Anunci al diari Avui dels actes a favor del “Sí a la independència” en les consultes del dia 13 de desembre?. __ EA 1464

VOTA SÍ A LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Et sents català?

·        Et sents indignat davant l’estat de la nostra llengua, l’espoliació fiscal, les infraestructures, l’educació, la inoperància decebedora dels nostres polítics… ras i curt, davant l’estat de la nostra nació?

·         Vols tenir un lloc al món dins d’un Estat català independent?

ACTUA! La nació no s’arreglarà tota sola. Només una actuació ferma pot capgirar aquesta situació, i una bon nombre de patriotes compromesos ja fa temps que hi treballem. Abastem tot el territori català, i les nostres accions arriben a desenes de milers de catalans, premsa escrita, associacions i entitats, casals catalans d’arreu del món… Som CATALUNYA ACCIÓ. 

·        No som cap partit polític. Som una associació sorgida des de la societat civil, no vinculada a cap ideologia política.

·        Tenim clars quins són els límits geogràfics, la llengua, i la personalitat de la nostra nació.

·        Tenim un objectiu polític únic i innegociable: l’assoliment d’un Estat Català independent pels voltants del 2014. 

Ho aconseguirem agrupant i coordinant els independentistes convençuts, i dedicant-hi el millor de nosaltres mateixos. La nostra actuació es fonamenta en tres punts bàsics:

Compromís i dedicació personal, en la mesura que cadascú decideixi lliurement. El teu esperit i el teu temps són vitals per encomanar moral de victòria als catalans i per construir un equip humà potent. La nostra activitat és decidida però sempre basada en la raó; les nostres armes són la paraula, l’esforç i l’exemple. Els resultats seran la nostra millor carta de presentació.

·         Recursos econòmics. Les aportacions al Fons per a la Independència es fan també segons les possibilitats i voluntat de cadascú. No acceptem subvencions de partits polítics ni d’entitats bancàries. Els nostres recursos són propis, per tal de no estar mai lligats de mans.

·         Una estratègia intel·ligent i sòlida per tal de vèncer totes les pressions i dificultats, i assolir l’objectiu com més aviat millor.

Si has arribat fins aquí, t’interessarà dedicar una estona a conèixer el nostre projecte més a fons. Trobaràs una presentació de Catalunya Acció, i molta més informació, a la nostra pàgina http://www.catalunyaaccio.org/

També pots demanar informació i rebre notícies de les nostres activitats enviant un correu electrònic a l’adreça informacio@catalunyaaccio.org

La teva vàlua personal és necessària per al futur de tots, i trobarà el reconeixement i el paper actiu que li vulguis donar a l’equip que integra CATALUNYA ACCIÓ.

Els catalans som un poble vencedor. Altrament, ja no seríem catalans.

Article d’en Santiago Espot “13 de desembre: el poder dels catalans” i propera intervenció al Canal Català? __ EA 1463

1. DEBAT CANAL CATALÀ
Santiago Espot participa setmanalment en el debat del Canal Català dins del programa Catalunya Opina presentat pel Sr. Carlos Fuentes.  El programa s’emet en directe a les 18.30h i es pot veure la seva repetició a les 22h.

Propera participació:
dijous, 26 novembre

 
2. ARTICLE PUBLICAT AL DIARI EL PUNT
 

OPINIÓ

13 de desembre: el poder dels catalans

Quan es parla d’aquest fet històric, que va començar a la vila d’Arenys de Munt, sovint no es té present el que significa que el poble de Catalunya s’organitzi ell mateix unes votacions per decidir quin ha de ser el seu estatus polític

22/11/09 02:00  SANTIAGO ESPOT

Sincerament, penso que encara no s’ha valorat en tota la seva justa dimensió la iniciativa de més d’un centenar de municipis catalans de celebrar el proper 13 de desembre les consultes per la independència de Catalunya. Quan hom parla d’aquest fet que serà històric, i que va començar a la vila d’Arenys de Munt, sovint no es té present el que significa que el poble de Catalunya s’organitzi ell mateix unes votacions per decidir quin ha de ser el seu estatus polític. Algú ha vist una cosa similar en algun altre indret?

Ara que han sortit els casos del Palau de la Música o de Santa Coloma de Gramenet, els analistes afirmen que això originarà una gran desafecció política. Aquesta situació fa ja temps que es dóna, però es veu que segons qui només la detecta quan no quadra la caixa. No saben veure-hi més enllà de l’acte d’un jutge de Madrid. De fet, estem ja instal·lats en la desafecció i en el divorci entre el poble i la seva classe dirigent. La millor prova la tenim en tot el que s’ha derivat del 13 de setembre passat a Arenys de Munt. A partir d’aquell moment, i veient que pràcticament tots els polítics del país menystenien l’èxit i la transcendència de la votació arenyenca, un gran nombre de patriotes s’han posat en marxa per poder fer efectiu aquell ideal que se’ns nega sistemàticament: decidir democràticament si volem ser o no una nació independent. En definitiva, el que s’està produint és que el poble vol votar i no el deixen. Llavors, aquest poble ignora i desafia la legalitat espanyola vigent, s’organitza, endega un procés electoral en tota regla, agafa les urnes i vota ell mateix. Això ja no és desafecció política, això és passar olímpicament del sistema vigent i crear-ne un de nou. És així com es fan les revolucions del segle XXI! Catalunya ha tornat a demostrar que, malgrat la colonització que pateix, continua essent un poble capaç de donar lliçons de democràcia i de civisme.

La iniciativa popular que va començar en un poble del Maresme i que continuarà a l’engròs el proper 13 del mes vinent dinamita qualsevol autoritat que poguessin tenir els governs espanyol i català. Estem immersos de ple en un buit de poder i ara es quan poden precipitar-se els grans canvis. Només cal veure el silenci sepulcral amb el qual responen les estructures dels partits amb representació parlamentària. No saben com parar aquest exèrcit d’urnes i paperetes que amenaça de convertir el Principat en un camp de batalla plebiscitari a favor de trencar amb Espanya. Ni volen parlar-ne, ni volen debatre. Amaguen el cap sota l’ala perquè intueixen que res de bo pot portar per als seus interessos el fet que gairebé 700.000 catalans siguin cridats a unes urnes que ells no controlen en absolut. Com que no poden remenar res, no saben com actuar. Es proclamarà la independència l’endemà del dia 13?, deuen pensar.

Estic convençut que a més d’un dirigent polític del país li vénen a la memòria els fets del 14 d’abril del 1931, quan tot va caure en poques hores gràcies a la força dels vots i a un sistema absolutament podrit de dalt a baix, exactament com ara. No va quedar ni rastre d’aquells que formaven part de la partitocràcia del moment i nous actors polítics (molts d’ells gairebé anònims per al gran públic) van prendre el poder.

Aquí ara tenim un desafiament en tota regla als poders de l’Estat sense cap suport institucional català, cosa que encara li dóna un aire més popular i de revolta cívica. Per primera vegada en molts anys totes les organitzacions, plataformes o associacions patriòtiques treballen coordinades per assolir un mateix objectiu. Allò que semblava impossible fa uns pocs mesos avui és una realitat, i tots hem entès que aquestes votacions del mes vinent són les primàries de la independència. Falten pocs dies i cal pitjar l’accelerador per tal d’arribar a la data assenyalada en les millors condicions possibles. Hem de crear un autèntic clima de plebiscit per la independència de Catalunya. Si ho aconseguim la victòria serà nostra, i allò que podia semblar un somni fa quatre dies esdevindrà una realitat.

Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya

El menyspreu de Montilla a Catalunya __ EA 1462

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2009/11/el_menyspreu_de_montilla_a_catalunya_44324.php

“Segons el senyor Montilla, els catalans no estem preparats per escollir els nostres representants polítics”

Interessant, l’argument de José Montilla per justificar la seva oposició i la del PSOE de Catalunya al sistema de llistes obertes com a element clau de la futura llei electoral. Interessant perquè constitueix, per si mateix, la viva expressió de la impotència. Diu Montilla: “No sóc partidari de llistes obertes perquè aquest sistema no necessàriament selecciona les persones més capaces. […] De vegades hi ha gent que obté un escó per altres mèrits”. És a dir, que, segons el senyor Montilla, els catalans no estem preparats per escollir els nostres representants polítics. Ell, en canvi, sí que ho està, cosa que l’emparenta amb José María Aznar quan, després de patir una derrota electoral al País Basc, va dir que aquella societat no estava preparada per a una victòria del seu partit. L’arrogància, ja ho sabem, no té sentit del ridícul. És l’arrogància d’Aznar i Montilla. El primer menysprea el País Basc, el segon menysprea Catalunya. Són dos governants amb un sentit absolutista de la vida, dos governants que no sols odien la dissidència sinó que també menyspreen la capacitat intel•lectual de la ciutadania.

Però parem atenció en l’aversió de José Montilla i del seu partit a les llistes obertes. Tots dos afirmen que aquestes “no necessàriament seleccionen les persones més capaces”. D’acord, no sempre. I què? No podríem dir el mateix del sistema de llista tancada? No podríem dir també que les llistes tancades no necessàriament seleccionen les persones més capaces? És clar que ho podem dir, perquè és una obvietat. La diferència entre el sistema obert i el sistema tancat és que en el primer l’elecció la fa la ciutadania, que és la que paga, i en el segon la fa la cúpula del partit. I la cúpula del partit –això també és una obvietat que la saben fins i tot els nadons- mai no tria un candidat insubmís o desafecte. La candidatura és un premi que la cúpula atorga a aquells militants que són bons minyons i que es mostren més complaents amb les seves directrius.

Val a dir, això no obstant, que les llistes obertes no traspassen tot el poder a la ciutadania, ja que aquesta només pot escollir aquells candidats que són grats al partit. És a dir, que el poder de decisió de l’elector és limitat. Però fins i tot aquest petit espai, per limitat que sigui, espanta José Montilla. I és que quan diu que “de vegades hi ha gent que obté l’escó per altres mèrits”, està confessant, sense adonar-se’n, que els veritables “mèrits” només poden ser aquells que ell consideri òptims per als seus interessos personals i per a la direcció del partit. És a dir, que el “mèrit” de ser un candidat conegut i amb ascendència social en un municipi està per sota del fet de ser un militant fidel i obedient.

Tanmateix, hi ha una cosa que el senyor Montilla oblida i que és justament la millor prova de la necessitat d’acabar amb el sistema que ell vol perpetuar: José Montilla no és president per elecció dels catalans, José Montilla va ser escollit a corre-cuita en un despatx del carrer Nicaragua amb nocturnitat i traïdoria i nomenat president de Catalunya per voluntat d’Esquerra Republicana. Això explica la seva aversió a un sistema obert. Seria incongruent que fos partidari de la llista oberta un home que va esdevenir president a porta tancada.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

El greu error d’OMNIUM defensant l’estatut. __ EA 1461

CONSELL de DEUMIL.CAT
consell@deumil.cat
http://deumil.cat

COMUNICAT DE PREMSA

DAVANT LA FUTURA SENTÈNCIA SOBRE L’ESTATUT DEL TC

ÒMNIUM COMET UN ERROR EN LA DEFENSA DE L’ESTATUT

Davant les opinions i informacions aparegudes en els mitjans de comunicació els
darrers dies sobre la convocatòria d’una manifestació massiva i unitària en resposta a la futura sentència sobre l’Estatut del Tribunal Constitucional espanyol, efectuades
entre d’altres per l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, i la intenció
expressada d’Òmnium Cultural de preparar la protesta i efectuar una crida a la
ciutadania catalana, el consell de Deumil.cat considera:

Que és un greu error per part d’Òmnium fer una crida als catalans en defensa de l’Estatut d’autonomia. Una via, l’estatutària i constitucional espanyola, que s’ha evidenciat esgotada, fracassada i contrària als interessos nacionals de Catalunya.

Hem de passar pàgina a l’encaix amb Espanya, que s’ha demostrat inviable i
impossible. Les institucions espanyoles amb aquesta sentència consideraran, a tots
els efectes, que ja no és possible evolucionar més enllà en les reivindicacions
nacionals catalanes dins el seu marc legal. Insistir-hi només condueix al nostre poble a un atzucac, retrocedint anys enrere i desfer el camí recorregut fins ara pel
sobiranisme.

Milers de catalans ara fa cinc mesos ens varem manifestar pels carrers de Brussel·les, amb objectius ben explícits: la defensa de l’autodeterminació del poble català i la nostra independència sota el lema “Volem l’ Estat català – We want a Catalan State”.

El sobiranisme en marca el camí: només la independència pot iniciar un procés de regeneració social i política al nostre país.

Creiem necessari que, aprofitant la futura sentència, la societat catalana doni una
resposta unitària i massiva a l’Estat espanyol. Haurem de tornar a mobilitzar-nos, però en defensa de l’Estat propi. Per això, fem una crida als milers de catalans que varen manifestar-se a Brussel·les, i a tots aquells altres catalans que no ho varen poder fer que estiguin atents a les properes mobilitzacions arran de la futura sentència del TC espanyol. I quan arribi l’hora, responguin, com a Brussel·les, en defensa del nostre Estat propi.

Àrea de Comunicació i Premsa Deumil.cat
Josep Poveda
jp.premsa@deumil.cat
premsa@deumil.cat

649416541

Barcelona, a 11 d’agost del 2009

Actes de CA arreu, pel SÍ a la independència. (EA 1460)

Actes de

Catalunya Acció

i actes amb

la participació

de Catalunya Acció

a favor del SÍ

a la independència

del 13’D.

Els actes de darrera hora que s’hi aniran afegin encara no consten en aquesta llista i el seu corresponen anunci publicat a la plana 9 del Diari Avui del propassat divendres 27 de novembre. (Fotografia)


27
novembre.
PERPINYÀ
(Acte unitari d’inici de la campanya) 18.30 h. Sala de les Llibertats-
ajuntament de Perpinyà (Daniela Grau, consellera de Catalunya Acció; Jaume
Roure, president Unitat Catalana i conseller municipal de l’ajuntament de
Perpinyà; Jordi Bilbeny, membre del MAPA; Josep M. Ximenis, regidor d’Arenys de
Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

 

27
de
novembre.
CASTELLBISBAL
(Acte unitari) 21.30 h. Sala d’actes de l’ajuntament (Enric Canela, DeuMil.cat;
Joan Canadell, CCN; Josep Castany, director general de Catalunya Acció)

 

28
de
novembre.
MOLLERUSSA
(Acte unitari) 19.30 h. Sala Edifici Cultural (Uriel Beltran, diputat al
Parlament; Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt; Santiago Espot, president
executiu de Catalunya Acció)

 

29
de
novembre.
GALLIFA.
12 h. Sala d’actes (Mn. Josep Dalmau; Santiago Espot, president executiu de
Catalunya Acció)

 

30
de
novembre.
CALLDETENES.
21 h. Sala conferències de l’ajuntament (Albert Ubach, membre de Catalunya
Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

 

1
de
desembre.
VILAFRANCA
DEL PENEDÈS
. 20.30 h. Sala de l’Escorxador (Olga
Pascual, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de
Catalunya Acció)

 

2
de
desembre.
ARGENTONA.
20.30 h. Saló de Pedra de l’Ajuntament (Oleguer Brustenga, conseller de
Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

 

3 de
desembre
. SANT CUGAT DEL VALLÈS.
19,30h. Casa de Cultura. (Daniela Grau, consellera Catalunya Acció – Catalunya
del Nord; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

 

4
de
desembre.
ARENYS
DE MAR
. 20,00 h. Sala noble C. C. Calisay
(Josep Castany, director general de Catalunya Acció; Santiago Espot, president
executiu de Catalunya Acció)

 

5
de
desembre.
BERGA.
20 h. Casal d’Europa (Maria Torrents, consellera Catalunya Acció; Santiago
Espot, president executiu de Catalunya Acció).

 

6 de desembre. PUIG-REIG.
12 h. Casal d’avis (Salvador Molins, conseller de Catalunya Acció; Santiago
Espot, president executiu de Catalunya Acció).

 

6
de
desembre.
CALLÚS
(Acte unitari. Taula rodona) 18 h.
Casal de Callús (Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

 

8 de desembre.
VILADRAU.
18,00h . Sala Can Sià. (Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

 

10
de
desembre.
ALFÉS.
19 h. Bar-Casal d’Alfés (Robert Bonet, membre de Catalunya Acció; Santiago
Espot, president executiu de Catalunya Acció).

 

10
de
desembre.
PALAU D’ANGLESOLA.
21.30 h. Local Socio-Cultural (Robert Bonet, membre de Catalunya Acció;
Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

 

11
de
desembre.
BARCELONA.
19.30 h. Sala d’actes Ateneu Barcelonès (Mn. Josep Dalmau; Josep Ximenis,
regidor Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

 

12
de
desembre.
ARGENTONA
(Acte unitari) 19.30 h. Saló de Pedra de l’ajuntament (Enric Canela,
DeuMil.cat; Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt; Uriel Beltran, diputat al
Parlament; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

Diputats i diputats … EA 1459

La gal·lesa Jill Evans parla en defensa de Catalunya (Molta dignitat !!!)  …
… i els catalans Tremosa i Bertran callen: ni una roda de premsa, l’endemà, reforçant l’al·legat de Jill Evans … què és això?!

… és indignitat, tal vegada?
… és ruqueria?
… és submissió a unes cúpules encaixistes -de CDC i d’Esquerra, és clar- ?

… de que serveix a un català posar-se a les ordres de qui fa el joc a Espanya?

… ???

————————–

El que segueix ho hem extret del Blog “Cucarella amb roba de batalla”:

Una brillant argúcia de l’espanyolisme

cucarella |

De política opinió |
dissabte, 28 de novembre de 2009 | 18:02h

La
maniobra de l’editorial conjunt a favor de l’estatut sembla més aïnes
un estratagema per intentar frenar adhesions a les consultes per la
independència. Fins ara l’única manera de fer-hi front des d’Espanya
era negar el dret democràtic de decidir. A la dreta i al neofalangisme
ja fa per ells, traure els tancs per aixafar les urnes. Més incòmode
s’hi troba l’espanyolisme “progressista”, a qui no li para gens bé
posar vetos i censures al dret de vot.

Així, doncs, calia una
argúcia que permetera traure pit i alhora piscar adhesions a favor
d’Espanya que podien decantar-se cap a la independència, ni que fóra en
una consulta democràtica però sense valor vinculant. Per això és el
PSOE català (si voleu, PSC) qui ha mogut els fils. Hi ha por que si les
consultes recullen un suport massiu, encara que no siguen majories
absolutes, tinguen un efecte de crida que, alhora, accelere el procés
cap una consulta definitiva. Ara, amb el tuacte de l’editorial conjunt,
una part del descontent que se’n podria anar cap a la independència pot
repensar-s’ho davant la crida a “la dignitat” feta des de
l’espanyolisme pro-estatut. L’èxit de l’estratagema serà major si a la
fi el TC fa una retrallada curta, que no toque punts “essencials”.
Llavors diran que Espanya s’estima Catalunya i respecta el seu estatut.
I així una part dels qui podrien manifestar el seu malestar votant
independència, se sentiran pagats i satisfets amb Espanya i l’estatut.
I alguns alenaran. L’espanyolisme “progressista” és més intel·ligent i
eficaç que no l’espanyolisme groller i desbaratat del PP, la Brunete
mediàtica i companyia. A qui Espanya ha d’agrair la lleialtat és al
PSC. La lleialtat i la intel·ligència.

I qui s’haja sumat a la festa per l’estatut dient-se independentista, que s’ho faça mirar.

cucarella |

De política opinió |
dissabte, 28 de novembre de 2009 | 15:49h

Ho ha dit en Titot, i jo li faig costat:

«Espanya,
davant la impossibilitat de tornar a fer servir la por com a element
dissuassori ens convida a fer batalla per l’estatut (i no per la
independència) i ho fa amb la publicació d’editorials conjunts a una
sèrie de diaris. Espanya posa en boca nostra que la defensa de “La
dignitatd de Catalunya”, que el catalanisme, és la defensa de
l’Estatut. Un Estatut que no deixa de ser el que són tots els estatuts:
un contracte de submissió a Espanya.»

El gèrmen de la Unitat dels catalans es fa palès avui a Perpinyà. __ EA 1458

Catalunya Acció acomboiada de contrastats patriotes de tota la Nació farà un Míting per dia, pel cap baix, en favor del 13’D i del vot afirmatiu a la Independència.

Gran part del país i molts col·lectius independentistes veuen amb bons ulls el futur d’una Gran Coalició Independentista pel 2010 que podria anomenar-se “Solidaritat Independentista” .  (Font: Extret d’articles del BGS, Bloc Gran del Sobiranisme)

Jill Evans interpel·la

El nou president de la UE, interpel·lat al Parlament sobre el referèndum del 13-D

L’eurodiputada gal·lesa Jill Evans demana a Van Rompuy quina serà la posició de la Unió Europea sobre el sobiranisme català

La presidenta de l’Aliança Lliure Europea (ALE), la gal·lesa Jill Evans, s’ha adreçat avui al nou president de la Unió, Herman Van Rompuy,
en el ple de l’eurocambra per demanar-li que doni resposta a la demanda
que sorgeixi de les consultes sobre la independència del 13 de desembre
a Catalunya. ‘Europa canvia, i espero que el nou president ho reconegui
i hi respongui’, ha reblat Evans.

‘El diumenge 13 de
desembre uns 150 municipis de Catalunya faran un referèndum sobre la
independència respecte d’Espanya. Com pensen respondre a això? Serà un
tema en l’agenda del Consell? Realment ho dubto, però ho hauria de ser.
Europa canvia, i espero que el nou president ho reconegui i hi
respongui’, ha declarat l’eurodiputada gal·lesa avui en la sessió
plenària del Parlament Europeu, en el marc de la preparació del Consell
Europeu del 10 i l’11 de desembre.

Jill Evans demana a Van Rompuy sobre el 13’D ___ EA 1457

Notícies de Vilaweb *****

Dimecres 
25.11.2009 
14:28

El nou president de la UE, interpel·lat al Parlament sobre el referèndum del 13-D

L’eurodiputada gal·lesa Jill Evans demana a Van Rompuy quina serà la posició de la Unió Europea sobre el sobiranisme català

La presidenta de l’Aliança Lliure Europea (ALE), la gal·lesa Jill Evans, s’ha adreçat avui al nou president de la Unió, Herman Van Rompuy,
en el ple de l’eurocambra per demanar-li que doni resposta a la demanda
que sorgeixi de les consultes sobre la independència del 13 de desembre
a Catalunya. ‘Europa canvia, i espero que el nou president ho reconegui
i hi respongui’, ha reblat Evans.

‘El diumenge 13 de
desembre uns 150 municipis de Catalunya faran un referèndum sobre la
independència respecte d’Espanya. Com pensen respondre a això? Serà un
tema en l’agenda del Consell? Realment ho dubto, però ho hauria de ser.
Europa canvia, i espero que el nou president ho reconegui i hi
respongui’, ha declarat l’eurodiputada gal·lesa avui en la sessió
plenària del Parlament Europeu, en el marc de la preparació del Consell
Europeu del 10 i l’11 de desembre.