“superar el concepte d’unitat assimiladora i estèril” __ EA 1484

26 octubre 2009

El segon origen

Tants segles de ser una mera ombra en la història, de ser reduïts al silenci, no han d’haver estat en va.

El
dolor de saber-se negat en la pròpia manera de ser; el dolor de veure’s
ignorat i menyspreat; el dolor d’observar les potencialitats no
desplegades, ens ha forçat a nedar en les aigües profundes de l’Esser,
a cercar un sentit, una direcció, per sota de la superfície de la
Realitat, per sota del finíssim i volàtil tel de la història.

Una
Realitat alhora simple i complexa, multifacètica, orgànicament
integrada, viu al cor de la breu consciència que hem configurat amb la
ment humana, caracteritzada per la polaritat excloent, i l’ús limitat
dels sentits. Una Realitat que espera ser reconeguda.

La nació
catalana camina cap al seu alliberament en un moment històric en què la
humanitat està immersa en un canvi de paradigma. Els vells models de
percepció, de pensament i d’acció es comproven obsolets. Hi ha un anhel
profund i cada vegada més ampli d’autenticitat. Allò que queda
circumscrit als nivells purament externs ja no satisfà. I és
precisament la recerca desficiosa de solucions limitada a la pell de la
Realitat, la que engendra i continua alimentant un pregon desengany i
disgust.

Aquesta constatació va imposant un ralentiment i fa
girar la mirada cap al cor, perquè hom intueix que ara és l’hora
d’escoltar pregonament i sincera per a poder actuar correctament.
Fins
i tot el món s’està frenant. L’anomenada crisi econòmica és una aturada
necessària d’aquesta consciència que viu circumscrita al nivell
superficial de la Realitat.
La humanitat percep, d’una manera
confusa en molts sectors, d’una manera lúcida i clara, en d’altres, que
hi ha una Presència total, fins ara majoritâriament ignorada, de
l’Esser, de la Realitat, que està explosionant.
La ciència està
penetrant els secrets de la naturalesa, de l’univers, i mostrant una
Realitat inesperada, que es desplega davant els ulls de la humanitat
més conscient, amb una intel·ligència i una vitalitat que meravella i
interpel·la. L’antic llenguatge de les grans religions va agafant
sentit per l’home modern sota la llum dels avenços científics. Està
eclosionant una nova consciència. Experimentada per alguns, intuïda per
més, ignorada per molts. Però imparable.

I l’autèntic
alliberament va indestriablement unit a l’assumpció individual i
col.lectiva d’aquesta consciència que se sustenta en el gruix de la
Realitat sencera.
Una consciència que es manifesta en el silenci de
l’interval, en el silenci del”camí estret”que integra les polaritats en
què hem fragmentat les nostres vides i el nostre món. Una consciència
que ha estat sempre dintre nostre, esperant pacientment ser escoltada.
Una consciència que ens parla de la integritat del nostre Esser,
present en aquest ara intemporal, viu en l’escletxa de les polaritats a
què hem reduït la nostra vida. Una consciència que ens revela l’home
autèntic, l’home nou, l’home que ha integrat el cos, la ment i el cor,
i ens revela també l’autèntica humanitat, orgànica, integrada, on “les
nacions que no són nacions” periran, i on “les vinyes que no ha plantat
el Pare, seran arrencades”. Una humanitat sense les artificiositats de
l’opressió i la mentida.
Una humanitat portadora d’una consciència
que entendrà el valor de la singularitat, que celebrarà la
individualitat en front de la massificació; que celebrarà l’amor més
enllà de la tolerància.
Perquè serà l’amor autèntic, no un amor
sentimental, sinó un amor d’intenció i d’acció, que reconeix la
plenitud de l’altre( sigui home, nació o natura) i l’honora, la força
magnífica que sap fer presents totes les potencialitats i viu
joiosament el seu desplegament, el bàlsam que guareix tots els errors,
la presència inefable que anorrea totes les lleis i s’erigeix com la
Llei, el que ha de caracteritzar la nova consciència. I el que farà
l’home i la humanitat lliures en el sentit més radical del mot.

Aquesta
nova consciència aguditza els sentits físics, allibera la ment de
falses identificacions i d’errors, i incorpora el cor com a centre
integrador. Perquè només el cor és capaç d’entendre allò que la ment no
pot copsar, de sentir les melodies que l’orella no pot captar, i de
ressonar amb la cançó de l’ànima de tots els éssers: l’ànima de la
flor, de l’arbre i de la terra. L’ànima dels vents i de l’aigua,
l’anima del foc i dels estels. I l’ànima de cada nació autèntica.
Perquè només el cor és capaç de saber-se part integrant d’aquesta
immensa simfonia de llibertat i de joia, que expressa l’Esser
desplegant-se harmoniosament amb una bellesa intocada i intocable.

L’alliberament
de Catalunya no s’escau per casualitat en el context formatiu d’aquesta
nova consciència. Hem estat retinguts per poder sorgir a la llum
d’aquesta etapa post-històrica amb la humilitat dels qui han vist
destruït el seu fals orgull, la seva prepotència i la seva percepció de
la realitat, i amb la força dels qui, obligats al silenci, han tingut
el temps per trobar la veu autèntica de la seva ànima, la que neix
directament de l’Esser, i que ens assenyala el camí, el lloc i el rol
que hem de desplegar en aquest “món nou”.

Ens queda un tràmit
inexcusable, per a poder començar a evolucionar joiosament en aquesta
dansa de la nova consciència. El de la independència política i la
reconstrucció nacional.

Una independència política que només
assolirem si aconseguim superar el concepte d’unitat assimiladora i
estèril que tant sofriment ha infligit a la nostra nació durant segles,
i abracem la idea d’unitat vitalitzadora, que ha de visualitzar-se en
la Gran Coalició integrada per les diferents veus i sensibilitats
independentistes. Només aquesta unitat en la multiplicitat farà
possible la victòria que Catalunya reclama, i garantirà la regeneració
nacional, orquestrada per aquesta nova consciència, sota els paràmetres
de la integritat i la voluntat de servei a la nació.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció.


Enllaç






Escalfant motors per a “SUMA INDEPENDÈNCIA” __ EA 1482

Catalunya Acció opta decididament per recolzar el Projecte de “SUMA INDEPENDÈNCIA”.

Es tracta de preparar la Gran Coalició per a la Independència de Catalunya.

“Tots per la Independència !

Si sumem guanyem!

Força !  Força !  Força! Catalans!  “

Són crits de lluita per preparar la gran batalla de les eleccions del 2010.

Llegiu, doncs, com va anar la presentació del primer acte d’aquesta cursa d’obstacles que se’ns presenta molt dura i plena de dificultats. Que el cel i la història ens hi ajudin!

Joaquim Pugnau i Salvador Molins,
responsables d’aquest blog d’Empordà Acció

Enllaç de text i més fotografies:

http://albertubach.blogspot.com/2009/12/final-de-campanya-lateneu-barcelones.html

———————————–

17 desembre 2009

Final de campanya a l’Ateneu Barcelonès: del 13D al Parlament 2010

L’Aula Magna de l’Ateneu Barcelonès va acollir el passat 11 de desembre l’acte de final de campanya de Catalunya Acció de suport a les consultes per a la Independència.

Davant d’un auditori ple i totalment entregat en el torn obert de paraules, l’acte tancava una intensa activitat política en favor del SÍ que va iniciar-se dues setmanes enrere a Perpinyà.

Tres ponents d’excepció per a un final de campanya ofert en un marc d’excepció com és l’insigne Ateneu Barcelonès: Mossèn Dalmau, Josep M. Ximenis i Santiago Espot. Un trident que va arrencar més d’un aplaudiment en un vespre de final de campanya vibrant i emotiu, i que va suposar alhora donar el tret de sortida del nou paradigma polític que el país pot aprofitar en un moment històric com l’actual.

Discurs d’obertura de l’acte de final de campanya de Catalunya Acció a l’Ateneu Barcelonès. Barcelona, 10 de desembre del 2009.

Molt bona tarda a tothom, senyores i senyors,

En
nom de Catalunya Acció em complau donar-los la benvinguda a aquest acte
de final de campanya de suport a les consultes per la Independència de
Catalunya, que avui tenim l’honor de tancar en aquesta Aula Magna de la
que és una de les institucions més emblemàtiques del país, aquest
Ateneu Barcelonès.

Des d’aquí, doncs, no voldria començar aquest
acte sense expressar el nostre agraïment més sincer a tot l’Ateneu
Barcelonès per la seva gentilesa en cedir un espai tan significatiu com
aquest.

Ara fa tot just quinze dies, el 27 de novembre,
Catalunya Acció va donar des de Perpinyà el tret de sortida a la
campanya electoral en favor del SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
L’elecció d’una ciutat com Perpinyà tenia una raó de ser: convertir la
capital del Rosselló en el motor que posés en marxa aquesta campanya
electoral i fer també de Perpinyà la capital de la independència.

Així,
amb el mateix esperit amb què la Flama del Canigó cada any recorre el
país de nord a sud i d’est a oest, durant quinze dies hem procurat
arribar a tants llocs on ens ha estat possible. Han estat quinze dies
d’activitat intensa, però alhora apassionant; una tasca en la qual
Catalunya Acció ha desplegat al màxim tot el seu potencial humà per
donar suport en primera persona a totes aquelles entitats que estan
promovent les consultes arreu del país.

Avui Catalunya Acció ha
triat la capital del país per escenificar aquest acte de final de
campanya. Però també hem triat la capital del país per començar a
dibuixar, avui mateix, els nous horitzons i els principals reptes
polítics que Catalunya té en aquests moments al seu davant. En aquest
sentit, les diferents personalitats que intervindran avui i que tot
seguit tindran ocasió d’escoltar, ens ajudaran a fer un balanç del que
ha estat aquesta campanya electoral en favor del SÍ A LA INDEPENDÈNCIA,
però també a descobrir-nos quines són les oportunitats que, en un
moment històric com l’actual, podem aprofitar.

Albert Ubach
Ateneu Barcelonès
Barcelona, 10 de desembre del 2009

El 13’D Un pas més vers la llibertat. __ EA 1481

He rebut el que segueix, de 10 Mil en Xarxa per l’Autodeterminació de Catalunya:

Els patriotes catalans independentistes pioners, des del 13’D, assoleixen ésser prop del 30% de la pobalció catalana de més de setze anys.
 
Després del terratrèmol de diumenge, s’han alçat moltes veus parlant de
si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge
del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a
Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla?
Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el
PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total
d’un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l’endemà d’unes votacions
tothom s’atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de
vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que
corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs
PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber
quin percentatge del cens va votar els partits considerats
catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d’ERC a les últimes
catalanes el total de vots és d’un 25,82% del cens. Sorpresos un altre
cop?

Potser ara que un 30% del cens on s’ha fet la consulta ha votat a favor
de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà
valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s’ha arribat amb els
mitjans amb què s’ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció
política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens
hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de
Catalunya.

Josep Comas i Font

“Suma Independència” segons l’Avui Digital __ EA 1480



Món i política
Mossèn Dalmau, Santiago Espot, Enric Canela i Enric Fontanals, en la presentació del manifest de suport a Suma Independència
Mossèn Dalmau, Santiago Espot, Enric Canela i Enric Fontanals, en la
presentació del manifest de suport a Suma Independència / MIQUEL
ANGLARILL

Una altra alternativa independentista proposa una “gran coalició” per al 2010
Líders
de col·lectius com Catalunya Acció, Acte de Sobirania i Deumil.cat
intenten arrossegar Reagrupament, ERC i CiU cap a un “front del sí”.

Mossèn Dalmau es reunirà amb Laporta perquè faci de “catalitzador”. Si
ningú no els segueix crearan la seva pròpia marca electoral

Sílvia Barroso

Col·legi de Periodistes de Catalunya

Ult. Act. 18/12/2009 13:31

Icona mida text

gran
|

petit



Icona imprimir article



Icona enviar article



Icona enviï rectificació



Icona afegeixi a la seva carpeta



Icona opinions
510 opinions

Com si fos Reagrupament per sense ser-ho. “Per anar cap al mateix lloc
no cal anar-hi agafats de la mà. Hi podem anar un al costat de
l’altre”, argumentava un dels promotors del manifest després la
presentació.

Sota el títol Manifest de suport a Suma Independència,
el text  demana: “Ara cal que tots aquells que tenim l’objectiu que la
nostra nació formi part del concert de les nacions lliures del món
deixem provisionalment de banda les nostres diferències i ens unim
superant les nostres diferències polítiques, culturals i socials per
aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de
la nostra nació.”

Per tant, conviden tots els sobiranistes a sumar-se al manifest de
suport a la “constitució d’un moviment unitari per a la creació d’una
alternativa electoral independentista per tal d’assolir un Estat català
independent”.

D’entre els promotors del manifest, quatre s’han assegut aquest dijous
a la taula de la sala d’actes del Col·legi de Periodistes per fer-lo
públic: mossèn Josep Dalmau; el president de Catalunya Acció, Santiago
Espot; el catedràtic i membre de Deumil.cat Enric Canela, i el
representant d’Acte de Sobirania, Enric Fontanals. Tots quatre han
assegurat que no tenen cap intenció de crear la seva pròpia marca
electoral, però que ho hauran de fer si ningú no els segueix. “Si ningú
comparteix aquest esperit, haurem de crear una alternativa”, ha admès
Espot.

Contacte amb Reagrupament
Per ara Reagrupament no ha mostrat interès per adherir-se a la
proposta, però la vicepresidenta de la formació, Rut Carandell,
assenyala que ningú no els ho ha demanat. “Ni tan sols ens han enviat
el manifest”, assegura.

Mentre busquen els canals de comunicació, els impulsors de Suma
Independència reconeixen que el seu discurs és gairebé idèntic al de la
formació liderada per Joan Carretero, mantenen que Reagrupament genera
recels en alguns sectors que els impulsors volen recollir en un
“paraigua” on càpiga tothom. “Hem de convertir les properes eleccions
en un plebiscit per la independència, perquè si no, tornaran a ser unes
eleccions autonòmiques per decidir qui administra les escorrialles de
poder que ens deixen. I aquest plebiscit només es pot aconseguir si es
vertebra un front pel sí”, ha argumentat Espot.

Consideren que en aquest front hi ha de ser Reagrupament, però també
“altres sensibilitats”. “Hi ha sectors que no veuen Reagrupament com a
única fórmula”, ha afegit.

Les converses s’adrecen o s’adreçaran també a ERC i CiU, que també
volen afegir a Suma Independència. “Només si oferim una gran coalició,
i dic coalició perquè no tinc una paraula millor, farem que molta gent
deixi de banda el seu vot tradicional i s’engresqui a votar una
alternativa encaminada a proclamar la independència des del Parlament.
Per fer això cal una gran majoria”, al·lega Canela.

Converses amb Laporta
Per Mossèn Dalmau, una figura que pot ajudar a lligar el poti-poti de
formacions i plataformes sobiranistes que hi ha actualment, amb
enfrontaments públics inclosos fins i tot l’endemà de les consultes del
13-D, és Joan Laporta. Dalmau ha anunciat que té previst reunir-s’hi
per demanar-li que faci de “catalitzador”. “Potser no ha de ser
candidat, perquè els periodistes es dedicarien a treure-li draps bruts,
però sí que pot fer una feina més callada, perquè té prestigi, i la
prova és que Carretero li ha ofert ser cap de llista, i ell només es
deixa estimar i no fa res més. Creiem que pot fer alguna cosa”, ha
sentenciat el capellà i activista.

Carles Móra es fa enrere… o no
De moment, en aquesta primera entrega hi ha un centenar de signants del manifest.
Entre aquests noms hi havia de ser el de Carles Móra –que també està a
punt de fitxar per Reagrupament i que ja participa activament en molts
dels seus actes–. A última hora, però, l’alcalde d’Arenys de Munt i
actor significat del moviment de les consultes sobiranistes ha decidit
no firmar l’escrit de Suma Independència. “Es va retirar i no sabem per
què. Segurament és una qüestió de manca de consistència de la persona
que fa una cosa així”, l’ha criticat Santiago Espot.

Tanmateix, Canela, sempre conciliador, ha excusat Móra pel que hagi
pogut fer “en aquesta setmana estranya”, amb la polèmica posterior al
13-D, i ha manifestat que espera que finalment s’afegeixi al moviment.

Hores després de la presentació, Carles Móra ha assegurat a l’AVUI.cat
que ell “únicament” va dir que li semblava “una bona idea crear un
espai de reflexió, de diagnòstic, més que no pas una plataforma
política”. També admet que no es va negar a integrar-s’hi “en el
futur”. “Ara mateix no puc, perquè haig de fer d’alcalde, cada nit vaig
a una xerrada sobre les consultes i de tant en tant col·laboro amb
Reagrupament, ja no puc fer més coses”, al·lega.

El que sí que ha signat, tot i que no ha acudit a l’acte de presentació
“per raons laborals”, ha estat Josep Manel Ximenis, impulsor de la
consulta d’Arenys i regidor de la CUP en aquest municipi. També
l’historiador Jordi Bilbeny, l’escriptora Isabel-Clara Simó, el filòleg
i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Joan Solà i el cantant Gerard
Sesé han firmat el manifest, com a representants del món de la cultura.

De l’àmbit polític, s’hi troben noms com el de l’exdiputat d’ERC Jaume
Rodri, el membre de Gent Gran de CDC Carles Rius, el membre de
Reagrupament Jordi Solé i Comardons i Víctor Terradellas, de la
Plataforma per la Sobirania i procedent de CDC.

————-

Enllaç notícia:

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/una_altra_alternativa_independentista_proposa_una_gran_coalicio_per_al_2010_81686.php

“Suma Independència” segons Vilaweb __ EA 1479

Suma Independència demana una gran coalició de tots els partits independentistes

Avui han presentat el manifest Canela, mossèn Dalmau, Espot i Fontanals · No volen formar cap partit

La iniciativa Suma Independència
s’ha presentat avui amb un manifest signat per més d’un centenar
d’adherents. El manifest és una crida als partits polítics
independentistes perquè sumin forces i treballin plegats. ‘Volem
convertir les eleccions al parlament de l’any que ve en un plebiscit
sobre la independència’, ha dit un dels promotors, Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció.

A
la presentació d’avui, hi havia, a més d’Espot, Enric Canela, de
Deumil.cat, mossèn Josep Dalmau i Enric Fontanals, coordinador de la
mostra d’entitats dels Països Catalans. En paraules de Canela, Suma
Independència no té intenció de presentar-se a les eleccions, sinó de
fer de paraigua, on puguin aixoplugar-se tots els individus, entitats i
partits que vulguin proclamar la independència al parlament en cas
d’aconseguir majoria. Simplement, demanen a uns i altres que formin una
gran aliança o coalició ‘que esdevingui el front del sí a la
independència’.

De totes maneres, si els partits actuals no
subscrivissin el manifest ni s’apuntessin a la gran coalició, Espot ha
dit que caldria formar una alternativa electoral’.

Ara com
ara, Suma Independència no té el suport de cap partit, però compta
reunir-s’hi per mirar que s’afegeixin a la iniciativa. També se sent a
prop de Reagrupament i té interès a parlar-hi. Doncs bé, la
vice-presidenta de Reagrupament, Rut Carandell, va dir ahir a VilaWeb
que allò que Reagrupament pretenia era justament de sumar forces i que,
per tant, abans volien saber si la idea de Suma Independència era
complementària o excloent.

(Extret de Vilaweb)


————————————–
———————-
—————-
——–

Suma Independència (SI)

smartinez |

EN MARXA. |
divendres, 18 de desembre de 2009 | 19:55h


————————————–
———————-
—————-

——–

Comencem la Suma

“(…) conviden tots els sobiranistes a sumar-se al manifest de
suport
a la “constitució d’un moviment unitari per a la creació d’una
alternativa electoral independentista per tal d’assolir un Estat català
independent”.”

Manifest de suport a Suma Independència

“(…) En paraules de Canela, Suma Independència no té intenció de
presentar-se a les eleccions, sinó de fer de paraigua, on puguin
aixoplugar-se tots els individus, entitats i partits que vulguin
proclamar la independència al parlament en cas d’aconseguir majoria.
Simplement, demanen a uns i altres que formin una gran aliança o
coalició ‘que esdevingui el front del sí a la independència’.”

Després de la Consulta l?objectiu és el Parlament __ EA 1478

Notícia de l’Avui Digital:

Manifest per una alternativa electoral unitària

Una llista de personalitats del món professional, social i polític han
signat un manifest que aposta per la constitució d’un ampli “moviment
unitari” –que no pas un partit polític– que tingui per objectiu la
concreció d’una alternativa electoral independentista de cara a les
properes eleccions al Parlament de Catalunya el 2010.

Aquest manifest, que es presentarà demà dijous al col·legi de
periodistes, fa una crida “a tots aquells que tinguin per objectiu la
independència perquè, deixant de banda provisionalment les diferències
polítiques, socials o culturals, s’uneixin per aconseguir una majoria
parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació”.

Entre d’altres personalitats que donen suport al manifest hi ha Enric
Canela, catedràtic de Bioquímica de la UB i portaveu de Deumil.cat;
Josep Manel Ximenis, regidor d’Arenys de Munt; Santiago Espot,
president de Catalunya Acció i Joan Solà, catedràtic de Filologia UB i
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.”

——————–

Escrit del Sr. Canella: (v. Fotografia)

http://www.deumil.cat/bloc/?cat=4

Al 2010 guanyarem les eleccions!

La
setmana s’acaba amb un nou fet històric, la Consulta. Millor dit, la
primera part de la Consulta si deixem com a excepcional la primera i
també històrica etapa d’Arenys de Munt que fou l’inici de tot aquest
procés. Jo encara aniré aquest vespre a Argentona,
juntament amb Santiago Espot de Catalunya Acció, Àngel Font de
Reagrupament Independentista i Carles Mora, Alcalde d’Arenys i membre
de la Coordinadora de les Consultes, per animar a la gent d’Argentona a
votar, tot i que crec que no cal esperonar-los més.

En altres poblacions altres companys faran el mateix. Diumenge
celebrarem el que indubtablement serà un èxit. Espero que una vegada
més el poble català, els ciutadans d’aquests pobles privilegiats, 161,
si no m’equivoco, al voltant de 700.000 electors, demostri els seu
desig de democràcia i llibertat. Dilluns ho païrem i aleshores vindrà
el moment de donar noves passes amb noves tongades.

També, com sabeu des de dimecres, es constitueix Barcelona Decideix
per poder exercir aquest dret de manifestar la nostra opinió de forma
organitzada a Barcelona, la capital de Catalunya. Aleshores jo també
podré votar!

Aquesta Consulta, malgrat els dubtes expressats pel president d’Òmnium Cultural,
Jordi Porta, que es dedica a fer el joc als partits polítics o potser
no però ho dissimula molt bé, tindrà tot el rigor arreu. Lògicament, Uriel Bertran, en nom de la Coordinadora ja li ha dit el que venia al cas:
“El senyor Porta ha de tenir un respecte escrupolós a tota
l’organització de tot el territori”. És difícil que el tingui. No vull
recordar els fets immediats a la consulta d’Arenys de Munt i el galdós
paper de la direcció d’Òmnium volent excloure a molta de la gent que
avui està portant endavant la Coordinadora Nacional.

Aquesta Consulta, malgrat el desig del PSC de minimitzar-la expressat no fa gaire per Montilla quan va dir
que els referèndums eren “aventures i invents” o quan havia contraposat
la Catalunya “seriosa”, la que diu que defensen els socialistes a
l’actuació d’una CDC “radicalitzada” perquè no s’oposa a les consultes,
ha hagut de ser pràcticament acceptada pel president de la Generalitat,
tot dient, que no té res a dir si es convoquen dins la legalitat.
Segurament no té res a dir, però deu tenir molt a pensar i molt més que
pensarà els dies que vindran.

El president del govern de la metròpoli,
José Luis Rodríguez Zapatero, ha afirmat a Brussel·les que les
consultes independentistes del 13-D són iniciatives que ‘objectivament
no van enlloc’. El crack ja havia dit el 15 de setembre
que no esperava cap efecte contagi en relació amb els fets ocorreguts a
Arenys i per tant no preveia més consultes. Tot un profeta. Que
continuï amb la seva Economia Sostenible que és un gran tema pel qual
passarà a la història.

I la seva brillant vicepresidenta, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha dit avui
que els 161 referèndums que se celebraran aquest cap de setmana en
diferents municipis de Catalunya no s’ajusten ni a les lleis ni a la
Constitució i per tant no tenen ni validesa ni conseqüència política
alguna. M’encanta que digui això. És evident que és una solemne
bajanada. La Consulta és legal i vàlida dins la seva constitució perquè
és una pregunta feta per uns ciutadans a uns altres. Té la mateixa
validesa que si els preguntessin per la seva preferència per una marca
de pasta de dents. Manifesta el que volen els ciutadans que voten. I
que no té conseqüència política ja ho veurem. I tant que en tindrà!

Jo crec que deu haver fet un gran esforç per contenir la ràbia que
li produeix justament perquè és perfectament legal i perquè sí que creu
que portarà conseqüències polítiques.

És curiós com el PSOE i el PP són el mateix quan es tracta de la
llibertat de Catalunya i diuen les mateixes bajanades. Alícia
Sánchez-Camacho ha parlat de La Consulta com “l’espiral irresponsable de referèndums il·legals
d’aquest 13 de desembre. No repetiré els arguments sobre la legalitat
de la Consulta. Fernández de la Vega i Sánchez-Camacho tenen un
concepte idèntic del que és la democràcia. Dues cares de la mateixa
moneda.

La Consulta, que no ho oblidem, forma part d’un procés encadenat,
causa – efecte, que parteix del que venim fent els ciutadans en els
darrers mesos, alimenta l’independentisme i, el que és més important,
cada vegada més catalans veuen que és possible la llibertat, que la
tenim a tocar de la mà.

Aquest “estrany” procés que hem iniciat els
catalans de consulta i internacionalització del nostre conflicte té
cada vegada més astorats als analistes internacionals i són ja uns
quants que veuen que les coses ja no seran iguals en un futur immediat.

Catalunya serà aviat un nou estat independent dins la Unió Europea.

La setmana pròxima serà clau. (Demà, dijous 17 de desembre serà clau!!!)

Molta gent ens preguntava a la gent de Deumil.cat durant l’època de
preparació de la marxa a Brussel·les, i desprès què? Responíem, vindran
noves accions, cada cosa al seu temps. Quan a Brussel·les, i els dies
posteriors, ens deien que la ILP que vam presentar allà era una
estupidesa, potser no ho era tant ja que per cert va excitar als
partits polítics, nosaltres dèiem que no, que tindria conseqüències.
Arenys de Munt va prendre el relleu. I després d’Arenys de Munt, què?,
preguntava molta gent. Ja ho veieu. I ara les preguntes segueixen. I
desprès què?
Més etapes de la Consulta i també Creuem el pont! A Ginebra el 8 de maig.
Tanmateix això no ho és tot, la setmana propera serà clau. Després de
la Consulta l’objectiu és el Parlament.
Fa setmanes que vinc parlant de
la Gran Coalició, tot avança com està programat. La Gran Coalició, Suma Independència, apareixerà ben aviat.

I compatriotes, guanyarem les properes eleccions. Si sou
independentistes i fermament creieu que és possible, ho serà. Si tots
els independentistes voten la Gran Coalició transversal serem majoria
al Parlament i des d’allà els nostres diputats proclamaran la
independència.

El temps dels dubtes s’ha acabat.

Som un poble que es vol alliberar, sense por. Joan Laporta ha dit avui a Vic
el que molts estem dient dia rere dia “Som una nació i el país
desperta”. Laporta, que ha demanat el vot pel sí i ha recordat que hom
tenia dret a tenir un estat per tal de mantenir “el nervi de la nostra
nació”.
Entre aplaudiments i crits d’independència, Laporta ha dit que
diumenge no valia badar, car era “una oportunitat per defensar la
nostra dignitat”.

No cal badar el diumenge, però tampoc els dies que vindran després.
Sense entrar al Parlament haurem perdut el temps i la il·lusió,

cal
mantenir la tensió, s’acosta el gran moment, queda menys d’un any.

Ara
és el moment de plantejar l’alternativa a un sistema polític fet a mida
per Espanya i en el seu benefici. A les properes eleccions serà el
moment de votar per la independència de Catalunya.

Un gran SI a favor
de la independència.

Si sumem, guanyem! Sumarem i guanyarem les eleccions el proper 2010.

Un mossèn de la categoria de Mossèn Armengou acomboia Santiago Espot __ EA 1477

24 abril 2009

Un nou partit independentista

Santiago Espot ha fet diana en proposar un nou partit independentista. Ha fet diana per haver trobat el moment més oportú quan la situació es troba en el punt més dolç. Es sap que el 35% dels votants és independentista actualment i que les expectatives augmenten dia a dia. A més no hi ha cap partit dels actuals que se’n pugui fer càrrec plenament.
Esquerra Republicana, per les raons que sigui (un dia en podem parlar),
tal com està embolicat amb el tripartit seguirà la sort de la davallada
per l’esfondrament del PSC junt amb la figura del Zapatero per la
postura d’atac que ha emprès descaradament fa temps contra Catalunya.
CiU com a bipartit es mou entre el “vull però no puc”. I això no
sedueix ningú.

El bo del cas és que el PSC té una oportunitat d’or
per a fer-se respectar pel poble català; deixant de votar Zapatero i
amenaçant-lo seriosament si no ens fa justícia econòmicament. Però vull
creure que aquest acte de valentia i d’heroisme no està fet per a ells.
I ERC també té una possibilitat oberta si vol recuperar la importància
que havia tingut; amenaçant amb la clau que ara ha d’ensenyar per a
desfer el tripartit. Si hi ha un camí obert per a salvar Catalunya i no
es fa servir… és que no hi ha una voluntat sèria de jugar-s’ho tot.
Un socialista català com Serra i Moret deia: “Mai he deixat de creure
en la eficàcia d’un acte heroic!”

I Convergència Democràtica de
Catalunya té un pes mort amb Unió Democràtica de Catalunya que provoca
un recel sobre la seva voluntat de sobirania en el poble ras català.
Falta seducció als tres partits que podrien ser determinants. I això
sols pot convèncer que el millor és quedar-se a casa, de cansat que es
troba el nostre poble dels seus polítics. Seria un escarment! Això pot
fàcilment succeir si només es presenten els tres partits que podrien
aprofitar l’ocasió quan passa per davant mateix de casa.

Però, el dijous passat a l’hotel dels Comtes de Barcelona vaig
assistir a la presentació d’un nou partit independentista anomenat
FORÇA CATALUNYA, que prové d’un col·lectiu amb molta tradició i encara
actiu que es manifesta amb el nom de CATALUNYA ACCIÓ a través de molts
actes i llibres publicats.
L’ample saló estava ple a vessar, i sobretot els oients venien amb ganes d’escoltar allò que els havien anunciat. L’exposició d’en Santiago Espot fou brillant, emotiva i convincent com feia anys no havia sentit de cap líder polític.
I jo tinc ja moltes hores de vol. Entre altres coses vaig ser durant
dos anys President de la CONVENCIÓ PER LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL, quan
aquest objectiu ja havia desaparegut de l’horitzó històric i el país es
trobava sense sortida ideològica. Nosaltres l’obrírem de nou. Em vaig
sentir reconfortat i el vaig felicitar.

L’aparició d’un nou
partit polític independentista enmig d’una situació de migradesa ètica
com l’exposada ara mateix, pot fer molt mal als partits nacionalistes
que se les donen de defensar la sobirania de Catalunya com a nou Estat
Europeu, però no per damunt de tot. Mantenen, com a mals catalans, un
roc a la faixa, per si de cas.

El poble ras davant
d’una proposta serena, vibrant, convincent i nova, pot provocar una
reacció en cadena, perquè la majoria del poble ras no es deu a cap
partit;
vol veure com es pot servir a la nació per a
alliberar-la de tantes pallisses, mentides públiques i mediocritats.
Vol viure una gran aventura com la que provocà Francesc Macià. Ell féu
una proposta NOVA.
I heus aquí la novetat d’un partit independentista quan tot es somou dels seus fonaments per una crisi galopant. I
es dóna el cas que en Joan Carretero està fent un discurs que, amb veu
baixa i “des de dalt de la muntanya” diu ell, coincideix amb el d’en
Santiago Espot, que commou i fascina.

Per a acabar, i
ho dic amb paraules d’en Salvador Cardús, l’únic dels dotze
entrevistats pel diari Avui com a representants de l’opinió de la
societat civil que va insinuar clarament això que he exposat a través
de dades objectives: ”La sensació d’atzucac a la política catalana, on
govern i oposició semblen incapaços de sortir de la ratera on s’han
ficat, fa pensar que una nova opció d’independentisme radical però
socialment assenyada, podria connectar amb el malestar actual i arribar
a tenir un espai electoral gens menyspreable a les properes eleccions”.

Vaig
estranyar que l’Avui no hagués fet cap comentari sobre l’acte de Força
Catalunya perquè era notícia de primer ordre, i que lhavia estat
anunciat almenys en dues ocasions amb un requadre de mitja plana en
color.

Passats dos dies en Carretero també llançà la iniciativa
de capitanejar una part d’ERC com exclusivament independentista, i
Puigcercós el convidava a sortir. Espero que hi haurà ràpidament
converses entre els dos nous partits per a assegurar la pervivència
d’una formació política com a punta de llança, amb ganes de mantenir la
seducció de tot bon català en un moment especialment favorable per al
nostre contenciós secular.

Mn. Josep Dalmau
Escriptor i periodista

Responsabilitat dels polítics catalans. __ EA 1476

Resposta al post que enganxo després, del Blog d’Isaac Peraire Soler

http://blocs.mesvilaweb.cat/isaacperaire

“Aquest procés ja no té aturador!

Ara toquen Gironella, Avià, Cercs, Girona … i molts més municipis
que com a Granollers ja no els cal l’aprovació del consistori si aquest
no té prou suport per tirar endavant l’aprobació i suport de la
consulta.

Ara és l’hora de que els nous polítics d’aquesta Catalunya Renaixent
esdevinguin responsables i actors primers i directes de la Proclamació
Unilateral i sols vinculant per l’essència de la democràcia (sota cap
llei que sigui aliena de la nostra Nació).

Sense aquesta nova classe política verament patriòtica totes les consultes haurien sigut inútils.

Per això va néixer Catalunya Acció, Reagrupament, Els Deu Mil en Xarxa 
per l’Autodeterminació, El CEL, Sobirania i Progrés, El Mapa, El BIC,
Som 10 Milions, Acte de Sobirania i tans altres col·lectius i
organitzacions polítiques i patriòtiques!

Visca la Terra !
Visca Catalunya Lliure !
Visca la Llibertat dels Pobles !

————-

Salvador Molins, President del BIC i Conseller de Catalunya Acció


POST AL QUE EM REFEREIXO:

isaacperaire |

món proper |
dissabte, 12 de desembre de 2009 | 13:01h


Un bon amic em comentava que el seu pare ara ja ho veu del tot clar,
i s’implica i tot. El Pep Cumeres també ho recordava, abans ser
independentista gairebé suposava ser tractat com a extraterrestre. Ara,
el procés d’independència de la nació catalana, ja no té retorn.

I
demà ha de ser un gran dia. Un dia important. S’espera molt intens.
Primer de tot, el que envolta l’organització de la consulta sobre la
independència (recordeu de participar-hi!!!), i a Prats la Fira de
Santa Llúcia (la Colla Gegantera hi tenim també parada) que omplirà
d’encara més vida el diumenge el matí al poble.

Ahir, l’acte per
la independència que es va fer a la Plaça de Vic va ser genial. Junt
amb el Laporta i el López Tena, també hi havia els gegants de Prats. Va
ser molt emotiu. Tota la plaça amb moltíssima gent arribada d’arreu
atenta, seguint un molt ben organitzat acte (felicitats Miquel i
companyia!!!), els vídeos passats, l’estelada de les JERC penjada (sí,
la mateixa que hi havia a Prats), els discursos pronunciats (va, alguna
cosa podríem esmenar…), els crits d’IN-INDE-INDEPENDÈNCIA! i el cant d’Els Segadors tot alçant-se la gran senyera (millor moment de la nit! quina pell de gallina).

Demà, tothom a votar. I repeteixo: el procés d’independència no té retorn.

* Podeu veure notícies de l’acte d’ahir en molts indrets, diaris generalistes, esportius, catalans, espanyols… Avui, Vilaweb, Osona.com, Marca.
* Podeu veure butlletins de formacions polítiques pradenques,
aquí.

El 13’D, un acte de ‘dignitat nacional’ que ha de servir per aconseguir un estat propi. __ EA 1475

Laporta defensa el ‘Sí’ a Tàrrega

El president del FC Barcelona,
Joan Laporta, ha dit avui a Tàrrega que les consultes sobre la
independència de Catalunya que es faran el proper diumenge en més d’un
centenar de municipis són un acte de ‘dignitat nacional’ que ha de
servir per aconseguir un estat propi. Convidat per la Plataforma Tàrrega Decideix,
Joan Laporta ha fet campanya, a títol individual, a favor de les
consultes i ha afegit que malgrat rebre crítiques sobre el seu
posicionament polític un club com el Barça mai ha estat ‘indiferent’ al
que succeeix a la societat catalana. La sala de plens de la capital de
l’Urgell s’ha omplert de gom a gom per escoltar les paraules de Laporta.

Laporta ha explicat que ja ha dit en moltes ocasions que ell creu
que Catalunya és una nació i que ‘la millor forma d’administrar els
nostres recursos és obtenint un estat propi’. En aquest sentit, ha
afegit que creu que la relació estructural entre Catalunya amb Espanya
‘no soluciona els nostres problemes econòmics, identitaris i
lingüístics’. Laporta creu que les consultes sobre la independència fan
que la societat reaccioni i manifesti la voluntat que Catalunya tingui
un estat propi.

Les “Primaries de la Independència” del 13-D són una victòria pel poder dels pobles. __ EA 1474

Quatre eurodiputats faran d’observadors a les consultes

Són la gal·lesa Jill Evans, la flamenca Frieda Brepoels, el cors François Alfonsi, i el català Oriol Junqueras

Els eurodiputats del grup Aliança Lliure Europea
Jill Evans, del Plaid Cymru gal·lès; Frieda Brepoels, de la Nova
Aliança Flamenca; François Alfonsi, del Partit de la Nació Corsa; i
Oriol Junqueras, d’ERC, viatjaran aquest cap de setmana a Catalunya per
a seguir de prop les consultes d’autodeterminació del 13-D. Junqueras,
que ha estat qui ha convidat la resta d’europarlamentaris a participar
com a observadors internacionals a les consultes, s’ha mostrat satisfet
d’acollir polítics d’arreu perquè vegin ‘la democràcia en acció’ a
Catalunya.

L’europarlamentària Jill Evans
ha reclamat que, en una ‘Europa canviant’ com l’actual, es miri ‘més
enllà del nivell dels estats membre’ i es fixi l’atenció en els pobles
d’Europa. La gal·lesa ha qualificat el 13-D com un ‘dia històric’ i el
cors Alfonsi ha volgut afegir que ‘aquests referèndums no només són
importants per Catalunya sinó també per altres nacions i regions que
reclamen el dret a ser consultats sobre el propi futur constitucional’.

El
flamenc Brepoels, per la seva banda, ha considerat que les consultes
del 13-D són ‘una victòria pel poder dels pobles’ i ha declarat el seu
desig perquè ‘altres governs europeus que neguen al seu poble el dret a
dir la seva aprenguin la lliçó’.