Premsa i mitjans han d’optar per la Independència, els beneficis seran per a tots __ EA 2148

La Diputació de Barcelona s’afegeix a la declaració de sobirania.

(Notícies de Vilaweb:ES trenca el pacte Ciu PP a la Diputació de Barcelona?

No se sap què votaran els dinou diputats socialistes, després de les rebel·lions dels socialistes a Girona i a Lleida · CiU podria no ratificar les vice-presidències del PP

El suport a la declaració de sobirania continua creixent, i sobrepassa els partits que van votar-hi a favor al parlament. Mentrestant, l’allunyament entre CiU i PP és com més va més evident. Avui, al ple de la Diputació de Barcelona, el primer de l’any, es faran paleses tant l’una cosa com l’altra. D’una banda, ben segur que s’aprovarà la moció de suport a la declaració de sobirania, com ja ha passat a les diputacions de Lleida i de Girona. I d’una altra, es veurà més clar el trencament del pacte de govern entre CiU i PP, no tan solament perquè votaran diferentment la moció de la declaració, sinó perquè els diputats de CiU podrien votar contra la ratificació de les dues vice-presidències del PP (ordre del dia del ple, en pdf). 

Mercè Conesa, vice-presidenta quarta de la institució i batllessa de Sant Cugat del Vallès, ja va dir la setmana passada que donava per trencat el pacte de govern amb el PP. En declaracions a Cugat.cat, Conesa va apuntar que la millor opció de futur era que CiU governés en minoria amb pactes esporàdics.

La declaració de sobirania, també a la Diputació de Barcelona

En l’apartat de mocions, se’n votarà una de suport a la declaració de sobirania aprovada al parlament. Els vots favorables dels tres partits que l’han presentada ja sumen majoria absoluta: vint diputats de CiU, quatre d’ICV i dos d’ERC fan 26, mentre que dinou del PSC i cinc del PP arriben només a 24.

I encara s’ha de veure què votarà cadascun dels diputats del PSC, tenint en compte que dimarts sis diputats socialistes dels set que hi ha a Girona hi van votar a favor, en un altre acte de rebel·lia contra les consignes de la direcció del partit. Finalment, el PSC de Girona va acabar deixant llibertat de vot als seus diputats. Dies abans, els diputats provincials socialistes de Lleida s’havien negat a votar contra una moció de suport a la declaració de sobirania.

I encara més: el cap del grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, va dir abans-d’ahir que ell hauria votat a favor de la declaració. Martí, tanmateix, no és diputat provincial.

————–

Diputats per a la Independència !

La tenim aquí! ja és molt aprop! Ja sentim la flaire de la nova Constitució! __ EA 2147

Milers i milers de catalans ja flairen la nostra INDEPENDÈNCIA … VISCA


Lluís Llach, Jaume Cabré, Joel Joan, Armand de Fluvià, Teresa Forcades, Sergi López, Nora Navas, Arcadi Oliveres, Albert Om, Marina Rossell, Antoni Sansalvadó, Maria del Mar Bonet, Jaume Sobrequés i Josep Maria Terricabras.

———–

Quatre columnes han de sostenir l’edifici de la nostra Nació:


1 – La Nació, tota sencera.

2 – La llengua, la catalana.

3 – L’Estat Independent

4 – La Constitució com la de l’Havana, breu, clara i potent !

2 – La Constitució adaptada que podriem anomenar-la de Reagrupament

3 – La Via II de Kosovo: Declaració unilateral d’Independència.

Hem de saber i recordar que un país sud-americà fundat per un català mai ha tingut exèrcit

….

Es presenta el manifest per una Catalunya independent sense armes

Lluís Llach, Joel Joan, Sergi López, Teresa Forcades, entre el centenar de signants del text, que s’ha presentat avui

Més d’un centenar de personalitats catalanes s’han adherit al manifest ‘Catalunya per la seguretat humana i la pau‘, impulsat pel Col·lectiu Pau i Treva, que s’ha presentat avui a Barcelona. Neix arran de ‘la possibilitat real que Catalunya esdevingui un estat independent’, i per contribuir a la definició de la Catalunya de demà. Els impulsors i els signants defensen que el futur estat català no tingui exèrcit. 

Entre els signants, hi ha Lluís Llach, Jaume Cabré, Joel Joan, Armand de Fluvià, Teresa Forcades, Sergi López, Nora Navas, Arcadi Oliveres, Albert Om, Marina Rossell, Antoni Sansalvadó, Maria del Mar Bonet, Jaume Sobrequés i Josep Maria Terricabras.

Els impulsors diuen que volen contribuir al debat ‘en base a la constatació que Catalunya te? una arrelada cultura a favor del diàleg, el respecte i la cooperació entre pobles’ i que ‘la cultura de pau e?s un tret identitari propi’. Consegüentment, creuen que en aquest estat que ha de néixer ‘no cal reproduir estructures obsoletes i negatives, com ho so?n els exèrcits, i cal optar de manera decidida per la seguretat humana i la pau’.

El manifest s’ha presentat a la seu del Col·legi de Periodistes de Barcelona, en un acte que forma part de la commemoració de la mort de Gandhi, el 30 de gener del 1948. Les encarregades de llegir el text han estat Lídia Pujol i Txe Arana. Tot segut, Pepe Beúnza, primer objector de consciència per motius polítics, i Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la UdG, han conversat sobre la no violència i la cultura de la pau per construir la Catalunya independent. El text del manifest es lliurarà als diputats del Parlament de Catalunya.

Notícia de Vilaweb:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4078907/20130130/presenta-manifest-catalunya-independent-sense-armes.html

Extraordinari! “Chapeau!” EA 2146

*Chapeau! És sovint utilitzat com a expressió genèrica d’aprovació i agraïment dins França i altres parts d’Europa : com a signe d’admiració o respecte, un de fet traurà el seu barret [1] (Wiquipèdia)

el nou sistema polític català

MagdalenaMontsegur | diumenge, 27 de gener de 2013 | 11:46h

Els Parlaments de Catalunya, Pais valencià o Balears són la representació dels partits polítics que han guanyat les curses electorals.
 
Però caldria que existix una segona cambra, el Consell d’Estat Català, que aplegues a les organitzacions cíviques sectorials com: Sindicats, patronals, Tercer Sector, associacions de veins, associacions culturals i esportives i similars per ocupar-se dels afers sectorials de la vida social, econòmica i culturals.

Cal urgentment una Constitució Catalana, redactada de manera breu, conscisa que reculli els valors fonamentals i la seva evolució. A l’estil català, pròpi del Dret consitudinari.

Cal urgentment una Llei electoral catalana que procuri per afavorir la democràcia directe i participativa, que representi a la ciutadania en els seus àmbits territorials.

També convé articular institucions a nivell dels països catalans, constituir ja una Confederació Catalana que aplegui a partits i organitzacions socials de tots els països amb els que compartim cultura i objectius nacionals.

MagdalenaMontsegur | diumenge, 27 de gener de 2013 | 11:33h
No hi ha prou amb mtges tintes amb la corrupció, no es nomès una qüestió d’aconsguir mes transparència sobre el finançament dels partits polítics. cal reduir per llei i per costum, les despesses de campanyes electorals i finançament de partits polítics, sindicats i patronals. Reduir considerablement.
Cal evitar que la política sigui finançada per fundacions, empresses i interessos externs als catalans, per l’Estat espanyol que invaliden en bona part la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya.
El que ha de ser fonamental en procesos electorals i en procesos polítics en general es la honorabilitat dels promotors, dels politics i representants així com la confiança en els programes polítics, els plantejaments ideològics i les responsabilitats en complir les promeses fetes.
MagdalenaMontsegur | divendres, 25 de gener de 2013 | 10:11h
Les continues agresions de l’Estat espanyol contra la Nació catalana, contra el seu Govern i contra els seus ciutadans i ciutadanes cal afrontar-les amb valor i decisió.
Els Escamots per la Llibertat son persones que combaten sense violència, amparats en la Declaració Universal de Drets Humans, les lleis nacionals i internacionals; inspirats en els valors patriotics, de dignitat humana i de llibertat contra tota aquella institució, cos i persones que atentin contra els nostres drets com a persones, socials i nacionals.
Els cosos policials, governs, el mateix exèrcit espanyol que ens impideixin parlar en català fent ús de la força o la coerció; que vulguin limitar els nostres drets democràtics a decidir, que faltin al respecte a les nostres institucions i simbols nacionals… Interposarem la denuncia, la manifestació, la resistència pasiva, la presència activa, el combat No Violent.
Somatents.
MagdalenaMontsegur | dijous, 24 de gener de 2013 | 09:36h
Des de fa alguns anys la societat civil catalana a pres el relleu a la societat política. Qui va protagonitzar la gran manifestació de l’11 de setembre 2012 va ser el Poble, no va estar convocada pel Govern, afortunadament. Els que estan donan mostres de capacitat d’iniciativa econòmica son algunes empresses que desenvolupen les exportacions o dissenyen una nova economia social i solidària. Qui mostra capacitat per resoldre problemes socials es la solidaritat d’ong’s com el Banc del Aliments, Càrites, la Plataforma contra els desnonaments, Engrunes i molts altres.
Ara es l’hora de la Societat Civil i, afortunadament, el Govern català i el seu President així ho entenen. El Govern no ho ha de fer tot, hi cal establir nexes de complicitat entre les organitzacions cíviques i les administracions públiques.
La societat civil no esta nomès per participar en manifestacions, també ha de participar directament en la construcció d’una Nació forta, dinàmica i en la creació d’institucions d’estat. El cas de l’Assemblea Nacional Catalana en la concepció que es mostra en el meu llibre “Cròniques de la Independència” es un exemple entre molts altres.
MagdalenaMontsegur | dijous, 24 de gener de 2013 | 09:27h
La Transició de la Dictadura a la Democràcia no era prevista a les lleis Franquistes, va ser doncs una il.legalitat que van fer les autoritats franquistes al pactar amb els partits democràtics il.legals i clandestins a l’època… I, junts van constituir una nova legalitat.
La Constitució espanyola, sorgida d’aquell pacte va generar l’Estatut d’autonomia per Catalunya. Constituciuó i Estatuts son doncs legals i constitucionals. Avui, el Parlament de Catalunya, democràtica i legalment ha declarat ser un parlament sobirà, com sobirans son tots els processos democràtics.
El caràcter antidemocràtic, anticonstitucional i il.legal es de la part de tendències polítiques espanyoles que neguen i entrebanquen el procès legal i democràtic de decidir.
I això ho saben tots els democràtes del món, excepte els espanyols. Es el seu problema.
MagdalenaMontsegur | dimecres, 23 de gener de 2013 | 07:34h
El mes important ara es començar a actuar al marge de la llei espanyola, fer les nostres pròpies lleis i, sobretot, començar a solucinar els problemes reals, a definir els nostres somnis i a fer-los realitat.
La independència es fa, no es proclama. Es fa quan el Poble comença a actuar, sobiranament. No cal que ningú ens digui el que hem de fer, ni tan sols el Govern català. Es el Govern el que ha de fer i recolzar el que el Poble fa.
La complicitat entre els ciutadans i el govern sera la clau de l’èxit.
Haurem de reixir sabent que a Catalunya hi han persones que es mostraran en contra de la nostra llibertat… Però avui es l’independentisme qui marca l’agenda política i qui diu cap a on anar, la resta de tendències polítiques no tenen la consciència  neta ni cap proposta a fer per millorar la societat.

Visca!!!!

MagdalenaMontsegur | dimarts, 22 de gener de 2013 | 18:44h
La corrupció es un càncer per a la política i la societat en general. Bona part dels diners que es recapten amb es impostos serveixen van a parar als partits majoritaris en contra de les opcions minoritaries; tambe van a parar a la butxaques d’alguns polítics i en comissions il.legals.
La solució es molt simple:

* Limitar per llei els ingressos i despesses dels partits polítics com van fer fa temps al Quebec.
* Transparència i fiscalització dels ingressos dels partits polítics per part d’organs no polítics.
* Enduriment de les penes als corruptes i els dirigents polítics per responsabilitats subsidiàries. Pressó i inhabilitació.
Com que els partits polítics no volen fer-ho, caldria establir un Tribunal específic  constituit per l’ANC i el Consell d’Estat Català amb supervisio internacional d’organismes com Transparència Internacional, per exemple.

MagdalenaMontsegur | dilluns, 21 de gener de 2013 | 09:09h
Per la llibertat, la sobirania, la independència. Per la justicia social, el Drets Humans, per la democràcia directe i participativa, pel respecte dels principis de la Carta de la Terra…
No cal esperar ni es convenient ajornar mes la decisió de construcció de l’estat català. Una construcció real, concreta: L’organ sobirà de l’Estat Català configurat per totes aquelles entitats civils que suscriguin un manifest breu, conscis i clar en favor de la independència i dels valors fonamentals d’una Constitució Catalana que haura d’assumir les tasques d’una nova cambra sobirana; el desenvolupament d’una altre Justicia, d’una política de Seguretat diferent i pròpia; de la creació d’estructures econòmiques socials i solidàries; d’una política internacional vers el món, vers Europa i vers Espanya; d’una Hicenda i una Seguretat Social viables i pracmàtiques que responguin als reptes d’avui; un Sistema Educatiu innovador i estable; el desenvolupament d’una Ciutadania integradora i participativa; un model polític diferent de l’actual, mes democràtic i participatiu
No ens cal mes que sumar voluntats i feina.
MagdalenaMontsegur | diumenge, 20 de gener de 2013 | 11:24h
Substituir l’ús de la força per la inteligència i el coneixement científic es, avui possible en la majoria de casos devant del crim, la inseguretat i la violència.
A finals d’aquest mes surt el llibre “Seguretat Humana” a l’editorial Tirant lo  Blanc, aquest es un llibre col.lectiu en el que intervenen conflictòlegs, policies, sociòlegs, advocats, psicòlegs i experts en confictes armats.
La Conflictologia ens aporta el coneixement sobre la violència i el conflicte que permet intervenir en conflictes violents i armats sense l’ús de la força.
La policia catalana, una part d’aquesta, coneix els prinxipis i les tècniques de intervenció en conflictologia policiaca i disposa d’una casuistica prou important per fonamentar un canvi en la concepció de la Seguretat moderna, respectuosa amb els Drets Humans i mes eficient que els m ètodes tradicionals fonamentats en l’ús de la força i la repressió.
Això també ens fa originals i diferents i fonamenta el desenvolupament d’un Estat propi.
MagdalenaMontsegur | dissabte, 19 de gener de 2013 | 16:05h
Gràcies al nostres enemics, als enemics de la Nació catalana, de les nostres llibertats i de la democràcia, gràcies a ells, no hem perdut la memòria, ens hem fet mes forts, podem rendir homenatge als nostres herois i ens superar-nos com a persones i com a Poble.
Cal que eregim un monument als nostres enemics, que esculpim en roca dura, els noms de tots aquells que ens han fet i ens fan la guerra, aquells que amb les lleis a la ma limiten la democràcia, la nostra llibertat. Aquells que ens expolien i ens insulten per haver estat solidaris.
Un monument que recordi als enemics que existim, que no ens dobleguem, que continuem lluitan pacificament per la llibertat, la democràcia, per la pau i la justicia social. Que continuem acollin a aquells que han estat expulsats d’Espanya economicament.
Proposo a tothom que em llegeix que aporti els noms dels enemics que haurien de recordar que, gràcies a ells, serem lliures i independents.
MagdalenaMontsegur | dissabte, 19 de gener de 2013 | 11:47h
La independència no es pas una declaració, ni una proclamació ni un discurs. La independència sempre i ha tot arreu ha stat un procès que, finalment, es proclama o es plebiscita.
Un pocès que porta implícit o explícit un projecte nacional, unes propostes i unes accions sobiranes que no els cal cap legalitat, declaració ni plebiscit que les fonamenti. La sobirania, com la llibertat, es això, actuar, fer, al marge de tota llei (que no en contra dels principis ètics que sustenten la llibertat).
Respecte pels Drets Humans, Democràcia directe, real i participativa, respecte per la Carta de la Terra i un Projecte Nacional que resolgui problemes reals i faci realitat els nostres somnis.
Si no sabem el que volem no sabrem a on anar i, per tant, no arribarem mai a ser ni lliures ni independents. Una proclamacio d’independència o de sibirania no es diu, per si mateixa, cap a on anar ni que fer amb la nostra llibertat teòrica.
La independència es quelcom eminentment pràctic.
MagdalenaMontsegur | divendres, 18 de gener de 2013 | 17:17h
El sistema polític català sotmés a les lleis espanyoles resulta inoperant, poc demoràtic i forç hipotecat a lleis alienes com les espanyoles i a l’extrema corrupció generada en el finançament il.legal de la majoria de partits polítics; els sindicats majoritaris així com les patronals depenents de les subvencions de l’Estat espanyol.
La societat civil catalana no es prou be representada als Parlaments catalans ni les administracions públiques catalanes prou eficients per conjurar els reptes i dificultats actuals. Son administracions molt cares i molt poc eficients.
Cal doncs constituir un Consell d’Estat Català en base a les entitats del Tercer Sector, ONG’s, col.legis professionals, associacions culturals i cíviques, clubs esportius i totes aquelles organitzacions efectives, que donen servei a les persones, que son mes o menys independents de partits polítics, que acostumen a ser transversals i centrades en àmbits d’actuació específica.
Un Consell d’Estat Català que ha de nèixer sobirà que promogui una acció política al marge dels Parlaments catalans -que no en contra- una segona cambra política…

MagdalenaMontsegur | divendres, 18 de gener de 2013 | 10:16h
Abandonar Espanya. No cal esperar cap declaració ni el dia després de la independència. La independència es un procès i el podem iniciar, real i practicament, ara.
Com?…
Qualsevol associació cultural, social o cívica, qualsevol partit, ONG, entitat esportiva, científica, sindical, col.legi professional, empresarial o de qualsevol mena pot fer això:
* Donar-se’n de baixa de l’organització a nivell espanyol
* Deixar de pagar les quotes a l’organització espanyola
* Homologar-se a nivell de Països Catalans, europeu o internacional

Si això comença a produir-se, cada dia sortira a la premsa les petites independències produides.
Petits pasos fan el camí a gtrans objectius.

MagdalenaMontsegur | dijous, 17 de gener de 2013 | 13:08h
La política al nostre país es centre en el discurs, les paraules i els comentaris. Conceptes com Independència, Sobirania, Autonomia, Autodeterminació o Dret a decidir, Govern, Federalisme, Estatut, Constitució, Referendum, Democràcia o Estat de dret no tenen, sovint una traducció pràctica, no generen fets, nomès proclames.
L’autodeterminació, por exemple, no es demana es fa. La independència o la sobirania nomès es un concepte quan es lligat a la paraula. La sobirania, en realitat, es decidir, fer, crear, organitzar, al marge de qualsevol altre poder que el propi, sigui personal o col.lectiu.
Si no passem de les paraules als fets nomès acumularem frustració, impotencia i acabarem vençuts.
Aquest Blog preten no parlar gaire i, si, fer propostes viables que signifiquen la construcció real d’un estat propi sobirà i democraticament. Vull suscitar que tothom participi en la construcció del somni de llibertat i en la solució dels problemes reals que patim.
MagdalenaMontsegur | dijous, 17 de gener de 2013 | 10:00h
De la mateixa manera que s’ha creat un “Banc dolent” on reunir totes les finances tòxiques i tractar de trobar una sortida, també convindria crear un “Govern dolent”.
Els actuals governs son inoperatius, hipotecats a qui finança il.legalment les campanyes electorals que els porten al poder, la majoria dels polítics no tenen formació per fer la feina que fan, els cosos de funcionaris, una bona part, son excecius, poc competitius professionalment i mal dirigits.
El Govern Dolent hauria de ser el govern actual. Cal crear un nou govern al marge de l’actual, de la mateixa manera que cal crear una Nova Política al marge de la ja existent. Una democràcia directe, lligada als problemes reals de les persones, sense la competitivitat absurda per conquerir el poder dels partits polítics…

Afegir-hi un comentari

“La Declaració que ens va fer lliures” __ EA 2145

Extret del PuntAvui d’Avui:

————-

D’aquí a pocs anys, confiem que el nostre president podrà pronunciar unes paraules semblants: “Allò que ens fa catalans és la lleialtat envers la Declaració de Sobirania, que aprovà el Parlament el 23 de gener de 2013.”
J. Gifreu

Ells i nosaltres

La Declaració de Sobirania
del Poble Català, aprovada dimecres
pel Parlament de Catalunya, culmina
i sanciona la validesa del procés
de formació d’un “nosaltres”

La construcció social d’un “nosaltres” és essencial per a la constitució d’un grup humà i la seva identificació, cohesió i solidaritat. Un dels fets més espectaculars que es pot constatar a Catalunya aquests últims mesos és un canvi substancial del marc o frame identitari dominant respecte de les relacions Catalunya-Espanya. El nou marc conceptual, ja molt comú tant en el discurs públic com en la conversa quotidiana, té aquesta formulació paradigmàtica: “nosaltres i els espanyols”, o bé, “ells i nosaltres”.

La rellevància d’un canvi de quadre cognitiu i discursiu en un tema tan crucial no admet cap dubte. Designar i assenyalar els espanyols com a part separada i possiblement oposada a un “nosaltres” amb voluntat de constituir-nos en subjecte polític sobirà, ajuda notablement a centrar el conflicte (polític), a interpel·lar les parts i a redefinir un nou marc de percepcions i de relacions. El canvi es pot detectar en tres grans àmbits d’influència: els polítics, els mitjans de comunicació i el sector cultural.

En efecte, bona part dels polítics catalans, començant per Artur Mas i molts altres líders i representants institucionals (consellers, diputats, alcaldes…), es refereixen sovint a “ells” quan parlen de Madrid, del govern del PP o simplement d’Espanya. És justament el quadre terminològic allò que acaba per discriminar els dos tipus de discurs polític a Catalunya: el dels sobiranistes (“nosaltres i ells”) i el dels unionistes (“nosaltres i la resta d’Espanya”). A partir de la divisió entre les elits polítiques catalanes, també els diversos mitjans de comunicació de Catalunya estan adoptant un dels dos marcs de referència (els de Madrid no admeten fissura). I els sectors culturals més sensibles, des dels cercles intel·lectuals i acadèmics fins als empresarials i sindicals, estan fent el mateix.

Aquesta oposició entre frames identitaris bàsics en el discurs públic (i privat) havia de fer-se diàfan si el catalanisme volia superar els estadis d’indefinició i arribar a l’exercici del dret d’autodeterminació i a la independència. En realitat, la (re)construcció del “nosaltres” començà l’endemà de la derrota franquista, a les presons, a l’exili, a les manifestacions clandestines durant la dictadura. Després de la Transició, ha avançat fins a l’explosió de les dues grans manifestacions, la del 10-J de 2010 (per la nació) i la de l’Onze de Setembre de 2012 (per l’estat propi). La separació progressiva entre els dos quadres identitaris és ara un prerequisit de la futura consulta entre el sí (al “nosaltres” sobirà) i el no.

La Declaració de Sobirania del Poble Català, aprovada dimecres pel Parlament de Catalunya, culmina i sanciona la validesa del procés de formació d’un “nosaltres”. El Parlament declara que nosaltres, els catalans, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, som “subjecte polític i jurídic sobirà”. I declarant-ho, el Parlament efectua un mandat democràtic. Les conseqüències d’aquest mandat són enteses sense més ambigüitats a Catalunya i a l’Estat, a Europa i al món (la premsa internacional ho ha captat bé).

Però, el procés de redefinició del “nosaltres” no s’atura. Ara mateix dues forces polítiques emergents malden per definir nous marcs de comprensió. D’una banda, Ciutadans es presenta com a força unionista, però d’obediència catalana (a diferència del PSC i el PPC). I la CUP repta els altres partits sobiranistes a ampliar la comunitat del “nosaltres” per incloure-hi la proposta fusteriana dels Països Catalans.

Aquests dies, el president Obama ha recordat al món en el seu discurs de jurament del segon mandat: “Allò que ens uneix i ens fa americans és la lleialtat amb la declaració d’independència de fa més de dos-cents anys.” D’aquí a pocs anys, confiem que el nostre president podrà pronunciar unes paraules semblants: “Allò que ens fa catalans és la lleialtat envers la Declaració de Sobirania, que aprovà el Parlament el 23 de gener de 2013.”

Darrera actualització ( Dissabte, 26 de gener del 2013 02:00 )

Dues situacions a anys llum: Per a Catalunya: LA LLIBERTAT, per a Espanya: “Escletxes insalvables”. __ EA 2144

Catalans! Catalunya!  polítics i ciutadans …
No escoltem Espanya!

Mai més l'”escolta espanya” de Maragall -l’avi dels Maragall- era un gest per intentar la justícia però no és possible … MAI MÉS !!!

o ruïna i esclavatge o plenitud i llibertat … llibertat de fer i desfer sense donar comptes a aliens estrangers i enemics, llibertat de decidir, llibertat de pactar amb qui calgui i com calgui, llibertat d’administrar el que és de Catalunya, llibertat de ser solidaris amb qui vulguem, com vulguem, quan vulguem …

Catalans! no us deixeu enganyar … Catalunya! no et deixis enganyar!

El pacte dels 500 anys ja s’ha acabat!

Ha estat malament … un fracàs terrible per a nosaltres … no ens hem entès amb els espanyols, han estat abusos i perversos … ens han colpejat i robat una vegada darrera d’una altra … i així dia a dia, mes a mes, any rere any, una centúria i una altra fins a sumar-ne més de cinc …

… robatoris de tots tipus, materials, immaterials, de dignitat, esportius, artístics, de prestigi … ens han emmanillat la llibertat amb totes les baixeses de que són tan capaços  … morts … tortures … violència … bombardejos … enganys … impagaments … supeditacions … assassinats … injustícies flagrants … colonització continuada dia a dia, segona a segon … empresonaments … xantatges … confinaments … genocidi … atacs a la llengua … trepitjant contínuament les transferències actualment assolides … escanyant-les amb el  finançament insuficient o retardat expressament, són els reis de l’incompliment i la venjança encoberta …

Prou de tot això !!! deia el meu avi.
 
Prou d’això !!! digué el Doctor Domènech al costat dels traspassats Barrera i Broggi en la manifestació “Per la Independència” del 9 de juliol del 2011.

Prou d’això !!! diguem-ho tots! no ens deixem enganyar una altra vegada!

Ara, Espanya, no pot fer res contra nosaltres! S’ha acabat l’hora de les vexacions i de les violències, ara no manen ells, ara mana Europa, una gent molt més democràtica i civilitzada que no pas Espanya i els espanyols.

Ara, en els nostres verals, el que val és la voluntat democràtica del Poble!

Nosaltres, els catalans, només hem volgut viure i deixar viure … ells, no!, ells són possessius “Catalunya és d’Espanya des de fa cinc cents anys” l'”Espanya assimilada” en deien i encara s’ho creuen. Assimilada per la força de la desraó i de la cruel violència … Prou!

No ens deixem enganyar! Trenquem de pressa perquè aquesta gent són com una aranya verinosa, com una serp “viuda i negra” que mata fulminant si et pot abastar!

Són com un lleó foll i ferotge amb una gana insaciable que veuen perdre la carn que fa tants segles roseguen! Són com una gegant paparra enganxada al mugró més tendre de la terra catalana! temen perdre la llet que els és gratuïta gràcies a segles de terror i de vergonyosa fatxendaria.

Catalans! desperteu! No som seus! no som de “la morta” … som lliures!
som lliures i som cridats com ho són tots els pobles a la plena llibertat i a la plenitud en tots els ordres.

Lluny de nosaltres Espanya i els espanyols … Fora!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

“Escletxes insalvables”:

—————-

“El govern espanyol respon a la declaració de sobirania amb més amenaces

El ministre d’Afers Estrangers espanyol adverteix que no permetrà mai una consulta a Catalunya que no s’ajusti estrictament a la legalitat

    ———-

    “‘Per a Espanya seria una pèssima notícia. Jo no concebo una Espanya sense Catalunya i ni tan sols vull imaginar aquesta hipòtesi’, ha sentenciat.

    Apel·la al diàleg

    El ministre espanyol ha apel·lat al diàleg entre tots dos governs. ‘Si tenim problemes per resoldre en matèria d’infrastructures o finançament, resolguem-los, com vam ser capaços de resoldre’ls a la transició espanyola, però no obrim escletxes insalvables’.”
     (García-Margallo, ministre d’Afers Estrangers espanyol)

    ——————

    ‘El govern espanyol no permetrà mai una consulta que no s’ajusti estrictament a la legalitat.’ És la resposta que el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha donat a la declaració de sobirania aprovada pel parlament. Segons ell, la independència de Catalunya seria pèssima per a Catalunya i per a Espanya i implicaria l’expulsió immediata de la UE. A més, ha recordat que ni el dret espanyol ni tampoc l’internacional no permeten ‘una secessió unilateral’ d’un territori d’un estat. Segons ell, és un supòsit que només s’accepta en pobles colonials, ocupats militarment o on es neguin els drets democràtics bàsics.

    El ministre d’Afers Estrangers espanyol ha fet una conferència de premsa juntament amb el seu homòleg alemany, Guido Westerwelle, a Madrid. I l’ha aprofitada per donar la resposta del govern espanyol a la declaració de sobirania de Catalunya. García-Margallo portava la resposta escrita i ha destinat nou minuts de la compareixença a aquesta qüestió. Ha admès que era una qüestió que el preocupava i que interessava Espanya i Europa, perquè la fragmentació de qualsevol estat membre era ‘una mala notícia per a la UE’.

    Catalunya forma part d’Espanya des de fa més de cinc-cents anys’

    El ministre ha assegurat que la declaració aprovada té una primera part que ‘demostra exactament el contrari d’allò que vol demostrar’, perquè si es llegeix atentament posa de manifest ‘que Catalunya forma part d’Espanya des de fa més de cinc-cents anys i abans formava part de la Corona d’Aragó’. Segons ell, la declaració treu ‘conclusions errònies’ perquè diu que el poble de Catalunya és sobirà i això és ‘contrari a l’article 1 de la constitució espanyola, que diu que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol’.

    Restaria fora de la UE’

    García-Margallo també ha afirmat que la secessió ‘d’una part del territori’ exigiria la derogació de la constitució i l’aprovació d’una de nova basada en principis ‘radicalment diferents dels de l’actual’. I encara ha afegit que, per transparència, els qui han aprovat la declaració han d’explicar que segons els tractats de la UE les qüestions de la integritat territorial corresponen als estats membres de la UE, i que la constitució espanyola diu que la nació és ‘indissoluble’.

    El ministre espanyol també ha advertit que una declaració unilateral d’independència per part de Catalunya no seria aprovada per la immensa majoria dels estats de la UE i, a més, qualsevol adhesió a la UE requeriria unanimitat. Per tant, l’efecte d’una independència sobre Catalunya ‘seria immens’. Ha arribat a dir que el PIB català cauria d’un 20%. A més, ha afegit, una declaració d’independència ‘no tan sols fragmentaria Catalunya respecte a Espanya, sinó que causaria una fractura interna a Catalunya’, com ha demostrat, segons ell, el resultat de la votació d’aquest dimecres.

    Perjudicaria enormement Catalunya’

    Per tot plegat, ha afegit, la independència seria ‘una fractura artificial’ que perjudicaria enormement Catalunya i faria caure les inversions a Catalunya. Per García-Margallo, doncs, ‘ni és veritat que hi hagi una sobirania de cadascun dels territoris que conformen Espanya, ni que hi hagi una legitimitat democràtica, ni és possible que hi pugui haver una sortida d’Espanya que no impliqui automàticament la sortida de la UE i un període d’incertesa que no es tancaria mai’.

    ‘Per a Espanya seria una pèssima notícia. Jo no concebo una Espanya sense Catalunya i ni tan sols vull imaginar aquesta hipòtesi’, ha sentenciat.

    Apel·la al diàleg

    El ministre espanyol ha apel·lat al diàleg entre tots dos governs. ‘Si tenim problemes per resoldre en matèria d’infrastructures o finançament, resolguem-los, com vam ser capaços de resoldre’ls a la transició espanyola, però no obrim escletxes insalvables’.

    No veu possible un recurs al Tribunal Constitucional

    Amb tot, Margallo veu ‘extraordinàriament difícil’ que el govern espanyol presenti un recurs contra la declaració davant el Tribunal Constitucional perquè el text aprovat ‘no té efectes jurídics’, sinó que és una ‘declaració retòrica’ que caldrà plasmar després en ‘accions concretes i normes amb conseqüències jurídiques que sí que podran ser objecte de recurs al TC’.

    Dimecres 23 de gener: Tots al davant del Parlament de 5 a 2/4 de 7, i després a les 7 a la Plaça St. Jaume __ EA 2143

    El Poble Català “menut” els hereus d’aquells catalans que es van plantar pels nostres drets seculars aquell llunyà 11 de setembre del 1714, conscients encara avui de les nostres llibertats convoca de nou a tots els catalans de la darrera Gran Manifestació de l’11 de setembre d’enguany,

    aquesta vegada amb el lema més potent i clar:

    CATALUNYA NOU ESTAT INDEPENDENT

    i amb el clam “Declaració d’Independència” unilateral i urgent!

    el convoca a fer-se present el proper 23 de gener d’aquest 2013 al Parc de la Ciutadella davant del Parlament de Catalunya mentre polítics elegits el propassat 25 de novembre estiguin debatent la Declaració de Sobirania.

    Quins objectius persegueix aquesta convocatòria i l’esmentada concentració que n’esdevingui?:

    1  – Fer saber i recordar de nou a tot Catalunya, partits polítics i càrrecs electes inclosos, que la Gent de la Gran Manifestació amb el seu clam de Catalunya Nou Estat Català  a Europa fou el catalitzador de les proppassades eleccions en les que van guanyar clarament els qui defensaven la convocatòria d’un Referèndum per consultar la voluntat dels catalans en aquest sentit.

    2Avisar i obrir els ulls dels catalans perquè no siguin incauts i  no permetin que actituds autonomistes, encaixistes i enemigues de la nostra llibertat que practiquen tots els partits polítics amb més o menys intensitat i insistència, puguin tergiversar, escamotejar i desvirtuar aquest primer pas que representa l’esmentada Declaració de Sobirania.

    3 Reivindicar la necessitat de posar-nos tots mans a l’obra, no tan sols per fer la Consulta sinó per fer-la tal com cal per a poder guanyar la nostra llibertat.

    4Fer saber que no acceptarem com a vàlida cap jugada enganyosa entorn de com de clara, senzilla i única ha de ser la pregunta que haurem de respondre els catalans:
    Sí o No volem ja la nostra independència.

    5 Fer costat al nostre Parlament en l’exercici de la seva tasca.

    6Fer una defensa clara i ferma de l’objectiu que volem assolir: L’Estat Català Independent.

    7Avisar a tots els catalans, a l’ANC, a l’AMI i als Partits Polítics, Sindicats, Agrupacions i Societats que ens cal la voluntat de guanyar aquest referèndum per a retornar a Catalunya i als catalans tots els seus Drets i les seves llibertats.

    Catalunya Acció.

    ————————————

    Bona notícia, manifest que qualifico de digne, encertat i valent: (S. Molins)

    smolins9 | esborrar | dijous, 17 de gener de 2013 | 22:54h

    L’ANC i l’AMI aposten per una Declaració de Sobirania sense rebaixes

    (1)  –  L’Assemblea dóna el tret de sortida a la campanya pel ‘sí’ en les concentracions convocades el dia que s’aprova la Declaració

    (2)  –  La Declaració de Sobirania és “transcendental” per a l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’objectiu que Catalunya esdevingui un nou Estat independent.

    Així ho han expressat en roda de premsa la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d’Abadal, que han expressat que la cerca del consens no pot suposar que es rebaixi el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític i jurídic.

    (3)  –  “La Declaració ha de deixar clar que és el poble  català, sense ingerències externes, qui ha de decidir el seu propi futur”, ha afirmat Forcadell.

    La presidenta de l’ANC ha explicat que

    (4)  –  aquesta Declaració ha de garantir la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, i ha afegit que

    (5)  –  ni l’AMI ni l’ANC no acceptaran una pregunta que no sigui clara i concisa sobre la independència de Catalunya amb dues úniques respostes possibles: “Sí” o “No”.

    (6)  –  Qualsevol altra cosa “significaria rebaixar l’esperit de l’Onze de Setembre”, en què el poble català va expressar la seva voluntat d’esdevenir un Estat independent.


    Concentracions

    Forcadell i Vila d’Abadal han avançat que el proper dimecres 23 de gener, dia en què el Parlament ha d’aprovar la Declaració, hi haurà concentracions davant el Parlament i, posteriorment, dels ajuntaments dels municipis del país per expressar el suport al text i donar el tret de sortida a la campanya pel ‘Sí’. “Ha arribat l’hora de treballar per consolidar i eixamplar la majoria social favorable a la independència per tal de guanyar el referèndum”, ha dit la presidenta de l’Assemblea, que ha afegit que “el dia de l’aprovació de la Declaració explicitarem l’inici de la nostra campanya per arribar als indecisos i fer-los partícips d’aquest projecte tant important”.

    A les concentracions es farà lectura d’un manifest en què s’instarà a la societat a treballar per la independència i “arribar a tots els racons del país per tal que quan els ciutadans de Catalunya exercim el dret a l’autodeterminació ho fem de forma clara i inequívoca pel sí a la llibertat i al nostre futur com a poble”.

    A la merda la de los “llanos de la lluna” __ EA 2142

    Fora els espanyols de Catalunya !

    Bye bye Spain !!!

    Espanyols go home !!!

    Aquesta gent foten la mateixa nosa que un gra de pus al cul.

    ————-

    Fragment del llibre Discursos a la Nació de Santiago Espot:

    “No. A Catalunya no li falla la seva gent, no li fallen tots aquells patriotes ferms defensors de la seva llengua, cultura, història o valors col·lectius. Ells són afortunadament els qui encara conserven una dignitat. Ara bé, si convenim que tot procés d’independència s’ha de moure a través de la coordinació de dues voluntats (la popular i la política), haurem de reconèixer que la primera és a anys llum de la segona, atès que dins la voluntat popular cada vegada són més les veus que clamen pel trencament amb Espanya i França. La independència com a únic camí és allò que es va imposant.

    Llavors, doncs, i torno al principi d’aquesta exposició, és quan podem dir que el poble està descobrint (o li estan fent descobrir a cop d’espoliació o a cop de campanya contra Catalunya) que només la independència pot garantir la nostra supervivència espiritual i material. Però per molt que descobrim això (que és com descobrir la sopa d’all), per molt que tinguem un poble que finalment comença a veure la llum, no farem res si aquest poble no pren la ferma determinació d’iniciar la via de la construcció del seu propi Estat. Ho farà de forma espontània? S’ompliran per art de màgia els carrers de Perpinyà, València o Barcelona de catalans tot exigint l’Estat català?

    Seria la primera vegada a la història que això passés. Si la independència dels EUA no es pot entendre sense Thomas Jefferson, si la independència de Mèxic no es pot entendre sense Miguel Hidalgo, si la independència d’Irlanda no es pot entendre sense Michael Collins o si la independència de Croàcia no es pot entendre sense Franjo Tudjman, la independència de Catalunya no es pot concebre sense tenir al capdavant del país dones i homes disposats a fer els sacrificis que reclama un gest d’aquesta magnitud.”

    Preparem-nos pel Tancament de Caixes, ja! __ EA 2141

    Preparem-nos pel Tancament de Caixes, ja!

    Cal que ens anem emprenyant i a la vegada ens preparem mentalment i de compromís pel “Tancament de Caixes”. Espanya ja fa la seva feina ben feta per tocar-nos el botet.

    L’aplicació del “Tancament de Caixes” ha de ser de cop i molts a la vegada, jo ja m’estic preparant pel moment precís.

    Abans, però, haurem de tenir la garantia que Mas i el seu govern no portaran aquests diners al seu amo: Espanya!

    Preparem-nos pel Tancament de Caixes, ja!

    Salvador Molins (BIC-CA)

    ——–

    Post robat:

    Un euro per recepta: la veritable motivació

    ramonfarre | dimecres, 16 de gener de 2013 | 07:24h

    El que era previsible, ha passat. La impugnació al Tribunal Constitucional de l’euro per recepta català, amb un topall anual, ha comportat la seva suspensió. El que xoca és la motivació del Gobierno de España.

    Es tracta, expliquen els portaveus espanyols, per garantir la igualtat del espanyols. Magnífic. I totes les desigualtats que pateixen els ciutadans de Catalunya per un tracte discriminador del govern espanyol, no s’han de corregir?

    La igualtat en renda neta per càpita disponible, en les mateixes circumstàncies, per un ciutadà català és inferior a la que percep un altre ciutadà de Saragossa, per exemple.

    O la disponibilitat d’infraestructures lliures de peatge per desplaçar-se pel territori…i així altres exemples.

    El que el Govern espanyol no vol és que Catalunya pugi ser autònoma en les seves decisions en matèria d’ingressos fiscals o de polítiques públiques. A tota Espanya s’han de fer les coses de la mateixa manera. Aquest és el veritable motiu de dur al Constitucional la mesura de l’euro per recepta.

    Per cert, els milions d’euros que es deixaran d’ingressar no seran restituïts pel Govern espanyol. La Hisenda catalana quedarà una mica més malmesa. Alguna cosa caldrà retallar.

    “respondre amb contundència per mantenir ferma la moral i la dignitat dels catalans” Santiago Espot __ EA 2140

    La radicalitat necessària

    “Quan construeixes un estat fas una revolució”, afirmava Vladimir Jabotinsky que fou un dels ideòlegs de l’estat d’Israel. Sobre la veracitat d’aquesta afirmació només cal veure la situació que vivim a Catalunya. Encara no hem començat de veres el nostre procés de secessió (només estem apuntant a una consulta sobre un cosa anomenada “dret a decidir”) que ja podem notar com tot s’està convulsionant sense que ningú sàpiga ben bé com acabarà. Exactament la mateixa sensació que produeix l’inici de tot procés revolucionari.

    Indiscutiblement que tot això és incipient i que les revolucions d’avui a Europa no comporten els trasbalsos de les de fa 100 anys. Fins i tot algunes de les darreres que s’han produït en el nostre continent les hem anomenat “de vellut”. Però totes elles, siguin fetes amb més o menys contundència, sempre necessiten la seva pròpia ala radical. Aquella que empeny a les altres més moderades a arribar fins el final. Que faci que es compleixin al màxim possible els postulats del procés endegat i que, pel camí, les renúncies que puguin haver-hi no signifiquin la desnaturalització de les exigències del poble. En el cas català aquest és un perill substancial perquè som una gent que no acostumem a mantenir-nos ferms en les nostres posicions. El famós “pactisme” que, de forma enverinada, va dir-nos en Vicens i Vives que era un dels trets de la nostra personalitat nacional pot portar-nos nefastes conseqüències si no hi ha ningú que adopti el paper de la radicalitat. Qui ho farà?

    Sé que molts podran dir que tiro l’aigua cap al meu molí, però aquest penso que era el paper reservat a Solidaritat Catalana en el nou Parlament català. Ara bé, el poble ha parlat i considera que la seva presència no era necessària. Res a dir. Cal acceptar la seva voluntat. Si la decisió ha estat aquesta serà perquè, o bé no hem sabut explicar quin havia de ser el nostre rol, o bé no és imprescindible la radicalitat independentista perquè encara no hem encetat cap revolució.

    Sigui com sigui, personalment estic convençut que més tard o més d’hora és farà indispensable que algú representi tot això que estic dient. Pels motius que he exposat, i també perquè els atacs i les mentides delirants que Espanya llençarà contra nosaltres hauran de fer que algú, sense responsabilitats de govern, els hagi de respondre amb contundència per mantenir ferma la moral i la dignitat dels catalans. Si no pot ser des de dins el Parlament de Catalunya haurà de ser des de fora. Sobretot també perquè no ens tornin a donar garses per perdius en forma de “pactisme”.

    Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció



    Trencar amb el règim colonial i amb la partitocràcia sistema menjadora. __ EA 2136

    Ara, cada dia que passa, la ruptura política amb Espanya primer, i amb França després, cada dia és més urgent i necessària.

    Trencar amb les lleis que ens tenallen, amb el discurs que els hi dona cos i amb l’estat que les defensa, és més necessari que mai i és de sentit comú.

    No ho podrem evitar, hi haurà ruptura!

    Entre altres coses hi haurà d’haver ruptura perquè Espanya no baixarà del burro.

    La ruptura és sana i deixa enrere els vicis del passat. Per salut democràtica caldrà trencar amb tota la submissió, tot l’engany i tota la degradació que ambdós comporten.

    A l’Espanya del 1979 no es va trencar, es va fer un tripijoc que ara els passarà factura. Ja s’espavilaran!

    Cap polític català del règim autonòmic podrà continuar en la política en el nou Estat Català Independent, si no és així arrossegarem els vicis espanyols i colonials.

    El President català, que resulti de les eleccions del 25N del 2012, haurà de ser un home fort que sàpiga rodejar-se de tot el Poble Menut Català, de l’ANC i dels partits independentistes, perquè sol no podrà emprendre el nou Procés Constituent. En un moment op en un altre haurà de dir “PROU!” haurà de trencar la submissió i fer aquell gest que cal fer:

    «L’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència és la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible. Un tal acte trenca el mirall de la realitat de manera que ja mai no es podrà tornar a re configurar com abans. Qualsevol full de ruta construït en absència d’aquest acte de voluntat, no val ni el paper sobre el qual està escrit i és absolutament inútil com a guia per a l’acció.

    Caldria, doncs, que no ens distraguem més amb el full de ruta i que no permetem que es converteixi en una excusa (més) per a la inacció. El que ens és indispensable és fer ben evident a tot el mon que Catalunya vol ser independent, i que està disposada a ser-ho malgrat tots els obstacles que li puguin sorgir en aquest camí. Avui el món està veient, dia sí i dia també, molts d’aquests actes per part de tants pobles que ja han dit prou, però no ha vist, ni per aproximació, un acte d’afirmació semblant per part de Catalunya. La feina, doncs, és clara, i és tota per a nosaltres.»

    (Extret de l’article «La fal·làcia del full de ruta», escrit per en Cesc Batlle, enginyer industrial i MBA, i publicat al diari El Punt Avui el juliol del 201)

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.