Crisi dins de Reagrupament __ EA 1514

0 – Preàmbul d’aquest post: (Extret del punt 3 d’aquest matix post)

“essent conscients que qualsevol organització que vulgui ser úitil  ha
de  fer compatible els processos de democràcia interna amb l’
eficàcia.  I això no suposa justificar la “partitocràcia”, quins mals
són tots uns altres, sinó acceptant que un  moviment generador de
canvis necessita dels millors, del lideratges morals, però sobre tot
dels electorals que sumen sufragis. L’actual direcció de Reagrupament
no ho ha sabut entendre i ha  comés greus errors de càlculs, massa
desconcertats per la importància i les expectatives que el mateix
moviment  havia generat. El fenòmen “Laporta” no s’ha sabut explicar
als associats i tampoc s’ha tingut una posició intel·ligent amb tot el
que feia referència als moviments incipients, però fàcilment
assumibles, com els de “Suma Independentista” o l’entorn organitzatiu
generat per les “plurals” consultes. Masses fronts oberts per una
direcció que després de l’ Assemblea constitutiva ha dubtat sobre el
que s’ havia de fer, intentant resoldre l’ entrellat amb una fugida
endavant, convocant una Assemblea de Primàries, sense tenir clar ni el
rumb polític del moviment, ni com s´havia de fer tot plegat, ni quin el
 resultat que es pretenia, quan encara faltava per aclarir algunes de
les incògnites més importants per l’èxit de la candidatura transversal
que es promovia i que per art d´encanteri semblava que havia esdevingut
exclusivament la candidatura dels associats a Reagrupament, cosa que
per definició era contradictori amb la pròpia voluntat fundacional. “
  (Jordi Surinyach)

(Fotografia de l’Assemblea de Reagrupament.)

1 – Notícia de Vilaweb: Diumenge 
31.01.2010 
06:00

Crisi i incertesa a Reagrupament

Carretero abandona la junta directiva amb dotze membres més per desavinences amb un sector de la formació

Tal com avançava ahir VilaWeb, el debat per a la formació de les llistes elecorals ha originat una crisi dins de Reagrupament
que ha fet que Joan Carretero i dotze membres més de la junta directiva
hagin decidit abandonar-la. Carretero va prendre la decisió ahir
després d’expressar les desavinences amb un grup de quatre membres de
la formació: Jaume Renyer, Emili Valdero, Albert Pereira i Francesc
Abad. Aquests han convocat una reunió demà amb els coordinadors
comarcals per decidir els pròxims passos a seguir. Renyer avança avui
en el seu bloc
que ‘adoptarem immediatament les mesures estatutàriament establertes
per donar la paraula als associats a fi i efecte que decideixin sobre
la continuïtat del projecte independentista i de regeneració
democràtica que fa quatre mesos vam iniciar’.

L’elecció dels caps
de llista de Reagrupament s’havia de fer en una assemblea nacional
prevista per al 21 de març vinent a Barcelona. En aquesta assemblea els
membres de la formació haurien de votar tots els membres de les
llistes, independentment d’on provinguin, de quina sigui la
circumscripció que els correspondria. Un sector dins de Reagrupament no
veu bé aquest sistema, i prefereix que l’elecció dels candidats es faci
mitjançant unes primàries, però separadament segons el territori, és a
dir, per circumscripció. Ahir, en una junta extraordinària, es van fer
visibles aquesta desavinences i Carretero, la vice-presidenta de
Reagrupament, Rut Carandell, i onze membres més de la junta van plegar.

Les discrepàncies internes ja havien causat topades en els òrgans de
direcció entre el sector més fidel a Carretero i un altre format per
l’exsecretari de Comerç i Turisme de la Generalitat, Emili Valdero;
l’expresident de la federació regional del camp de Tarragona i exmembre
de la direcció nacional d’ERC Albert Pereira; l’excap de premsa de
Reagrupament Francesc Abad –que ja havia estat apartat de les seves
funcions a l’àrea de comunicació de la formació-, a més de l’excandidat
a la presidència d’ERC Jaume Renyer.

En la reunió extraordinària de la junta directiva ahir a Vic,
Carretero va llançar un ‘ultimàtum’ a tots quatre. O ells plegaven de
la direcció en aquella mateixa reunió –en què dos d’ells, Renyer i
Valdero, no hi van assistir- o se n’anava ell. Una situació que els
membres de la direcció que no han abandonat el càrrec van considerar de
‘xantatge’, segons l’ACN. Davant la resistència a abandonar el càrrec
de Pereira, Renyer, Valdero i Abad –que van demanar primer una setmana
per reflexionar-ho i després 72 hores- en considerar que estaven
legitimats per l’assemblea nacional que els va triar, Carretero va
comunicar la seva dimissió irrevocable, seguida d’altres dotze
dimissions. A la junta directiva de Reagrupament per ara només hi
queden Pereira, Valdero, Renyer i Abad, a més de dos altres membres
-Joseop Anton Nus i Teo Vidal-, que s’han volgut mantenir neutrals en
el conflicte.

Moment d’incertesa

Els membres que queden de la junta convocaran els càrrecs
territorials demà en una reunió d’urgència a Sant Boi de Llobregat per
decidir els passos a seguir, i és probable que s’hagi de celebrar una
assemblea nacional extraordinària per decidir el futur de la formació.

A l’assemblea del 21 març, fins ara Carles Móra optava a ser el cap
de llista per Barcelona. Joan Carretero no havia confirmat la intenció
d’encapçalar cap llista, però recentment va insinuar que ho faria per Girona.

D’altra banda, l’entorn de Reagrupament donava pràcticament per fet
que el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, estaria
disposat a fer el salt a la política de la mà de Carretero –amb qui ja
ha manifestat sintonia-, ja sigui integrat a Reagrupament o mitjançant
una coalició amb una eventual plataforma política que pogués impulsar
Laporta. La idoneïtat de l’opció de Laporta, però, genera diferències
en el si de Reagrupament. La crisi de Reagrupament no només no tanca
aquest interrogant sobre la nova candidatura independentista, sinó que
n’obre de nous.

———————-

2 – Article al Blog de

per l’esquerra de la llibertat

Sobre la crisi de direcció de Reagrupament Independentista

jrenyer |
diumenge, 31 de gener de 2010 | 11:47h

Al
dia d’ahir es va produir la dimissió del president i dotze membres de
la Junta Directiva de Reagrupament Independentista, un fet que m’obliga
a fer les següents consideracions.

En
primer lloc, només fa quatre mesos, el proppassat 3 d’octubre,
l’assemblea constituent de l’associació Reagrupament Independentista va
aprovar els seus estatuts i la ponència política on es defineix el
projecte que ens proposem bastir. A la primera reunió de la Junta
Directiva s’em va nomenar la responsable d’objectius fundacionals. En
aquesta condició va reenviar la setmana passada a tots els tres mil
quatre-cents associats ambdós textos, a fi i efecte de que tothom els
tingui presents a l’hora d’adoptar les decisions necessàries cara a la
configuració de la candidatura independentista i transversal a les
properes eleccions.

En la sessió de la Junta celebrada el proppassat
16 de gener no figurava a l’ordre del dia cap punt referit a
l’assemblea nacional prevista pel 21 de març, i només a pregunta meva
el president va avançar que en una propera reunió personalment
presentaria una proposta per fer conjuntament amb l’assemblea nacional
les primàries per escollir candidats. Va afegir, a més, que se seguiria
un procediment en el qual simultàniament tots els associats podrien
votar les llistes de totes les demarcacions electorals, en aquest cas
provincials a falta de llei electoral pròpia per Catalunya.

Personalment
vaig anunciar que si així ho feia, jo presentaria una proposta
alternativa defensant el compliment d’allò aprovat a la ponència
política de l’Assemblea del 3 d’octubre de l’any passat, que té
caràcter de declaració fundacional i inspiradora de tot el projecte
polític de Reagrupament Independentista. El punt. 4.2. “Relació entre
l’Associació Reagrupament Independentista i la candidatura electoral”
diu textualment que es donarà suport a una candidatura:

“- Que
assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l’Assemblea
general celebrada a Barcelona el 3 d’octubre de 2009 i que presenti els
punts de regeneració democràtica i declaració unilateral
d’independència com a punts principals del seu programa electoral.

“-
Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin
escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els
associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció
electoral corresponent.”

En segon lloc, no s’ha arribat a presentar
formalment en cap Junta Directiva cap proposta concreta al respecte.
Per tant, considero que mentre no es variï la ponència política no es
pot adoptar cap decisió que contradigui, ni en el fons ni en la forma,
no solament allò aprovat per l’Assemblea nacional amb caràcter
vinculant per a tots els òrgans directius de l’associació, sinó també
el principi de regeneració democràtica, pilar fonamental del nostre
projecte polític, al qual llevaria credibilitat.

 
En tercer lloc,
els membres de la Junta Directiva que mantenim tots els compromisos
adquirits adoptarem immediatament les mesures estatutàriament
establertes per donar la paraula als associats a fi i efecte que
decideixin sobre la continuïtat del projecte independentista i de
regeneració democràtica que fa quatre mesos vam iniciar.

Jaume Renyer

 

—————————–

 

3 – Del Blog de Jordi Surinyach

descatllar |

POLÍTICA |
diumenge, 31 de gener de 2010 | 13:07h

No
estic trist,  tampoc cansat, decebut o de mala llet.  En tot cas,
convençut que hi ha encara massa estupidesa humana, per no adonar-se de
que estem en un  moment històric en el que es possible donar un pas
endavant, si construïm un projecte basat en la generositat, la
pluralitat i sobre tot en l’eficàcia. Per tant, prescindint del
fonamentalisme que ens allunya de la realitat, assumint un cert
pragmatisme, essent conscients que qualsevol organització que vulgui
ser úitil  ha de  fer compatible els processos de democràcia interna
amb l’ eficàcia.  I això no suposa justificar la “partitocràcia”, quins
mals són tots uns altres, sinó acceptant que un  moviment generador de
canvis necessita dels millors, del lideratges morals, però sobre tot
dels electorals que sumen sufragis. L’actual direcció de Reagrupament
no ho ha sabut entendre i ha  comés greus errors de càlculs, massa
desconcertats per la importància i les expectatives que el mateix
moviment  havia generat. El fenòmen “Laporta” no s’ha sabut explicar
als associats i tampoc s’ha tingut una posició intel·ligent amb tot el
que feia referència als moviments incipients, però fàcilment
assumibles, com els de “Suma Independentista” o l’entorn organitzatiu
generat per les “plurals” consultes. Masses fronts oberts per una
direcció que després de l’ Assemblea constitutiva ha dubtat sobre el
que s’ havia de fer, intentant resoldre l’ entrellat amb una fugida
endavant, convocant una Assemblea de Primàries, sense tenir clar ni el
rumb polític del moviment, ni com s´havia de fer tot plegat, ni quin el
 resultat que es pretenia, quan encara faltava per aclarir algunes de
les incògnites més importants per l’èxit de la candidatura transversal
que es promovia i que per art d´encanteri semblava que havia esdevingut
exclusivament la candidatura dels associats a Reagrupament, cosa que
per definició era contradictori amb la pròpia voluntat fundacional. 
Potser la crisi té aspectes positius  i encara  no està tot perdut, si
aprenem que ens cal més  claredat programàtica i estratègica per a
promoure la candidatura plural que defensi la declaració unilateral  d’
independència en el proper Parlament, però també assumint, amb tots els
riscos, allò que vol  la majoria del país dels  seus representants
electes. L’independentisme democràtic ha de definir-se amb més
claredat, sense renunciar a  participar activament en un futur govern
patriòtic i no només decidir el seu color per omissió.  El somni,
malgrat tot, encara és possible.    

Comentaris al post setmanal d’Enric Canela __ EA 1513

Aquest vespre, el Manifest
SUMA INDEPENDÈNCIA
ja compta amb 

2662 signatures d’adhesió  i amb
3071 feisboquistes admiradors. 

 TOTAL SUPORTS: 5733

Si encara no has signat, vés a http://sumaindependencia.cat/ i fes-ho!


———–

El que ara cal fer: (Segons l’opinió d’alguns independentistes)

———–

Comentaris al post setmanal d’Enric Canela:

http://www.deumil.cat/bloc/2010/01/30/canela/i-si-deu-existeix/

  • Gustau Pérez escrigué:

    Hola Enric,

    per a que tots els independentistes votin la mateixa opció crec que cal :

    1.- Existeixi aquesta opció.
    2.- Que aquesta opció tingui com a primer i únic objectiu la independència i un canvi de model democràtic.
    3.- Que aquesta opció sigui coneguda per tots.
    4.- Que la llista, en cas de coalició, sigui votada per tots els
    integrants de la coalició o bé que cada integrant de la coalició
    presenti una llista o s’intercalin o bé que la llista sigui “genèrica”.
    5.- D’alguna manera ofereixi garanties reals de que quan s’arribi al parlament es declari l’estat català.

    Per llista genèrica entenc que cada element fora una persona a
    l’atzar de cada llista. O quelcom altre per evitar personalismes.
    Recordem que ens perd l’estètica i l’afany de protagonisme (cosa no
    entesa pels sociòlegs encara). La veritat és que si ens barallem per
    coses així no ens en sortirem mai.

    Un cop això, poden passar dues coses :

    1.- Obtingui majoria (o amb pacte) i es declari l’estat català. Es
    dissol de nou el Parlament (ara sí, en majúscules) i es fan les
    primeres eleccions de l’Estat Català. I un referèndum, of course.
    2.- Si no s’obté majoria, deixar clar que es farà. Quines seran les
    “política de país” (si es que n’hi hauran) o bé si els diputats seran
    lliures de votar. Per donar credibilitat, els diners de cada diputat
    poden anar a diferents ong. El que està clar és que no es pot fer el
    joc polític perquè es cau en el parany i perquè la gent independentista
    no ho vol això (recordem què passa amb E(exRC))

    Fins i tot es podrien quedar les cadires buides i només anar a votar en cas de quelcom que afecti al territori. No ho sé.

    El que està clar és que hem de deixar de banda les engrunes per les
    que ens barallem, cerca un model sense que ningú destaqui (ens per
    això) i tenir clar que hem d’anar cara a barraca.

    Ells pactaran, tenen clar que és el primer. I si el primer de llista
    ha de ser socialista, pactaran. Si el primer ha de ser del PP,
    pactaran. Deixen de banda qualsevol cosa per defensar el que ells
    consideren primordial.

    És el que mana la lògica en temps que no són normals.

    Això nosaltres ho hem d’aprendre a fer.

    Força i visca la Terra !

  • Albert escrigué:

    Des
    de CiU no hi ha ahgut vlentia d’expulsar-los. Perdiren una alcaldia i,
    és clar, això és molt. En aquest tema, com en tots els altres
    d’importància estructural, la Generalitat ni veu ni vot. Ens poden
    fotre un magatzem nuclear a casa nostra i no hi podem dir res!
    Sobre la idea del Puigcercós de pactar només amb el Psc-PSOE, fa pena
    veure la decadència on ha caigut aquest partit. Es pot saber què estan
    fent?! Dóna la imatge de voler apctar amb qui sigui, tot sigui amb la
    finalitat de continuar mamant poder.

  • Joan P. escrigué:

    Enric,

    Hi ha una bossa de vots independentistes que es refugia en els
    partits tradicionals, molts voten Esquerra i Ciu, d’altres ICV i fins i
    tot alguns ho fan pel PSC, aquests vots refugiats en partits
    regionalistes o que fan política regionalista (que bé a ser el mateix)
    no fugiran de la opció “refugi” fins que tinguin molt clar que hi ha
    una altra opció veritablement independentista amb possibilitats reals
    de guanyar o com a mínim de quedar entre els dos o tres de dalt. En
    principi aquests vots no els tindrem fins que no s’hagi demostrat que
    la nostra opció es veritablement “cavall guanyador” i el problema que
    tenim és que les primeres eleccions que ens venen son les autonòmiques
    i en aquestes, aquesta bossa de votants no ens votaran, per això
    caldria fer uns molt bons resultats en aquestes primeres eleccions i
    influir tot el que es pugui en el “parlamentet”, si es fa bé la feina
    els primers mesos i ens sabem preparar per les properes que son les
    municipals, aquí penso que és on hi tenim totes les opcions, recordem
    que el canvi de règim en la segona república i la proclamació fallida
    de l’estat català va venir pels resultats en unes eleccions municipals.
    Segons el meu entendre per això caldria:

    a) unificar les forces el màxim possible, per tant una sola candidatura seria l’ideal.
    b) com molt bé apunta en Gustau Pérez, un programa de mínims i una
    actuació correcta i coordinada dels diputats assolits per aquesta
    candidatura.
    c) fons econòmics suficients per engegar campanyes publicitàries en tot
    el territori i sobre tot a les grans ciutats que és on fa més falta.
    d) donar solucions concretes i realistes als grans interrogants que té
    plantejada la societat d’avui, exemple: economia, immigració, etcètera.
    e) aprofitar quan sorgeix un gran debat per posar-hi cullerada (que és
    el que fan els grans partits) i no refugir-lo, exemple: s’ha suscitat
    el debat de la jubilació als 67 anys per part del gobierno central,
    doncs bé, rebatre les seves tesis i explicar el bé que ens aniria aquí
    amb els “nostres” diners i que faríem i com ho faríem per que aquest
    perill no existís. No ens podem quedar tan sols en el debat ideològic o
    sinó ho perdrem tot.

    Per que tot això sigui possible cal treballar la unitat,si, però
    afanyeu-vos que estem perdent pistonada i no ens ho podem permetre gens
    ni mica. Si pot ser una opció bé i molt millor, però sinó es fa en dues
    i s’ha acabat, el que no ens podem permetre de cap manera és que el
    debat social ens l’estan guanyant els partits tradicionals i inclús
    alguns dels “nous” que poden sorgir i l’independentisme encara està en
    si son llebrers o conillers mentre els demès ja estan corrent la cursa.
    Volem la unitat SI, però hem de començar a treballar de veritat i
    encara el més calent és a l’aigüera i som ja a febrer.

    No us agafeu això com una crítica a tots els que esteu treballant
    per la unitat, ben al contrari, la vostra tasca és molt important i
    profitosa i tant si té èxit com si no el té avui, heu encetat un camí
    que caldrà continuar, esteu sembrant una llavor molt important i
    necessària i per això us hem d’estar tots agraïts, ara bé, igual que
    vosaltres treballeu per la unitat no s’us amaga que n’hi han d’altres
    que estan treballant per tot el contrari, per tant potser convindria
    continuar les negociacions, però anar de cara a barraca i preparar-se
    per si la unitat no fos possible. En una paraula clarificar d’una
    vegada el panorama independentista. Jo no estic cridant aquí a crear un
    nou partit que evidentment ens debilitaria, tan sols dic que no podem
    estar massa temps més buscant la unitat i deixant de fer la feina que
    tocara estar fent ara ja, per tant, Unitat si o no però ja.

    Salut, Unitat i Independència

  • Bernat escrigué:

    Excel·lent
    reflexió, Enric. En relació a les nul·les competències de la
    Generalitat per fer front als reptes actuals –d’altra banda
    sistemàticament ignorades pel mateix govern espanyol, com en el cas del
    finançament, i amenaçades per la sentència a acatar del TC- pot venir
    al cas un altra tema d’actualitat com la coneguda i debatuda tesis de
    l’economista Roubini, segons la qual en un parell d’anys podria
    produir-se una ruptura de la unió monetària europea, amb un centre fort
    i una perifèria més feble, ja que a la llarga alguns països com Grècia
    o Espanya haurien de retirar-se de la unió monetària al no poder
    devaluar la seva moneda per sortir de la recessió i perquè
    constituirien una forta amenaça per a la mateixa eurozona, sobretot
    Espanya, per tractar-se de la quarta economia més gran de la regió, amb
    la taxa de desocupació més elevada -del 19% gairebé el doble de la
    mitjana europea- i amb la debilitat del sistema bancari.

    Conclusió: no podem badar i perdre més el temps, la marca “Espanya”
    i/o “Spain” s’està devaluant a marxes forçades (molt encertada la
    decisió de mantenir el nom de “Spanair”). No podem esperar solucions
    del qui ens han portat a aquesta situació, primerament, el PP i, ara,
    el PSOE –sempre amb la inestimable ajuda i col·laboració dels partits
    actualment majoritaris al Parlament-. Fins aquí hem arribat. Com molt
    bé dius, Enric, fem-ho ja, o no hi serem a temps. RCat, SI o RCat-SI,
    però fem-ho ja. Se’ns gira molta feina i això sense esmentar un altre
    tema d’actualitat com la prolongació de l’edat de jubilació (em
    resisteixo a fer un sacrifici personal a fons perdut).

  • Enric Canela escrigué:

    Robert Bonet,
    Si no tenim un Parlament capaç de prendre totes les decisions que afecten a Catalunya per a què serveix?
    Un element de descentralització de la metròpoli? Això és el que volem?

  • Enric Canela escrigué:

    Gustau Pérez,
    La teva anàlisi la comparteix pràcticament al 100%. En temps anormals
    per a una nació calen solucions diferents. Aquest és el camí.
    Amb el que no hi estic d’acord és en el tema del sou. Si una persona
    actua de diputat ha de cobrar, altrament de què viu? El que no podem
    pretendre és que els que facin la feina a sobre no cobrin. Han de
    menjar, pagar el pis, etc. El sou de diputat és una misèria segons els
    barems de funcionari de la Generalitat.

LA DIVISIÓ DE L’INDEPENDENTISME __ EA 1512

Santiago Espot, President de  Catalunya Acció i promotor del Partit Polític Força Catalunya, ens exposa de forma ben clara i precisa la realitat de la divisió de l’independentisme. No siguem il·lusos de pensar que Catalunya Acció, Reagrupament i Suma Independència en són els culpables, ni que aquesta divisió sigui un mal nascut de fa poc.

Santiago Espot, ho esplica amb precissió meridiana i amb poques paraules en el seu darrer article publicat al Punt no fa gaires dies:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/125587.html)

Sumar per la independència

(Article publicat a El Punt el 19 de gener del 2010)

“Aquest és l’ànim d’unitat que ha impulsat el manifest Suma Independència que es va presentar el 17 de desembre a Barcelona i del qual sóc uns dels més de 1.900 signants el dia d’avui.

Algunes veus ho han volgut presentar com la competència a d’altres opcions independentistes més o menys consolidades a ulls de l’opinió pública.

És més, hi ha qui ho veu com una maniobra fosca per dividir el vot independentista quan, de fet, aquest vot està ja repartit de fa anys entre diverses forces amb representació parlamentària.

Mireu si no els independentistes que hi ha entre els votants de CiU, ERC o Iniciativa. Fins i tot, els podem veure entre les files del PSC, on alguns dels seus militants han col·laborat de forma entusiasta en l’organització de les consultes del passat 13-D.

I no podem oblidar la gran bossa de vots independentistes que es queda a l’abstenció a cada convocatòria.

Voleu una divisió més gran del vot independentista que l’actual?”

(Santiago Espot)

————————–

Per què?  Per què, benvolguts lectors?  Per què tants independentistes donen el seu suport a forces i líders encaixistes tots, regionalistes de CIU, espanyolistes del PSOE-C i del PPC, pactadors dels espanyolistes d’Esquerra?

Per què ho fan any rere any, legislatura rera lagislatura?

Per què aquesta malatissa obsessió en voler arreglar Espanya? Per què ens inmiscuím amb els nostres carcellers i maltractadors i amb els seus sicaris?

—————————-

Aquest migdia, el Manifest
SUMA INDEPENDÈNCIA
ja compta amb 

2636 signatures d’adhesió  i amb
3061 feisboquistes admiradors. 

 TOTAL SUPORTS: 5697

Si encara no has signat, vés a http://sumaindependencia.cat/ i fes-ho!

“tota força independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla titànica” __ EA 1511

19 gener 2010

Sumar per la independència

Article publicat a El Punt el 19 de gener del 2010

“No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força
independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla
titànica
. Valorar les fortaleses i possibilitats de l’un o l’altre va
molt més enllà d’un simple nombre de militants.
” (Santiago Espot)

 
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/125587.html

Els
pobles ocupats sempre han patit l’estigma de la divisió. Sembla una
condició prèvia per alliberar-se. No és estrany doncs que els prohoms
més conscients del nostre poble ens advertissin sobre aquest perill i
de la unitat en facin bandera. Un d’ells, l’escriptor Agustí Calvet
(que va passar a la història amb el pseudònim deGaziel), en un
dels moments més difícils de la nostra història com era el començament
del franquisme, escrivia: «A hores d’ara, ho sacrificaria tot,
absolutament tot, a la unió dels catalans. No és que aquesta sigui una
tasca indispensable: és l’única.»

Afortunadament no vivim pas
en els temps tenebrosos del dictador, però som en una època on cada dia
som més els que veiem que el nostre futur serà ben negre si no assolim
la independència. És, doncs, un dels instants més cabdals de la nostra
història, tot i que som conscients que arribar a l’objectiu no serà
fàcil, i per aquest motiu es va imposant entre nosaltres l’esperit
d’aquella unió que defensava Gaziel.

Aquest és l’ànim que ha impulsat el manifest Suma Independència que
es va presentar el 17 de desembre a Barcelona i del qual sóc uns dels
més de 1.900 signants el dia d’avui. Algunes veus ho han volgut
presentar com la competència a d’altres opcions independentistes més o
menys consolidades a ulls de l’opinió pública. És més, hi ha
qui ho veu com una maniobra fosca per dividir el vot independentista
quan, de fet, aquest vot està ja repartit de fa anys entre diverses
forces
amb representació parlamentària. Mireu si no els
independentistes que hi ha entre els votants de CiU, ERC o Iniciativa.
Fins i tot, els podem veure entre les files del PSC, on alguns dels
seus militants han col·laborat de forma entusiasta en l’organització de
les consultes del passat 13-D. I no podem oblidar la gran bossa de vots
independentistes que es queda a l’abstenció a cada convocatòria.
Voleu
una divisió més gran del vot independentista que l’actual?

Aglutinar
aquest vot per fer-lo efectiu amb vista a la nostra independència no és
fàcil. Entre d’altres coses perquè el poble sap perfectament que, en
unes eleccions autonòmiques, únicament podem escollir aquells que han
d’administrar les engrunes que ens deixa el poder espanyol.

Capgirar
aquesta situació i transformar les properes votacions al Parlament en
un plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un
front del «sí» el més ampli i transversal possible
. És a dir, una
coalició electoral on l’únic comú denominador entre tots els seus
integrants sigui l’objectiu de la proclamació d’un Estat català. La
procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i
representar totes les sensibilitats del país.
No es tracta d’estar «dins de» sinó «al costat de».
Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb
un fi comú, i res millor que això per representar l’anhel d’unitat que
reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en
aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la
uniformitat? Amb tot, n’hi haurà de més grans i de més petits. I és
aquí on rau la clau de l’èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una
coalició escenifica un autèntic esperit d’equip i les seves cares més
destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui
el moviment independentista.
No podem ser tan ingenus de
creure que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran
disposats a aglutinar-se amb un sol d’aquests matisos i assolir la
majoria absoluta.

Per arribar a fer cristal·litzar aquesta iniciativa caldrà veure-hi més enllà de les pròpies files i ser capaç de construir aliances i teixir complicitats.
No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força
independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla
titànica
. Valorar les fortaleses i possibilitats de l’un o l’altre va
molt més enllà d’un simple nombre de militants.
En aquestes hores
determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i
les enveges de pati de col·legi.

Catalunya ens exigeix deixar
de banda els interessos personals i tenir una visió que vagi més enllà
de la dels nostres propis convençuts. Els signants de Suma Independència estem disposats a fer aquest gest. Qui ens acompanya a sumar per la llibertat?

Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya

 

—————————————–

 

Avui dijous a 2/4 d’11 de la nit,

el Manifest SUMA INDEPENDÈNCIA ja compta amb 

2550 signatures d’adhesió i amb
3056 feisboquistes admiradors. 

 TOTAL SUPORTS: 5606.

Si encara no has signat, vés a http://sumaindependencia.cat/ i fes-ho!

Suma Independència, a punt de saltar les 2500 signatures de suport.

A un escàs mes de vida Suma Independència està  apunt de saltar les 2500 signatures de suport.

—————————–

MANIFEST SUMA INDEPENDÈNCIA:

La crisi
que està patint Catalunya en tots
els terrenys (polític, cultural, lingüístic
econòmic i social), així com l’espoli continuat
a què ens sotmet l’estat espanyol i la seva clara
voluntat de fer-nos desaparèixer com a nació, fa
urgent i imprescindible un canvi polític radical que ens
porti a la independència, la regeneració i la recuperació de
la confiança polítiques.

En aquest
sentit, les moltes reeixides accions promogudes en els darrers
temps han col•laborat decisivament a fer
que la independència estigui en la centralitat del debat
polític i que es plantegi com a única solució viable
per a la nostra nació.
Però una solució que
no podrà fer-se efectiva si no és amb la implicació de
tot el poble català mobilitzat i compromès
.

És per tot això que ara cal que, tots
aquells que tenim l’objectiu que la nostra nació formi
part del concert de les nacions lliures del món, deixem
provisionalment de banda les nostres diferències i ens
unim superant les nostres diferències polítiques,
culturals i socials per aconseguir una majoria parlamentària
per proclamar la independència de la nostra nació.

Us convidem
doncs a sumar-vos a aquest manifest de suport a la constitució d’un moviment unitari
per la creació d’una alternativa electoral independentista

per tal d’assolir un Estat català independent.

desembre de 2009

——————————————————–

Avui a primera hora de la tarda,

 el Manifest
SUMA INDEPENDÈNCIA
ja compta amb 

2506 signatures d’adhesió

(2.471 signants
publicats + 34 pendents de respondre l’e-mail de confirmació + 1 pendents
de processar
=2506)

i amb
3045 feisboquistes admiradors. 

 TOTAL SUPORTS: 5551.

Si encara no has signat, vés a http://sumaindependencia.cat/ i fes-ho!

——————————————————-

A la fotografia:

Mossèn Dalmau, Santiago Espot, Enric Canela i Enric Fontanals, tots ells promotors de Suma Independència, en la Roda de Premsa de Presentació del Projecte i la Voluntat de tirar endavant una Alternativa Electoral Independentista a les properes eleccions catalanes.

FIXEU – VOS – HI   BÉ:   

constitució d’un moviment unitari
per la creació d’una alternativa electoral independentista


tirar endavant una Alternativa Electoral Independentista a les properes eleccions” 

Parlem de la llengua de Catalunya, l’ànima de la Nació !!! ___ EA 1509

Parlant de la Llengua al Fòrum de Catalunya Acció:

14 Gen, 15:15
De: gica

Tothom parla d’independència, de líders, de coalicions… Tothom fa
travesses sobre quants escons traurà l’un o l’altre. Però no veig
ningú que digui quina hauria de ser la llengua d’un Estat Català.
Perdó, CA i personalment en Santiago Espot sí que ho diuen: llengua
ÚNICA, la catalana. El mateix proclamen els d’Estat Català.
I els altres? Què diu Rcat? Encara no s’ho han rumiat? Faran la puta i
la ramoneta com ha fet sempre CiU? És aquest el seu estil? No parlar
mai clar?
Demano públicament: I LA LLENGUA?
No fos cas que, desprès de despertar-nos amb un estat propi, resultés
que ja fóssim bilingües consagrats, pels segles dels segles… Si fos
així, ja no vull la independència: per què?
              
15 Gen, 18:06
De: Josep Castany

Parlar actualment d’independència està relativament de moda. Podem dir
que ara ja no és especialment conflictiu (a Catalunya) parlar-ne, ja
no complica la vida a qui en parla i ja forma part del debat públic. A
més, tal com estan de desesperats els catalans que s’estimen el país
després de trenta anys d’encaixisme fracassat, només parlant
d’independència ja es recullen molts vots.

El problema ve quan has de concretar la independència (això que tu
demanes), quan has de donar forma a l’Estat català (llengua, història,
nacionalitat, territoris, etc.), i això sí que incomoda i compromet
(igual que comprometia parlar d’independència fa 20 anys), i per això
només en parlem uns pocs d’aquestes qüestions.

Sobre el tema concret de la llengua en aquest blog de Catalunya Acció
hi trobaràs documents concrets (a la secció Documents bàsics) de quina
seria la nostra política lingüística:
http://catacciollengua.blogspot.com/

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció

 
15 Gen, 18:33
De: gica

Gràcies, però ja he dit que vosaltres ho dieu clar. He llegit moltes
coses en relació amb el tema. El problema són els altres. Per això ho
demanava, per si aigú tenia d’altres informacions de què en pensa
Rcat, per exemple. I ara hi haurem d’afegir en Laporta…
Salut!

15 Gen, 18:43
De: Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

Nosaltres no tenim cap constància pública de què pensen Rcat o en
Laporta sobre el tema de la llengua. Estarem a l’aguait.

16 Gen, 14:38
De: Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

A mi un dels aspectes relacionats amb la llengua que em preocupa més
és el de TV3 ja que té una influència directa sobre com parlem el
català.

Jo no vaig aprendre el català a l’escola i a hores d’ara encara tinc
una lluita amb la meva llengua per a intentar parlar-la i escriure-la
millor, i sé que cometo errades i que tinc molts dubtes. Per això és
tan important el català que escoltem a TV3 perquè podem millorar el
nivell del nostre català de forma automàtica al cap de pocs mesos o el
podem empitjorar també de forma automàtica, que és el que realment
està passant.

Amb TV3 els catalans ens estem espanyolitzant en català, tant per la
llengua que s’utilitza (molts cops ja sembla catanyol quan no et
parlen directament en castellà) i pels continguts (ens trobem Espanya
fins a la sopa).

Evidentment, un govern d’un nou Estat Català hauria de tenir com a una
de les seves prioritats el redreçament de tota aquesta situació
lingüística. Com diu el lema del blog de llengua de Catalunya Acció

(http://catacciollengua.blogspot.com/):

EL CATALÀ, L’ANIMA DE LA NACIÓ.
UNA NACIÓ ÍNTEGRA,
UN ESTAT REGENERADOR,
UNA LLENGUA AMB CARÀCTER.

http://groups.google.com/group/cataccio01/browse_frm/thread/73c744b34aed2f7e#

4 Dofins per exemple: Laporta, Carretero, Canela i Espot. __ EA 1508

maiolsanauja |

Alfaranja (Catalunya) |
dimecres, 27 de gener de 2010 | 13:47h

http://www.youtube.com/watch?v=pQ50PYMXDCQ&feature=player_embedded

És 2010 i tothom sap que el peix és un bé escàs. No va de nuclears -que
per cert, demà en parlarem de manera folgada- ni quant a Vic. M’estic
cenyint als dofins, als mamífers cetacis que tenen el musell allargat.
I, concretament, a la seva estratègia per a menjar i quedar-se ben
tips. Doncs bé, la mecànica del poder és l’instrument que mou les
regnes d’aquests -naturalment (?)- súbdits. I el delfí, un entranyable
príncep (sigui dit!), el considerat hereu desitjat de tota la moguda
quant al patrimoni que està en joc. Però, malauradament, el moment no
acompanya, encara menys el prestigi de l’art, és a dir, la praxis
política. En conclusió, que en el vídeo -el qual m’ha fet arribar un
amic físic en potència- hi observem com n’és de necessari el treball en
equip. Perquè la suma d’individus és crucial per batre’s en duel a
l’arena pública. I assolir petits triomfs és un requisit indispensable
per engreixar l’esperança dels teus i no defallir. Les grans fites,
doncs, les deixarem per a les persones que tenen fil directe amb Déu.
Mentrestant, però, recomano als prínceps de Catalunya que, si són
capaços, es posin la fortuna al seu servei; i, si són honestos, que
mirin de resistir-la. Sigueu virtuosos!

———————

Forta Coalició Unitària Independentista = Alternativa electoral guanyadora

Suma Independència salta els 3000 admiradors al feisbuc __ EA 1507

Avui al capvespre, el Manifest
SUMA INDEPENDÈNCIA
ja compta amb 

2461 signatures d’adhesió  i amb
3002 feisboquistes admiradors. 

 TOTAL SUPORTS: 5463.

El feisbuc és vàlid pel que és però signar significa una mica més de suport,
si encara no has signat, vés a http://sumaindependencia.cat/ i fes-ho!

————————

Article del Bloc Deu mil en Xarxa per l’Autodeterminació, de l’apartat:Apunts de la secció ‘Coalició Electoral’

Fabrica que fabricaras…

Mica
en mica la fàbrica va produint nous independentistes, acabats de sortir
del forn. I es que el Tribunal Constitucional fa quatre anys que no
gosa treure un lot.

Que si retallen l’Estatut, que ara si, que ara no, que ara al Desembre, ara al Juny…

Jo els hi demano que parin de treballar pobres, quin estrés!
Retalleu tan com pugueu, agafeu les tisores i avall s’ha dit. No passa
res, si només es queixaran al TC aquells que es sentin espanyols,
reclamant un millor tracte. Els independentistes com jo treurem una
ampolla de cava i brindarem a la seva salut. Per què hauran creat
moltisims independentistes que a les eleccions votaran algun dels
partits creibles que poden figurar. Quins? Impossible.

De moment? Reagrupament. Però a mi especialment, m’agradaria que la
Suma tirés endavant. Hem de pensar que només és una coalició electoral
i de cap manera els partits independents se’n sentiran afectats, en
especial parlant de Reagrupament que ja ho te tot muntat. Doncs si
Reagrupament ho te tot muntat, doncs la Suma que s’agafi d’aquests
mitjans ja cursats , pero que no es digui, ASSOCIEU-VOS A RCAT perquè
ja ho tenim fet.

Ho entenc però no ho respecto. Reagrupament pel camí s’està deixant
una pila d’independentistes. Alguns diuen que la Suma no n’agafarà pas
més, que tot és una estafa. Doncs sincerament, per mi, amb unes
persones tan fantàstiques com l’Enric Canela, que gràcies al seu
article molts vam viure els millors moments de la nostra vida, fins que
arribi la independencia: la manifestació de Brussel·les era del que
estava parlant.

Quins independentistes ens deixem? Doncs pels comentaris de per aqui
i per allà, ens deixem a gent d’esquerra que diu que som de dretes, i a
gent de dretes que diuen que som una escissió d’ERC.

Quan més junts estiguem tots, menys dispers estarà el vot, més clar
ho veurà la gent. I és que quan veus tanta dispersió d’associacions i
discussions entre ells penses : No m’afiliaré a cap, n’hi ha masses,
com pot ser…?

En canvi tu vas a votar i veus una coalició on tothom s’ha posat d’acord, i que vols que et digui, fa goig.

Per tant, lectors, que llegiu el meu primer article, us dic:

Aquest any es farà llarg, tenim moltes coses a fer. Consultes,
Ginebra, Eleccions, i si pot ser organització i intent de no-desgavell
del nou estat Català.

Per tant, estiguem atents, treballem fort, no fem soroll cap a
Espanya, fem-ho per nosaltres i pel món, i quan no s’ho esperin… ZAS!

Bona nit a tothom i gràcies per llegir-me.

Resto a la vostra disposició

Josep Prat

PD: Agraiments a la gent de Deumil que han fet possible que pugués escriure al bloc, en especial a l’Enric i a L’Agustí.

Seurem i parlarem amb un sol interès: Catalunya i la seva llibertat! __ EA 1506

Dóna
Suport
a
Suma  Independència

que avui ja compta amb:

2446

signatures  

2996

admiradors
en el
feisbuc

5409

suports



Greu error: Fer un cementiri nuclear al centre dels PPCC, al bell mig de Catalunya.

 

Tècnicament és un cementiri temporal … 10.000 anys o 4.000 anys tal vegada?

Els catalans haurem d’acollir un terrible risc de la mateixa durada o més que la Piràmide de Guizeb.

És un disbarat!

Perdre
llocs de treball no és bo però una població se’n pot sortir. Berga va
perdre les Mines de Carbó de la seva comarca que donaven lloc de
treball a 10.000 persones i posteriorment va perdre tot el textil de la
seva part del riu llobregat i se n’ha sortit, n’ha sortit amb costos
però no amb hipoteques vitals de milers d’anys.

L’augment de Càncers és evident a tot el territori Català.

No és bo que els interessos d’un municipi hipotequin nuclearment a tota una nació.

Salvador Molins, President de Berguedans per la Independència de Catalunya -BIC-

 

—————————–

 

Residus nuclears: quan s’ajunten la fam i les ganes de menjar…

lluis.aragones | enllaç permanent | diumenge, 24 de gener de 2010 | 11:52h

Els
problema irresolt dels residus nuclears ha tornat a l’actualitat d’una
forma crua a les nostres comarques. L’Ajuntament d’Ascó, amb el suport
més o menys declarat d’ajuntaments i polítics de CiU i PSC de la seva
zona nuclear i el doble joc i doble moral de dirigents nacionals i
estatals d’aquests partits, està enllestint els darrers passos per a
presentar-se com a candidata a acollir el magatzem temporal de residus
nuclears de l’Estat.

 

Després
d’anys d’intentar un nou i millor camí econòmic i social per a aquest
territori maltractat, aquesta aposta individual i individualista per a
perpetuar un model econòmic monopolístic i contaminant a la zona nord
de la Ribera d’Ebre ha aixecat una revolta social dels municipis i
comarques veïns. La CANC, Coordinadora Anticementiri Nuclear de
Catalunya, està organitzant amb grans esforços i dedicació una
manifestació a Ascó mateix per a aquest diumenge. Ja veurem si som a
temps de posar-hi solució, però ara cal posar-ho tot a la graella, tant
al carrer com als despatxos de palau.

Aquesta voluntat pròpia
d’acollir els milions de tones de residus nuclears d’alta
radioactivitat de l’Estat és descabellada o impensable per a la majoria
de la població, però troba un coixí social real en aquest municipi i
uns quants d’altres pobles veïns format per gent que treballa en
aquesta indústria i per famílies que en depenen des de fa una
generació. És el que en diuen municipis amb cultura nuclear, que avui
ja viuen preocupats perquè els seus llocs de treball tenen un horitzó
d’uns 15 anys, quan caducaran els anys de vida útil de la nuclear, i
que ara per ara pràcticament no tenen cap altra sortida econòmica fora
d’aquesta activitat industrial. Aquesta situació s’ha agreujat
ostensiblement els darrers anys amb la desinversió industrial d’Erkimia
i indústries auxiliars i la despoblació progressiva a la veïna població
de Flix industrialitzada per aquesta factoria química des de fa més de
cent anys.

Malgrat que aquesta font econòmica raja molt i infla
els pressupostos del municipi, el cert és que aquests darrers 25 anys
Ascó ha perdut població, igual que l’ha perdut la resta de Ribera nord
seguint la línia del riu.

Cal revisar el resultat de tants anys
d’economia local subsidiada que ha significat la creació de grans
infraestructures municipals i gairebé gratuïtat d’impostos, vida i
festes al municipi, que si s’acaba el mannà nuclear és impossible de
mantenir. Perquè l´únic demostrable que ha portat fins ara aquesta
economia és l’envelliment massiu i progressiu de la població i la marxa
de bona part d’habitants cap a residències en poblacions com Móra,
l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Reus o Tarragona, llocs des d’on
tornaran cada dia per a treballar a la central.

Aquest fracàs
social acompanyat de la impossibilitat de diversificar l’oferta
econòmica i laboral d’un municipi que ha optat per enfortir el seu
lobby i el seu clúster nuclear ara es vol resoldre fent la pilota
encara més grossa, optant per fer que les persones que hi viuen tinguin
encara un risc més gran al seu costat i perpetuant-lo per a les
generacions que vindran. Sense valorar que les repercussions negatives
d’aquesta decisió afectin a tots els pobles i comarques veïnes i a tot
el nostre país.

El nostre país ja fa anys que paga una gran
hipoteca per la presència d’una indústria tan contaminant, que a hores
d’ara no té –ni se sap si n’hi haurà- solució per als seus residus,
però encara té el repte de poder oferir un altre projecte de futur per
a aquestes persones i aquestes comarques.

La incapacitat
d’oferir-lo fins ara és la porta oberta de bat a bat que aprofiten tots
aquells que hi guanyen quan s’ajunta la fam amb les ganes de menjar, és
a dir, la voluntat exterior de dominació econòmica i social d’un poble
per a convertir-lo en el gran abocador radioactiu, amb els interessos
dels que, des de dins, volen liderar aquesta dominació.

———————————-

NOTÍCIA DE VILAWEB:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3681158/milers-manifestants-soposen-asco-cementiri-nuclear.html

Notícies

Diumenge 
24.01.2010 
12:00

Milers de manifestants s’oposen a Ascó al cementiri nuclear

La
decisió del ple municipal provoca un enfrontament entre els regidors
d’Ascó i la direcció, i entre els socis del tripartit · Els membres del
Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre es tanquen fins dimarts per
rebutjar el cementiri · Puigcercós i Herrera participen en la
manifestació