perquè els catalans i catalanes continuem mirant endavant amb la esperança de que trobarem el camí correcte, però els nostres polítics tenen la mirada posada en un altre camí i a base de invents i més invents mantenen el caliu i mantenen les seves cadires, mentre ens proposen que el Rei de les Espanyes sigui el nostre Rei, que el castellà sigui cooficial, que tinguem dues nacionalitats, etc, etc. …

Ara ha de ser l’hora de la DUI i que no ens venguin més invents.

Visca Catalunya Independent! !!*!!

Jordi Laboria

Jordi Fornas molt per sobre dels tancs. DUI, aquest 2014.

Jordi Fornas té l’empenta i l’energia per pujar dalt d’un tanc com va fer Ieltsin.

Jordi Fornas és capaç de Proclamar la Independència, Declarar-la sense necessitar demanar permís a ningú.

Reforcem-lo i recolzem-lo.

Fem l’UDIC i que l’UDIC empenyi la DUI.

Ara és l’hora de concentrar totes les forces de que siguem capaços i d’encarar-les vers l’objectiu definitiu: LA INDEPENDÈNCIA CATALANA.

Ho hem de fer abans del 31 de desembre del 2014.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i promotor de l’UDIC
“Units per Declarar la Independència Catalana!

Precisions entorn del Projecte Fornas l'”UDIC” i Declarar la Independència:

Precisions entorn del Projecte Fornas l'”UDIC” i Declarar la Independència:

El Projecte Fornas: Presentar-se a les properes europees amb una associació d’electors “UDIC”per legitimar-se per a Declarar la Independència de Catalunya.

El procés d’independència catalana o la concreció darrera del MxI (Moviment per a la independència definit en els documents inicials de l’ANC) és interpretat en aquest moment previ a les eleccions Europees per un home del poble, un home llançat, pioner i amb l’ideal de la nostra independència ben viu en el seu cor i en la seva ment, es tracta de Jordi Fornas com s’insinua en el títol d’aquest escrit.

Jordi Fornas ve avalat per un currículum ben simple però molt significatiu. Jordi Fornas va ser elegit batlle de Gallifa en les darreres eleccions municipals i com a tal va ostentar la representació de Gallifa dins l’AMI. En la segona assemblea de l’AMI (15 de febrer a Vilanova i La Geltrú) tal dia va fer un any (que no es pensi ningú que va ser la setmana passada). Jordi Fornas va defensar dos punts essencials en una ponència estratègiques i els va guanyar per unanimitat dels dos-cents batlles que hi eren presents, aquests dos punts de la ponència van pujar molt l’alçada del llistó independentista d’aquesta associació de Municipis per a la Independència, es tracta de les següents, la primera que cada un dels sis-cents vuitanta-tres ajuntamentss i dels 36 ens locals i les dues diputacions amb que compta l’AMI paguin el més aviat possible els seus impostos a la Generalitat de Catalunya i en segon lloc que també declarin el seu territori com a territori alliberat de l’invasor espanyol que des de fa cinc-cents anys es va ficant de mica en mica dins de casa nostra.

Ara, des del mateix dia que faltava tot just un any per a les eleccions europees, el 25 de maig de 2013, aquest nou «rei David» català -recorden aquell jove pastor, rosset i fil d’or, que va esdevenir el Rei més gran que mai més va tenir Israel-, ara Jordi Fornas amb el seu ferm i a flor de pell «esperit Macià» de voler guanyar en tot i per tot la Independència de tota la nostra Nació per a tots els catalans, ara ha considerat i proposa sense titubejar que ha arribat l’hora de fer la Independència concreta, el darrer pas, el més convenient abans d’assolir-ne la fita. Declarar la Independència Catalana si les urnes europees li donen la legitimitat per fer-ho.

Davant d’aquest eficaç currículum els independentistes hem de veure una possibilitat més, un altre camí que el que intenta imposar en exclusiva i sense disidències de cap mena l’actual President de la Generalitat Catalana. Seria d’inconscients deixar el nostre procés en mans de l’atzar d’una sola possibilitat. Jordi Fornas ha demostrat en tres o quatre coses la seva lucidesa de ment i la seva fermesa de caràcter. La gent política que ha estat aprop seu, enfrontats, a favor o en contra, han pogut comprovar aquestes característiques de la seva persona que el fa adient per a defensar i guanyar la nostra independència.

Ara, a partir del més d’abril, segons la legislació europea, necessitarem l’aval de 15.000 signatures o l’aval de 50 càrrecs electes, per tal que Jordi Fornas pugui presentar una llista de 54 catalans als esmentats comicis amb un sol programa i objectiu, Declarar la Independència si rep l’aval de legitimitat que li pot aportar la ciutadania catalana de tots els territoris de la nostra nació amb el seu vot el 25 de maig d’enguany.

La idea i la campanya de Jordi Fornas són d’una potència extraordinària perquè encarnen el que ara falta i el que ara toca: Declarar la Independència catalana.

Els catalans de tots els partits i de totes les sensibilitats independentistes no faríem cap mal a cap dels nostres líders si de moment fessin costat a Fornas i a la seva idea, no és bo deixar el país amb un sol discurs, em refereixo al discurs i projecte de Mas, a saber, una Consulta sota la llei espanyola, una Consulta no vinculant, una Consulta amb una pregunta partida que es pot interpretar de mil maneres, en resum que quelcom tan important com la nostra independència -valor polític primer de tota nació- no podem deixar-ho en mans d’un seguit d’imponderables com pot ser que la Consulta proposada per el MHP Mas superi tots els esculls tècnics negatius que l’envolten o que un cop superats tots i suposant que s’interpreti que guanya majoritàriament els dos «SÍ», per obra de màgia es transformi el que fins aleshores no era vinculant en una ordre impositiva pel MHP Mas i el seu govern.

Jordi Fornas encarna un altre discurs alternatiu: 1) la Declaració d’Independència convé 2)la Declaració d’Independència és ben vista pels millors especialistes mundials en la matèria 3) la Declaració d’Independència s’ha de fer en tot procés d’aquestes característiques, s’ha de fer abans o després, però s’ha de fer i quan més aviat millor 4) la Declaració d’Independència és la porta i el passadís per a esdevenir un afer internacional, mentre es traca d’un afer domèstic, en aquest cas de l’estat espanyol , ningú et pren en consideració i tampoc s’hi vol ficar. Sense una declaració d’independència cap estat pot reconèixer Catalunya com a nou estat ni com a subjecte de sobirania efectiva. 4) La prompta Declaració d’Independència en cas de fer-se actuarà com un escut o una vacuna enfront de possibles imprevistos que ens vulguin procurar de la nit al dia els contraris de tota mena i de tot origen a la nostra plena llibertat nacional …

I el que és més important del Projecte Fornas és que ell, Jordi Fornas, està determinat a fer aquesta Declaració d’Independència, només necessita la confiança i el suport dels catalans, primer amb la signatura de suport a la seva candidatura a les europees, i ves a saber … potser després amb el vot de molts catalans provinents tan de les illes, com del País Valèncià, com de la Franja o del Principat.

Aquest abril signeu per Jordi Fornas i després, el 25 de maig, si voleu de veritat la llibertat i la plenitud per a Catalunya, voteu per la Declaració d’Independència.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i promotor de l’UDIC «Units per a Declarar la Independència Catalana»_

Vegeu al facebook les sigles “UDIC”

Sortirem com fures contra la jugular de l’Europa comodona. Reding via fora!

Sortirem com fures contra la jugular de l’Europa comodona. Reding via fora!

La senyora Reding és l’exemple de l’Europa comodona que es vol expulsar de sobre els catalans i no té vergonya en tornar-nos a trair com va fer Anglaterra el 1714, tan li fa a la senyora Reding  i a l’Europa que representa que Catalunya caigui de nou en el pou fosc i presó secular que representa per a nosaltres la malèfica i depredadora Espanya, tan els hi fa!

Els catalans lliures catalogats amb el mot d’independentistes, nosaltres! no ho podem ni ho volem consentir!

Els catalans només volem una Catalunya lliure i plena, mestressa de si mateixa, un estat europeu exactament igual que els altres estats europeus, sense aspirar per part nostre a cap privilegi extra que no sigui la dignitat d’un Poble mil·lenari com el nostre i en complir les nostres obligacions envers la comunitat internacional.

Exigim a la senyora Reding que se’n vagi cap aquesta Europa egoista que ella representa, que ens deixi en pau als catalans i Catalunya perquè li podem donar lliçons de democràcia i respecte, del respecte que se li deu a tot poble, a la seva llibertat i a l’expressió plena de la seva idiosincràcia, a la capacitat innata a autogovernar-se, i li donem la lliçó com hereus que som d’aquella Catalunya ben nostra que va ser capaç ja fa centúries, de fer realitat el pacte de “Pau i Treva”, com hereus que som del país que va tenir el primer Parlament d’Europa, la Catalunya dels set segles de sobirania pròpia … fins que el 1714 ens va ser arrebassada del tot per Castella amb l’ajut inestimable de la traïdora Anglaterra i els seus interessos geoestratègics d’aquell moment.

Senyora Reding i europa tota, ha de saber que aquesta vegada els catalans no volem ser moneda de canvi de la seva mandra, la mandra europea, i de la seva incapacitat, la incapacitat europea per vestir la veritable Confederació de l’Europa dels Pobles.

No permetrem ser moneda de canvi de res! la nostra sobirania i idiosincràcia no tenen preu ni estan a la venda!

Senyora Reding si no té altra feina que venir a molestar als catalans podria anar-se’n a Ucraïna que en aquests moments necessiten ajuda humanitària, seria una bona experiència per a vostè donar un cop de ma als ferits d’aquell conflicte.

Senyora Reding, calli i foti el camp de Catalunya, n’estem tips de gent com vostè, fa cinc-cents anys que els estem aguantant, ja ha arribat l’hora de dir PROU!

Catalunya serà un estat independent dins o fora de la Comunitat Europea, potser millor fora que dins …!

Catalunya serà un estat lliure com Suïssa i com Israel, amb cadira, veu i vot a l’ONU, dins o fora d’Eropa!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Recuperem la nostra Independència 700 anys més: des del 2014 fins al 2714. Fem la DUI !

Unim-nos al projecte de Jordi Fornas, ex abatlle de Gallifa!

 “UDIC” Units per Declarar la Independència Catalana

Anem per feina, anem per a recuperar la nostra Independència, la que vam administrar durant set segles des del 998 fins al 1714 i a partir d’ara no ens emboliquem amb ningú més, ni espanyols ni europeus.

Catalunya ha nascut, va néixer per a ésser genuïnament lliure i per a desenvolupar les seves plenes potencialitats brillant com l’estel més lluminós del cel.

Hem de dir a tots els catalans i a tot el món que Catalunya no té cap problema sinó només un encàrrec, esdevenir de nou Lliure i responsable en el concert de les Nacions.

Alguns, com el director de la Vanguardia, s’entesten a solucionar problemes i a parlar de la Loise i de la Telma, li recomano a aquest senyor que se’n vagi a Madrid a resoldre els problemes del seu subconscient d’espanyolitis aguda i que ens deixi tranquils que tenim molta feina.

Fa molt temps un empresari madrileny que allà deu ser molt exitós criticava els catalans perquè ens entreteniem massa a parlar d’essències pàtries i poc d’aplicar-nos al treball, doncs jo també li dic al Sr. Màrius Carol que ens deixi tranquils ara que anem per feina.

La nostra tasca i el nostre objectiu és recuperar el que és nostre des de sempre, la sobirania plena, la Independència.

I Espanya que es dediqui a la feina de fer la seva feina sense robar res de ningú, ni material, ni espiritual. A la feina! doncs!

(Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció des de Berga)

Consulta no vinculant: dret a callar, dret a esperar i dret a no decidir!

Fornas interpreta el “Glòria” de la DUI, mentre Mas vol interpretar el “Rèquiem” del “Dret a no decidir”

El “dret a decidir” transmutat en dret a callar, dret a esperar i dret a no decidir!

“Que ens deixin votar i nosaltres no us deixarem decidir”

“Resignació, re-sig-na-ció, i pa-cièn-cia i pa-cièn-cia … Hu-mi-lit-at i ben callats!”

Mentre Mas/Duran prepara tota la orquestra -la seva orquestra que es mou a l’uníson segons el batec de la seva batuta- per a interpretar el “Rèquiem de Mozart”, Jordi Fornas, amb l’UDIC “Units per a Declarar la Independència de Catalunya” interpreta l’Al·leluia de Haendel i el Glòria de Bethoven junts amb el Preludi de la Independència de Carles Muñoz Espinalt.

El “Dret a decidir” va quedar transmutat ja fa mesos en el “Dret a no decidir”* i ara per acabar-ho d’arreglar, no en tenien prou Mas/Duran i els seus corifeus i els seus acòlits que ara amb aquest darrer pacte el suposat “dret a decidir dels catalans és transmuta en un “Dret a callar” fins que als grans pastanagues els hi sònin els bemols.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i promotor de l’Udic.

* Una consulta sota la llei espanyola, amb les condicions espanyoles, una consulta no vinculant, o sigui que votin el que votin els catalans no pensen complir i a tot estirar volen negociar amb el qui ens té engarjolats. Ara silenci! vingui el que vingui, siguin terceres, quartes o cinquenes vies, vinguin de Madrid, de Brusel·les o fins i tot de Honolulu, tan li fa … a callar! que això s’ha de fer, no importa quan ni com.

“Resignació, re-sig-na-ció, i pa-cièn-cia i pa-cièn-cia … Hu-mi-lit-at i ben callats!”

Accelerem el canvi de Paradigma: Declarem la Independència!

Accelerem el canvi de Paradigma: Declarem la Independència!
Congelem durant un any els interessos de partit …
Unim-nos per a Declarar la Independència, preparem-nos per a

Declarar la Independència.

———

He vist un món nou i una Catalunya lliure …
-SOM! siguem! doncs. No hi ha res al món més difícil.

divendres, 27 de setembre de 2013

Unim-nos en tot i per tot per precipitar el procés. El Poble ho fa … i els partits? què fan?

Quin és el nou paradigma? -SOM! siguem! doncs.

“He vist un cel nou i una terra nova” he vist una Catalunya Lliure i un món amb més pau, renovat i més equilibrat” Només depèn de nosaltres, ara només depèn de nosaltres els catalans!

Els catalans hem de convenir i en som tots conscients de que no hi ha res al món més difícil que la Independència de Catalunya, però també hem de convenir que molts, moltíssims catalans ja hem emprès el camí de la recuperació de la nostra independència i que a hores d’ara ja hem creuat el punt d’inflexió i que ja no hi ha marxa enrere en aquest magnífic procés. No hi ha marxa enrere perquè no hi ha marxa enrere i perquè no volem que hi sigui!

Davant de les dificultats naturals i evidents per concloure de pressa i satisfactòriament aquest procés d’alliberament nacional català, hi ha dues maneres d’avançar, l’una discutir i alertar dels incompliments i mancances per part dels que tenen l’oportunitat de capitanejar el procés d’Independència de Catalunya, i l’altra manera d’avançar i fer avançar és accelerar el canvi de paradigma que Catalunya està vivint.

Aquesta darrera manera és la idea de Jordi Fornas  i la tasca especialitzada del projecte de l’UDIC «Units per Declarar la Independència de Catalunya» i per portar-la a terme necessitem la teva adhesió, adhesió que no suposa ni et suposa renunciar a res del que estàs defensant actualment, ni et suposa anar contra ningú, sols es tracta de fer gran el gran clam d’UNIR-NOS tots per DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA. Unir-nos a dos nivells, el popular i el polític. El popular: la gent i entitats catalanes. El polític, els partits polítics catalans que ja han descobert o decidit que estant per la feina que ens ocupa, partits polítics que fent un acte sabàtic han de saber congelar els seus interessos de partit per centrar-se en l’assoliment del nou estat català, eina homologada i bàsica per administrar la pròpia sobirania sense interferències, sense imposicions ni martingales alienes. En poc més d’un any i escaig, un cop assolit el control del nostre país, les formacions polítiques catalanes podran descongelar els seus interessos de partit i defensar així com es fa a tot el món democràtic els interessos dels seus partidaris.

Així, doncs, aquesta és la tasca primordial de l’UDIC i de tots els que a partir d’ara li donin suport: agrupar totes les forces per fer un nou pas en el gran salt quàntic que ens cal fer: Unir-nos en tot i per tot per Declarar la Independència Catalana, perquè aquest gran esforç necessita de la força, la decisisó i la determinació de molts!

Salvador Molins, membre i Conseller de Catalunya Acció __

Carta de Fornas, promotor de l’UDIC a l’ANC.

Cap a on va l’Assemblea Nacional Catalana?

La sra. Forcadell, cap visible de l’ANC, recolza les polítiques governamentals tant si compleixen les expectatives prèviament exposades per la mateixa ANC com si no.
Ens diu que tot és per la unitat, però tanta unitat i tant poca crítica fa pensar, sobretot quan veiem que la independència té dates allunyades i precàries, l’espoliació continua i les pressions espanyoles contra Catalunya i els catalans també.

No fa tant, l’ANC volia que el referèndum es fes abans d’acabar el més de maig, ara es conforma amb una consulta no vinculant de pregunta confusa a finals d’any.
No fa tant, l’ANC volia recolzar una candidatura unitària de les forces parlamentàries a les eleccions europees, ara es conforma amb que incloguin uns punts mínims als programes.

De la reunió del secretariat de l’ANC a Manresa, n’ha sortit la declaració de febrer que diu:

Les eleccions europees del 25 de maig continuen essent un repte i una oportunitat. En aquest sentit, una candidatura unitària i cívica d’ampli espectre sociopolític hauria permès:
a) Mesurar l’evolució del suport popular al procés de construcció de l’Estat propi.
b) Maximitzar la representació sobiranista al Parlament Europeu.
c) Fer sentir la veu del nostre procés amb tota la força possible. La Unió Europea serà el marc principal on es jugarà el reconeixement de la independència de Catalunya i Catalunya és, sobretot, un “afer intern” de la Unió Europea.
L’ANC, recollint el clam popular, ha estat treballant per constituir una candidatura unitària i cívica.
Lamentem profundament que en aquests moments decisius els partits polítics no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat del poble i presentar una candidatura unitària.

Bé, l’ANC es va manifestar contraria a donar suport als partits quan es va formar i després es va ratificar en aquesta línia encara no fa un any. La mateixa sra. Forcadell em va manifestar, en persona, que no donarien suport a l’AMI perquè la considerava una organització partidista.

La sra. Forcadell coneix perfectament el projecte UDIC perquè jo mateix l’hi he fet arribar i personalment va declinar donar-hi suport amb aquest argument:
que la DUI cal fer-la quan fracassin els altres camins i tots d’acord, que es vegi que anem junts Govern de Catalunya, Parlament, ajuntaments i societat civil.
Tots els experts diuen que de cap altra manera ho aconseguirem.

No em va aclarir a quins experts havia consultat, però és sabut que no hi ha normes per fer una Declaració d’Independència, només cal una majoria política demostrada a les urnes i els polítics decidits a dur-la a terme.
Bé, UDIC compleix amb escreix els tres punts que reclama l’ANC i va més enllà, vejam:
a) No parlem d’Estat Propi ni de mesurar suports, sinó d’obtenir la majoria per declarar Catalunya Independent.
b) No volem tant sols maximitzar la representació al P.E. volem Declarar la Independència.
c) També complim aquest punt, però discrepem de l’anàlisi: La independència de Catalunya és una afer intern de Catalunya i dels catalans, ni dels espanyols, ni dels europeus.
Considerem que el poble català és sobirà, te el dret a decidir el seu futur, no l’ha d’anar a reclamar en lloc i el pot exercir a la primera ocasió que es presenti i la primera ocasió és el proper 25 de maig, d’aquí la utilitat del projecte UDIC que és l’eina que ens cal per assolir-lo.
Nosaltres no ens lamentem ni esperem que ens portin a la independència els partits polítics, pretenem fer-ho amb una candidatura de patriotes, units amb un únic objectiu i posar-la al servei de l’anhel de llibertat d’aquest poble.

Les conclusions del secretariat són confuses, si l’ANC ha estat treballant per una “candidatura unitària i cívica” com és que la volia fer amb els partits?
Perquè refusa donar suport a UDIC?
Potser perquè el nostre programa va molt més enllà del de mínims que reclamen?

Ara no els reproduiré integrament per no allargar més, però bàsicament aquests mínims són:
demanar empara al Parlament Europeu per fer la consulta, pel dret a decidir, per constituir un Estat sobirà i per la defensa dels drets, la democràcia i el progrés econòmic i social.

Acaba dient que només donarà suport a les candidatures que incloguin aquests punts.
A ICV ja s’han afanyat a manifestar que ells compliran aquests requisits, per tant és d’esperar que CiU, ERC i probablement les CUP facin el mateix.

L’ANC és una organització independentista?
Els que formen les assemblees de base em consta que sí.
Amb aquests mínims tant sota mínims que demana, el secretariat de l’ANC està regalant el suport als partits de sempre, mentre el neguen a una candidatura d’agrupació d’electors que te uns plantejaments de màxims i que pretén anar de dret cap a la independència sense més esperes.

El tren de la llibertat passa per l’estació del 25 de maig i els vagons no són de l’Estat espanyol sinó de la Unió Europea, nosaltres volem que Catalunya i pugi per declarar la independència i no per anar a pidolar res a ningú en lloc, el que volem és recuperar els nostres drets nacionals i només ens cal la força majoritària del vot popular per aconseguir-ho.

Sra. Forcadell, si vostè és realment independentista faci passes decidides en el camí de la independència i deixi estar els qui només volen anar allargant el procés indefinidament per no arribar mai en lloc. En cas contrari haurem de considerar que el seu interès és un altre.
A aquestes alçades, la prudència ens fa traïdors!
No es tracta de fer-ho bé, es tracta de fer-ho!
Volem recuperar la llibertat i com més aviat millor, ara mateix!
La independència no es demana, es declara!
Les assemblees són sobiranes, emplaço els militants de l’ANC a donar suport al projecte UDIC diguin el que diguin els seus dirigents.

Visca la Nació Catalana Lliure!

Jordi Fornas
Promotor de UDIC

  • A Agustí Roig Morera i a 12 més els agrada.
  • Ruth Dafne Està bé recordar que les asemblees són sobiranes..
  • Carles Quintana Fernandez Pot ser per la mateixa raó que no volen recolzar cap acte de SI.
  • Josep M. Roselló Cal actuar al marge de l’Assemblea que treballa a comoditat d’ERC i CyU, son ells els que marquen els tempos a tot, i es l’ANC qui s’inventa condicionants absurds que van contra la mateixa independència, el que diguin des de l’ANC ens ha de ser irrellevant, ells i d’altres que semblaven “incorrompibles” ja fa temps que han tirat el fre, pero Catalunya necessita premer l’accelerador
  • Josep Vilalta Boixader Crec que l’ assemblea ha fet un bon servei fins ara, i si no complim exactament amb els objectius fixats, és per què l’ estratègia s’ ha hagut de canviar ja que les circumstàncies son canviants, però l’objectiu és el mateix INDEPENDÈNCIA com més aviat millor. També soc impacient i reconec que m’ha costat escriure aquestes línies conservadores, però no podem afeblir l’ ANC. és de les millors eines que disposem.
  • Jordi Fornas Prat No es tracta d’afeblir res. Es tracta d’enfortir el procés d’independència i UDIC no va en contra ni interfereix, només s’avança. Com més aviat millor és al 25 de maig. L’ANC ha tingut èxit a l’hora mobilitzar la gent (amb l’ajuda dels mitjans) però ara està fent seguidisme de la política governamental.
  • Carles Quintana Fernandez I no serà que la UDIC no els interessa, que realment l’únic que volen és mantenir distret al personal?
    És que veig el que fan i me’n recordo d’una novel·la on han de fer un vehicle exploratori. Però als responsables els fa molta por sortir d’on estan i no paren de fer-hi canvis que endarrereixin el moment de sortida.
  • Jordi Fornas Prat Evidentment UDIC té un discurs diferent i no segueix les pautes que segueixen tots els altres. Anem per lliure i això molesta i molt als que volen que les coses vagin pel camí que els interessa a ells.

Estricte compliment per part dels partits catalans i de la mateixa ANC dels quatre punts de l’ANC.

Aquest Cartell del Final de la Marxa per la Independència, fotografia adjunta, va reunir, sota l’autoritat i legitimitat de facto de l’ANC, més de dos milions de persones a Barcelona, capital de Catalunya, en la Manifestació més gran de la història d’Europa solament superada per la Manifestació pan-europea en motiu de la reunificació d’Alemanya. (S.Molins, Conseller de Catalunya Acció)

NotíciesVilaweb:

Dissabte  15.02.2014  13:52

Autor/s: ACN

Exigència en ferm a l’ANC i a la seva Presidenta:

Aquesta vegada, Eleccions Europees 2014,  exigim l’estricte compliment d’aquests quatre punts sense excepcions de cap mena! (S.Molins, CA)

 ———

La Declaració de Febrer encoratja les escoles a la desobediència davant la sentència del TSJC sobre l’ús del català.

 

L’ANC lamenta ‘profundament’ que no hi hagi candidatura única a les europees

 

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha aprovat aquest dissabte a Manresa la Declaració de Febrer, en què lamenta “profundament” que els partits polítics catalans que estan a favor de la consulta no concorrin a les eleccions europees amb una candidatura única. La Declaració demana ara als partits que incloguin en els seus programes punts en comú. En concret, condiciona el suport de l’ANC a aquests partits a la defensa explícita de quatre punts, on destaca el caràcter irrenunciable de la consulta i la sol·licitud d’empara europea si l’Estat no la permet.

El secretariat nacional de l’ANC s’ha reunit a Manresa per prendre posició sobre l’actual context polític a Catalunya. Segons ha manifestat la seva president, Carme Forcadell, l’ANC lamenta que els partits polítics ‘no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat del poble i presentar una candidatura unitària’ a les eleccions europees.

La Declaració de Febrer manifesta que aquesta ‘hauria estat la millor formula per aconseguir un augment significatiu del nivell de participació’ i posa en relleu que el marc europeu ‘serà on es jugarà el reconeixement de la independència de Catalunya’ perquè Catalunya és ‘un afer intern de la Unió Europea’.

En aquest escenari, l’ANC condiciona el seu suport als partits que estan a favor de la consulta al fet que s’incloguin uns determinats punts comuns. En concret, s’exigeix la ‘defensa explícita de quatre punts’, entre els que destaca ‘el caràcter irrenunciable de la consulta’ i el fet que, en cas que l’estat espanyol no la permeti, ‘demanar l’empara del parlament europeu’.

La proposta programàtica de l’ANC també preveu ‘la intervenció europea’ en el procés posterior a la consulta si l’estat espanyol no reconeix els resultats. La constitució de Catalunya com a estat sobirà, afegeix, ‘ha de comportar l’obtenció immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres’ de la UE.

Finalment, l’ANC proposa que s’inclogui un quart punt per a la defensa dels drets fonamentals, l’estat del benestar, la solidaritat entre els pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

A continuació, us oferim íntegra la declaració de Febrer:

«DECLARACIÓ DE FEBRER

PREÀMBUL

El dia 23 de novembre de 2013, a Seva (Osona), el Secretariat Nacional de l’ANC va fer pública la seva declaració de novembre, on valorava l’evolució del procés d’independència i proposava set punts que havien de fixar el rumb en els mesos següents. En concret, la declaració de novembre es centrava en la importància de la consulta, de la unitat d’acció i en les eleccions europees.

Tres mesos després es constata que els primers quatre punts han estat acomplerts. Hores d’ara, ja es coneix la data -9 de novembre de 2014- i la pregunta que ha de permetre que els ciutadans de Catalunya decidim el nostre futur polític.

El Secretariat Nacional de l’ANC considera que l’ampli acord polític aconseguit entorn de la data i de la pregunta justifica l’endarreriment respecte de la data que havíem proposat, així com la formulació d’una pregunta que, tot i no ser la que nosaltres hauríem volgut, permet conèixer el suport a la independència de Catalunya.

La tramitació de la petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats per poder organitzar la consulta ha ampliat encara més la unitat política i, en aquests moments, els diputats partidaris d’exercir el dret a decidir ja han arribat als dos terços dels membres del Parlament.

Les eleccions europees del 25 de maig continuen essent un repte i una oportunitat. En aquest sentit, una candidatura unitària i cívica d’ampli espectre sociopolític hauria permès:

a) Mesurar l’evolució del suport popular al procés de construcció de l’Estat propi.

b) Maximitzar la representació sobiranista al Parlament Europeu.

c) Fer sentir la veu del nostre procés amb tota la força possible. La Unió Europea serà el marc principal on es jugarà el reconeixement de la independència de Catalunya i Catalunya és, sobretot, un “afer intern” de la Unió Europea.

L’ANC, recollint el clam popular, ha estat treballant per constituir una candidatura unitària i cívica.

Lamentem profundament que en aquests moments decisius els partits polítics no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat del poble i presentar una candidatura unitària.

La unitat d’acció política, cada cop més necessària, és lluny de ser una realitat.

En aquest escenari, la tramitació de la Llei de Consultes Populars no Referendàries serà clau per al futur del procés. La unitat d’acció política s’ha de concretar amb una  àmplia majoria parlamentària que asseguri la millor gestió dels terminis per tramitar i aprovar aquesta llei i la convocatòria de la Consulta. Fer la Consulta el dia 9 de novembre serà el primer exercici de la sobirania que ens permeti finalitzar el procés amb èxit. 

Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana fa pública aquesta

PRESA DE POSICIÓ:

1. En el context actual, l’Assemblea es compromet a seguir treballant per ampliar i consolidar la majoria social favorable a votar sí i sí a la consulta que se celebrarà el 9 de novembre de 2014 i encoratja la resta d’actors socials i polítics a fer el mateix.

2. Davant dels atacs sistemàtics dels aparells de l’Estat espanyol als nostres drets polítics, culturals, econòmics, de benestar social i a la nostra llengua, com la recent sentència del TSJC sobre l’ensenyament en català, l’ANC s’hi oposarà decididament i adoptarà les accions d’insubmissió, desobediència i d’altres que siguin necessàries per defensar la nostra sobirania. Per això, donem suport actiu a totes les iniciatives que serveixin per defensar els nostres drets. Només la constitució d’un Estat propi ens pot dotar de les eines necessàries pel nostre desenvolupament i progrés.      

3. La unitat d’acció entre les institucions polítiques catalanes, els partits polítics catalanistes i les entitats i organitzacions de la societat civil serà imprescindible a partir d’ara. Aquesta unitat és més necessària que mai per avançar en el procés i considerem que ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents en defensa del model català de societat davant la involució democràtica que està patint l’Estat espanyol.

4. Les eleccions europees del proper 25 de maig són una oportunitat única per internacionalitzar l’actual procés de Catalunya i per fer un nou pas en la construcció d’una majoria política i social sòlida i estable que enforteixi les nostres institucions nacionals de cara a les decisions que hauran de prendre en el futur immediat.

5. Una candidatura unitària i cívica d’ampli espectre sociopolític hauria estat la millor fórmula per aconseguir un augment significatiu del nivell de participació, que ajudaria a demostrar la nostra ferma voluntat europeista i el nostre convenciment que només amb l’exercici de la democràcia es poden aconseguir els objectius més ambiciosos.

6. Demanem que el programa de mínims de les forces polítiques que es presenten en les diverses candidatures a les eleccions europees inclogui la defensa explícita dels quatre punt següents:

1r) El caràcter irrenunciable de la consulta prevista per al 9 de novembre per fer efectiu el dret a decidir del poble català, que inclou el pronunciament sobre la independència de Catalunya;

2n) En el cas que l’Estat espanyol intentés impedir la celebració de la Consulta, demanar l’empara del Parlament europeu per garantir la  celebració d’aquesta Consulta, així com la intervenció europea en el procés posterior si l’Estat espanyol no accepta l’aplicació pràctica dels seus resultats;

3r) La Unió Europea ha de donar resposta al repte democràtic que li planteja Catalunya. Per estricta aplicació dels principis europeus, la constitució de Catalunya com a estat sobirà ha de comportar l’obtenció immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres que actualment la conformen.

4t) La defensa dels drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

7. L’Assemblea Nacional Catalana només donarà suport a les candidatures que incloguin els punts programàtics ja exposats.

Manresa, 15 de febrer de 2014»

ARA TOCA DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA. PROU DE DONAR VOLTES!

Crec que Margallo diu això “l’unic camí per assolir la Independència dels catalans és la DUI” perquè veu dèbils o no determinats, a Ciu i probablement també Esquerra, a fer una DUI.

Si Margallo i Duran vegessin Mas determinat i amb coratge per fer-ho, aleshores no ho dirien.

És tan gran la nostra estupidesa que ens tenen ben mesurats.

Per a Ciu el Dret a Decidir equival a “votar els catalans i decidir els espanyols”

Tots els indicadors ens diuen que anem per mal camí. Ciu i Esquerra volen fer la quadratura del cercle: una consulta dins la legalitat espanyola.

Aquests dos capdavanters, Mas i Junqueras, ploren que no els deixen -ens deixen votar- els espanyols, però ells dos i els seus partits encara són pitjors que els espanyols perquè ens volen fer votar una Consulta a la pràctica inútil -no vinculant- o sigui que el dia 10 de novembre després d’interpretar falsament i de forma esbiaixada els resultats -pregunta partida i tramposa, d’interpretació plural i esbiaixada- ells -tots els polítics- decidiran no la decisió del Poble Català sinó el que més els convingui als seus interessos de tot tipus. Tot plegat molt greu, un perfecte engany contra els sempre incauts catalans.

Dir que no et deixen votar, però tu portar el teu Poble a votar quelcom que no servirà. Tota aquesta moguda només porta a crear desconfiança i desmoralitzar als catalans i empènyer així Catalunya de nou al fracàs. Aquesta és la nova traïció dels líders de la que ens parlava Xirinacs. Ai las! quina llàstima i quina tristesa.

Decidim-nos tots per la DUI. Ajudem a Jordi Fornas en la seva idea i campanya: UNIM-NOS PER DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA. fem-ho ja!

Qui no es comprometi per la DUI no és aigua clara i ens empeny al fracàs.

Rebaixar les condicions de dignitat i de ser una Consulta Vinculant pensant-se que així Espanya ho consentirà és un greu error, primer perquè no ho permeterà i segon perquè si ho permet quin sentit té anar a votar el que pensen no complir? i deixem-nos de tonteries intentant justificar aquest engany com a estratègia per descol·locar Madrid! no siguem ingenus!

Mas i Junqueras han de complir la voluntat del Poble Català i dia sí i daia també ens estant dient el contrari, Mas, Duran, Homs i els d’Esquerra per omissió. Portar la Consulta al Paralament de Madrid ja és una bestiesa, voler fer pedagogia de nou també és una altra bestiesa, voler-ho refrendar pels espanyols ja és de boixos i suïcides … tot plegat és una vergonya!

Preparem la Declaració d’Independència i fem-la, perquè és l’única vacuna que ens pot salvar i protegir d’Espanya, dels polítics catalans i sobretot de la Geoestratègia europea que empeny d’amagat a Ciu i a Mas per tal de fer descarrilar aquest procés català. Els europeus de EU no volen que Catalunya els destiroti els seus plans. Tinguem-ho ben present, cal vacunar-nos de pressa, ens cal passar de ser un problema espanyol intern a ser un afer internacional. Sinó fem la DUI de pressa entre els uns i els altres ens fotaran de nou com el 1714.

Unim-nos per Declarar la Independència i donem suport als catalans que de veritat estan disposats a fer-ho, com la idea de Jordi Fornas, l’UDIC “Units per a Declarar la Independència Catalana” primera estació: Eleccions europees del 25 de maig del 2014.

A partir d’ara, en tot i per tot, apuntem i clavem la banya a la DUI.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.