Policies i bombers espanyols insulten als catalans per onejar una estelada __ EA 1859

POLÈMICA A NOVA YORK

Bronca als Jocs de Policies i Bombers per coronar un castell amb una estelada

“els
catalans van sortir a la desfilada amb els mexicans i no amb els
espanyols”

Membres de l’equip espanyol van esbroncar els agents catalans amb xiulets, crits i insults

Dilluns, 29 de agost del 2011 – 19:50h.

EL PERIÓDICO / Barcelona

Un vídeo casolà mostra el moment en què participants catalans a l’acte culminen un castell amb una estelada. YOUTUBE.

Davant l’atònita mirada dels espectadors i els participants d’altres delegacions, una exhibició castellera d’agents catalans coronada amb una estelada va acabar amb una bronca monumental per part de la resta de representants de l’equip espanyol durant una de les jornades dels Jocs Mundials de Policies i Bombers, que se celebra del 26 d’agost al 5 de setembre a Nova York.

Al
veure l’ensenya independentista, policies i agents de l’equip espanyol
van reaccionar amb xiulets, insults i crits com “Fora, fora” i “Jo sóc
espanyol, espanyol, espanyol”. Més de 17.000 agents de policia i bombers
procedents de més de 60 països prenen part en aquesta competició que
inclou proves esportives i específiques de cada professió.

———————–

30/08/2011

Als Jocs Mundials de Policies i Bombers que es celebren a Nova
York, els bombers catalans en un parc, fan un castell i onegen una
estelada, a l`acabar celebren el castell que han fet i mentre els filmen
es pot sentir que diuen als reporters Catalunya, Catalunya, i Catalunya
catalana. Mentre de lluny es veu molta gent que criden i alguna bandera
espanyola.

Aquest vídeo que es pot veure al blog elnanoderiudaura,
un dels bombers que participen al grup, i on es pot llegir que els
catalans van sortir a la desfilada amb els mexicans i no amb els
espanyols, i davant de la xiulada d`aquests que eren molts, i que els hi
van dedicar un castell era un 20 de 3 amb pit i collons.

Hi ha un altre vídeo fet des d`un altre angle, des de darrera dels que criden
que està a youtube i a alguns mitjans (aquí posem el del diari ara), i
que és on es pot veure als policies i bombers espanyols que onegen
banderes espanyoles amb el toro i criden: hijos de puta y yo soy
español, español i fuera fuera

Heribert Barrera ha defensat la Independència de Catalunya fins el darrer moment! Gràcies! __ EA 1858

L’ex-president del Parlament i dirigent històric d’ERC ha mort als 94 anys.

Heribert Barrera després d’una carrera extraordinària en defensa de Catalunya, als seus 94 anys, fa encara no un mes va ser present a la darrera Manifestació independentista convocada a Barcelona el #9 de juliol del 2011 “Pel nostre futur: INDEPENDÈNCIA”.

En aquesta manifestació aquest honorable i venerable defensor de Catalunya, junt amb el Dr. Broggi i el Dr. Domènech van haver de ser aixecats amb un petit montacàrregues de paleta per poder ser visibles en fer el seu discurs.

Aquest fou el darrer veritable homenatge dels “Miserables” a un dels més significats i valents defensors de Catalunya actuals, n’Heribert Barrera.

Heribert Barrera apareixerà en la nostra història escrit amb lletres d’or i veneració i els Miserables seran oblidats per sempre!

Salvador Molins (BIC)

——————–

Notícia de Vilaweb:

Heribert
Barrera i Costa, ex-president del Parlament i dirigent històric d’ERC
va morir ahir a la tarda, a l’hospital de Barcelona, als 94 anys d’edat.
Barrera va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1917 i va lluitar fins
l’últim moment pel país. membre d’Esquerra Republicana de Catalunya
i president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984, va
parlar fins i tot a la manifestació que, fa poc més d’un mes, rememorava
el 10-J, on ja havia sigut un dels protagonistes. Durant la guerra del
36-39 va ser soldat d’artilleria als fronts d’Aragó i del Segre i,
finalment, va acabar exiliant-se a França fins al 1952 i va refundar
ERC. Els darrers anys, va advocar per la unió dels partits sobiranistes.

El seu pare, Martí Barrera,
va ser diputat d’ERC al Parlament i Conseller de la Generalitat de
Catalunya i, segurament per això, va començar l’activitat política ben
aviat. L’any 1934, es va afiliar a la Federació Nacional d’Estudiants
de Catalunya i al bloc escolar nacionalista. Un any després, va
ingressar a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya. El 1952,
exiliat a França, va la reorganització clandestina d’Esquerra
Republicana de Catalunya i n’esdevingué el màxim dirigent a l’interior i
secretari general (1976-1987). Membre del Consell Català del Moviment
Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980), fou elegit
diputat al Parlament de Catalunya (1980-1988) i, en la primera
legislatura fou president de la cambra (1980-1984). Fou també
parlamentari europeu (1991-94) i, del 1991-95, president d’Esquerra
Republicana de Catalunya. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or del
Parlament de Catalunya.

La carrera de químic és l’altra vessant important de Barrera. Es va
llicenciar en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i va
obtenir les llicenciatures de física i matemàtiques a la Universitat de
Montpeller (Llenguadoc). Després, es va titular com a enginyer químic
de l’Institut Químic de Montpeller (Universitat de Montpeller) i com a
Doctor d’estat en ciències físiques per la Sorbona (París). Durant els
anys a l’exili, va ser professor ajudant i es va encarregar de la
Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller. Més tard, va ser
becari post-doctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA). Al seu
retorn a Catalunya, va ser professor de Química Inorgànica a la
Universitat Autònoma de Barcelona fins que no es va jubilar el 1984.

L’any 2001, Barrera va fer unes declaracions controvertides en el llibre ‘Què pensa Herriber Barrera
en què sostenia que la massiva afluència d’immigrants feia perillar la
supervivència de Catalunya. La direcció d’ERC i l’ex-president Jordi
Pujol, que havia de presentar el llibre, es van afanyar a desmarcant-se’n.

Durant la seva vida, va ocupar càrrecs a moltes de les principals
institucions del país. Va ser president de la Societat Catalana de
Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Era membre emèrit de
l’Institut d’Estudis Catalans i, durant un temps, en presidia la Secció
de Ciències. També era membre de la Societé Française de Chimie i de
l’American Chemical Society. Així, també era membre del consell
consultiu d’Òmnium Cultural. Va presidir el Club d’Amics de la Unesco de
Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, entre 1989 i 1997, i l’Associació
d’Antics Diputats al Parlament de Catalunya, entre 1997 i 2003.

Heribert Barrera, l’últim republicà‘ és la biografia que va publicar Genís Sinca a l’editorial Columna.

La misèria és l’obra dels miserables ! __ EA 1857

El dia #9 de juliol, a la Manifestació “Pel nostre futur: Independència” un miserable polític i pediatra, concretament el nou i flamant alcade de Barcelona va permetre que la digníssima persona del Dr. Moisés Broggi, persona de gran vàlua i dignitat reconeguda internacionalment, un venerable de 104 anys, junt amb el Dr. Domènech i el Sr. Heribert Barrera, ambdos també reconeguts per tothom, haguéssin de ser pujats amb un petit montacàrregues de paleta per poder defensar davant de milers de catalans la nostra pàtria i la nostra llibertat.

Miserables traïdors de Catalunya per les vostres obres us coneixerem i algun dia molt proper la història de Catalunya us jutjarà amb molta duresa.

Miserable el Dr. Trias i miserable l’actual president de la Comunitat Autònoma Catalana, èll tan bon minyó fent de virrei d’Espanya, retallant a corre cuita els drets dels catalans i amagant-se com una rata de clavaguera mentre el Parlament Català debatia l’admissió a tràmit de la llei d’Independència.


Salvador molins, Berguedans per a la Independència de Catalunya (BIC)

—————————-

‘Volen enterrar el Memorial
i difuminar tot allò que representa’

Aquí s’explica una de les
vergonyes més grans del per alguns anomenada “modèlica” Transició
Democràtica. Aquesta va ser una de les formes de no castigar els facciosos que
es van revoltar contra un govern elegit democràticament i els seus
continaudors, una forma de donar garanties al franquisme vencedor gràcies a
l’ajuda del nazisme i del feixisme de Hitler i de Mussolini
respectivament; companys de viatge de Franco i el seu entorn. Com bé sabem,
durant aquests trenta-set anys de “democràcia” res no ha canviat
solament que la disfressa ha estat beneïda (consentida) pels governs europeus i
ho ha continuat sent per la “Santa Seu” Tot plegat un escarni pels
familiars de les víctimes i pel assassinats, no solament els presoners de
guerra, sinó durant els esmentats trenta-set anys de la “pau” dels
cementiris. Ja seria hora que es fes justícia dient les coses pel seu nom i
eliminant l’escarni de judicis com els del president Lluís Companys
pendents encara d’una total i absoluta anulació.


De: M* Josi Barreiro
Lspez de Gamarra [mailto:barreiroforevercat@gmail.com]
Enviat: dilluns, 22 / agost / 2011
15:59
Per a: enricpadrosa@yahoo.es

[Estació Collserola] Pere
Fortuny: ‘Volen enterrar el Memorial i difuminar to…

El president de
l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
diu sentir ‘tristesa profunda i indignació’ pel nou enfocament que el govern
català vol donar al Memorial Democràtic

El que volen fer amb el
Memorial Democràtic és enterrar-lo. I mira, per començar, una manera
d’enterrar-lo ja és posar-lo al Castell de Montjuïc, on hi arriben ni els
cotxes… Ja fa uns quants mesos que ha canviat el govern i ens trobem que no
només no hem millorat sinó que ens ho compliquen més. Si fins ara ja no estàvem
gaire bé, ara estarem pitjor. Volen enterrar el Memorial i difuminar tot allò
que representa. El camí que ha pres la vice-presidenta Ortega, i estic
convençut que n’és conscient, és el camí de l’eliminació del Memorial.

 Ara fins i tot ja parlen
dels dos bàndols. Doncs resulta que un bàndol es va alçar contra la república.
No ens oblidem de la història i no confonguem la gent. A veure si ens aclarim,
fins ara era molt clar qui eren víctimes. I el Memorial es va constituir perquè
les associacions vam demanar que, com a mínim, se les recordés. I ni això: ara
resulta que sense haver reconegut aquestes víctimes, les volen diluir. Sento
tristesa profunda i indignació.

 D’aquest govern no m’ho
esperava; i espero que rectifiqui. Però tot plegat ja ve de la llei de la
memòria històrica que va fer el govern socialista, que era un escarni a tots
els represaliats del franquisme. I no ho va fer el Partit Popular. Ho va fer el
PSOE, que no ha tingut ni tan sols el valor de rehabilitar jurídicament cap de
les víctimes. Pensa, els socialistes!

 Aquesta llei diu que les
sentències dictades pels tribunals militars il·legítims són sentències de ple
dret. I a més no es poden recórrer: el Tribunal Suprem no admet cap recurs. És
una vergonya. Jo he intentat fer que s’anul·lés el judici al meu pare de totes
les maneres possibles. I res, diguin el que diguin. I ara, ni ell ni cap altra
de les víctimes, no podrà recordar de manera digna. Aquesta llei de la memòria
històrica ha estat una gran enganyifa. I ara, per si no fos poc, anem pel
mateix camí amb el Memorial.

 Mira, diuen que la
transició espanyola va ser modèlica, però en realitat ha estat el frau polític
més gran que ens han fet. El primer que van fer va ser la llei d’amnistia del
1977, que perdonava totes les atrocitats del franquisme. I en canvi les
víctimes no poden ser ni tan sols rehabilitades jurídicament. I ara gairebé ni
recordades. Ens han enganyat de mala manera i ara ho volen continuar fent. Però
el que hem de fer les associacions és unir-nos i fer que això no tiri endavant.
No pensem pas quedar-nos a casa. Perquè això no és una democràcia ni és res.

 *Pere Fortuny, president
de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

 (Opinió recollida
telefònicament per la redacció de VilaWeb) 20.08.2011 

*Pere Fortuny és el
president de l’Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya,
que el 2008 va rebre la Creu
de Sant Jordi en reconeixement a la tasca feta per a recordar els executats pel
franquisme i per a restituir-los la dignitat i l’honor. Fortuny és fill de
Josep Fortuny, últim batlle republicà de Mollet del Vallès, exiliat a Argelers
durant la guerra i executat el 1939, quan va tornar a Barcelona. L’Associació
Pro-Memòria dels Immolats per la
Llibertat a Catalunya ha promogut la creació del Monument als
Afusellats al Camp de la Bota
i diversos homenatges a Lluís Companys. El 2006 va demanar, sense èxit, que
s’anul·lessin els judicis fets en postguerra.

————————–

CATALANS QUE ESTIMEU CATALUNYA DEFENSEU AMB DETERMINACIÓ LA INDEPENDÈNCIA QUE HA DE CASTIGAR I PURIFICAR AQESTS MISERABLES I LES SEVES MISÈRIES !    (Salvador Molins, BIC)

 

Nota Estació Collserola:

La Associació
Pro-Memória
als Inmolats per la Llibertat a Catalunya
formada pels familiars dels afusellats a Barcelona, en el Camp de la Bota i llançats al Fossar de la Pedrera, una fossa situada
dintre del cementiri de Montjuïc. Aquests familiars van començar a associar-se
a principis de 1976, la sol·licitud amb data 1977 va trigar gairebé tres anys a
ser acceptada, en successives ocasions denegada sota excuses absurdes fins que
va ser inscrita el 11 de juliol de 1980 per Rodolfo Martin Villa, llavors
Ministre de Governació. Dels cinc punts dels seus estatuts, els quals recullen
els següents objectius, solament un està encara per resoldre: Que no hagués cap
soterrament més en el Fossar de la
Pedrera, dignificar i col·locar un monument en memòria de
tots els quals van defensar la legalitat constitucional, traslladar les restes
de Lluís Companys al Fossar i que una vegada a l’any es realitzi un homenatge
en honor a tots els quals allí van ser llançats i als quals es troben en llocs
semblants, solament l’últim punt, els queda per aconseguir, l’anul·lació dels
judicis sumarísimos militars.

 

(Fragment de la intervenció
de Mª José Barreiro López de Gamarra en representación de la Mesa de Catalunya d’Entitats
Memorialistes en el Coloquio Internacional Memoria da Guerra, Reconciliación e
Cultura de Paz celebrado en la
Universidad de Santiago de Compostela el 15/12/2010.


Mesa 5: La recuperació cívica de les memòries. El passat ocult
de la societat).



Publicat per Mª José Barreiro López de Gamarra a Estació
Collserola
el dia 8/22/2011 03:59:00 PM

Mort a la dependència! Visqui la Independència de Catalunya! __ EA 1856

El que cal, Sr. Pujol, és marxar d’Espanya perquè Espanya i els espanyols són mala gent i volen matar Catalunya, i els polítics catalans de Convergència ho consenteixen ja fa trent anys!

Sr. Pujol, si no vol ser còmplice de la mort de Catalunya porti el seu partit pel camí urgent de la independència. Posi tot l’esforç de la seva gent a favor de Catalunya perquè a hores d’ara ja hauria de saber que el camí d’aqesta autonomia falsa ens aboca al precipici.

Salvador Molins (BIC, Catalunya Acció)

———————-
NACIÓ DIGITAL/Gemma Aguilera/Prada de Conflent | Actualitzat el 24/08/2011 a les 13:55h
http://www.naciodigital.cat/noticia/34507/pujol/augura/xoc/trens/amb/reforma/constitucio

Pujol augura un «xoc de trens» amb la reforma de la Constitució

L’expresident creu que si no “passen coses” en aquesta
legislatura, Catalunya patirà una involució política, social,
lingüística i econòmica greu

Jordi Pujol a la UCE aquest matí, on ha rebut el premi del rectorat. Foto: UCE  

“Algun gir s’ha de produir en les relacions Catalunya-Espanya durant els
dos, tres, màxim quatre anys, altrament, cauríem en una situació
d’involució molt greu en tot, des de la política o la llengua, passant
per l’economia, el benestar i la cohesió social”. L’expresident de la
Generalitat Jordi Pujol ha fet aquest advertiment des de la Universitat
Catalana d’Estiu, en què ha remarcat que “cal que passi alguna cosa, ni
que sigui en forma de xoc de trens, en els anys immediats”.

Pujol havia preparat un discurs fa tres dies, i l’ha hagut de modificar
en conèixer que el PSOE i el PP han pactat una reforma de la Constitució
per limitar el sostre de despesa de les autonomies. “Ja ha passat una
cosa, no provocada per Catalunya, que és que el PSOE i el PP  volen
limitar la capacitat operativa de les autonomies, fruit de l’aliança de
les autonomies governades per aquests  partits. És una autonomia
fictícia, i quan aquests dos partits es posen d’acord, sabem que
Catalunya és perjudicada”, ha argumentat l’experesident.  

Jordi Pujol vaticina que el xoc de trens ha començat amb aquesta
proposta de modificació constitucional, però demana que no es parli
“alegrament” d’aquest xoc Catalunya-Espanya, i menys encara
“provocar-lo”:  Al seu entendre, “el desgraciat procés de l’Estatut, que
no és pas culpa dels catalans, ja ha deixat clar que la lleugeresa i la
imprudència no donen bons resultats. En donen de molt dolents. O sigui
que durant els dos, tres, màxim quatre anys, el primer que cal és molta
seriositat, molta preparació prèvia i molt enfortiment intern”.

L’expresident, que ha rebut el premi Canigó a la seva trajectòria
política, ha reconegut que durant els seixanta anys d’activitat política
alguns dels seus plantejaments polítics de sempre “com a mínim s’han de
revisar”, un fet que li dol “personalment”, però sobretot, “em dol pel
meu país”.

“mai serem espanyols ni volent” __ EA 1853

Quico Sallés | Actualitzat el 21/08/2011 a les 02:35h

A pastar fang, Vicens i Vives!

Amb la intenció de reformular el catalanisme com un moviment pactista, de mel i mató i caramelles, Jaume Vicens i Vives va escriure Notícia de Catalunya.
I molts se’l van creure. De fet, encara n’hi ha molts que se’l creuen.
La voluntat d’ésser com a mòbil primari de la psicologia catalana. Gran
descobriment! Com si els espanyols, els hutus i els xukis no tinguessin
voluntat de ser-ho.  

Aquesta abstracció pactista s’ha barrejat amb
components tan perillosos com el club Súper Tres, els Bobobops i els
casals d’estiu on es fan tallers de reciclatge d’envasos de iogurt. El
resultat final d’aquest magma és oblidar que tots els estats neixen per
la confrontació directa amb l’enemic amb més o menys nivell de
bel·ligerància – que anirien des de la brutalitat de la substitució
ètnica a una pau paccionada després de llargs processos bèl·lics
soterrats o a pit descobert-.

Sense caure en l’ara o mai, el 20N s’enceta una nova
etapa en què podríem posar en dubte tots aquests subproductes dels
quaranta anys de la darrera dictadura i dels darrers trenta de dominació
majoritària. Tota aquesta farfalla del “no farem mai res sinó portem
els espanyols a la nostra causa” podria ser substituïda per la de “qui
ha volgut, ja ha tingut prou temps per afegir-se”. És la meitat més un, i
a qui no li agradi que foti el camp.

Ara bé, les opcions són poques, magres i improbables.
Per una banda, una força catalanista que no acaba d’entendre que mai no
serem espanyols ni volent. I per l’altra, una força política que amb
vuitanta anys d’història, encara ha de decidir què vol ser quan sigui
gran. Foc o brasa. I a sobre, com a música de fons, Vicens Vives
entonant  la instrucció donada als catalanistes: “Quan la guineu no les
pot haver diu que són verdes”.

Tot l’article a:

http://www.naciodigital.cat/noticia/34436/pastar/fang/vicens/vives

“descobrir-se a si mateixos” Jordi Salat, Vernaclista __ EA 1851

Jordi Salat: ‘El segle XXI es caracteritzarà per un desvetllament de les nacions vernacles arreu del món’

dijous 18 d’agost de 2011

Autor: Jordi Salat

Milers
d”indignats’ s’han manifestat  en els darrers temps al crit de “No és
la crisi, és el sistema” per denunciar el sistema capitalista, les
retallades socials i reivindicar un canvi d’arrel seguint el moviment
15-M. La manifestació l’han formada ‘indignats’ procedents de diversos
punts de l’Estat espanyol que van arribar a Madrid després d’un mes
caminant.

Bé, em pregunto: Quin és el sistema que ha de
substituir al sistema capitalista? Quins han de ser els nous paràmetres
socials, culturals i econòmics? Preguntats diversos periodistes en un
programa de ràdio, tots contesten el mateix: No ho sabem. Des de fa
anys, jo postulo el vernaclisme com alternativa. Perquè ho dic? Entre
d’altres coses perquè llegint a Deulofeu vaig adonar-me que aquesta és
l’alternativa que es dóna en l’esdevenir dels cicles de la Història.

També,
observo allò que està al món, i veig que aquest segle XXI es
caracteritza per un desvetllament de les nacions vernacles arreu del
món. Observo que arreu es torna als orígens. Al llarg de la història de
la Humanitat, la sortida de les crisis es gesta amb un retorn als
orígens. El vernaclisme és un ‘origenisme’ i aquest és, al meu entendre,
el sistema alternatiu. 

Al llarg de la Història de la
Humanitat, quan es produeix la fi del cicle imperialista, i el sistema
capitalista ho és, ressorgeix el cicle nacionalista. Quan l’imperialisme
s’ha convertit en esclavitud i crisi, el nacionalisme es converteix en
llibertat i progrés. Així, doncs, l’alternativa al sistema imperialista
actual, és el sistema nacionalista. 

No obstant, les forces
mediàtiques, majoritàriament servidores dels sistema imperialista i
capitalista, s’oposen a aquesta realitat emergent que és el
nacionalisme. Aquest és el remei, però els imperialistes ho neguen. Per
una altra banda, no tots els nacionalismes són ‘origenistes’ i, ho torno
a dir: l’alternativa és el ‘nacionalisme vernaclista’, el que retorna
als orígens. No són els nacionalismes que es mouen en el paràmetres
burgesos, ni els que es mouen en la dialèctica de les esquerres i les
dretes. El nacionalisme ‘origenista o vernaclista’ és el que basa la
dialèctica, en el ser o no-ser.

Entre els indignats que es
manifestaven al crit de “No és la crisi, és el sistema” per denunciar el
sistema capitalista, n’hi ha que no estan disposats a acceptar aquesta
nova mentalitat vernaclista. Per quin motiu? Doncs, perquè el nou
sistema comporta una re-organització política basada en les nacions
vernacles i no pas en els Estats constitucionalistes. Deulofeu va fer un
estudi molt acurat de com es produeiran els desmembraments dels
Estats,- ” España, ens diu Deulofeu, es desintegrarà l’any 2029″-, i es
re-configurarà en una confederació internacional de nacions vernacles. 

Per tant, el sistema alternatiu és el reconeixement de les nacions vernacles que comporten un retorn als orígens. 
Als
orígens s’hi retorna per mitjà del parlar en les llengües vernacles
originals de cada lloc. Catalunya és una nació vernacla. A totes les
terres de Catalunya, es parla en català. Parlar de llengües
minoritàries, minoritzades o nacionals sense fer referència a la seva
‘vernaclitat’ o ‘origenalitat’ és emprar un llenguatge inapropiat. 

A
l’origen trobarem les llegendes i les mitologies. He comprovat que hi
ha catalans que no entenen el llenguatge mitològic, que trobem a
l’origen del seu país. No fa gaires dies he comprovat com alguns
catalans, els uns incrèduls d’esquerres marxistes, i els altres creients
de dretes catòliques, censuraven l’explicació de la mitologia vernacla
de Catalunya. En concret, la llegenda d’Otger Cataló. 

La
llegenda d’Otger Cataló ens porta fins al orígens en la concepció
astrològica; amb una retrobada concepció de la Divinitat, actualment mal
explicada i, per altra banda, prohibida. Ha d’haver un canvi de
concepció cultural. Ara per ara, he pogut constatar pels meus
interlocutors, que no s’entén com jo ho entenc. Observo, però, que ens
trobem en un procés que va en aquesta direcció.

Ens trobem en
un procés de canvi en el qual els imperialistes han de reconèixer ‘allò
que és i aquells que són’, descobrir-se a si mateixos. Els imperialistes
espanyols han de reconèixer Catalunya, i totes les nacions vernacles i
els nacionalistes catalans han de redescobrir en els seus orígens de
catalanitat i, en ella, el denominador comú que compartim amb altres
nacions naturals o vernacles i que es troba present en les mitologies i
llegendes originals de tot arreu. 

La Xarxa Independentista, col·lectiu social obert, apartidista i transversal que treballa per un Estat Català. info@xarxaindepe.org

Per què serveix Madrid? (Santiago Espot) __ EA 1845

Extret del Facebook, publicat a OpinioNacional.com
Actualitzat el 04/08/2011 a les 17:24h

” La greu situació que pateix Catalunya en tots els
àmbits ens obliga a contemplar totes les possibilitats per fer triomfar
la idea de la independència de Catalunya, sigui a Brussel·les,
Washington o Madrid. A uns llocs caldrà anar-hi amb el guant de seda i a
d’altres amb  puny de ferro. Tenim el coratge i l’idealisme per fer-ho
tots plegats dins una gran coalició? O ens tornaran a guanyar els petits
i mesquins interessos de partit? Tinguem-ho clar: Madrid és com un kleenex. Usar i llençar.


Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.”

Per què serveix Madrid?

“Si utilitzes l’enemic per derrotar l’enemic,
seràs poderós en qualsevol lloc on vagis”, deia el llegendari militar
xinès Sun Tzu. Aquesta sentència de l’autor del famós llibre “L’art de
la guerra” caldria que els independentistes catalans la tinguéssim ben
present sempre i tothora. Més que res perquè quan Espanya pugui ser
utilitzada no ens agafi despistats com massa sovint ens passa. Quan serà
la propera oportunitat que tindrem? Alguns independentistes diuen que
unes eleccions espanyoles no van amb nosaltres perquè a Madrid no se’ns
hi ha perdut res i des d’allà no es defensen els interessos de
Catalunya. Molt bé. Però hem pensat mai a anar contra els interessos
d’Espanya i des d’on fer-ho?

Per desgràcia, al Parlament de Catalunya en aquests
moments hi ha prou feina per desemmascarar (com fa Solidaritat Catalana
només amb tres diputats) les polítiques col·laboracionistes que tenim a
casa per, a més a més, perjudicar Espanya. Ara mateix la cambra catalana
dóna pel que dóna. Si volem desestabilitzar Espanya, una de les millors
tribunes la constitueix, sense cap mena de dubte, les seves pròpies
entranyes representades en l’hemicicle del Congrés dels Diputats de
Madrid. Allà és on s’ha d’anar a fer una política d’enfrontament i no
pas una política de contemporització. Les Corts espanyoles són
possiblement ara mateix una de les millor caixes de ressonància de cara a
la opinió pública internacional de la causa independentista. Així ho
constaten també els patriotes bascos de Bildu i allà hi seran a partir
del 20 de novembre.
Portar l’autèntica samarreta de la independència de Catalunya davant els
diputats espanyols requereix saber quin partit s’ha de jugar i el
profit que se’n pot treure.

Sense cap mena de dubte tenir uns diputats a Madrid amb
l’única aspiració d’un estat català independent, i enfrontant-se
directament a aquells que volen impedir-ho, farà que molts catalans
prenguin consciència d’una vegada per totes del conflicte que viu el
nostre poble. Això no es fa ni amb discursos acadèmics ni buscant
aliances amb les esquerres o les dretes espanyoles. Madrid serveix per
posar damunt la taula el robatori continuat que pateix Catalunya i els
intents perpetus per fer desaparèixer la nostra llengua i la nostra
cultura. Com també serveix perquè els nostres connacionals vegin que hi
ha homes i dones disposats a donar la cara davant mateix de l’enemic 
per defensar la causa de la llibertat de Catalunya.   

D’altra banda, ens dolgui o no, bona part de la
població de Catalunya té com a màxim referent polític l’hemicicle
madrileny de la Carrera de San Jerónimo. Uns perquè càndidament s’han
empastat aquella pel·lícula que és allà “on es defensen els interessos
de Catalunya”, i d’altres perquè veuen el Parlament de Catalunya com un
parlament de segona divisió. Les coses són així, i els nostres
representants, quan van a Madrid, acaben fent històricament el mateix
paper que un diputat de Badajoz o bé el d’un ingenu que creu poder
modernitzar Espanya. I tots ells, des d’un Cambó fins a un Duran, s’hi
troben bé fent el paper de guardià del gueto jueu.

Si els independentistes catalans, siguin del color que
siguin, ens creiem de debò que hem iniciat el camí de la construcció de
l’estat català, ha arribar l’hora de pensar en Madrid com una eina més
per assolir el nostre objectiu. Si estem d’acord que el Congrés espanyol
serveix per fer una política d’enfrontament i de xoc, anem-hi a fer
valer les nostres possibilitats. Però per acabar fent-nos amiguets dels
comunistes o dels conservadors espanyols, com s’ha fet fins ara, millor
quedar-se a casa. La greu situació que pateix Catalunya en tots els
àmbits ens obliga a contemplar totes les possibilitats per fer triomfar
la idea de la independència de Catalunya, sigui a Brussel·les,
Washington o Madrid. A uns llocs caldrà anar-hi amb el guant de seda i a
d’altres amb  puny de ferro. Tenim el coratge i l’idealisme per fer-ho
tots plegats dins una gran coalició? O ens tornaran a guanyar els petits
i mesquins interessos de partit? Tinguem-ho clar: Madrid és com un kleenex. Usar i llençar.

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.


0

Enveja

Anònim, 05/08/2011 a les 22:36
No va ser en Manuel Clavero el ministre de UCD per les Regions que va popularitzar “el café para todos”?.

I ara ens surten amb aquesta (també he llegit l’Aznar dient-ho).
I ara en Bono diu:

“Espanya s’hauria de replantejar la formula del cafè per a tots. Encara
que soni com una heretgia, s’haurà de plantejar que no podem tenir 17
governs, 17 parlaments, 17 tribunals suprem, 17 tribunals de comptes i
17 defensors del poble”, ha enumerat el president del Congrés, que ha
insistit en la necessitat d’aplicar retallades en l’estructura
administrativa de l’estat espanyol.

Ja ens podem enllestir! què posats a retallar i espoliar ens treuran fins i tot l’autonomia a Madrid.


+0

0

ESPOT AL CONBRÉS ESPANYOL

FORA PÒTOLS DEL SENAT, 05/08/2011 a les 20:33
RETALLEM EL SENAT ESPANYOL
VOTEM EN BLANC PEL SENAT, 05/08/2011 a les 20:29

SI VOLEU RETALLADES, COMENCEU PEL SENAT

COM?

MOLT SENZILL, LA PAPERETA EN BLANC PEL SENAT.

DEIXEM BUITS ELS SEIENTS DEL SENAT, KE ELS PANXACONTENTES ES KEDIN A CASA, NI UN VOT AL SENAT ESPANYOL!!!

VIA FORA!!!


+0

0

FOTEM-LOS FORA A TOTS

FORA PÒTOLS DEL SENAT, 05/08/2011 a les 20:31
RETALLEM EL SENAT ESPANYOL
VOTEM EN BLANC PEL SENAT

SI VOLEU RETALLADES, COMENCEU PEL SENAT

COM?

MOLT SENZILL, LA PAPERETA EN BLANC PEL SENAT.

DEIXEM BUITS ELS SEIENTS DEL SENAT, KE ELS PANXACONTENTES ES KEDIN A CASA, NI UN VOT AL SENAT ESPANYOL!!!

VIA FORA!!!


+0

0

From USA

Anònim, 05/08/2011 a les 19:06
Ara per ara els independentistes de Catalunya (i arreu), al Congrés tenim “Taxation without representation”.

+1

0

BILDU Catalana

esquirol, 05/08/2011 a les 16:49
A
Catalunya ha de passar com a minim el mateix que al Pais Basc, es a
dir, crear una BILDU catalana. Si no ho aconseguim Catalunya s’enfonsarà
com Nació cada cop mes i mes, NO TENIM ALTRE CAMI. !!ENDAVANT!!

+1

0

Ho aconseguirem.

Carles Viñals Casado, 05/08/2011 a les 16:34
Tots
els comentaristes, tant els partidaris de dur l’independentisme a
Madrid com els qui el volen circumscriure políticament a Catalunya tenen
la seva part de raó, i revelen sortosament una decidida voluntat de
lluita; no hi ha incompatibilitat entre ells ni, encara menys, motiu
d’enfrontament. Una tàctica no n’exclou necessàriament l’altra.

Prèvia però, a qualsevol acció concreta, una condició ‘sine qua non’ ens
ve imposada: L’aplegament de la voluntat independentista col.lectiva
sota un comandament únic dispossat a liderar-la. El potencial
col.lectiu, tot i que dispers, ja hi és; hi manca el comandament; els
homes que el liderin.

Aquests homes no seràn mai -no ho poden ser- els dirigents d’uns partits
dissenyats per “encaixar-nos a Espanya”, els gestors d’una autonomía de
règim comú, els eterns propagandistes d’una vía fracassada i en víes
de liquidació; parlo, per descomptat, de CiU. La independència pot ser
aconseguida sense ells, però no sense els independentistes que,
conscientment o no, els recolzen encara amb el seu vot. Els necessitem
imprescindiblement; Catalunya els necessita.

Un día, més proper que llunyà, ens retrobarem sota l’única bandera que a
tots ens agermana, en una marxa que no s’aturarà fins el día de la
nostra llibertat.


+0

0

No anar a Madrid? Sospitós.

Sol, 05/08/2011 a les 15:40
Això de no anar a les elecciones espanyoles se’m fa estranyíssim, i per part d’alguns que ho prediquen, fins i tot sospitós.

Però no estaria tan malament que no s’hi presentés cap independentista, i
ja que no en tenen gens de ganes, es presentés NOMÉS Espot, amb SI o si
no per Catalunya Acció o Força Catalunya.

Dissortadament seria l’oportunitat de tenir una home amb capacitat de
lideratge, i no més tios botits, papissots o de mirada perduda, imatge i
expressió oral molt deficients.


+0

0

Repetim

Anònim, 05/08/2011 a les 15:09
La pregunta òbvia és per què serveix Santiago Espot. I veient els seus resultats a les municipals, la resposta és òbvia també.

+0

0

Pffff

Anònim, 05/08/2011 a les 14:48
La
pregunta òbvia és per què serveix Santiago Espot. Veient els seus
magnífics resultats a les municipals, crec que la resposta és òbvia
també.

+0

0

A veure, deixa’m pensar…

… Madrid, … serveix, … serveix…., 05/08/2011 a les 13:31
Perquè
s’hi facin hotelets de luxe on s’hi pugui allotjar algun vividor de la
política “molt ben valorat” pels poders fàctics, i totalment inútil a
Catalunya i als seus votants, potser????

+7

1

Madrid serveix per a molt!

Anònim, 05/08/2011 a les 11:37
Que
em perdonin alguns solidaris però ara resultarà que SI anirà al congrés
després d’haver cridat als quatre vents que no feia falta estar-hi.
“A Madrid no s’hi ha d’anar fer res” deien. Doncs ara resulta que hi aniran.

I per cert, Reagrupament deia el mateix fa un temps, això sí, amb la boca petita.

Sort en tenim que el moviment independentista deixa de ser friki i que comença a veure-hi clar.

Sort en tenim de la davallada d’ERC i del botiflerisme i baixada de pantalons davant el PSOE.
Sort en tenim de tenir al govern a CiU, que no fa res de res del que va
prometre. Que se l’hi veu el llautó. Que pacta amb el PP i contra els
interessos dels catalans. Que pacta a la baixa ja abans de començar la
negociació del pacte fiscal. Que es subvordina a Espanya per un plat de
llenties.
Sort en tenim que RCat no tingui prou força ni representació.
Sort en tenim que SI sigui minoritari, falta només que es deixin de demanar coses impossibles d’acomplir pels demés grups.

A veure si els seguidors del messies de torn comenceu a tenir
personalitat i a pensar per vosaltres mateixos. Molts us ho agrairem.

Tots a reclamar una coalició. Sense demanar que els del teu partit vagin
de caps de llista, sense quotes, sense voler ser el salvador de la
pàtria de torn.

Aquells que prediquen el “no” a una coalició, pensant que el
transversalisme independentista no és la solució, només us diré que sou
iguals que Franco. Us sona la frase “Antes una España roja que una
España rota”? Nomes fa falta canviar unes paraules: “Abans una Catalunya
espanyola (afegint tot seguit: “d’esquerres” o de “dretes”) que una
Catalunya independent(seguit de: “dretes” o “esquerres”)”.

Així que qui no vegi que ha de prevaldre abans el país que les
polítiques, que agafi la maleta i foti el camp. ELS INDEPENDENTISTES
INDEPENDENTS, NO MANIPULATS, NO SECTARIS, O SIGUI LA GRAN MAJORIA, US HO
AGRAIREM!

ÉS NECESSARI ANAR A MADRID A FOTRE CANYA! A DEIXAR CLARES LES COSES, A
POSAR CONTRA LES CORDES LES POLÍTIQUES ANTICATALANES QUE PREDIQUEN ALLÀ.
A EXPLICAR L’EXPOLI. A QUE ES PARLI D’INDEPENDÈNCIA CADA DIA. QUE
SURTIN TITULARS ALS MITJANS ESPANYOLS. A FER PUBLICITAT DE
L’INDEPENDENTISME DIA RERA DIA. A NO DEIXAR GOVERNAR I A PRESIONAR A
CIU. ENFRONTAMENT DIALECTAL TOTS ELS DIES. A QUE ELS POLÍTICS
INDEPENDENTISTES COBRIN EL SEU SOU D’ESPANYA. A DONAR PEL CUL ALS
UNIONISTES. A QUE ELS DIPUTATS INDEPENDENTISTES RELACIONIN “CRISI” AMB
“ESPANYA”.
QUE ELS MITJANS INTERNACIONALS QUE NO ES PASEN PEL PARLAMENT DE
CATALUNYA I SÍ QUE MIREN EL CONGRÉS DELS DIPUTATS S’EN DONIN COMPTE DE
COM SÓN ELS ESPANYOLS! A CRITICAR, CRIDAR, ENFRONTAR I POSAR DELS NERVIS
A TOTS ELS DEMÉS!
A les polítiques que ens afavoreixin hi anem i votem. A les que ni fu ni
fa ens en riem i abstenim. I les que vagin en contra ens hi enfrontem,
votem “no” i ho portem al TC. Que els hi surti car i llarg. Sense parar
fins devilitar l’enemic, esperant que la crisi empitjori que la gent
s’en cansi, s’emprenyi…
SENSE PARAR FINS L’ALLIBERAMENT!


+8

3

Anar a Madrid? A fer què?

Anònim, 05/08/2011 a les 01:21
Anar
a Madrid per què? A fer què? La independència s’ha d’assolir des de
Catalunya. N’hi ha prou amb al voltant d’una setantena de diputats del
parlament de Catalunya que ho vulguin fer. Que acordin un full de ruta
clar. Que escullin un lider inequívoc. Qualsevol altre alternativa, en
el millor dels casos, és una pèrdua de temps quan no una pura i simple
enganyifa. Catalunya sense España ho és tot, España sense Catalunya no
és res. España és una estafa secular i Catalunya no la necessita com
intermediària, que ens xupa la sang, ni a la CEE ni tampoc al Mon
Mundial. Només entenc l’acord per anar a Madrid com un pas previ per
una coalició catalana que declari la Independència des de Catalunya en
les properes eleccions autonòmiques.

+11

0

Candidatura unitaria

Joan CG, 05/08/2011 a les 00:11
Si
no sou capaços, els politics, de fer una candidatura unitaria que a mes
tingui el suport de majoria de les entitats i associacions
Independentistes, crec que serà un fracàs i molts ens quedarem a casa.

+18

1

Espot no enganya…

Analista, 04/08/2011 a les 23:47
BRAVO! BRAVO! I BRAVO!

QUAN SENTIREM PARLAR L’ALFRED BOSCH COM HO FA EN SANTIAGO ESPOT????

QUAN VEUREM ESQUERRA ACTUANT AMB LA FORÇA I COHERÈNCIA DE SOLIDARITAT????

A ESPAÑA NOMÉS S’HI POT ANAR A L’ESTIL DE L’ESPOT. LA RESTA ÉS PERDRE EL
TEMPS, CONGENIAR AMB L’ENEMIC I PERDRE BOUS I ESQUETLLES!!!


+7

1

Per al mar a les 20:03

Anònim, 04/08/2011 a les 23:32
Al
mar, si ets sents espanyol pots continuar sent espanyol amb la nostra
independència no et treiem la teva identitat ni el teu sentiment, ans al
contrari viuràs en una Catalunya més pròspera per a tú i els teus
descendents.

+6

1

From USA

Anònim, 04/08/2011 a les 23:20
Espanya ens surt molt cara.
Jo també creia (degut al resultat dels nostres polítics al Congrés) què a
Madrid no hi hem d’anar a fer res què s’ho facin ells…
però crec què per el sol fet de què, nosaltres no estiguem interesats en
el seu Govern, el seu Govern sí està interesat en nosaltres i per tant
si no el fem ens el faran i ens la faran (encara més).

El què hem de tindra (a part de polítics amb convicció de treball per
Catalunya i no personals i partidistes) és uns plans Bs o més fronts, a
Europa, internacionalment, i no tan sols polítics, però empresaris,
periodistes, ciutadans, quants més guants de seda, punys de ferro i veus
tinguem arreu més posibilitats tindrem de lluitar i exposar les raons
per la independència i aquest espoli fiscal, cultural, linguistic i de
progrés en què en nom de la seva demòcracia ens tenen encallats com a
poble.

Els nostres representants al Congrés poden començar per parlar en català
(és el nostre Congrés també prou què el paguem, no?) donçs això. La
Constitució espanyola diu què és té l’obligació de saber (diu espanyol
però en realitat és castellà) i el dret de parlar-lo. Donçs què no
exercecin aquest dret.
I si els hi tallan el micròfon, ens estan tallant la veu a els votants
(un greuge més a la llista) i què sorti als diaris una i mil vegades.

La Constitució, Corts espanyoles, Congrés, TC, Defensor del Pueblo,
castellà, PSOE, PP…són les seves eïnes i els seus juguets, i fins ara
tenim polítics egoistes i partidistes jugant al seu joc pel seu interès i
en contra dels de Catalunya.
Serviría anar a Madrid si tinguesim representants què juguin per
Catalunya, però quins? i quins partits si el què tenim són partidets (no
comptu amb en Duran, ni el PSc). De moment no tinc representació, a qui
voto?
Espero què s’arribi a un acord.


+3

36

al mar

Anònim, 04/08/2011 a les 20:03
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.

+26

0

Una exposició molt clara.

Carles Viñals Casado, 04/08/2011 a les 19:44
Com
de fet hauríen de ser-ho totes, que apunta sense embuts en una direcció
molt clara: la de l’enfrontament -tan incruent com volgueu però
enfrontamet al capdavall- amb l’adversari, i aquí hem arribat a la
primera de les nostres inconfessades limitacions, a saber: Volem de
veritat aquest enfrontament? Tinc molt clar que Bildu és capaç de jugar
aquesta mena de joc a Madrid; la pregunta és: Som capaços nosaltres de
fer el mateix?

Tinc entés -corregiu-me si vaig errat- que Bildu és ara mateix la segona
força política al País Basc, just per darrera del PNB; això demostra
dues coses: Una, que allà dalt les ganes de lluitar pel seu país superen
les lògiques i humanes diferències entre els líders independentistes.
Dues, que un sector molt gran de l’electorat no ha tingut por de
secundar la lluita encapçalada pels seus líders.

Ambdues coses estan encara per demostrar entre nosaltres. Molt
probablement una candidatura única faría créixer notablement la força
parlamentària independentista, però… ho faría fins a un punt
comparable al del País Basc? Sospito que no ho sabrem mai fins que el
coratge dels dirigents de l’independentisme català no es tradueixi en la
constitució d’una sola formació que aplegui el vot de tots els que
volem de debó la llibertat de Catalunya i, sobretot, que sota aquesta
única candidatura s’hi apleguin també els independentistes que ara
mateix recolzen amb el seu vot l’unionisme vergonyant de CiU.


+15

0

Totalment d’acord!

Anònim Barcelona, 04/08/2011 a les 19:06
Totalment
d’acord Sr. Espot amb el seu article. Si s’ha d’anar a Madrid, s’ha
d’anar amb els representants idonis, per que vagin a fer una tasca
d’oposició contínua i incansable, fins que el nostre poble pogui assolir
el dret a l’autodeterminació, o el dret a un referèndum vinculant.
Valdrà la pena que es pogui assolir la pretesa unitat independentista,
doncs realment, que ens representi un Sr Duran o un Sr Ridao a Madrid,
resulta vergonyós pel país.No se’ls hi ha de donar més terreny polític a
aquests dos personatges tan nefastos pels nostres interessos.

+15

0

Madrid genera maltractament

Fart d’espanya, 04/08/2011 a les 17:57
Ahir
es va explicar Rubalcaba dient que si guanya les eleccions espanyoles i
Mas vol negociar el pacte fiscal amb ell li respondrà que ja hi ha un
nou sistema de finançament i que funciona des de fa dos anys. Ha
destacat també que aquest sistema “es va fer per resoldre problemes de
finançament d’un sistema que havia funcionat bé, però havia INTRODUÏT
alguns DESEQUILIBRIS (sic!) i EN ALGUNES COMUNITATS FUNCIONAVA REGULAR i
SE SENTIEN MALTRACTADES”. De fet, ha dit que quan es feien els càlculs
quedava DEMOSTRAT aquest MALTRACTAMENT i ha citat entre les afectades a
CATALUNYA, Madrid, el PAÍS VALENCIÀ i BALEARS.

AMOR A PRIMERA VISTA __ EA 1844

 

El privilegi de l’amor és un fet natural humà. Ens
fa perdre el nord a vegades i es converteix en un verdader trauma, sobretot si
es tracta d’un amor a primera vista.

L’amor a primera vista és aquella connexió
espiritual on connecten les aures, al menys a un dels dos afectats. Aquest fet
fa que el cor, de sobte, et bategui molt més fort i que et digui: és ella. Però
ella, ai ella! Aquell clatellet tan bonic, com ens deia en Capri, o aquell sant
que es va enamorar d’un porc, el qual ara no recordo el nom.

Per què és tan perillós això de l’amor? Recomanat
pel compatriota i escriptor Víctor
Alexandre
, m’he llegit dos dels seus temes: “Set dones i un home sol” i
“Una història immoral”. Desgraciadament, me n’he adonat de que sóc un sant (no
dels que s’enamoren dels porcs). Ser un sant davant d’una dona, actualment, no
et serveix de res. Ets carn de canó. Ara si vols… lligar, cal que siguis un
“pinta”, “guaperes” i ben dotat, sexualment i econòmicament, però, això no vol
dir que en el fons, no siguis un calçasses i un banyut. La dona té molt de
poder.

Com ens deia en Capri: és més gustosa la dona!
Aquí és on rau el nostre punt feble si només busquem sexe. L’amor és quelcom
molt més important que això i, si convertim l’amor en vici, el destruïm. Ens
cal saber enllaçar amb l’espiritualitat emocional, amb aquelles emocions que no
tenen resposta lògica, amb aquelles mirades als ulls en silenci que ho diuen
tot, però a vegades, per circumstàncies de la vida,  perquè ens han fet patir massa, hi desconfiem.
Llavors aquest lligam no és possible, ens l’han fet malbé i hem convertit
l’amor en poca cosa o en un constant recel. Quan un amor pur connecta amb una
amor viciós, inevitablement es converteix en un amor impossible, desequilibrat
i no pot durar.

Per sort meva, segueixo estant enamorat d’aquelles
mirades als ulls que ho diuen tot, d’aquells silencis que parlen tot
contemplant a l’estimada, aquells silencis que d’alguna manera uneixen amb
l’esperit més profund i podem captar el missatge perquè és l’amor qui parla tot
dient: Necessito compartir-ho tot amb tu
per trobar sentit a la vida, la confiança que t’he dipositat és absoluta i
sempre et seré fidel. El dia que em diguis vine, ho deixaré tot per estar només
pendent de tu, ja que el meu repte serà que siguis tan feliç com ho sóc jo.

Aquestes ratlles i per no allargar-me més, són per
fer una modesta reflexió sobre una història d’amor. Una història, en aquest
cas, d’un amor a primera vista, un impossible, o que sigui el destí qui tingui
la última paraula.

¿Us ha agradat, dones?

Joaquim Pugnau Vidal.

 

CiU I PNB sicaris d’Espanya contra la democràcia ! __ EA 1843

02.08.2011 – 07:16 (Enviat per Ràdio Catalunya.CA)


Cop d’estat amagat. PSOE, PP, CiU i PNB han aprovat aquest any una
modificació de la Llei Orgànica del Règim Electoral (Loreg) per fer
gairebé impossible que els partits sense representació es puguin
presentar.

Els partits sense representació hauran de recollir la signatura del 0,1%
del cens electoral de la circumscripció a la qual es vulguin presentar.
Pot semblar poc. En el cas de Barcelona, unes 4.000 signatures. El
problema rau en el fet que encara no s’ha explicat com ha de ser el
procés de recollida de les signatures, però en principi aquestes
s’haurien de recollir en els pocs dies que hi ha des de la convocatòria
dels comicis fins a la proclamació de les candidatures, i, ultra això,
cadascun dels 4.000 signants s’hauria de presentar personalment davant
del notari.

Molts partits han demanat a la Junta Electoral Central (JEC) que
estipuli del cert quin haurà de ser el procés, i més tenint en compte la
proximitat del 20-N, però la JEC ha informat que fins al setembre no
dirà res, perquè ara són vacances. Els partits que han aprovat aquesta
reforma afirmen que la proliferació de candidatures confon els electors i
que moltes d’aquestes tenen interessos espuris.

Informa: SOM NOTICIA.CAT

Necessitem organitzar ràpidament el MxI i l’ANC. Cal estructurar i vertebrar l’independentisme urgentment!