En referència als Principis que guiaren la Declaració d’Independència dels EEUU d’Amèrica. __EA 2108

Recullen signatures a la web de la Casa Blanca per l’autodeterminació de Catalunya

Se’n necessiten 25.000 abans de Nadal perquè el president Obama les prengui en consideració

Un nord-americà ha entrat una petició a la Casa Blanca demanant el reconeixement del dret d’autodeterminació del poble català pel president Barack Obama. La petició, enviada a través de la web de participació ciutadana del govern dels EUA, cal que sigui secundada per 25.000 signatures abans de Nadal perquè Obama i el seu equip la puguin tenir en compte. Poc després de les cinc de la tarda no hi havia sinó set-centes signatures.

La iniciativa defensa que ‘Catalunya vol fer un referèndum per decidir si esdevé independent d’Espanya’ i explica que ‘els catalans tenen la seva pròpia llengua, cultura i tradicions que no són respectades pel govern espanyol’. També explica que ‘molts catalans no se senten espanyols’. També fa referència a la manifestació de l’Onze de Setembre que va fer sortir ‘un milió i mig de ciutadans als carrers de Barcelona per demanar la independència, encara que van ser ignorats pel govern espanyol’.

A continuació, la petició fa referència als ‘principis que guien la nostra pròpia Declaració d’independència’

per demanar al govern dels Estats Units que ‘faci costat al dret del poble català per fer decidir un futur que sigui millor amb un referèndum net i democràtic’.

Text original de la petició:

‘The People of Catalonia, the Northeastern region of Spain, would like to hold a referendum on whether or not they would like to become independent from the Spain. The Catalan people have their own distinct language, culture and traditions that are not being respected by the Spanish government; many Catalans do not feel Spanish, but rather a Catalan citizen without their own State. In 2012 during their national holiday, 1.5 million people took to the streets of Barcelona to demand independence, yet the Spanish government simply ignored them. In adherence to the guiding principles of our own Declaration of Independence, we ask the United States government to stand with the Catalan people’s right to decide a future that is best for them through a fair and democratic referendum.’

 

Més informació: Milers de nord-americans demanen la secessió dels seus estats després de la reelecció d’Obama

Descobrim qui és Sharif (Corinaldi)

Qui hi ha darrere el vídeo del novaiorquès independentista?

Els catalans expliquen les seves històries a en Sharif

Un novaiorquès explica al món ‘la lluita de Catalunya per la independència’ en un vídeo

Segon vídeo d’en Sharif: ‘Els catalans no tenen un exèrcit, tenen el poder del seu vot’

Dos americans parlen de la repressió del català

Qui no compleix el punt 3r de l’ANC? __ EA 2102

L’Assemblea Nacional Catalana va erràtica i perd el nord, ho dic sobretot pel darrer posicionaments davant les pautes dels mínims que han de servir de barems o elements de guia i contrast pels electors Independentistes a l’hora de decidir el seu vot aquest 25N. Sobretot la gran gentada, prop de 2.000.000 de persones que es van manifestar l’11S d’enguany pel nou estat català a Europa.

No és això companys, no és això!

Es tractava de fer tot el possible, democràticament parlant, perquè els partits que volen captivar el nostre vot no ens facin la patota a que estem tan acostumats. Es tractava de fer i garantir que aquests partits complissin uns mínims de corresponsabilitat amb la Catalunya lliure que volem … o és que senyores i senyors de l’ANC no la volem “lliure”, potser, la Catalunya!?

L’ANC manifesta en aquests dos darrers posicionaments una pèrdua total del sentit comú, perd el nord i s’ofega en la misèria de la in concreció, de la supeditació a certs poders mentals, de l’autonomisme més ranci, del fer “la puta i la ramoneta”, empremtes de l’esclavatge que fa segles patim, maneres de fer que tan hauríem d’odiar els catalans! és curiós i sempre passa que qui menys es vol ficar en política, o això diu, acaba fent el joc més incaut a la política més perversa, la de l’engany i del manifassejar, la de l’arrambar cap a casa -la casa del partit- de tants partits polítics, sempre per sobre dels interessos de Catalunya.

Més greu encara, és, quan l’ANC, suposo que intentant o creient afavorir fer majories de manera que segur els passaran i ens passaran factura, està saltant-se descaradament la repulsa, exigència consegüent, i sobretot el fer-ho saber a l’opinió pública de l’incompliment del tercer punt per part d’alguns partits que altrament haurien d’estar plenament en defensa de Catalunya -s’entén, partits que assoleixin la carta de legitimitat per a ser votats pels independentistes-. L’ANC, fent els ulls grossos davant d’aquest incompliment del tercer punt dels esmentats posicionaments fa una greu injustícia en contra dels partits que sí que són plenament fidels al mandat del Poble Català expressat el darrer 11 de setembre.

És també gravíssim per les conseqüències que pot tenir a partir del dia 26 de novembre la manera en que és valorat el suport al segon punt i la manera en que aquesta valoració perd de vista el mandat dels dos milions de catalans “Catalunya nou estat d’Europa”.

Com ho hem de fer els catalans per evitar que ens prostitueixin les paraules?

El lema de la manifestació era clar i contundent “Catalunya estat” perquè l’emmerdem amb el concepte d’Estat Propi, concepte prostituït per Ciu. concepte des d’aleshores difús i enganyós, i a hores d’ara concepte incrementat en aquests vicis per l’esmentada darrera i maldestre valoració de l’ANC?

D’aquesta maldestre valoració en resulta que l’expressió “estat propi”, l’eina de treball bàsica que han de manejar els partits polítics actuals, partits ja coixos per colonials i autonomistes de naixença,  és un concepte que no serveix de base de treball independentista útil perquè en la valoració és diu i es dona per entès que “estat propi” representa tantes coses diferents com partits hi ha.

Com podem avançar cap a la Independència de forma urgent, perquè el mandat del Poble és de caire urgent, si l’ANC que sembla que ha de tenir les coses clares permet aquests galimaties i cau de nou en la deriva que ens ha portat pel pedregar des que va fer fallida pels mateixos errors la primera versió de l’Assemblea de Catalunya.

Jo em pregunto si després de set anys de la Manifestació del Dret a Decidir i després de rebre el mandat del Poble català present en el final de la Marxa per la Independència i la Manifestació de l’11S d’enguany, l’ANC i els partits polítics enlloc de posar-se immediatament a treballar per tirar endavant l’estat independent s’han de posar a discutir gradualismes i formes enganyoses d’independència per a Catalunya?

Davant d’això demano i exigeixo a la Senyora Forcadell, Presidenta de l’ANC i a tota la seva junta que corregeixin immediatament abans del dia de reflexió aquest greu greuge, aquesta deriva, aquesta inconsciència i incapacitat d’anàlisi lúcid que la seva gran responsabilitat els demana corregir, que ho facin i que ho facin saber de forma pública a tots els participants de la Gran Manifestació, i si no és així els prego que considerin la seva total i irrevocable dimissió.

És important prendre’s de forma seriosa i urgent aquest afer perquè pot ser una causa més de derives no volgudes per després del 25N. Déu ens guardi d’un altre “Ai las, ja està fet!”

L’ANC ha d’ésser molt dura amb els partits, no s’ha de deixar prendre el pèl, no pot permetre que li facin la traveta com ho van fer fa trenta anys ni que la condicionin en res com quan van ajornar sine die el quart objectiu a assolir que aleshores ja era “l’autodeterminació”. Si l’ANC no és justa en la seva valoració i no diu les coses pel seu nom, i no fa públics els incompliments en els tres punts d’enguany, l’ANC perd tota la credibilitat i tota la força davant dels Partits Polítics, aleshores esdevé titella vulnerable a les seves mans i el pitjor de tots és que posem per ensima vegada la nostra independència en perill de mort.

Estem parlant del futur de Catalunya! Siguem seriosos, el màxim d’exigents amb els altres i amb nosaltres mateixos i no juguem amb els catalans!

Salvador Molins, membre de l’ANC

Comentaris: 2
  • Extret del Facebook de l’ANC on he penjat el post.
    smolins9 | dimarts, 20 de novembre de 2012 | 14:48h

    Pep Cruz Gonzalez Tens raó, l’ANC ha errat, s’ha desviat del mandat popular, jo també soc membre de l’ANC i aquest postulat no m’agrada, ja que no és la veu dels 2.000.000 de catalans i catalanes.

L’ANC calla l’incompliment de CIU
Frankyelpunky | diumenge, 18 de novembre de 2012 | 17:44h

L’ANC aprèn a fer la meuca i la Rufineta?
Frankyelpunky | esborrar | Política i ciutadania | diumenge, 18 de novembre de 2012 | 02:54h

Diu l’ANC en el seu comunicat de VALORACIÓ DE L’ANC SOBRE LA POSICIÓ DELS PARTITS POLÍTICS DAVANT LES ELECCIONS DEL 25 de NOVEMBRE que

1.- …la resposta dels partits polítics al requeriment fet públic per la nostra organització (atesa pels partits i les candidatures següents: CiU, CUP, DC, ERC, ICV-EUiA, Rcat i SI) el proppassat 24 d’octubre ha estat, en termes generals, favorable a la consecució de l’Estat propi;…”

Després de l’acció decidida en la manifestació de l’11 S i el clam popular inequívoc d’aquella jornada, sorprén que l’ANC opte per l’”estat propi” en comptes de la INDEPENDÈNCIA, quan el mateix Oriol Pujol ha declarat que “estat propi” no suposa independència”…

Es queixa l’ANC:

2.- …No obstant, ens preocupa el fet que no hagi estat prou explicitat el tercer dels punts que proposàvem i que entenem que és tant important com els altres dos….”

El punt en qüestió proposat per l’ANC, si recordem, era aquest:

3) Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.

Efectivament, en aquest punt, tant per la dreta (CIU) com per l’esquerra (CUP, ) sembla ser que pensen anar pel seu compte.

Continua l’ANC:

3.- Valorem molt positivament que en aquesta contesa electoral hi hagi un ventall molt ampli d’opcions que, amb diferents matisos, i accents defensin el dret a l’autodeterminació i es comprometin a fer el referèndum o una consulta;”

No diuen res aquests partits sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació o si la consulta serà sobre independència de Catalunya sí o no? Es queda l’ANC tan ampla  valorant positivament aquestes misèries autonomistes vintage?

Per què no diu clarament l’ANC que els únics partits que explícitament han arreplegat els tres punts de la seva proposta han estat Solidaritat Catalana pe la Independència i Esquerra? És que l’ANC està aprenent l’estil CIU que anomeno la meuca i la Rufineta, que tots sabem que vol dir?

I tots sabem també que Esquerra te tendència a treballar junts amb qui governa per fer un procés via pluja fina o tren amb moltes estacions interminables, però que podem dubtar de la seva determinació independentista. I nosaltres tenim pressa, molta pressa…

La sana ruptura que de cap manera podrem evitar __ EA 2100

Ara, cada dia que passa, la ruptura política amb Espanya primer, i amb França després, cada dia és més urgent i necessària.

Trencar amb les lleis que ens tenallen, amb el discurs que els hi dona cos i amb l’estat que les defensa, és més necessari que mai i és de sentit comú.

No ho podrem evitar, hi haurà ruptura!

Entre altres coses hi haurà d’haver ruptura perquè Espanya no baixarà del burro.

La ruptura és sana i deixa enrere els vicis del passat. Per salut democràtica caldrà trencar amb tota la submissió, tot l’engany i tota la degradació que ambdós comporten.

A l’Espanya del 1979 no es va trencar, es va fer un tripijoc que ara els passarà factura. Ja s’espavilaran!

Cap polític català del règim autonòmic podrà continuar en la política en el nou Estat Català Independent, si no és així arrossegarem els vicis espanyols i colonials.

El President català, que resulti de les eleccions del 25N del 2012, haurà de ser un home fort que sàpiga rodejar-se de tot el Poble Menut Català, de l’ANC i dels partits independentistes, perquè sol no podrà emprendre el nou Procés Constituent. En un moment op en un altre haurà de dir “PROU!” haurà de trencar la submissió i fer aquell gest que cal fer:

«L’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència és la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible. Un tal acte trenca el mirall de la realitat de manera que ja mai no es podrà tornar a re configurar com abans. Qualsevol full de ruta construït en absència d’aquest acte de voluntat, no val ni el paper sobre el qual està escrit i és absolutament inútil com a guia per a l’acció.

Caldria, doncs, que no ens distraguem més amb el full de ruta i que no permetem que es converteixi en una excusa (més) per a la inacció. El que ens és indispensable és fer ben evident a tot el mon que Catalunya vol ser independent, i que està disposada a ser-ho malgrat tots els obstacles que li puguin sorgir en aquest camí. Avui el món està veient, dia sí i dia també, molts d’aquests actes per part de tants pobles que ja han dit prou, però no ha vist, ni per aproximació, un acte d’afirmació semblant per part de Catalunya. La feina, doncs, és clara, i és tota per a nosaltres.»

(Extret de l’article «La fal·làcia del full de ruta», escrit per en Cesc Batlle, enginyer industrial i MBA, i publicat al diari El Punt Avui el juliol del 201)

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

La independència, l?oficialitat única del català i la vindicació de la nació catalana completa formen un tot. __ EA 2099

“La independència, l’oficialitat única del català i la vindicació de la nació catalana completa formen un tot. “

Extret del blog d’en Josep Guia

El català de fora

josepguia | dijous, 8 de novembre de 2012 | 11:54h

Em referesc al català de fora del Principat però dins de l’Estat espanyol. És a dir, al català de la Franja de Ponent, del País Valencià, de les Illes i al que parlen altres milers de catalans que resideixen en pobles i ciutats d’Espanya.

Quan Oriol Junqueras va fer de teloner d’Artur Mas, pontificant que l’espanyol també serà llengua oficial en el futur estat català (del Principat), i quan CiU ha incorporat aquesta perla sociolingüística al seu programa, no sé si són conscients (potser sí) del que significaria aquesta decisió per al català, no ja a dintre del “nostre estat” (que d’això ja se n’ha parlat, denunciant la previsible continuació de la substitució lingüística) sinó en la catalanitat perifèrica, a dintre de l’estat espanyol.

La susdita oficialitat del castellà a l’estat català del Principat comportaria l’abandó i la condemna del català dels territoris forans, ja que el nou estat català no tindria cap força per exigir a l’estat espanyol el reconeixement, amb mesures concretes, del català existent en aquests territoris. Tot el que es fes al Principat en favor de l’espanyol es faria per obligació interna (si l’espanyol hi és oficial) i no es podria fer valdre com a contraprestació de mesures favorables semblants envers el català per part de l’estat espanyol. O, dit d’una altra manera, si l’espanyol no fos oficial a l’estat català i aquest consentís que, per exemple, la televisió espanyola es pogués veure amb normalitat a Barcelona, en pactes d’estat a estat i per justa reciprocitat, l’estat espanyol hauria de consentir que la televisió catalana es pogués veure amb normalitat a Madrid (i a València i a Palma…). Altrament, amb l’espanyol oficialitzat a dintre de casa, tenir televisió en espanyol a Barcelona seria una obligació de l’estat català, el qual no podria exigir res, en aquest sentit, a l’estat espanyol. Ni tant sols que reconegués oficialment que la llengua que es parla a la Franja i al País Valencià (i a les Illes) és el català.

I és que totes les renúncies van plegades. La independència, l’oficialitat única del català i la vindicació de la nació catalana completa van en el mateix paquet, formen un tot. Per això, qui en renega d’una part també ho fa de la resta.

Postular l’oficialitat del castellà al futur Principat independent

1 – és rebaixar la independència,

2 – posar en perill el català a dintre,

3 – condemnar-lo a desaparèixer a fora

4 – i oblidar-se’n dels Països Catalans.

Josep Guia Marin
València, 8 de novembre de 2012

Els Sindicats amb la Independència, pel bé de tots. __ EA 2097

ANC i sindicats aposten pel dret a decidir per les transformacions nacionals i socials

.

.

.

.

.

· Forcadell: “La independència és un mitjà per viure millor”

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els sindicats catalans convocants de la vaga general del 14 de novembre han fet públic aquest matí un manifest conjunt en què es referma la necessitat de fer efectiu el dret a decidir a nivell nacional i social, i en el que l’ANC dóna suport a la vaga. Ho han fet en roda de premsa la presidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell,  els secretaris generals d’UGT de Catalunya, Josep M. Àlvarez, i de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, i representants de la Intersindical-CSC i d’USOC.

Forcadell ha llegit el manifest, en què es remarca la necessitat de “conjuminar esforços per tal d’afrontar la greu crisi social i nacional que afecta el país, amb retallades de drets i prestacions socials”; una situació que podria ser solucionada, “si més no parcialment”, si el poble català no patís “el dèficit fiscal” i la “falta de sobirania” actual. En aquest sentit, les entitats signants del manifest aposten per “fomentar en el principi del Dret a decidir les transformacions nacionals i socials que la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya necessiten” i, a la vegada, l’ANC dóna suport a la convocatòria de Vaga “Nacional, General i Social” del 14 de novembre.

Forcadell ha defensat, a més, que per l’ANC “drets nacionals i socials són inseparables” i que “la independència no és un objectiu per si sol, sinó un mitjà per poder viure millor, tant els independentistes com els que no ho són”. La presidenta de l’Assemblea també ha afirmat que l’actual procés cap a l’Estat Propi cal fer-lo “entre tots, sense els sindicats és impossible”.

Gallego, per la seva banda, ha defensat, en la línia del manifest conjunt, la necessitat que la construcció nacional i social vagin lligades; i Àlvarez ha expressat la voluntat dels sindicats d’aconseguir una Catalunya “rica i plena”.

—————

Felicitats als Sindicats i l’ANC per aquesta iniciativa. El meu amic Moisès Rial sempre em parla de la importància de gests com aquest,

Salvador Molins, BIC-CA

Sense por, caminem vers la Declaració! __ EA 2095


Tremosa i Rull parlen de Declaració però com sempre fan tots els convergents canvien el mot “d’independència” pel “de sobirania”. Sempre desvirtuen els mots! … ho fan per enganyar, per ruqueria o per por? Els perucs ens ha de dur a la Independència?

Hom no declara la pròpia sobirania sinó que l’exerceix!

Si vols que el món t’entengui no fotis el ruc ni el puta-ramoneta i digues les coses pel seu nom! De qui teniu por? Del Mas, del Pujol, del Duran, del vostre partit?

Salvador Molins, BIC-CA

—————–

Per què Europa, el món i també Espanya acabaran reconeixent el que els catalans decideixinjoanbotta | dilluns, 5 de novembre de 2012 | 08:21h

Fa un parell de mesos que Espanya (les elits polítiques i mediàtiques, vull dir) s’ha adonat que a Catalunya hi ha una majoria sòlida a favor de la independència. Ho diuen fins i tot les seves enquestes, excepte el CIS, que ho va deixar de preguntar fa anys. Davant d’aquest escenari, i superada la desorientació inicial, els nacionalistes espanyols han adoptat l’estratègia de la por. Primer ho van intentar amb les pensions i els títols universitaris, després amb el boicot als productes catalans… i finalment han trobat l’escletxa que buscaven: el reconeixement internacional del nou estat.

Sembla que un sector dels partidaris de la independència només la volen si se’ls assegura que l’endemà estaran dins la Unió Europea. I a això s’agafen els adversaris de la sobirania, que des del principi han renunciat al debat, i no s’esforcen a fer el que tocaria des d’un punt de vista democràtic: convèncer la gent de les bondats de seguir sent espanyols, que n’hi deu haver.

Les preguntes sobre el reconeixement internacional que tanta volada estan agafant últimament, però, són absurdes. Si els catalans decideixen ser independents, Espanya no té força per a res (només cal recordar l’afer Repsol amb l’Argentina, i la nul·la resposta de Brussel·les).

Europa i el món, el que volen, és estabilitat. Per tant, és normal que fins el dia abans de la independència no diguin que l’acceptaran. De fet, el que és rellevant és que ningú està tancant taxativament cap porta. Una diferència notable amb el que ha passat els últims anys, per exemple, amb Eslovènia i Croàcia, que es van declarar independents tot i les veus contraries (llavors sí, molt actives) de la comunitat internacional. La setmana abans d’aquella secessió, que tècnicament va ser il·legal, els Estats Units feien costat a les autoritats iugoslaves. I pel que fa a la Unió Europea, va seguir advertint Ljubljana i Zagreb que mai entrarien al club comunitari fins a 24 hores abans de la proclamació. Els primers ja paguen en euros, i els segons ho faran d’aquí ben poc. La seva il·legalitat era democràtica, i el món ho va acceptar ben de pressa, entre altres coses per la nul·la voluntat negociadora dels serbis, constatada per tothom. No és aquest, doncs, l’exemple a seguir per Espanya si vol seguir sent una.

Europa és pragmàtica, i més en els temps que corren. Per tant, si està gastant tantes forces per mantenir Grècia dins l’euro, de debò algú pot pensar que expulsarà Catalunya de la moneda única només perquè ho demani Madrid? Senzillament no s’ho poden permetre, perquè la seva amenaça seria també el seu desastre. Només un exemple: els deutes dels catalans estan en euros, i si sortissin de la moneda única probablement no els podrien tornar. El problema passaria llavors a ser dels creditors d’aquests diners, els grans bancs. Amb totes les injeccions públiques fetes fins ara, algú es creu que els deixaran caure només per impedir que Catalunya sigui independent?

Finalment, a Espanya el pacte amb Catalunya li interessa. El que està passant ara és molt estrany, i probablement fruit de la desorientació que comentava a l’inici. Però si constaten que no poden impedir que Catalunya es doti d’un estat, el més lògic és que intentin una sortida pactada a la situació. Per exemple, que la Generalitat s’emporti una part del deute públic espanyol. Madrid no podrà negar el reconeixement perquè una independència no pactada, a qui més perjudicaria, és a les arques espanyoles.

Europa, el món i també Espanya reconeixeran el que els catalans decideixin. I l’any següent tot seguirà igual, tothom s’haurà acostumat a la nova situació, i els actors internacionals, llavors incloent Catalunya, tornaran a lluitar perquè res no canviï. Política.