Espanya ha fracassat! Despertaran els encaixistes?

L’Espanya autonòmica ha
fracassat com a projecte comú.
I això obre una oportunitat a
Catalunya:
clara i diàfana.
Un camí que no hauria de tenir retorn.

Ja no són
possibles més peixos al cove. Ni és materialitzarà el somni d’un estat
federal. Ni Espanya es transformarà, contràriament al que va predir
erròniament el President Maragall. Això s’ha acabat i s’ha acabat perquè
Espanya ho ha volgut;” 
  (Andreu Mas)

“Despertaran els encaixistes?” (Salvador Molins, CA-BIC)

Allò que aquest
poble hauria de fer

andreumas |

Política
nacional
|
dimarts,
29 de juny de 2010 | 00:56h

El Tribunal Constitucional ha fallat. Potser seria més correcte dir que
l’ha encertat de ple. S’ha carregat els principis nuclears de l’Estatut,
diguin el que diguin el President Montilla i la vicepresidenta
espanyola. No és que hagi guanyat el PP. És que ha perdut Espanya.

Pot
semblar una contradicció, però no ho és. L’Espanya autonòmica ha
fracassat com a projecte comú.
I això obre una oportunitat a Catalunya:
clara i diàfana.
Un camí que no hauria de tenir retorn.

Ja no són
possibles més peixos al cove. Ni és materialitzarà el somni d’un estat
federal. Ni Espanya es transformarà, contràriament al que va predir
erròniament el President Maragall. Això s’ha acabat i s’ha acabat perquè
Espanya ho ha volgut;
perquè els dos partits majoritaris espanyols han
decidit que calia donar cop de carpeta a la qüestió catalana. Ells
consideren que la partida ha acabat en taules, i per això tant els uns
com els altres han dit que han guanyat. L’opi del futbol, la duresa de
la crisi i la incapacitat dels partits catalans per posar-se d’acord per
la proximitat de les eleccions catalanes haurien de fer la resta de la
feina bruta.

Ara és el torn del poble català.  Ara mateix hi ha un intens
debat al Facebook entre els partidaris de manifestar-se i els de no
fer-ho. Uns perquè consideren que s’ha de defensar l’Estatut, altres
perquè pensen que toca reclamar el dret a decidir i que anar a una
manifestació en defensa d’un cadàver legal no té ni solta ni volta.

Aquest serà el problema: no serem capaços de posar-nos d’acord. O potser
sí. Convindria pactar uns mínims que permetessin una manifestació
massiva del poble català: pel dret a decidir i contra els abusos del
poder espanyol.

No podem oblidar que un tribunal sense cap legitimitat
moral -i convindria dir que tampoc legal- ha violentat la decisió dels
catalans expressada a les urnes. Ha violentat, doncs, el dret a decidir
del poble sobirà en el marc de la mateixa Constitució espanyola. Han
abusat de la seva posició dominant per enviar aquest país a una situació
predemocràtica, anul·lant certs preceptes relacionats amb la llengua, a
banda de negar-nos el dret de definir-nos com a nació.

Tenen por.

Només
això explica que s’hagin fet un fart de repetir allò de «la indisoluble
unidad de la nación española» en la resolució.
D’això l’Estatut no en
parlava.

Res pot aturar la voluntat de llibertat del poble català si
aquest actua unit. No serà un camí fàcil, ni serà una realitat a curt
termini, però és una evidència que aquest futur és més possible avui que
ahir.

Al davant, però, han de posar-s’hi els partits catalans. No n’hi
ha prou amb les forces independentistes. És fonamental que Convergència,
que ha estat la referència d’aquest país durant més de dues dècades,
faci una aposta pel dret a decidir.
I que els sectors sobiranistes del
PSC perdin la por. Aquest país els necessita a tots plegats. S’ha acabat
el tacticisme. És l’hora de la veritat. Estaran a l’altura…?

Retrobament d’una unitat: Catalunya-L’Alguer. __ EA 1624

Extret de Notícies de Vilaweb:

Autor/s: Martí Crespo

Retrobar-se amb la identitat

La
catalanitat de l’Alguer,
a l’illa de Sardenya, es remunta a 1354, any en què Pere
el Cerimoniós
en persona va comandar el setge i la presa de la
ciutat als lígurs, que en van ser anihilats. El rei català, per
evitar-hi insubordinacions, va repoblar la plaça amb catalans i la va
convertir en la porta d’entrada a l’illa. El lligam entre Barcelona i la
Barceloneta, com se la coneix popularment, es va mantenir sense grans
discontinuïtats fins a la desfeta de la guerra de Successió, el 1714,
que va deixar el país sense institucions ni llibertat, i l’illa de
Sardenya en mans dels Savoia. L’Alguer va perdre contacte amb les terres
de ponent i, de retruc, la consciència col·lectiva. Però no la llengua.

No va ser
fins a mitjan segle XIX quan van reprendre, tímidament, els vincles
culturals, gràcies a la correspondència entre l’alguerès Josep Frank i
el filòleg vilafranquí Manuel Milà i Fontanals (1869 i 1870). En la
represa, hi va tenir un paper preponderant l’estada del diplomàtic i
patrici reusenc Eduard
Toda
a l’Alguer (1886), que es va plasmar dos anys després en el
primer llibre que descobria al públic en general ‘Un poble català
d’Itàlia: l’Alguer’. Tot plegat va ser la llavor de l’anomenat primer
retrobament, que a la ciutat sarda va cristal·litzar en el moviment
catalanista de la Palmavera,
reflex de la Renaixença literària catalana. Dos dels seus màxims
exponents, Antoni
Ciuffo
(Ramon Clavellet) i Joan
Palomba
, van ser convidats el 1906 al Primer
Congrés Internacional de la Llengua Catalana
de Barcelona.

Però les guerres i les dictadures de la primera meitat del segle XX
van tornar a imposar el silenci a les relacions, sols interromput per
contactes personals esporàdics. A la dècada de 1950, així, hi ha
constància de visites de catalans (el fotògraf vallenc Pere Català i
Roca hi va anar el 1956) al ‘poble català d’Itàlia’, on els rebien
intel·lectuals locals com el bibliotecari Rafael Sari,
el general Rafael
Catardi
i el professor Pasqual
Scanu
. El terreny es començava a adobar per al segon i decisiu
desvetllament.

El 24 d’agost de 1960, el creuer ‘Virginia de Churruca’ de la
Compañía Transatlántica va deixar enrere el port de Barcelona. A bord
anaven més de cent persones, entre les quals molts intel·lectuals i
membres de la societat civil de Catalunya Nord, del País
Valencià
, del Principat… Pere Català i
Roca
 era l’ànima d’aquell Primer Creuer a l’Alguer, que va arribar a
la ciutat sarda l’endemà. Cap persona present a l’expedició no s’ha
pogut treure del cap la rebuda algueresa: milers de persones es van
amuntegar al petit port, encuriosides per l’arribada dels ‘germans
catalans’. La sorpresa dels algueresos de comprovar que aquell grup
d’incipients turistes arribats de ponent parlaven la mateixa llengua (no
manquen anècdotes de veritables interrogatoris als nouvinguts sobre la
manera de dir tal paraula o tal altra) es va mesclar amb la sorpresa
dels visitants de veure onejar banderes catalanes per tota la ciutat, en
una època en què la dictadura franquista ho prohibia a casa seva. Els
algueresos van redescobrir la catalanitat, i els expedicionaris dels
Països Catalans la van poden exercir amb llibertat.

Aquell segon retrobament
d’ara fa mig segle, elevat a la categoria d’esdeveniment històric pel
moviment cultural algueresista, va tenir un efecte de catarsi i
revulsiu: tant els algueresos com els catalans es van retrobar en certa
manera amb l’altre i amb si mateixos, en una mena d’efecte mirall. El
retrobament va tenir repercussions identitàries i culturals (també
espirituals: amb el ‘Virginia Churruca’ va arribar a l’Alguer una imatge
de la Moreneta enviada per l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré),
però va deixar de banda reivindicacions polítiques (la dictadura de
Franco era plenament vigent mar enllà), socials o econòmiques.

Rafael
Caria
, a ‘L’Alguer, llengua i societat’, encara va afegir una
tercera renaixença a partir de la dècada de 1970, arran de la florida
d’associacions culturals a la ciutat. En bona part eren el fruit, potser
remot, de l’impacte que va causar el retrobament de 1960, però
representaven alhora un ‘trencament amb el passat folklòric’. Entre les
entitats que van començar a impulsar, durant el darrer tram del segle
XX, el moviment de conscienciació i recuperació de la cultura catalana
de l’Alguer hi ha l’Escola
de Alguerés Pasqual Scanu
, Ateneu Alguerés, Obra Cultural de l’Alguer,
l’Associació per la Salvaguarda del Patrimoni Històric i Cultural de
l’Alguer i Òmnium Cultural de
l’Alguer, com també els Amics de l’Alguer de Barcelona i de València, i l’associació Enllaç del Principat.

——————–

——————–

Per causa de la dictadura franquista, el relat complet del Primer Creuer
a l’Alguer del 24 al 26 d’agost de 1960 es va publicar a Catalunya
Nord. En concret, al número 441-444 de la revista mensual rossellonesa
‘La Tramontane’ (gener-abril de 1961). En cent seixanta-vuit pàgines es
repassen, amb tot luxe de detalls, els precedents del retrobament de fa
cinquanta anys i, alhora, l’efecte de l’encontre entre els algueresos i
els visitants. Els dos articles principals són signats Pere Català i
Roca i Lluís Jordà, i el volum es completa amb una abundant col·lecció
de fotografies d’aquells dos dies històrics per a la catalanitat de
l’Alguer.

“Arriba el temps de la collita! Segadors! Som-hi!” __ EA 1623

Aquest article que ací us reprodueixo el vaig escriure i me’l van publicar a la Gaceta “El Nord” de la web de Catalunya Acció el 21 d’abril del 2007, avui el dedico als 500.000 catalans que ja han votat “Sí” a la Independència de Catalunya i als molts més que anhelen poder fer-ho.

El llevat i la massa de la Independència catalana

En el nostre
cas, Catalunya és el pa. La farina són tots els homes i dones que estimen
Catalunya, que l’estimen plena i lliure, i el ferment, el bon ferment, és el
projecte de Catalunya Acció.
Tot pensament, esperit, idees
força, únic objectiu innegociable, estratègia, lideratge, membres plenament
convençuts i frisosos de la seva Independència nacional, membres que actuen i
membres que també paguen. El convenciment sense la mínima aportació
econòmica no serveix de res, és com un llevat que descuidat es degrada o una
massa que no es pasta i no puja.

Seguim amb els exemples. L’Espelt és un patriota del BIC (Berguedans per la
Independència de Catalunya) que tem morir sense poder veure la Independència
del seu Poble. L’Espelt es desespera perquè veu com entre molts es juguen als
daus les nostres coses, entre els d’ací –polítics nous rics o polítics vells
rics que estimen més els seus interessos que no pas Catalunya- i els polítics
d’allà representants d’un poble orgullós, envejós, altiu i lladregot a més no
poder
–no en van tenir prou amb tot l’or i l’argent que van furtar
d’Amèrica. L’Espelt tampoc entén perquè una tal De la Vega ha de venir a casa
nostra el dia de Sant Jordi a tocar-nos els pebrotets.

Espelt, home, sigues pacient! Espelt, creu! Ara les coses seran diferents
perquè hi ha un grup de catalanes i catalans que tenen la determinació
d’agafar el timó de la nostra nau, que tenen la determinació d’agafar d’una
vegada per totes el ceptre del nostre Poble per defensar-lo com cal i es
mereix!
No és això el que tu dius sempre: qui planta cara al nostre enemic?
qui s’encara al nostre invasor? Prou Espelt! No despotriquis més contra el
mesellisme clar de l’Esquerra que nomena primer a un Maragall i després a un
‘fujimori’ català com a autèntics cavalls de Troia.
Prou Espelt! No et
deixis enganyar pel mesell i covard nacionalisme pujolià que es desdiu per
arreglar Espanya.

Espelt, asserena’t! Fes com el pagès mil·lenari que tira la llavor i espera.
Aleshores, al seu temps, hom veu que despunten els primers brots de la
primavera, brots de Catalunya, brots d’independència, brots de Poble honorable
i massa castigat. Espots, Castanys, Torrents, Carners, Torts, Vilaltes,
Sabates, Carreteros, Joels, Bofills, Palluzzies, Tenes, Uriels, Laportes, Caneles,
Requejos i tants altres que van despuntant. Paciència i camí …

 

 Espelt! Bon cop de falç que un altre
juny s’acosta!


Estiguem a punt! Reforcem-nos i reforcem aquest nostre estimat Poble des de
Salses fins a Guardamar i des de Fraga a Maó, fent costat als valents catalans
d’idees clares,
catalans dels sud, del nord, de l’oest i de l’est enllà la
Mediterrània.

Per a afrontar les batalles decisives que ens esperen, per guanyar-les en
favor de Catalunya, ens cal un exèrcit fort, preparat, entrenat, coordinat i
amb immenses dosis de moral de victòria. Tot ho tenim! Sols falta la tasca
constant i pacient que tot ho amalgama. Mantenim-nos ferms, Espelt, des de la torre
de guaita, des del far de Catalunya Acció que il·lumina i marca persistent el
Nord, des del repetidor que pacient clama i reclama a la memòria. Ferms,
constants, innegociables, treballant per la plenitud política de Catalunya.

Desperta ferro! Desperta terra! Desperta Poble! En tres-cents anys no han pogut
amb nosaltres! Arriba el temps de la collita! Segadors! Som-hi! Acabem bé la
nostra feina que ja n’ha arribat l’hora.

Salvador Molins i Escudé
Conseller de Catalunya Acció
Berga (El Berguedà)

500.000 catalans ja conformen el llevat independentista! __ EA 1622

Participació del 14% en la tanda més desigual de les consultes
sobiranistes

Mataró, la ciutat més gran,
marca un 23,7% de participació · Cornellà frega el 20% de vots negatius

Uns
60.600 ciutadans han votat en aquesta onada de consultes, la més
desigual de totes, que s’han fet a 47 municipis.
Això representa un
13,92% del cens, el percentatge més baix de totes les onades. El
portaveu de la Coordinadora, Uriel Bertran, ha dit que el resultat, tot i
ser baix, és ‘satisfactori’, car s’ha entrat a l’àrea metrolpolitana,
‘que semblava impenetrable’ per al debat sobre la independència.
Mataró,
la ciutat més gran que ha votat avui, ha arribat al 23,7% (vegeu-hi
l’ambient en aquest vídeo).
A Cornellà, la primera ciutat que ha mobilitzat el no, s’ha arribat al
10,61% i s’ha assolit el rècord de vots negatius: un 19,6%.

Les
votacions han transcorregut amb normalitat, amb només un incident a
Mataró, de caràcter feixista, quan dos falangistes han assaltat un
col·legi electoral, sense cap dany personal.

Remarcant que ja un 20% de la població s’ha pronunciat sobre la
independència de Catalunya,

Bertran ha reclamat als partits polítics que
deixin que tot el país voti en un referèndum nacional. ‘L’únic que
demanem és que ens deixin votar, que no posin  les ideologies unionistes
per davant de la democràcia, que no primin els interessos partidistes a
la democràcia i que no facin prevaldre els interessos governamentals a
la democràcia’
, ha dit. En la mateixa línia s’ha expressat Joan Manuel
Ximenis, impulsor de la consulta d’Arenys de Munt.

Bertran ha
considerat que és el poble qui està expressant el que vol, i les seves
decisions ‘són molt més madures que l’opinió parcial que pugui tenir un o
altre partit’.
La Coordinadora també ha destacat que fins i tot el
número de vots registrats al Baix Llobregat és superior al suport
electoral que tenen CiU i ERC a la zona, el que significa que aquesta
iniciativa arriba a les ‘capes socials on alguns pensaven que no
arribarien’.

El portaveu de Decidim.cat, Jordi Fàbrega, ha dit
que la lluita per la independència de Catalunya és ‘imparable’ perquè
‘forma part de la nostra voluntat’.
Fàbrega ha afegit que aquest
‘sentiment’ per a l’emancipació de Catalunya topa amb la ‘falsa
democràcia espanyola, que no vol reconèixer el dret de la
independència’. Fàbrega també ha dit que la lluita per la independència
‘val la pena ara més que mai perquè Catalunya està en una situació de
crisi econòmica a la qual s’ha vist abocada per culpa de l’estat.’

Mataró estira el 20-J, centrat en l’àrea metropolitana

Mataró ha estirat la participació, car essent la ciutat més gran ha
superat el 20% i ha estat la ciutat de més de seixanta mil habitants amb
més participació. Una vegada més, la consulta coordinada pel jurista
Alfons López Tena ha marcat la diferència. López Tena ha expressat la
seva satisfacció pels resultats i ha agraït la mobilització de la
ciutadania. ‘La participació ha superat la de Sabadell, Lleida, Reus i
Girona, les quatre ciutats  més grans que han votat fins ara’
, ha dit.

Pels la Coordinadora,
la gran victòria d’aquesta onada ha estat ‘trencar el tòpic del cinturó
roig i portar la consulta a l’àrea metropolitana’
. L’índex de
participació ha estat més alt a Cornellà de Llobregat, amb
un 10,29% dels veïns convocats, la primera ciutat on s’hi ha fet
campanya pel no. De fet, el no ha obtingut més del 19% dels vots, la
xifra més alta fins ara.

Els informatius de VilaWeb

VilaWeb TV ha
ofert aquesta setmana reportatges
informatius
sobre aquesta quarta tanda de consultes. En un d’aquests
hem parlat amb Ferran
Requejo
, catedràtic de ciència política de la Universitat
Pompeu Fabra i defensor de les tesis federalistes fins fa poc. Però,
d’un quan temps ençà, Requejo ha virat cap a posicions independentistes i
fa una lúcida anàlisi del futur d’aquesta opció política (vídeo).

Les pròximes consultes populars

Després del 20-J, la Coordinadora no preveu cap altra gran tanda de
consultes, tot i que s’han mostrat favorables a què aquesta tardor,
ciutats com Rubí, Tarragona o Terrassa facin les seves consultes,
encara que sigui per separat.

——————

L’independentisme en clau de
futur, des de Mataró, amb entrevista amb Ferran Requejo: ‘Voler ser
federalista a Espanya és ser il·lús’

 

—————————-

 

Èxit
de la consulta a Mataró

Cornellà
bat el rècord de vots negatius, que ranegen el 20%

El
procés de consultes aplega més de 570.000 vots

El
sí guanya a la Canonja en la primera votació des de la separació de
Tarragona

Bellaterra
registra una ‘participació màgica’

Decidim.cat
demanarà als ajuntaments el suport a la IP

 

—————————

 


Notícies

Dilluns 
21.06.2010 
06:00

El procés de consultes aplega
més de 570.000 vots

Ja hi ha més de mig
milió de paperetes favorables a la independència

El 20-J ha
tancat el gruix de les consultes
sobre la independència
que s’han fet abans de les pròximes
eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per a la tardor vinent.
Enguany encara es farà una consulta diumenge que ve als Alamús (Segrià) i
una altra el 18 de juliol a Puigcerdà, però després de la jornada
d’aquest diumenge ja es poden oferir unes dades globals que remarquen
l’ampli abast que han tingut fins ara les consultes: 2.800.000 electors
cridats a les urnes, dels quals han votat 577.000, és a dir, un 20,6%
del cens.

D’aquests vots, més d’un 90%. mig milió, són paperetes a
favor del sí.

El procés de consultes populars sobre la independència ha obert un
camí, el de poder convocar un referèndum oficial que cridi a les urnes
tots els ciutadans amb dret de vot del Principat.

A Arenys de Munt, hi va haver 2.659 vots; a la tanda del 13-D,
192.000; a la del 28-F, 61.000; a la del 25-A, 230.000; a Sabadell,
24.000; el 20J, 60.600 vots.

“un bon començament per a fer possible un país de dones i homes lliures” __ EA 1620

descatllar |

PAÍS |
diumenge,
20 de juny de 2010 | 09:12h

Si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,
si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si,si.

Extret del Blog: descatllar |

MATARÓ

tard o d’
hora caldrà decidir-ho de veritat.       

“Un bon començament per a fer possible un país de dones i homes lliures” __ EA 1620

descatllar |

MATARÓ
|
diumenge,
20 de juny de 2010 | 22:24h

Un vint-i-cinc per cent de participació a
Mataró, que es un bon començament per a fer  possible un país de dones i
homes lliures. M´he aixecat de bon matí i la lectura de l’article  de
Jan Laporta, m´ha reconfortat. Sembla que ha decidit tirar-se a la
piscina i que li es ben igual si hi ha molta o poca aigua i si té la
temperatura adient, el que es d’ agrair.  Després del primer café ,
truco a parents, amics, coneguts i saludats per demanar el petit esforç
d’anar al  Col·legi Electoral més proper. Els hi demano el vot
afirmatiu, convençut que col·lectivament  només ens queda aquest camí,
per cert ben democràtic. M’ empolaino per  l’ ocasió i vaig a votar.
Només entrar haig de  fer cua i em sento feliç de fer-ne, d’esperar per
tenir que  dipositar el vot. Em trobo exercint de responsable algú a
qui mai me l’havia imaginat militant en res. Un altre independentista
que ha sortit de l’ armari, com altres que veure durant la resta del
dia. Surto  satisfet amb la dosi d’ auto estima patriòtic d’efectes
immediats. Dino capficat amb quina serà la participació, amb el
convenciment que queda molt per fer. A les set de la tarda, a la seu
dels capgrossos assisteixo a la roda de premsa en la que participa CIU,
ERC i la CUP. Tot molt transversal i unitari. Surt  el Notari Lopez
Tena, amb aquell posat de murri independentista i  anuncia satisfet el
percentatge de  participació a Mataró. Gairebé un vint- i-cinc per cent
de mataronins han exercit el seu dret el que em sembla que no està gens
malament. Després són els electes de “Decidim.cat”, els qui demanen
unitat per assolir l’objectiu de fer possible una consulta que sigui
vinculant. Només hi afegiria que caldrà per a fer-ho, un
govern patriòtic i una majoria en el Parlament que ho proclami. Arribo a
casa amb la sensació que ha estat un primer entrenament i que tard o d’
hora caldrà decidir-ho de veritat.       

Laporta! La Victòria de Catalunya és la nostra victòria __ EA 1611

Les majúscules amb negreta són de Salvador Molins, Berga.

El post que segueix l’he extret del Blog

“GRÀCIA
1850,
ser català és un luxe, ser de Gràcia, un
privilegi”

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170615:

GRÀCIES PER TOT,
PRESIDENT LAPORTA.

eloi |
dilluns, 14
de juny de 2010 | 23:08h

Que no ens passi
res…

NO ENS PASSARÀ RES !!!

LA VICTÒRIA SERÀ NOSTRA !!!

LA VICTÒRIA SERÀ DELS CATALANS AMB DIGNITAT, DELS CATALANS QUE NO ELS AVERGONYEIX CATALUNYA LLIURE I TRIOMFANT !!!

Goleada de Rosell a Laporta” (Joan M. Batlle) SPORT
Los hombres del
presidente
” (Joan Vehils)SPORT
Rosell, el
presidente de todos
”, (Josep Maria Casanovas)SPORT
Rosell, más que un
presidente
” (El Mundo Deportivo)
Rosell, otro que
empezó como Pep, de recogepelotas
” (El Mundo Deportivo)
“Rosell
– Laporta: 17 dias de cohabitación con su enemigo” (El Mundo Deportivo)

 

I DE PERLES COM AQUESTES I ENCARA DE PITJORS A CABASSOS !!!

FINS I TOT A e_notïcies N’HE LLEGIT !!!

I JA NO DIGUEM DEL “TRIANGLE” QUE HA ESTAT ESCAMPANT MERDA A LA SEVA PORTADA I AMB LLETRA DE 72 PUNTS DES DE FA MESOS !!!

QUI EL MANTENT “EL TRIANGLE”?  ES POT SABER?

NO HAN POGUT NI ESPERAR UN DIA PER CARREGAR-SE UN DELS MILLORS PRESIDENTS DEL BARÇA EN TOTS SENTITS,

MOTIU? NOMÉS HA COMÉS UN PECAT:

SER NACIONALMENT MÉS DIGNE QUE TOTS PLEGATS.

CAP POLÍTIC ACTUAL DE LA COLÒNIA CATALANA AMB POLTRONA NO ÉS DIGNE DE DESCORDAR-LI ELS CORDONS DE LA SABATA!

PER AIXÒ L’ODIEN TANT.

AVUI HE VIST MOLTA MERDA
EN LES DIRECTES I EN LES INDIRECTES, PERÒ EL TEMPS FARÀ JUSTÍCIA.

MOLTS IGNOREN QUE EL QUE
DÓNA FORÇA A UNA COSA DE TANTA IMPLICACIÓ NACIONAL COM ÉS L’ESPORT ÉS
L’ESPERIT D’UN POBLE.  SI
SAPS ENCOMANAR AQUEST ESPERIT
EL CLUB VENÇ DINS L’ÀMBIT QUE LI PERTOCA.


Bé, ja no se’n amaguen, han
guanyat. Set anys de campanya en contra de Joan Laporta i Estruch i ara,
estan contents. Ha guanyat el “seu” candidat.

No importava el nom.

Importava treure del mig a Joan
Laporta.

Per aquests mitjans de comunicació
els resultava incòmode.

Un home, un president del Barça
que tenia discurs propi!

On se’s vist…

I, a sobre, parlava
d’independència de Catalunya…!!!!

Quina barra…

Ara ja estan tranquils.

Ja dormen bé per les nits.

Ningú els traurà els colors.

Això si, potser la llengua
l’hauran de renovar sovint ja que, a força de llepar culs se’ls pot anar
desgastant…

Però ara…, pobrets, mireu-los… son
tan feliços!

 

Ara, a dia d’avui, ja només queda
per saber on esta el tal Carazo i la seva “bomba”…

 

Tot i això, com que soc dels
“rars” m’agradaria acabar aquesta reflexió (ells en dirien ‘paranoia’)
amb una sola frase: GRÀCIES PER TOT, PRESIDENT LAPORTA.

Eloi

Els flamencs han observat Catalunya, … __ EA 1610

Els flamencs han observat Catalunya, les Consultes
concretament, i saben que l’hora és urgent.

Salvador Molins i Joaquim Pugnau
Administradors d’aquest blog

Fotografia de la Pancarta Insignia de la Independència de Catalunya en la propassada anada a Ginebra dels independentistes catalans.

——————-

“Bart de Wever, ja ha dit
que la seva victòria no implicaria la mort de Bèlgica sinó només una
dissolució del país per donar pas a un confederalisme amb dos estats
autònoms, Flandes i Valònia, que tindrien més competències polítiques,
econòmiques i fiscals. De Wever defensa que a mig termini l’estat belga
només hauria de tenir les competències comunes de Defensa i Exteriors.
Després Bèlgica ‘s’evaporarà de forma gradual’.

Notícia de Vilaweb:

Victòria històrica del partit independentista
flamenc, segons els primers resultats

El
N-VA aconseguirà 31 escons i es situa com el primer partit a nivell
federal · El seu líder diu que Bèlgica ‘ja són dues democràcies’

El
partit independentista flamenc, el N-VA,
ha estat el més votat a Flandes, segons els primers resultats i el
sondatge a peu d’urna de la cadena RTL, que li dóna més del 20% dels
vots, per davant dels demo-cristians, caps de la coalició de govern, i
els socialistes. Així, els liberals i la ultradreta xenòfoba són els
grans perdedors, al nord del país, d’aquestes eleccions
generals
de Bèlgica. En canvi, a Valònia i a Brussel·les la
primera posició és per als socialistes,
amb un 32,4% dels vots, segons els sondatges. (Seguiu des
d’ací
el recompte en directe dels resultats.)

El partit
independentista flamenc, el N-VA, ha
estat el partit més votat en les eleccions
generals
 de Bèlgica, un fet històric que tindrà conseqüències. El
líder independentista Bart De Wever, en ser preguntat si Bèlgica encara
és un país ha respost que en qualsevol cas ‘ja són dues democràcies’. El
N-VA ha guanyat a Flandes amb molta claredat mentre que a Valònia i a
Brussel·les la primera posició és per als socialistes.
Els independentistes de N-VA sumaran 31 diputats. L’extrema dreta
independentista del Vlaams Belang en sumarà 12 més.

A mesura que es fan públics els primers resultats de les eleccions
federals de Bèlgica, sembla clar que el N-VA ha obtingut un suport sense
precedents al nord del país: entre el 23% i el 32% a Flandes, segons la
televisió flamenca. El dirigent del partit, Bart de Wever, ja ha dit
que la seva victòria no implicaria la mort de Bèlgica sinó només una
dissolució del país per donar pas a un confederalisme amb dos estats
autònoms, Flandes i Valònia, que tindrien més competències polítiques,
econòmiques i fiscals. De Wever defensa que a mig termini l’estat belga
només hauria de tenir les competències comunes de Defensa i Exteriors.
Després Bèlgica ‘s’evaporarà de forma gradual’.

L’embranzida del N-VA ha tingut lloc en detriment del partit
democratacristià flamenc, el CD&V,
encapçalat per l’actual primer ministre, el dimissionari Leterme, que
en només tres anys ha dirigit cinc executius que mai han arribat a la fi
del mandat, i en les eleccions d’vui hauria recollit només un 20% dels
vots. Ara que la majoria de partits flamencs són nacionalistes, els
independentistes de l’ultradreta xenòfoba, el Vlaams Belang,
també s’han enfonsat, igual que els liberals de l’Open VLD, a qui l’electorat
ha castigat per haver fet saltar pels aires la coalició que governava
l’estat en plena crisi financera de l’euro.

Entre la minoria francòfona, que representa el 40% de la població, el
gran guanyador hauria estat el Partit Socialista, que s’hauria emportat
un 32,4% dels vots i el seu candidat, Elio di Rupo, es podria convertir
en el primer president francòfon que Bèlgica ha vist en els últims 30
anys. L’MR perdria la primera posició de què disposava fins ara i
s’enduria només un 22,5% del suport, mentre que democratacristians
(15,1%) i verds (14,7%) es disputarien la tercera posició.

Els resultats definitius no es coneixeran fins passada la mitjanit i
s’espera que, a partir d’aquest dilluns, comencin unes llargues i
complicades converses per formar un executiu federal que afronti una
reforma d’estat que permeti la convivència de flamencs i valons en un
mateix estat. No es descarta, així, que les negociacions s’allarguin més
enllà de l’1 de juliol, quan Bèlgica agafarà el relleu a Espanya en la
presidència rotatòria de la Unió Europea amb un govern provisional.