Els colonitzadors que encara no han pogut matar Catalunya __ EA 2073

valldalbaidi | ARTICLES | dissabte, 29 de setembre de 2012 | 13:31h

 

Una bandera catalanista

El dissabte 22 de setembre, el diari Levante informava de les protestes del PP d’Almenara, pel fet que al castell d’aquesta vila, el Bloc havia penjat una bandera, que el PP anomenava “catalanista”. La regidora del PP, Alícia Bañuls, afirmava que la bandera “catalanista” penjada al castell d’Almenara, era “una agresión sin precedentes a nuestra historia” i un “ataque”!

La meua sorpresa ha estat majúscula, pel fet que aquesta bandera que, segons la regidora del PP és “una agresión a nuestra historia”, és la bandera que apareix en les pintures de Joan de Sarinyena al Palau de la Generalitat. De la Generalitat Valenciana, clar!!! I és també la bandera d’Alcoi, Bunyol, Benicàssim, Pedreguer, Macastre, Puçol, Santa Pola, la Vila Joiosa o Xèrica, entre d’altres pobles.

A més, la bandera que el Bloc ha penjat al castell d’Almenara, és la mateixa bandera que l’Ajuntament de València té (supose que guardada en pany i clau) i que és el Penó de la Conquesta, amb les quatre barres.

La bandera de la qual el PP d’Almenara s’escandalitzava, és la mateixa que apareix a la façana de l’estació del Nord de València o la que hi ha a tants i tants racons del nostre País! I és també la que hi havia al retaule de l’altar major de la catedral de València, abans que els canonges la canviaren!! I és també eixa bandera “catalanista”, la que apareix (en grans dimensions) darrere de la imatge de Sant Vicent Ferrer, al Pouet, al carrer de la Mar del Cap i Casal!!

El PP d’Almenara s’hauria d’informar, abans de dir que la bandera de les quatre barres és una bandera “catalanista”. A més, si pretén traure les banderes “catalanistes” del nostre País, tindrà faena, començant pel Penó de la Conquesta de la cavalcada del Pregó de les festes de la Magdalena o de les pintures de Sarinyena del Palau de la Generalitat. Per no parlar dels pobles que tenen eixa bandera com a oficial, o de les múltiples banderes “catalanistes” de l’estació del Nord de València.

Tinc la impressió que el PP d’Almenara no coneix la història del País, ni l’art, ni les tradicions. Possiblement, si els membres del PP d’Almenara anaren al Palau de la Generalitat, podrien descobrir quantes banderes “catalanistes” hi ha en aquell lloc. Eixes banderes “catalanistes” de Sarinyena, són “una agresión a nuestra historia”? també s’han de traure?

I per què, en compte de dir que és una bandera “catalanista”, no diuen que és una bandera “aragonesista”, si és també l’oficial d’Aragó? I si hagueren penjat una bandera d’Astúries o de Castella, també l’haurien considerat un “ataque” i “una agresión sin precedentes a nuestra historia”? Per què  eixe odi i eixa animadversió a Catalunya?

El PP d’Almenara creu que, pel fet que la bandera de les quatre barres siga oficial a Catalunya, ¿no pot ser-ho també d’altres territoris de l’Antiga corona d’Aragó? No saben els membres del PP d’Almenara que la bandera d’Itàlia i la de Mèxic són idèntiques?

Per què renunciar a uns colors que són patrimoni de tots els territoris de l’Antiga Corona d’Aragó? O és que ara hem de traure les banderes “catalanistes” del Palau de la Generalitat, les de l’estació del Nord o la de l’Ajuntament de València?

Com és que el PP torna a traure de nou, el fantasma del catalanisme?  Tanta por tenen a la història i a la llibertat? O és que són tan indocumentats, que desconeixen que la Senyera de les quatre barres està present, no només al castell d’Almenara, sinó a tants i tants llocs del nostre País?   

     PD: Si cerqueu l’article a Levante-EMV no el trobareu a l’edició digital, a l’edició de paper isqué amb el títol “Una bandera a Almenara” 

Comentaris: 2
  • Quins amargats,…
    Àngela | dissabte, 29 de setembre de 2012 | 14:55h
    Vull quatre barres, encara que siguin de bar.
    Això cantava SAU fa molts anys.

    I aquesta gent no vol quatre barres encara que siguen valencianes. No volen res que sone a català, que els recorde l’agermanament. Quants cops han intentat que algun tribunal dicte que parlem diferent llengua?. És obsessiu. I absurde. I ridícul. I demostra el grau d’ignorància i de poca autoestima i les inseguretats d’aquesta gentola.

    I és més que tot això, arriba a ser odi el que senten, i són un tall de desgraciats, perquè un no pot ser feliç si es passa la vida odiant d’eixa manera.

Fa 6 anys i 7 mesos Catalunya Acció creava la pancarta i la consigna insignia de la nostra Independència. __ EA 2067

Aquella pancarta encara diu:

“Catalonia the next State in Europe”

—————–

Solidaritat inicia la campanya “Catalonia the next State in Europe” a l’Aeroport de Girona

Solidaritat inicia la campanya “Catalonia the next State in Europe” a l'Aeroport de Girona

Els independentistes han repartit material als turistes i el president de la formació,Toni Strubell, ha afirmat que “sense la independència anem a la bancarrota”

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha iniciat aquest dissabte la campanya “Catalonia the next State in Europe” per tal d’informar als turistes del nostre país sobre el procés d’independència turisme sobre el procés d’independència iniciat per Catalunya. La campanya informativa s’ha iniciat aquest dissabte a l’Aeroport de Girona-Costa Brava (Vilobí d’Onyar) i pretén posar al dia els turistes que visiten Catalunya sobre el seu futur imminent com a nou Estat membre de la Unió Europea. 

Una vintena de militants de Solidaritat han estat acompanyats del seu president i diputat per les comarques gironines, Toni Strubell, fet pedagogia t repartint fulletons a gent provinent de Londres, Itàlia, Malta, Manchester… I fins i tot s’han sorprès que molts visitants ja tenien coneixement del procés de secessió obert a Catalunya.

Strubell ha fet un petit parlament a la sortida de la l’Aeroport en diversos idiomes –italià, anglès i francès– donant la benvinguda als vols que anaven arribant. S’ha constatat que molts turistes tenien coneixement de la manifestació independentista de la Diada d’enguany que va aplegar més d’un milió i mig de persones a Barcelona o que l’altre dia al camp del Barça es cridava “independència”. Molts d’ells han donat mostres de simpatia i suport envers el procés iniciat per Catalunya.

Toni Strubell, en declaracions als mitjans, ha parlat dels esforços colossals que fa el sector turístic gironí, que “tot i patir la nova taxa turística i en Estat que ens va la contra, ha mantingut i ha pujat el nombre de visitants: Tenim un turisme que representa el 12% del PIB gironí però AENA ens té segrestat l’Aeroport de la Costa Brava, ja que les decisions importants es prenen molt lluny de casa” i ha reblat que “només els països tercermundistes com Espanya mantenen la gestió centralitzada dels aeroports enlloc de donar-los autonomia operativa”. “Sense un Estat propi anem a la bancarrota” ha sentenciat. 

Finalment Strubell ha destacat positivament la resposta rebuda avui que s’anirà repetint i fent extensiva a d’altres aeroports i infraestructures cabdals del nostre país per tal de conscienciar a la pròpia gent com a la de fóra, “qui, empesa per la novetat d’un nou Estat, vindrà més a visitar-nos”.

Vic, territori lliure! Trenquem amb ecspanya i amb les seves lleis i no podran res! __ EA 2063

Notícies

Dilluns  17.09.2012  13:37

Vic, primera capital de comarca a declarar-se ‘territori lliure’

CUP, ERC, ICV i SI consensuen una moció que també ha rebut el suport de CiU

 

Vic ha esdevingut aquest migdia la primera capital de comarca a declarar-se territori català lliure. El ple de l’Ajuntament ha aprovat una moció consensuada entre CUP, ERC, ICV i SI i que ha rebut també els vots a favor de CiU. Es tracta d’una moció força similar a l’aprovada (pdf) a Sant Pere de Torelló, i a més de declara el municipi territori lliure també insta el parlament a començar el procés cap a la independència.

El text també dóna suport a l’AMI i l’ANC i declara que ‘el nou estat català tindrà entre els seus objectius assolir la reunificació política dels Països Catalans’.

Per tirar-la endavant, era necessari tenir el suport de CiU. Tant la CUP com SI han explicat que els hauria agradat anar més enllà en la moció, però s’han mostrat satisfets d’arribar a un consens amb la resta de formacions.

Així, la moció ha rebut els catorze vots a favor dels regidors de CiU, la CUP, ERC, ICV i SI, dues abstencions del PSC, i els vots en contra dels cinc regidors de PxC.

Per la seva banda, el batlle, Josep Maria Vila d’Abadal, ha argumentat que la moció ‘encaixa perfectament’ amb el sentiment de la manifestació de l’Onze de Setembre i que per això el seu grup hi votava a favor.

Moció també a Tortosa

ERC de Tortosa també avui al ple municipal una moció, similar a l’aprovada a Sant Pere de Torelló, primer municipi que va desafiar la legalitat espanyola amb una moció d’aquestes característiques. Ja l’han seguit Calldetenes, Cervià de les Garrigues, Marçà, la Bisbal del Penedès, Premià de Dalt, Bolvir i Arenys de Munt.

ERC necessita del vot de CiU per aprovar la moció que presenta a Tortosa, on els convergents governen amb dotze regidors. La resta del ple és conformat per tres regidors dels PSC, dos d’ERC, dos d’Iniciativa-ET, un del PP i un de PxC. La moció de Tortosa demana que el parlament ‘sotmeti a votació la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya en el termini màxim de dos mesos i, si s’escau, convoqui un referèndum sobre la independència’.

El que hem d’evitar. __ EA 2062

En l’escrit que us adjunto, que ve de Mallorca, podeu veure tot el que ara escriuré i que hem de procurar evitar:

1 – La cara fosca del que ha fet l’ANC posant tota la manifestació als peus del Sr. Mas, membre dels 11 contra la Independència.

2 – Les ombres del passat en la divisió d’objectius i prioritats entre l’esquerra, la dreta i els del mig.

3 – El fantasma i la por de que no ens en puguem sortir.

4 – La “morta” que se’ns vol engolir tan si com no.

5 – La por real d’una independència falsa i borda …

Com podem lluitar contra tot això?
Com podem confiar amb l’ANC que ha fet aquests errors garrafals?

Hem de fer la nostra moguda independentista molt grossa, tan que ningú, ni jo mateix, la pugui aturar.

Hem de trencar amb el vell ordre, aquell que emana de les lleis espanyoles.

Fora de les seves lleis no podran res contra nosaltres.

No hem d’escoltar les seves ràdios i televisions, no hem d’escoltar els seus polítics i les seves raons, les seves valoracions, no hem de permetre que es fiquin en les nostres coses. Expulsem tot el que sigui espanyol de les nostres vides i pensaments …

Trencar, trencar i trencar amb el vell ordre que emana de les lleis espanyoles, perquè no puguin res contra nosaltres. Fora de les seves lleis i territoris no poden res sobre nosaltres.

Salvador Molins, BIC-CA, Conseller Catalunya Acció

————

anselm | diumenge, 16 de setembre de 2012 | 18:02h
La burgesia de Catalunya-Principat no és independentista

Per Llorenç Buades Castell
En els darrers congressos de la LCR a l’àmbit estatal, que ja en el cas de Catalunya optava per la independència i la República Catalana emmarcada en els territoris definits administrativament com catalans per Espanya — procés administratiu que segregà territoris catalans de la Franja — , vaig defensar que majoritàriament la burgesia catalana era adversària del procés d’autodeterminació i de la independència i que l’emergència de la classe treballadora cap a un estat en l’àmbit català només podia ser conclós des de l’esquerra. També defensava aleshores que els plantejaments que assolia l’organització en relació als problemes d’alienació en el món del treball, es feien igualment evidents respecte de l’alienació nacional, cosa que només va ser admesa per una minoria, perquè LCR era una formació a Catalunya fonamentada en treballadors espanyols arribats al cinturó industrial i en conseqüencia mantenien els lligams d’alienació nacional provinents dels seus llocs d’orígen.
Aquest posicionament meu que tenia fa més de dues dècades no ha canviat en absolut. És cert  el creixement de l’independentisme a la Comunitat Autonoma de Catalunya, com ho és també a les Illes Balears on no crec que hi hagi menys independentistes estelats que a Cornellà o a l’Hospitalet. Tot i el seu creixement , el cansament  ben motivat per la xenofòbia anticatalana dels espanyols  i la mobilització sense precedents promoguda per l’Assemblea Nacional de Catalunya, CIU no deixarà de fer la puta i la Ramoneta en tant que l’ANC es declara incondicional de Mas en el cas de proposar una solució independentista.
D’entrada crec que declarar-se incondicionals d’algun projecte és un exercici gratuït de fanatisme , un acte de fe que no s’hauria d’acceptar mai en política. Tampoc estic d’acord en el discurs de Castellanos (MDT i ANC) que es fonamenta en la creença que el pas cap a la independència és un fet i que serà liderat per la dreta perquè l’esquerra està en fora de joc.
I és que el projecte de la dreta és la reconducció de les aspiracions nacionals cap al terreny propi d’una classe burgesa que necessita d’Espanya-mercat , que des de Prat de la Riba no ha variat ni un pèl i que menys variarà quan aquesta burgesia és en els fets més espanyola que mai. La reconducció de les aspiracions nacionals dels catalans i catalanes no es produirà cap a la independència ,sinó cap a la consolidació d’un bantustan sotmès a Espanya d’altra manera. Espanya pot atorgar  a Mas un estat propi,  però federat, que ja disposa d’unes estructures d’estat pròpies (les autonòmiques i municipals) que poden variar més o menys en el sistema de regulació i intervenció espanyoles, però que no seran independents. L’aspiració d’ estat propi que recollirà Mas és la pròpia d’una Mancomunitat que fins i tot acceptarà la corona de Felip V de Borbó (VI d’Espanya), la reculada en drets lingüistics per tal d’integrar en el nou estat als ciutadans de parla espanyola  , la submissió a l’exèrcit espanyol,  l’adscripció dels clubs de futbol catalans a la Lliga Espanyola i la institucionalització i legalització de les estelades i dels símbols independentistes, per tal d’acontentar a l’independentisme amb poc cervell que es mou més per la simbologia que per objectius reals . En definitiva, la dreta autonòmica només ens conduirà a un bantustan sense sobirania efectiva. (Ixent)

Per conèixer quin és l’estat de maduració i els camins de la independència __ EA 2060

Diumenge  09.09.2012  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

“les forces polítiques que sàpiguen que el país és sempre més important que el partit”

Jaume Barberà: ‘Per dignitat, coherència i justícia social, adéu!’

El periodista respon les ‘Tres qüestions clau sobre la independència’, una sèrie d’entrevistes breus

La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, a Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ésser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana aconsegueix aplegar molts milers de ciutadans per ‘un nou estat d’Europa’. Per conèixer quin és l’estat de maduració i els camins de la independència, hem parlat amb una desena de personalitats de referència perquè ens exposin el seu parer sobre el quan, el com i el qui del procés. Avui respon les tres preguntes el periodista Jaume Barberà, que és director i presentador del programa ‘Singulars‘ a TV3.

−En quin termini és raonable que Catalunya sigui independent?
Mira, si fos per mi, la independència la tindríem demà. Des del 2008 que demano, com altres i com a últim intent, un govern de concentració a Madrid i uns pactes de la Moncloa, amb dos objectius molt clars: economia i regeneració democràtica. No tinc ara prou espai per desenvolupar aquests grans objectius, però, en forma de resum, seria nou model productiu espanyol i confederació. I una vegada més es pot constatar que l’oligarquia i la partitocràcia espanyola no pacta, imposa. Doncs, per dignitat, coherència i justícia social, adéu!

−Com s’aconseguirà la independència?

No podrem aconseguir la independència si no hi ha una majoria de catalans que la vulguin. El que cal és que hi hagi aquesta majoria. El que ve després és secundari. Per saber si hi ha aquesta majoria s’han de convocar eleccions amb programes electorals inequívocs.

−Qui ho farà?

Ho faran les forces polítiques que sàpiguen que el país és sempre més important que el partit. Si el president Mas no aconsegueix el que majoritàriament es va acordar al Parlament, ha de convocar eleccions. Aquesta vegada no hi pot haver rebaixes. Hem de superar la condició psicològica coneguda com ‘indefensió apresa’. Personalment, voldria que la independència del meu país la declarés el Parlament.

“el premi que hem obtingut per la seva dèria malaltissa de voler arreglar Espanya” __ EA 2058

Generalitat, game over

S’ha acabat. El minigovern de Catalunya com el coneixíem fins avui ha deixat d’existir amb el rescat dels més de 5000 milions d’euros que ha demanat Artur Mas al govern d’Espanya.
 
Reinstaurar l’antiga institució de la Generalitat fou un invent d’en Nicolau d’Olwer en el dies posteriors al 14 d’abril del 1931. Era un subterfugi per tal substituir la república catalana proclamada pel president Macià per un ens polític una mica singular però sense trencar amb la unitat d’Espanya. En aquell moment va servir per acontentar mínimament als republicans catalans. Desprès del franquisme es va tornar a recuperar com a eina per visualitzar un cert autogovern dels catalans. Però aquell invent d’en Nicolau d’Olwer, que va néixer per ser espanyol, ho ha acabat sent fins al moll de l’os amb les condicions que imposa el Real-Decreto ley 21/2012, de 13 de julio, de medidas de liquidez de las Administraciones públicas y en el àmbito financiero al qual s’ha acollit l’actual govern de la Generalitat.
 
No m’estendré aquí a reproduir les condicions de l’esmentat Real-Decreto, però recomano a tots els catalans que s’entretinguin a llegir-lo directament del BOE i veuran que la Generalitat s’ha convertit a partir d’ara en una insignificant delegació del “noroeste peninsular” del govern d’Espanya. Podem afirmar sense embuts que en aquests moments no tenim res. Ni autonomia, ni govern, ni competencias, ni res. Tot està en mans de Madrid perquè depenem, ara ja absolutament, de la seva voluntat. Els nostres dirigents han arribat al grau més alt d’esclavatge al demanar almoina dels propis diners que abans ens ha robat Espanya. Aquesta paradoxa és de les que mereix ser estudiada en les facultats de Ciències polítiques de tot el món per veure com la covardia i la ineptitud d’uns polítcs pot ser la combinació que dugui un poble ric ha esdevenir captaire.
 
Si hem arribat fins aquí ha estat per no haver escoltat les veus dels independentistes que, durant anys i panys, van advertir-nos que la convivència amb Espanya era un suïcidi. Però tots aquells que han protagonitzat la política catalana dels darrers trenta anys es creien uns savis i afirmaven que aquells defensors acèrrims d’un Estat català eren uns somiatruites. Eren tant llestos que afirmaven que ells modernitzarien l’Estat espanyol i amb l’autonomia seriem un dels quatre motors d’Europa. Us sona aquesta música?
 
Ara, molts d’aquells que havien tractat la independència de Catalunya com una mena de malaltia infantil, simulen abraçar la seva causa perquè no els toca cap altre remei veient el clima que es respira entre els catalans. La seva nul·la visió de futur i l’inexistent coneixement sobre la mentalitat espanyola han fet que avui perilli greument tot allò que s’ha edificat amb els diners dels catalans. Des de les escoles fins als hospitals, passant per les pensions dels nostres avis o els ajuts als nostres discapacitats. Aquest és el premi que hem obtingut per la seva dèria malaltissa de voler arreglar Espanya. Algun d’ells ens demanarà perdó? Segurament no ho faran. Però almenys que deixin lliure el camí de la independència a aquells que no han enfonsat en la misèria l’esforç de generacions i generacions de catalans.

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.