“el nou paradigma energètic” Santiago Vilanova (SI) __ EA 1801

Estat propi, desnuclearitzat

Santiago Vilanova

Font: Avui.cat

La Conferència Nacional per l’Estat Propi,
que ha de preparar la seva assemblea per a la propera tardor, ha
resultat un èxit. Després de tants anys de picabaralles entre els
sectors sobiranistes, sembla que, finalment, s’ha trobat el full de
ruta de la unitat a través de la societat civil. En la convocatòria al
Palau de Congressos de Montjuïc, ens hi retrobarem centenars
d’independentistes provinents d’experiències polítiques diverses junt
amb noves generacions que volen fugir dels sectarismes de les cúpules
dels partits. Tots units en una única fita: aconseguir per al 2014 que
Catalunya esdevingui un estat de la Unió Europea; un estat, però, que
els ecoindependentistes desitgem sense exèrcit i desnuclearitzat.

Per nosaltres l’energia nuclear, imposada
durant el franquisme, pel seu immens perill biològic és incompatible
amb una nació lliure. En el cas d’un accident que provoqui la fusió del
nucli d’un reactor, com els succeïts a les centrals de Txernòbil i
Fukushima, tot el nostre futur quedaria arruïnat. No podem assumir
aquest risc, però tampoc l’econòmic i financer en cas que el nostre
futur estat acceptés gestionar aquest llegat energètic enverinat.

Els sobiranistes partidaris de continuar
la nuclearització es veurien obligats a nacionalitzar Endesa i
Iberdrola, propietàries de les centrals de Vandellòs i Ascó; pagar el
desmantellament dels reactors, el magatzem dels residus i el control de
la seva seguretat durant centenars d’anys. Qui pot avalar que tot
aquest cost seria suportable per a un nou estat en un temps de vaques
flaques?

Quina és, doncs, la solució per
desnuclearitzar Catalunya pagant Espanya? Convindria pensar a negociar
amb Endesa i Iberdrola perquè continuïn explotant els reactors fins al
final de la seva vida útil. Per això és tan decisiu que Madrid no
autoritzi allargar el funcionament dels reactors a quaranta anys. Es
tractaria d’evitar haver d’indemnitzar a les elèctriques si decidíssim
aturar les nuclears abans d’hora. Mentrestant, caldria tenir garanties
d’intervenir en el seu funcionament i seguretat, ara sota el control
exclusiu del Consell de Seguretat Nuclear, que mostra evidents
connivències amb el sector electronuclear.

També hauríem d’exigir a Enresa (Empresa
Nacional de Residuos Radioactivos) que es fes càrrec del
desmantellament dels reactors (una despesa de 2.900 milions d’euros per
reactor, segons el sector nuclear britànic). Actualment hi ha un fons
per a aquesta tasca, acumulat per un cànon específic i que l’Estat ha
fet incorporar a la tarifa elèctrica.

L’altra qüestió clau és la
nacionalització de la xarxa per aconseguir regular el sector elèctric
al servei de la població. La independència política seria una fal·làcia
si la xarxa continués en mans de l’Estat espanyol o privatitzada en
mans de companyies espanyoles.

L’escenari del que podria esdevenir a
Catalunya el tenim al land de Baden-Württemberg, governat per primera
vegada pels Die Grünen. El partit verd alemany vol convertir
l’elèctrica EnBW, que té la propietat de quatre reactors (dos dels quals
estan afectats per la recent moratòria), en una empresa totalment
basada en les energies renovables. La hipoteca nuclear, però, ho està
dificultant. L’error dels democratacristians del CDU, que han governat
durant dècades la regió, va ser fer-la gairebé pública sense preveure
les conseqüències d’una crisi com la provocada per la catàstrofe de
Fukushima. Ara la nacionalització s’ha convertit en un entrebanc de
difícil solució.

El futur estat català s’hauria de
deslliurar de l’herència nuclear mitjançant un pla B que convindria
discutir en l’assemblea nacional. La nostra independència és
indissociable d’un model d’energies cent per cent renovables que eviti
la dependència, cada cop més forta i insostenible, del gas, el petroli i
l’urani.

Si hem d’emmirallar-nos amb Alemanya, com
diu el president Artur Mas, hem de prestar molta atenció al canvi de
rumb del CDU i de la cancellera Angela Merkel en el moment de redactar
el pla energètic català amb l’horitzó del 2020. Els líders de la dreta
germànica han acabat entregant-se a les propostes ecologistes. Saben
que el lobby atòmic està ferit de mort i que l’economia solar és
l’esperança. El moviment independentista català i els sobiranistes del
nostre govern no poden tancar els ulls al nou paradigma energètic.

Perillen les nuclears de la Mediterrània ! Les plaques tectóniques s’estant movent. __ EA 1800

EUPV demana que es tanqui la central de Cofrents per ser en una zona sísmica

Marga Sanz recorda que aquest és un ‘risc incontrolable’

EUPV
ha demanat que es tanqui de manera immediata la central nuclear de
Cofrents arran del terratrèmol d’ahir a Llorca, durant el qual la
central va registrar moviments sísmics, segons la coordinadora general
d’EUPV, Marga Sanz. ‘La ubicació de la central de Cofrents en una zona
sísmica suposa un risc incontrolable, que podria posar en perill la vida
dels valencians’, ha dit Sanz.

A més, ha considerat una greu
irresponsabilitat que el govern espanyol ampliés, fa poc, la vida de la
central deu anys més, ‘sense tenir en compte no només les condicions
d’antiguitat de les instal·lacions i el nombre d’incidents registrats
sinó també la zona sísmica on es troba ubicada’.

(Notícia extreta de vilaweb)

 

———————–

 

L’aeroport de Catània, tancat per una nova erupció de l’Etna

Les autoritats italianes han tancat
l’aeroport de Catània, a l’illa de Sicília, davant la nova erupció del
volcà Etna, entre les dues d’aquesta matinada i les sis del matí. Ha
sortit lava i cendra volcànica que ha caigut sobre Catània i alguns
nuclis habitats al sud del volcà.

 

(Notícia extreta de vilaweb)

 

———————————-

 

Les autoritats calculen que hi ha vint mil edificis malmesos a Llorca

Els terratrèmols d’ahir van fer nou morts i dos-cents seixanta ferits

L’endemà dels terratrèmols de 4,5 graus i 5,1 que van afectar ahir a la tarda el municipi murcià de Llorca,
les autoritats han començat a avaluar els nombrosos danys. L’últim
balanç oficial de víctimes és de nou morts i dos-cents seixanta ferits,
alguns dels quals es troben en situació molt greu. Uns vint mil edificis
han quedat malmesos, hi ha carrers plens de runa i vint-i-cinc mil
persones, una tercera part del municipi, han hagut de ser evacuades de
casa seva per precaució. Per tot plegat, el batlle Francisco Jódar
demanarà la declaració de zona catastròfica.

Jódar ha detallat que
vuit edificis de cada deu al municipi han estat afectats pels
terratrèmols d’ahir, els més importants a la zona des de fa mig segle.
Segons l’Institut Geogràfic
espanyol, van tenir l’epicentre a Llorca mateix. Després d’un primer
terratrèmol de 4,5 graus de l’escala de Richter, a les 18.45 n’hi va
haver un altre, de 5,1 grau.

Els equips d’emergència van atendre desenes de ferits. La població,
tement que no hi hagués rèpliques de magnitud similar que agreugessin la
situació encara més, va sortir al carrer. Hi va haver uns deu mil
desallotjats, molts dels quals han hagut de passar la nit al ras o bé al
recinte firal.

La conselleria de Sanitat va desallotjar per precaució l’Hospital
Méndez de Llorca després dels dos sismes. De totes maneres, com va
informar el govern murcià, els pacients i ferits són atesos a la resta
d’hospitals de les nou àrees sanitàries de la regió.

El Centre de Coordinació d’Emergències (CCE)
de la Generalitat Valenciana va fer saber que, seguint el protocol
sísmic del govern, havia tingut contactes amb alguns ajuntaments
valencians per fer un seguiment del terratrèmol. El CCE, dependent de la
conselleria de Governació, va rebre 59 telefonades relacionades amb el
sisme, que es va fer sentir en força municipis de les comarques
meridionals.

 

(Notícia extreta de vilaweb)

 

———————————

Diari Avui:

Reclamen el tancament de la central de Cofrents per l’“increment de risc sísmic”

Els Verds Ecopacifistes consideren que l’avaluació del risc ha de revisar-se després del terratrèmol ocorregut a Llorca

Asseguren que la central nuclear, del mateix tipus que Fukushima, està “obsoleta” i “amortitzada”

Torres de refigeració i planta de la Central Nuclear de Cofrents.
1

Els Verds Ecopacifistes han reclamat al govern espanyol el tancament
de la central nuclear de Cofrents davant l’“increment de risc sísmic” i
consideren que l’avaluació del risc ha de revisar-se després del
terratrèmol ocorregut a Llorca ahir.

D’aquesta manera, la
candidata a la Generalitat d’aquesta formació, Pura Peris, i el cap de
llista a l’ajuntament de Múrcia per part dels Verds
Ecopacifistes-Centristes, Joaquín Sánchez, en un comunicat, ha assegurat
que la central nuclear està “obsoleta” i “amortitzada”.

D’altra
banda, el candidat de Verds i Ecopacifistes a la ciutat de València,
Alejandro Escribano, ha expressat la “preocupació” per l’ “agreujament
del risc sísmic”.

En aquest sentit, ha declarat que “nombrosos
experts havien assenyalat que la central de Cofrents està situada en
terrenys inundables i amb risc sísmic moderat”. No obstant això, “la
nova situació posada de manifest pel terratrèmol de Llorca que ha
sobrepassat el grau cinc de l’escala de Richter fa necessari que el
Consell de Seguretat Nuclear es replantegi la situació de l’envellida
central de Cofrents, el model de la qual coincideix amb la japonesa de
Fukushima”, ha dit.

Escribano ha afegit que des de fa 40 anys
–quan es va construir la central nuclear–, “la situació ha canviat, hi
ha noves dades que cal tenir en compte en els registres estadístics
sismològics i la nuclear de Cofrents ha deixat de ser segura, si és que
alguna vegada va merèixer aquest epítet”.

 

————————————-

Diari avui fa pocs mesos:

Un terratrèmol de 2,7 graus es deixa notar en punts de la Selva i el Gironès

L’epicentre se situa a caldes de Malavella

El passat 19 de desembre es va produir un altre sisme centrat a Llagostera, de 3,6 graus

L’epicentre s’ha situat entre Caldes de Malavella i Sant Andreu Salou Foto: INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA.

Un terratrèmol de 2,7 graus a l’escala de Richter ha sacsejat aquest
dilluns a la tarda les comarques de la Selva i el Gironès sense causar
danys ni ferits, segons ha informat l’Institut Geològic de Catalunya. El
moviment sísmic ha tingut lloc quan passaven deu minuts de les sis de
la tarda i l’epicentre s’ha situat entre Caldes de Malavella (Selva) i
Sant Andreu Salou.

El passat 19 de desembre, a primera hora del
matí, es va produir un altre terratrèmol, en aquest cas de major
intensitat, de 3,6 graus, que va tenir com a epicentre la localitat de
Llagostera (Gironès), a pocs quilòmetres del punt on s’ha produït el
moviment sísmic d’avui.

Els darrers terratrèmols amb epicentre a
la comarca de la Selva es van produir el 10 de febrer de l’any 2009 amb
una magnitud de 2,2 graus a l’escala de Richter. L’any anterior, el
2008, es va produir el sisme amb la magnitud més gran en aquesta
comarca, en concret va ser el 23 de juliol quan va haver-hi un moviment
sísmic de 3,8 graus. També aquell mateix any però el mes de juny va
haver-hi un terratrèmol de 3,1 graus, i el febrer de l’any 2005 un altre
de 2,9 graus.

 

———————

EXTRET DE LA WEB DEL

Institut geològic de catalunya

 

Risc sísmic a Catalunya

Catàleg de Sismicitat (Volum 1, Atles Sísmic de Catalunya)
Aquest primer volum és un recull de totes les dades actualment
disponibles sobre els terratrèmols ocorreguts a Catalunya i zones veïnes
que han estat percebuts per la població al llarg de la història.

Base de Dades de Sismicitat Històrica dels Terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya
Durant els segles XIV i VX es varen produir a Catalunya diversos
terratrèmols que van ocasionar danys importants. Alguna d’aquestes grans
sacsejades es va arribar a percebre fins a més de tres-cents
quilòmetres de distància (a Espanya i França). Les dades han estat
integrades en una eina macrosísmica de servei web de mapes que
s’integrarà en una base de dades macrosísmica europea.

Zonació sismotectònica de Catalunya
En àrees amb una activitat sísmica moderada, com a Catalunya, on no és
sempre possible identificar els epicentres dels terratrèmols amb falles
conegudes, és més adient introduir el concepte de zona sismotectònica
que parlar de falles actives.

Avaluació del risc sísmic a Catalunya
Hi ha determinades àrees a Catalunya que estan exposades a un risc més
gran de que es produeixin situacions d’emergència sísmica. La combinació
de les zones sísmiques i de la vulnerabilitat sísmica de les
construccions permet l’elaboració d’un escenari de risc per a cada
municipi de Catalunya.

Ajuntaments 1979-2011 __ EA 1799

Segona transformació democràtica dels ajuntaments

xavier ramiro
1

L’any 1979 es produí la primera gran
transformació dels ajuntaments. Aquests varen guanyar competències i
recursos que es varen utilitzar per produir els equipaments i serveis
als municipis, i les reformes i ordenacions urbanes, que es van anar
elaborant a partir dels diferents moviments socials urbans, durant la
lluita per la democràcia. Els anys 80 varen ser, en general, uns anys de
gran identificació entre els objectius de la ciutadania i els
ajuntaments. Durant els 90, en gran mesura a causa de la mundialització
de la ideologia neoliberal, es va instal·lar un corrent, encara
predominant ara, que assenyalava que l’administració havia d’imitar
l’empresa mercantil.

Es va demanar productivitat al personal
funcionari, es va iniciar la contractació externa de serveis i es va
intentar (sense aconseguir-ho) introduir sistemes de productivitat i
control de la gestió propis de les grans empreses. Alhora es va
instaurar la concepció del ciutadà com a client o usuari, i es va
canalitzar la seva participació cap a formular les seves demandes,
queixes i reclamacions. El resultat de tot plegat no podia ser més
desastrós.

En primer lloc, els ajuntaments no són empreses, ni
cap tipus d’organització privada; són institucions públiques i la seva
tasca en democràcia és, justament, establir un seguit de normes i
procediments basats en l’objectivitat, l’equitat, la senzillesa i la
transparència. Quan als funcionaris, que tenen el lloc de treball
protegit justament per assegurar el bon funcionament d’una administració
basada en el dret, se’ls ha exigit una gestió productiva de serveis, ha
provocat una fallida de la funció pública i dels valors inicials de la
seva concepció. I alhora, un gran desencís en el funcionariat.

En
segon lloc, no s’han aconseguit fer bones contractacions externes que
incloguin clàusules socials i ambientals, que és el que correspon fer a
l’administració pública, i no gestionar, que per a això existeixen les
empreses i el tercer sector.

En tercer lloc, ha generat uns
ciutadans –clients– que no han percebut clarament el seu paper
fonamental en la construcció social, i, en conseqüència, no han
desenvolupat el compromís cívic.

La crisi reclama una nova
manera de governar, una nova relació entre els governs locals i la
ciutadania, una segona transformació democràtica. Avui és clar que els
ajuntaments no poden ni han de fer les coses sols. El que cal és posar
els recursos públics sobre la base de projectes compartits de cooperació
pública i privada. Cal enfortir la dimensió social de la ciutadania i
buscar el seu compromís actiu amb la seva ciutat, cal un lideratge
polític capaç d’articular en estratègies i projectes compartits les
expectatives i els interessos legítims dels diferents sectors de la
ciutadania, i és essencial un funcionament institucional i democràtic
que generi confiança i cooperació en la societat civil.

Aquesta nova manera de governar s’anomena governança democràtica, que detallo en el llibre titulat El papel de la ciudadania en el auge y la decadencia de las ciudades.
Té, com a principal finalitat, que es deixi de confondre “allò públic”
amb l’administració. “Allò públic” és, com assenyalava la tradició
clàssica aristotèlica, la ciutat: som tots i totes. Tots participem en
la construcció de la ciutat. Aquesta visió, és urgent recuperar-la, i
més quan els treballs comparatius assenyalen que les ciutats que
progressen són aquelles en què el ciutadà es considera protagonista del
seu futur.


Extret del Diari Avui. Darrera actualització ( Dimecres, 11 de maig del 2011 02:00 )

ESPOT i SALMOND __ EA 1798

Santiago Espot: “Farem la consulta del 10A oficial”

Santiago Espot: “Farem la consulta del  10A oficial”
Santiago
Espot, el cap de llista de Barcelona per Solidaritat Catalana per la
Independència, ha anunciat aquesta nit que la primera moció que SI durà a
terme si entra a l’Ajuntament de la capital catalana serà oficialitzar
el 10A. “La ciutadania de Barcelona ha
  fet
una demanda a les institucions, i es responsabilitat dels representants
polítics oficialitzar aquesta iniciativa”, ha assegurat el candidat
independentista. Aquesta proposta
 podrà
dur-se a terme per via plenària, o bé, si la resta de grups municipals
ho rebutja, presentant les signatures de l’1% dels cens barceloní a
proposta d’un regidor de l’Ajuntament.

Espot ha destaca que Barcelona serà “la
punta de llança” de l’independentisme català i ha convidat a tots les
caps de llista de SI a seguir la iniciativa i dur, als seus respectius
consistoris, la proposta d’oficialitzar les consultes per la
independència.
Amb aquesta proposta, SI ha donat el tret de
sortida a la carrera cap a l’Ajuntament del cap i casal aquesta nit al
barri de Gràcia, a l’emblemàtica plaça del Diamant. Santiago Espot ha
comptat amb la companyia del diputat Uriel Bertran,
 així com amb alguns dels membres que conformen la llista municipal: la Carmentxu Lopez, la Blandine Giraud, Agusti Soler o  Josep Maria Vaqué.

Uriel Bertran ha aprofitat la ocasió per animar als militants i felicitar-los per la feina que estan fent els adherits de SI.  
La independència arribarà com un dels nostres castells: primer cal fer
la pinya, que sou vosaltres, i son els municipis, des de baix; el cos
el comencem a articular els diputats, i poc a poc anirem pujant fins
assolir el nostre objectiu” ha assegurat el secretari general del
partit. Bertran ha destacat el gran esforç que a fet el partit per
presentar 111 candidatures que cobreixen el 65% de la població catalana.
Per últim ha instat a Espot, a ser, a l’Ajuntament barceloní, “qui
porti de corcoll als regidors acomodats”, repte que el candidat per les
municipals ha acceptat de bon grat.

Desenes de simpatitzants i adherits han
participat d’aquesta cita inicial que enceta la primera campanya
municipal de Solidaritat Catalana per la Independència. L’acte ha
finalitzat amb el descobriment dels cartells electorals que des d’avui
els adherits s’encarregaran de distribuir pels carrers de Barcelona.

———————–

Extret del “Blog de la Josefina” de Berga:

http://elblogdelajosefina.blogspot.com/2011/05/santiago-espot-farem-la-consulta-del.html