“He vist un món nou i una terra nova” he vist de nou la Catalunya Lliure!

Unim-nos en tot i per tot per precipitar el procés. El Poble ho fa … i els partits? què fan?

Quin és el nou paradigma? -SOM! així ho visqueren i sentiren els participants a la Cadena per a la Independència … siguem! doncs.

“He vist un món nou i una terra nova” he vist una Catalunya Lliure i un món amb més pau, renovat i més equilibrat”

Només depèn de nosaltres, ara només depèn de nosaltres els catalans!

Els catalans hem de convenir i en som tots conscients de que no hi ha res al món més difícil que la Independència de Catalunya, però també hem de convenir que molts, moltíssims catalans ja hem emprès el camí de la recuperació de la nostra independència i que a hores d’ara ja hem creuat el punt d’inflexió i que ja no hi ha marxa enrere en aquest magnífic procés. No hi ha marxa enrere perquè no hi ha marxa enrere i perquè no volem que hi sigui!

Davant de les dificultats naturals i evidents per concluir de pressa i satisfactòriament aquest procés d’alliberament nacional català, hi ha dues maneres d’avançar, l’una discutir i alertar dels incompliments i mancances per part dels que tenen l’oportunitat de capitanejar el procés d’Independència de Catalunya, i l’altra manera d’avançar i fer avançar és accelerar el canvi de paradigma que Catalunya està vivint.

Aquesta darrera manera és la idea de Jordi Fornas  i la tasca especialitzada del projecte de l’UDIC «Units per Declarar la Independència de Catalunya» i per portar-la a terme necessitem la teva adhesió, adhesió que no suposa ni et suposa renunciar a res del que estàs defensant actualment, ni et suposa anar contra ningú, sols es tracta de fer gran el gran clam d’UNIR-NOS tots per DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA. Uninr-nos a dos nivells, el popular i el polític. El popular: la gent i entitats catalanes. El polític, els partits polítics catalans que ja han descobert o decidit que estant per la feina que ens ocupa, partits polítics que fent un acte sabàtic han de saber congelar els seus interessos de partit per centrar-se en l’assoliment del nou estat català, eina homologada i bàsica per administrar la pròpia sobirania sense interferències, sense imposicions ni martingales alienes. En poc més d’un any i escaig, un cop assolit el control del nostre país, les formacions polítiques catalanes podran descongelar els seus interessos de partit i defensar així com es fa a tot el món democràtic els interessos dels seus partidaris.

Així, doncs, aquesta és la tasca primordial de l’UDIC i de tots els que a partir d’ara li donin suport: agrupar totes les forces per fer un nou pas en el gran salt quàntic que ens cal fer: Unir-nos en tot i per tot per Declarar la Independència Catalana, perquè aquest gran esforç necessita de la força, la decisisó i la determinació de molts!

Salvador Molins, membre i Conseller de Catalunya Acció __

La DUI permetrà complir amb un Referèndum vinculant el 9/11/2014

La Declaració Unilateral d’Independència feta a temps ens permetrà complir el compromís de consultar als catalans el 9 de novembre del 2014 amb un Referèndum  -naturalment vinculant-, un referèndum de ratificació de la mateixa DUI, un referèndum sota la supervisió i possibles condicionants de la Comunitat Internacional, tal com ho va fer Kosovo.


Cal que preparem la DUI
(La Declaració Unilateral d’Independència):

Diputats, redactat, escenari, observadors internacionals,
i disposició de tothom.
Fem-ho ja!

No perdem més diners, més temps i més paciència
… fem la Declaració d’Independència!

——————–

Volem un estat normal per a un país normal:
“Catalunya a l’ONU !”

—————-

Quins són els millors escenaris per a la
La Declaració Unilateral d’Independència?

1r el Parlament
2n el Palau de la Música Catalana
3r el Teatre Nacional Català
4t el Temple de la Sagrada Familía
5è el Camp Nou
6è …


Quan caurà Duran i Lleida: Quan la UDC o els seus homes reaccionin.

Cal que preparem la DUI: Diputats, redactat, escenari, observadors internacionals, i disposició de tothom.

Fem-ho ja! 

No perdem més diners, més temps i més paciència … fem la Declaració d’Independència!

————————–

Desenes de regidors arreu del territori desafien la línia marcada per la direcció del partit respecte la consulta sobre la independència

El referèndum esquinça el PSC

La posició del PSC en contra del dret de decidir i el seu acostament cap als postulats unionistes ha anat tensant les friccions internes, que s’han fet més evidents aquestes últimes setmanes, des que CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van acordar una pregunta per fer la consulta sobre la independència el 9 de novembre de 2014. Un acord del qual la direcció del PSC se n’ha desmarcat, però no així molts dels seus regidors, que han desafiat la línia marcada pel partit respecte la consulta.

Mentre la direcció del partit critica l’acord i es nega a donar suport a cap consulta que no sigui pactada amb l’estat, els símptomes de fractura apareixen a ajuntaments i agrupacions locals del PSC. Així, des dels ajuntaments desenes de regidors s’han posicionat a favor de la consulta i han votat la declaració institucional proposada per l’Associació de Municipis per la Independència de suport a l’acord entre la majoria de forces polítiques catalanes per a fer la consulta. 

Regidors i agrupacions locals, en favor de la consulta

És el cas, per exemple, de Lleida, on el batlle del PSC, Àngel Ros, va donar llibertat de vot als seus regidors. El resultat va ser el vot favorable de vuit regidors del PSC, el vot en contra de quatre i l’abstenció de Ros, membre del sector crític Agrupament Socialista, que en un comunicat afirmava que veia bé l’acord de la data i la pregunta i lamentava que el PSC no s’hi hagués afegit. 

També han donat suport a l’acord els regidors de Caldes de Montbui, Arenys de Munt, Móra d’Ebre, Igualada, Montblanc, Ripoll, Vic i Flix. Aquest últim municipi és governat per Marc Mur, membre de l’executiva del PSC i secretari de l’AMI, i l’ajuntament va aprovar per unanimitat la declaració insitucional en suport a la convocatòria de la consulta. 

A Caldes, la portaveu del PSC, Montserrat Coll, va defensar el vot argumentant que el text de la moció no contradeia que el referèndum hagués de ser pactat amb el govern espanyol, i va recordar que el seu grup municipal sempre havia donat suport a les mocions favorables al dret de decidir. Tampoc a Igualada era la primera vegada que els regidors del PSC es desmarcava de la direcció i es manifestava a favor del dret de decidir. 

A Ripoll, el portaveu, Enric Pérez, argumentava que la consulta era ‘una opció democràtica necessària’ i que calia donar-hi suport perquè responia a allò que volien els militants del municipi. I a Vic, els dos regidors, que van donar ‘ple suport’ a la declaració, van insistir que la pregunta obria ‘la possibilitat a altres models d’estat a més de la independència com a alternativa a l’estatus quo, com és el model federal o associat’. 

Desavinences amb la direcció

Les friccions també s’han vist en municipis com Badalona, on el PSC va votar amb CiU i ICV-EUiA una moció de suport al manifest del pacte local pel dret de decidir argumentant que això no contradeia la direcció del partit perquè el grup defensava una ‘pregunta legal i pactada amb l’estat’. O a Barcelona, on tot i que el PSC es va alinear amb el PP votant en contra de la moció presentada per Jordi Portabella de suport a l’acord, el president del grup municipal, Jordi Martí, i la regidora Montserrat Sánchez es van aixecar i van marxar del ple per evitar de votar en contra com la resta dels regidors del seu grup. 

Terrassa és un altre nucli on dirigents destacats han manifestat les seves discrepàncies amb el primer secretari, Pere Navarro. Així, l’actual batlle, Jordi Ballart, va pronunciar-se clarament des del seu bloc a favor d’una de les opcions en un referèndum i va anunciar que votaria sí-no. Poc abans, l’històric batlle Manuel Royes s’adheria al Pacte Terrassenc pel Dret de Decidir, de tal manera que donava suport a la declaració de sobirania aprovada al parlament, a què el PSC s’havia oposat.

Volem un estat normal per a un país normal, Catalunya a l’ONU

Volem un estat normal per un país normal, una
Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, un estat membre actiu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Sempre ho hem volgut així i així serà.

Preparem ja la Declaració Unilateral d’Independència:
DUI iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!!

Jo crec que aquesta pregunta, del Mas i el Duran (CyU) i d’Herrera i Camats (ICV), i acceptada pels altres, greu error o joc maliciós de preguntes és dolenta i tendenciosa i un greu atac al dret dels catalans a expressar-se amb claredat en el tema cabdal de tota nació, la seva independència.

Aquesta pregunta és indigne i és un delicte perpetrat contra Catalunya per mala gent i és un delicte permès i acceptat de moment per uns representants polítics dèbils i incauts.

Ara potser no és el moment, però d’aquí uns mesos aquesta pregunta s’haurà de revisar i modificar.

Duran (CyU) i Herrera-Camats (ICV) tenen el que volien, poden votar “Sí” que llueix molt i fa quedar bé a la primera pregunta i després podran votar No a la segona que és el sentit veritable del seu vot. Els efectes de tot plegat ja els has analitzat tu.

Aquesta doble pregunta escalonada i sentenciosa també farà forat en els indecisos que podrien apostar per una mena de vot útil -naturalment fals- de voto un Sí i voto un No i els polítics que han mogut això que es fotin i ja s’espavilaran!

Si tenim una mica de seny aquesta pregunta doble s’ha de canviar per la senzilla: Vols que Catalunya sigui Independent? o Vols que Catalunya sigui un estat independent? la una o l’altra d’aquestes dues i amb una sola resposta: Sí o No i prou.

Resulta que no podem fer el Referèndum l’11 de setembre perquè seria tendenciós i afavoriria el “SÍ”  a la Independència però en canvi sí que podem fer una pregunta tendenciosa que vagi en contra d’aquest “Sí”.

Aquesta actitud i la pregunta que n’ha derivat no són justes i farem tot el possible per restituir la justícia envers Catalunya en aquest cas i en tots els demés casos i ocasions que s’atenti des de dins o des de fora contra el nostre Poble i la seva Nació.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Som nació i no ens calen permisos, sols fets consumats: la DUI !

La nostra realpolitik


“Si Catalunya s’independitza, naturalment trobarem la manera de treballar-hi.”

Aquesta afirmació, que no dura més de deu segons, ha estat feta per l’ambaixador dels EUA al Regne Unit, Mr. Louis Susman, durant una entrevista amb la BBC a propòsit del Referèndum sobre la Independència d’Escòcia, i encara que no ha estat suficientment considerada a casa nostra, és de les més significatives, si no la que més, que s’ha fet del cas català des que el 2009 ‘internacionalitzar’ la nostra determinació per votar en un referèndum esdevé clau en la consciència popular catalana.

Òbviament, l’afirmació és significativa pel seu valor polític, però primerament ho és perquè cristal·litza, sense segell oficial ni gravetat escènica, l’element més característic de la realpolitik internacional: el pragmatisme. Un pragmatisme, que no assumeix voluntats sobre “què es vol” però que dóna la benvinguda a la política dels fets consumats de “què es farà”.

Un exemple clar i proper és quan el primer ministre escocès, Alex Salmond, diu: “El referèndum sobre la independència d’Escòcia es farà perquè els escocesos m’han donat el mandat democràtic per a fer-lo i es trobaran els mecanismes que vinculin el resultat perquè d’això tracta la democràcia.” Amb aquesta sola declaració el referèndum escocès esdevé un fet polític internacional i els anglesos, que l’han combatut per terra, aire i mar, no poden fer res més que reconèixer-lo. Sense demanar permís a Westminster, sense consells de transicions, sense pactes nacionals, sense cimeres, sense manifestacions massives, sense consultes populars, sense cadenes, ni tan sols sense una primera majoria social que l’impulsi, perquè diu Salmond que “la sobirania no és dels parlaments, ni dels governs, ni tan sols de la monarquia, sinó dels Pobles” i no cal demostrar-ho, sinó actuar en conseqüència. En diuen realpolitik.

El ministre Margallo no crida a files l’ambaixador dels EUA. El pragmatisme nord-americà del senyor Susman parla sobre el possible escenari d’una realitat feta, la d’una Catalunya independent, no elucubra sobre el procediment i fa passar, a plena llum, un reconeixement ad hoc sense que el modern inquisidor diplomàtic espanyol ho vegi o, potser, ho vulgui veure. En diuen realpolitik.

No existeix un tercer actor que imparteix justícia al món, només hi ha parts interessades, per a les quals ens hem de fer interessants i interessats.

Els Catalans repetim, cantem i clamem que som una nació. Escrivim llibres i dissenyem webs perquè els altres ho entenguin sense tenir present que en realitat poc, per no dir gens, li importa a la comunitat internacional si els catalans som una nació; el que els importa és que ens ho creguem i que actuem com a tal, perquè és en el canvi que ells poden obtenir beneficis o patir perjudicis.

Per tant, l’interès internacional real sorgeix quan els propis d’un territori marquem el fet polític, l’escenari oficial, que possibilita el canvi —per exemple d’autonomia a Estat independent—, perquè això vol dir que s’assumeix i es posa en pràctica, per fi, la sobirania que expliquem nostra; i això, avui, políticament vol dir fixar una data i una pregunta concreta i celebrar oficialment el referèndum sobre la independència de Catalunya.

La manera més eficient d’internacionalitzar el cas català és amb la convocatòria oficial del Referèndum, sense esperar declaracions ni suports de ningú, amb el centre de gravetat a Catalunya i la coherència del nostre relat, perquè som nació i no ens calen permisos. Aquesta ha de ser la nostra Realpolitik; sense ella, de tota la resta, en diuen ‘anècdota històrica’.

Anna Arqué

European Partnership for Independence, EPI.

——————

Fotografia adjunta: Cartell de presentació de Catalunya Acció, febrer de l’any 2005 (Objectiu: La Independència de Catalunya a 10 anys vista, pel 2014.)

“Mas – 2016” o com seguir remenant les cireres del poder.

Escòcia té data per a un referèndum vinculant (no per a una consulta “termòmetre” com va dir en Mas); té pregunta sobre la independència (no sobre el sexe dels àngels); té un president que lidera la independència (no un president que acompanya “el procés del dret a decidir” com va dir en Mas), té un llibre blanc amb 650 respostes aclarint els avantatges de la independència (aquí no tenim ni un .trist tríptic del Govern); i han planificat la data per a proclamar la independència abans de fer el referèndum per si guanya el sí.

I què tenim a Catalunya? Indefinició, inconcreció, excuses de mal pagador, recerca de falsos consensos, eufemismes…tot en la millor tradició de qui vol seguir nedant i guardant la roba per tal de seguir remenant les cireres del poder.

Potser que els catalans comencen a obrir els ulls i adonar-nos que gràcies al nostre Govern i al nostre President estem fent el préssec com a poble una vegada més en aquests darrers trenta anys.

Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

La pregunta “ORCA” i l’Estat Català independent amb cadira a l’ONU.

Les dues cares d’una mateixa moneda en la Campanya per a la Independència de Catalunya:

1a cara:

Dues preguntes força perquè cap votant dubti !

La primera pregunta: Un estat català! és clar que sí !:

és l’eina, normalitzada en tot l’àmbit internacional, per protegir els interessos de cada poble.

La segona pregunta: Un estat independent?:

Sí, com Israel, Suïssa, EEUU o Alemanya, tots ells amb una cadira a l’ONU.

Sumant Sí + Sí farem possible de nou l’estat català independent, el millor de tots els estats de sota la capa del cel, un estat en favor de tota la gent.

Sí a la Llibertat TOTAL … Sí a la INDEPENDÈNCIA TOTAL !!!

——————

2a cara:  La pregunta “ORCA” -pregunta assassina- matarà a tothom …

Aquesta pregunta feta contra la “Catalunya Lliure” matarà a tothom, fins i tot a les seves mares: CyU i ICV, matarà a tothom menys a Catalunya, la intentativa els sortirà malament i, molt aviat, se’ls girarà en contra.

Després, abans de tot, abans del reeiximent de Catalunya, aquesta Orca-Pregunta l’haurem de tornar a la Mar i fer servir la bona pregunta sense trampes:

Vols que Catalunya sigui un estat independent? Sí o no?

Volem un estat normal per un país normal: Catalunya, estat membre actiu de l’ONU.

Jo crec que aquesta pregunta o joc maliciós de preguntes és dolenta i tendenciosa i un greu atac al dret dels catalans a expressar-se amb claredat en el tema cabdal de tota nació, la seva independència.

Aquesta pregunta és indigne i és un delicte perpetrat contra Catalunya per mala gent i és un delicte permés i acceptat de moment per uns representants polítics dèbils i incauts.

Ara potser no és el moment, però d’aquí uns mesos aquesta pregunta s’haurà de revisar i modificar.

Duran (CyU) i Herrera-Camats (ICV) tenen el que volien, poden votar “Sí” que llueix molt i fa quedar bé a la primera pregunta i després podran votar No a la segona que és el sentit veritable del seu vot. Els efectes de tot plegat ja els has analitzat tu.

Aquesta doble pregunta escalonada i tendenciosa també farà forat en els indecisos que podrien apostar per una mena de vot útil -naturalment fals- de voto un Sí i voto un No i els polítics que han mogut això que es fotin i ja s’espabilaran!

Si tenim una mica de seny aquesta pregunta doble s’ha de canviar per la senzilla: Vols que Catalunya sigui Independent? o Vols que Catalunya sigui un estat independent? la una o l’altra d’aquestes dues i amb una sola resposta: Sí o No i prou.

Resulta que no podem fer el Referèndum l’11 de setembre perquè seria tendenciós i afavoriria el “SÍ”  a la Independència però en canvi sí que podem fer una pregunta tendenciosa que vagi en contra d’aquest “Sí”.

Aquesta actitud i la pregunta que n’ha derivat no són justes i farem tot el possible per restituir la justícia envers Catalunya en aquest cas i en tots els demes casos i ocasions que s’atenti des de dins o des de fora contra el nostre Poble i la seva Nació.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Han trobat la manera de torpedinar el procés: Pregunta llunyana i molt complicada expressament, amb resultats incerts!

Alguns catalans, potser molts votaran un Sí i un No -com que no ho tinc gaire clar … així estaran tots contents- pensaran. 

La lectura dels resultats d’aquest escalonat de dues preguntes que molts votants no entendran provocarà un seguit de combinacions a tres bandes Sí o no, no o sí, estat sense independència, o sense estat independència …  Un 80% de “SI” a la primera pregunta pot passar a quedar reduït a un 45% per causa del % de la segona pregunta o a l’inrevés … el triomf de les tesis de Duran i la tercera via -cafè para todos- d’Herrera i Duran … tot plegat fa molta pena.

Res d’això és fortuit o innocent, Duran -el més llest- i Mas ajudats pel tonto del cul de l’Herrera -“tonto” i interessat- han fet una emboscada al Junqueras que ruc hi ha caigut de quatre potes. Junqueras ho tenia tot a favor i ara no li queda res que no sigui fer seguidisme del Mas.

Ara tot és en mans de l’¡ncert destí amb caire de tragedia grega per culpa del Mas (caporal i representant dels nobles de Brawehearth) culpa de la innocència?*  dels seus escolanets: Junqueras el primer, la Forcadell la segona, el Vila de Badal el tercer i la Muriel Casals de l’OMNIUM la quarta. Pobres de nosaltres!

(* es diu que d’innocents i bones persones d’aquestes l’infern n’és ple)

(Ho han aconseguit!) gràcies Mas, Duran, Herrera i Junqueras. Gràcies per fotre Catalunya una vegada més!

Si algú es pensa que el que he escrit és una ruqueria, lo li dic que tan de bo no, però, temps al temps.


Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

———————— Extret de Vilaweb:

‘El 9 de novembre també serà el símbol de la nostra llibertat’

L’ANC, Òmnium i l’AMI escenifiquen un vist-i-plau conjunt a la data i la pregunta acordades per a la consulta

————-

‘Valorem positivament que puguem votar sobre la independència’, ha dit la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, en un acte conjunt amb la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal. Totes tres entitats han aplaudit l’acord entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP sobre la data i la pregunta de la consulta.

‘Hauríem preferit una pregunta més senzilla i més clara’, ha admès Forcadell, però ha afegit que el comitè permanent de l’ANC hi donava ple suport. ‘El 9 de novembre també serà el símbol de la nostra llibertat. Treballarem encara més perquè el sí a la independència sigui multitudinari el novembre de l’any que ve. L’ANC sempre ha dit que és una entitat que treballa positivament, pel sí, i ara treballem pel sí i el sí’, ha explicat.

La presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, ha dit que avui era un dia d’il·lusió. ‘El dia 9 de novembre serà un dia de victòria, per a nosaltres. Som a prop de ser un país normal. El camí el fem des de la societat civil. I reivindico el paper de les organitzacions i dels darrers Onze de Setembre, sobretot la Via Catalana. Ara podrem expressar-ho a les urnes, jugant a la democràcia, que és el joc que volem practicar.’

I el president de l’AMI, Vila d’Abadal, ha declarat: ‘El procés continua. I tots patíem per si no arribava aquest moment. El president ha estat a l’altura. I ho ha fet en el temps i amb la pregunta adequats. Això ens ha de donar esperança. I ens fa pensar que hem de dir al poble de Catalunya que això va endavant. Ara hem de treballar pel doble sí. Perquè aquesta serà la victòria del nostre poble.’

Després de complir amb la data i la pregunta, es decidirà Mas per la Independència?

Fotografia adjunta: El poble català camina cap a la Independència, anirà el seu President en direcció contrària? Aleshores el Poble hauria de votar a uns altres polítics que anessin en la direcció de la plenitut i no pas en la direcció de la supeditació.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

—————

El que segueix ho he extret del Facebook de Catalunya Acció:

Si en Mas s’hagués aixecat un dia i encara que no fos independentsita abans, hagués dit amb fermesa i seguretat “catalans l’única alternativa que tením ara per orgull i dignitat de ser el que som fa més de 300 anys és la independència”, tindria a tots els catalans dempeus aclamant-lo. Quina llei diu que pel fet de ser president de la Generalitat no pot liderar el procés? On diu que les minories en el Parlament han de marcar el pas? On diu que s’han d’agermanar totes les sensibilitats diferents? On diu que una majoria en teoria nacionalista al Parlament no té poder de decidir? Ja n’hi ha prou !!!! Deixeu de menysprear la intel.ligència del poble !!!

(Teresa Casajoana)


  • Josep M. Roselló Si, és el menyspreu el que fa això! el menyspreu profund que té en creure que tothom es idiota, un menyspreu i que es recolza en l’encefalograma pla de 1 milió de votants, dels quals encara ara, molts continuen penssant que aquell que fa recular Catalunya, que la fa empobrir, i que la fa avergonyir pel seu constant ajopiment davant d’espanyistan, serà el qui els conduira a un futur gloriós de caganerisme colectiu desenfrenat i convergent. Erren ells i erra el timoner que ja fa temps que no toca realitat, que viu a un altre núvol i que creu que les enquesten s’equivoquen