ELS ESTATS UNITS D?AMÈRICA I D?ALTRES

Ja comença a ésser hora que els americans demanin perdó als republicans espanyols per l’amiguisme i la perpetuïtat dels franquistes, encara que alguns com el Dr. Joan Negrín – primer ministre de la república espanyola – no estimés gens els republicans catalans (ja sabem que els espanyols no ens han estimat mai) Amb tot, insisteixo, els Estats Units d’Amèrica, èticament no havien de permetre que es perpetués el franquisme.

Ara les “democràcies occidentals” es desentenen de les necessitats dels pobles oprimits (han creat l’Europa dels estats) com per exemple del País Basc i de Catalunya, convertits en colònies espanyoles.

A vostès, ”Amèrica democràtica” i actual Europa dels estats, us cal aprendre a predicar amb l’exemple – aquesta una expressió que, per desgràcia, habitualment em veig obligat a fer servir -. Sou demòcrates? Llibertat, quina? Per què? Per qui? I per quins? Us fa por que Catalunya torni a aixecar el cap? ¿Us fa por admetre la vostra incompetència, la manca de respecte democràtic i el vostre joc brut i furtiu? Per això Espanya ens està podrint el país constantment amb la immigració i d’altres maniobres? Per comptes de facturar els immigrants altra cop cap a casa seva, els donen un entrepà, una ampolla d’aigua i el viatge pagat de Canàries a la Plaça Catalunya. Això sense comptar els que entren com entren. És el mateix que feia en Franco. “A los catalanes hay que mandarles toda la mierda de España”. Ens volen desnaturalitzar. Ens cal ésser com ells. Ens cal pensar només en espanyol. Ens cal ballar les sardanes amb la seva música i amb castanyoles, pels que em vulguin entendre. Els que estem a la contra de l’espanyolització de Catalunya som uns heretges i que ningú ens tracti de racistes, ja que els primers racistes son els governs espanyols de torn que amaguen la realitat. Això, senyors meus, és terrorisme d’estat i ja fa masses segles que dura. Tal i com va dir el Dr. Joan Negrín el 10 de gener del 1937 que havia tallat els subministres de guerra al capità Bayo (el que havia envaït Mallorca per evitar que es transformés en un camp d’aterratge per bombardejar Catalunya) amb l’argument “no me da la gana que los catalanes recostruyan la corona catalano-aragonesa”. Si un republicà deia i feia això, què no faran ara els que ens manen des de Madriz, fills o descendents d’aquells dictadors i nostàlgics falangistes? De moment teniu un exemple amb els pobles de la franja de ponent sobre el tema del patrimoni eclesiàstic, o el tema del català, o les tèrmiques, etc. Els aragonesos i els catalans han d’estar renyits constantment. La política de l’enfrontament, la política de dividir i esquarterar la Catalunya històrica, la Catalunya que va ser la nació més gran del món, democràticament parlant, i amb la sobirania compartida amb el poble, la que va tenir el primer parlament democràtic, molt abans que Anglaterra, però segueix la provocació constant i l’espoli pels aprenents de “demócratas”. Això senyors meus, insisteixo, és terrorisme d’estat.

Si sou cavallers, feu un “mea culpa” i prediqueu amb l’exemple. Hi ha coses que els homes no les fan, només les fan altre tipus de personatges. A casa meva, aquesta mena de manipuladors de la societat, tenen un nom.

 

Joaquim Pugnau Vidal.

L’ensarronada del finançament

El gran tema d’aquests darrers dies a Catalunya ha estat, i encara ho és, el del finançament. L’acord entre el govern espanyol i el govern català es va fer públic la nit del 12 de juliol i des d’aleshores tots els mitjans de comunicació controlats pel tripartit no han parat de cantar-nos-en les excel·lències. Es tracta d’un finançament “megaespectacular” i “galàctic” ha dit el portaveu socialista Miquel Iceta amb grandiloqüència. Grandiloqüència per dues raons. Una, perquè les seves paraules falsegen la veritat; i dues, perquè el temps s’encarregarà de ridiculitzar-les. Francament, crida l’atenció aquesta dèria que té el Partit Socialista de definir com a galàctic tot allò que fa. Encara ressonen les paraules de Pasqual Maragall definint el nou Estatut com “un Estatut d’una altra galàxia”. Potser feia broma, oi? Doncs no, ho deia ben seriosament. Ara, però, ja no diu res perquè el temps ha demostrat que aquest Estatut, a més de ser humiliant per a Catalunya, és un nyap escandalós des d’un punt de vista jurídic, com ho demostra el fet que tot l’articulat -tot- depèn de la interpretació que en faci Madrid. És a dir, que el famós blindatge que el convertia en intocable s’ha revelat tan consistent com un melindro. I el mateix passarà amb el nou finançament; un finançament que de nou no en té res, atès que es tracta del model fixat al seu dia per Pedro Solbes. L’única diferència és que ara el signa Elena Salgado.

Cal dir, per altra banda, que el Partit Socialista és conscient de la humiliació que suposa per a Catalunya l’acceptació d’aquest finançament, però necessita emmascarar la realitat per tal que els catalans no s’adonin que el tripartit ha esdevingut el paradigma de la claudicació. La prova és la costosíssima campanya publicitària que aquest tripartit ha iniciat -pagada amb els nostres diners- amb finalitats descaradament electorals. Només aquell que vol vendre mercaderia defectuosa empaita la gent perquè l’hi compri, només aquell que intenta vendre un producte mediocre necessita gastar-se tants milions per publicitar-lo. Té gràcia que els famosos 3.800 milions d’euros que anuncien per al 2012 -i que no apareixen en cap document- no serveixin ni tan sols per cobrir el dèficit de 4.800 que Catalunya va generar l’any passat. Té gràcia que amb una espoliació que ja arriba als 22.000 milions, algú vengui com una victòria l’engruna de 3.800. I és que ara ve la segona part de la megaensarronada. Ara s’imposa una operació que amagui als catalans que l’acord que el tripartit ha signat a Madrid no és res més que la perpetuació d’aquesta espoliació.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Darrer Manifest de l’independentisme Català. __ EA 1383

L’Independentisme avança i darrerament ha fet un gran salt qualitatiu i quantitatiu. A la fotografia la Pancarta que presidia la Manifestació de Brussel·les. Igual que a Brussel·les la Manifestació de l’11 de setembre del 2008 també va ser en defensa del Futur Estat Català.

“Prou autonomisme: és l’hora de la
independència”

En relació a la
resposta a la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre
l’Estatut, les entitats sotasignants hem consensuat i manifestem,


1. D’acord amb la legalitat espanyola, el TC té la funció d’emetre sentències
de constitucionalitat sobre lleis espanyoles. L’Estatut és una llei espanyola i
des d’un inici tot el procés de la seva reforma s’ha fet sotmès a les lleis i
al poder de l’Estat Espanyol.

2. El fet que Catalunya ratifiqués la llei en referèndum no és en cap cas el
resultat de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya, sinó una fase
més de la seva aprovació segons les lleis espanyoles. Pretendre respondre a la
sentència del TC amb l’argument que es vulnera el dret a decidir és un error
gravíssim, perquè implica acceptar que els catalans i les catalanes podem
exercir la nostra sobirania nacional lliurement en el marc de l’Estat Espanyol,
i això no és possible.

3. Considerem que qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC ha de
donar per acabada la via autonomista i l’acceptació de la legalitat espanyola
,
i ha de consistir en la defensa del nostre dret a l’autodeterminació i de
l’Estat propi com a projecte.

4. Les entitats sotasignants no ens manifestarem en defensa de l’Estatut ni
darrere dels polítics que no demostrin amb fets que defensen un estat català
independent.
En conseqüència, només assistirem a una manifestació que es
convoqui en defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació.

5. Les entitats sotasignants consensuarem un programa d’acció conjunta de
resposta a les agressions espanyoles, el primer acte del qual serà una
manifestació sota el lema “Som una nació, volem Estat propi”
, que es
durà a terme a Barcelona l’Onze de Setembre d’enguany, i que serà convocada en
breu.

Plataformes impulsores: Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania
i Progrés (SiP) i Deumil.cat, Catalunya Estat Lliure, Catalunya Acció i algunes entitats més.


Entitats adherides: Cercle Català de Negocis, Catalunya Estat Lliure, Ciemen,
Club FNEC (Associació de professionals ex-membres de la Federació
Nacional d’Estudiants de Catalunya), Ateneu Sobiranista Català i 40 entitats
més.

Barcelona, a 28 d’agost de 2009

En la relació d’entitats impulsores del següent Manifest hi ha errors que caldria esmenar. (EA 1382)

En la relació d’entitats impulsores del següent Manifest hi ha errors que caldria esmenar.

Nota aclaratòria
de Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció:

Aquest migdia quan he vist el Post de la Paluzie que ací reprodueixo he
corregut a penjar-lo en aquest Post d’Empordà Acció.

Ara, al vespre, parlant amb persones que van ser presents en l’el·laboració
d’aquest Manifest m’he assabentat de que dues entitats que no figuren com a
impulsores hi eren presents i a més hi van prendre part activa, es tracta del
CEL -Catalunya Estat Lliure- i de l’Organització Política d’alliberament
Nacional Catalunya Acció.
El CEL hi consta erròniament com entitat adherida
i Catalunya Acció no consta enlloc.

És important que quedi ben clar que el pensament d’ambues entitats s’adiu
plenament al que aquest manifest diu i significa.
I és important que se sàpiga que la seva
participació en el redactat va ser seriosa i responsable.

Em consta que en l’esmentat acte
d’el·laboració d’aquest Manifest encara hi havia més entitats impulsores,
relació que també caldria esmenar.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

———————————————-

A la fotografia la Pancarta insignia de la Independència de Catalunya, present
arreu des del 18 de febrer del 2005. Ha estat a totes les manifestacions fetes
des d’aleshores, fins i tot va ser a Brussel·les proclamant la determinació
dels catalans a esdevenir un Poble lliure i responsable en el concert de les
nacions lliures i responsables, també va ser a Wembley i a Perpinyà.


“Prou autonomisme: és l’hora de la
independència”

epaluzie | dissabte,
29 d’agost de 2009 | 12:55h

 

En relació a la
resposta a la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre
l’Estatut, les entitats sotasignants manifestem,

1. D’acord amb la legalitat espanyola, el TC té la funció d’emetre sentències
de constitucionalitat sobre lleis espanyoles. L’Estatut és una llei espanyola i
des d’un inici tot el procés de la seva reforma s’ha fet sotmès a les lleis i
al poder de l’Estat Espanyol.

2. El fet que Catalunya ratifiqués la llei en referèndum no és en cap cas el
resultat de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya, sinó una fase
més de la seva aprovació segons les lleis espanyoles. Pretendre respondre a la
sentència del TC amb l’argument que es vulnera el dret a decidir és un error
gravíssim, perquè implica acceptar que els catalans i les catalanes podem
exercir la nostra sobirania nacional lliurement en el marc de l’Estat Espanyol,
i això no és possible.

3. Considerem que qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC ha de
donar per acabada la via autonomista i l’acceptació de la legalitat espanyola,
i ha de consistir en la defensa del nostre dret a l’autodeterminació i de
l’Estat propi com a projecte.

4. Les entitats sotasignants no ens manifestarem en defensa de l’Estatut ni
darrere dels polítics que no demostrin amb fets que defensen un estat català
independent. En conseqüència, només assistirem a una manifestació que es
convoqui en defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació.

5. Les entitats sotasignants consensuarem un programa d’acció conjunta de
resposta a les agressions espanyoles, el primer acte del qual serà una
manifestació sota el lema “Som una nació, volem Estat propi”, que es
durà a terme a Barcelona l’Onze de Setembre d’enguany, i que serà convocada en
breu.

Plataformes impulsores: Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania
i Progrés (SiP) i Deumil.cat.

Entitats adherides: Cercle Català de Negocis, Catalunya Estat Lliure, Ciemen,
Club FNEC (Associació de professionals ex-membres de la Federació
Nacional d’Estudiants de Catalunya), Ateneu Sobiranista Català i 40 entitats
més.

Barcelona, a 28 d’agost de 2009

 

En el Post de la Paluzie hi ha un error que caldria esmenar … __ EA 1381

En el Post de la Paluzie hi ha un error que caldria esmenar !

Nota aclaratòria de Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció:

Aquest migdia quan he vist el Post de la Paluzie que ací reprodueixo he corregut a penjar-lo en aquest Post d’Empordà Acció.

Ara, al vespre, parlant amb persones que van ser presents en l’el·laboració d’aquest Manifest m’he assabentat de que dues entitats que no figuren com a impulsores hi eren presents i a més hi van prendre part activa, es tracta del CEL -Catalunya Estat Lliure- i de l’Organització Política d’alliberament Nacional Catalunya Acció. El CEL hi consta erròniament com entitat adherida i Catalunya Acció no consta enlloc.

És important que quedi ben clar que el pensament d’ambues entitats s’adiu plenament al que aquest manifest diu i significa. I és important que se sàpiga que la seva participació en el redactat va ser seriosa i responsable.

Em consta que en l’esmentat acte d’el·laboració d’aquest Manifest encara hi havia més entitats impulsores, relació que també caldria esmenar.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

———————————————-

A la fotografia la Pancarta insignia de la Independència de Catalunya, present arreu des del 18 de febrer del 2005. Ha estat a totes les manifestacions fetes des d’aleshores, fins i tot va ser a Brussel·les proclamant la determinació dels catalans a esdevenir un Poble lliure i responsable en el concert de les nacions lliures i responsables, també va ser a Wembley i a Perpinyà.

“Prou autonomisme: és l’hora de la independència”

epaluzie |

dissabte, 29 d’agost de 2009 | 12:55h

En
relació a la resposta a la futura sentència del Tribunal Constitucional
espanyol sobre l’Estatut, les entitats sotasignants manifestem,

1.
D’acord amb la legalitat espanyola, el TC té la funció d’emetre
sentències de constitucionalitat sobre lleis espanyoles. L’Estatut és
una llei espanyola i des d’un inici tot el procés de la seva reforma
s’ha fet sotmès a les lleis i al poder de l’Estat Espanyol.

2.
El fet que Catalunya ratifiqués la llei en referèndum no és en cap cas
el resultat de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya,
sinó una fase més de la seva aprovació segons les lleis espanyoles.
Pretendre respondre a la sentència del TC amb l’argument que es vulnera
el dret a decidir és un error gravíssim, perquè implica acceptar que
els catalans i les catalanes podem exercir la nostra sobirania nacional
lliurement en el marc de l’Estat Espanyol, i això no és possible.

3.
Considerem que qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC
ha de donar per acabada la via autonomista i l’acceptació de la
legalitat espanyola, i ha de consistir en la defensa del nostre dret a
l’autodeterminació i de l’Estat propi com a projecte.

4. Les
entitats sotasignants no ens manifestarem en defensa de l’Estatut ni
darrere dels polítics que no demostrin amb fets que defensen un estat
català independent. En conseqüència, només assistirem a una
manifestació que es convoqui en defensa de l’exercici del dret
d’autodeterminació.

5. Les entitats sotasignants consensuarem un
programa d’acció conjunta de resposta a les agressions espanyoles, el
primer acte del qual serà una manifestació sota el lema “Som una nació,
volem Estat propi”, que es durà a terme a Barcelona l’Onze de Setembre
d’enguany, i que serà convocada en breu.

Plataformes impulsores: Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania i Progrés (SiP) i Deumil.cat.

Entitats adherides: Cercle Català de Negocis, Catalunya Estat Lliure, Ciemen, Club FNEC (Associació de professionals ex-membres de la Federació
Nacional d’Estudiants de Catalunya), Ateneu Sobiranista Català i 40 entitats més.

Barcelona, a 28 d’agost de 2009

“Sindicats enemics del Català, … enemics de Catalunya” __ EA 1380

Extret del Blog de Cucarella:

cucarella |
dijous, 27 d’agost de 2009 | 18:49h

El
passat 6 d’agost, Francesc Esteve, de l’Institut de Política
Lingüística d’ACPV, denunciava l’acord subscrit entre el sindicalisme
groc valencià (CSI-CSIF i CEMSATSE) i el PP, amb el suport de CCOO i
UGT, contra el requisit lingüístic en l’esborrany de la llei
d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana. O siga, dos
sindicats grocs més altres dos que han emmalaltit d’aliacrà corporatiu
i ultranacionalista espanyol. Només la Intersindical Valenciana s’hi ha
oposat. L’article podeu llegir-lo picant el títol: Contra el valencià i la paraula donada.

Francesc Esteve va publicar també a El Temps un altre article al·lusiu: Front PP-CCOO-UGT contra el requisit del valencià (he amprat l’enllaç del blog Barra general Indefinida).

El dia 14 d’agost, li replicava, en el
mateix periòdic, Ferran Garcia, Secretari Comunicació i Política
Lingüística de CC OO-PV: Oblit, equivocació o mentida. La rèplica, però, no desmentia les afirmacions de Francesc Esteve i tot plegat quedava en excuses de mal pagador.

Avui, Francesc Esteve retruca a Ferran Garcia: CCOO falta al valencia i al paraula.

No és nova l’oposició d’aquests dos
sindicats espanyolistes al reconeixement dels drets lingüístics dels
catalanoparlants. Vegeu un parell d’exemples:

S’atia el conflicte lingüístic a les Illes

CCOO i UGT, en contra del català, al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses

UGT protesta contra el requisit del coneixement del valencià als Ferrocarrils valencians

En aquest document d’UGT-Ensenyament de Castella-La Manxa, en el programa electoral sindical, en la pàgina 4 es demana l’Eliminación del requisito lingüístico previo en todas las Comunidades Autónomas.

 

Comentaris: 1
Gràcies Cucarella
Ho haveu vist?? |
dijous, 27 d’agost de 2009 | 20:36h
Gràcies per difondre aquestes notícies. Açò ens ajudarà a conèixer millor qui és qui en aquest país.
De
la Transició ença, molts partits, sindicats, etc. han evolucionat. Ja
no són el que éren (o deien que éren). La gent encara creu que el PSPV
no és plenament PSOE i que els sindicats estan per damunt dels
nacionalismes…
UGT i CCOO han prés part pel bàndol de Savater i
cia. Allà ells, ara cal que els valencians se n’assabenten i que opinen
si els pareix bé o no.

Més clar, aigua. Espere que molts afiliats se’n passen a Intersindical Valenciana.

“quan pete la cosa allà dalt, que petarà (la via sobiranista és ja inajornable)” ___ EA 1379

EXtret del Blog d’Albert Monton:

Del País Valencià a Catalunya, amb camí de tornada”

atalanofòbia, valencianofòbia

albertmonton |

Tendint ponts |
dissabte, 18 de juliol de 2009 | 17:38h

Aquestos dies hem assistit
a una sorprenent i sincera demostració de catalanofòbia que ha desconcertat els
senyors d’El Mundo. Després d’haver-se declarat, mitjançant un editorial,
Montillàfob i Esquerràfob però no catalanòfob (és clar, odiar Montilla i
Esquerra no està relacionat amb l’odi als catalans), Pedro Jota i companyia segurament
deuen haver restat palplantats per una enquesta pròpia. Un 56% dels lectors que
hi van votar es van declarar obertament. Tenint en compte que hom no acostuma a
reconèixer-se xenòfob, el resultat esdevé revelador.

La
catalanofòbia és un element constituent del nacionalisme espanyol. Ja durant el
segle XVI la impremta va contribuir a la difusió dels plantejaments hegemònics
castellans i assimilistes dels intel·lectuals d’aquell país arran la unió dinàstica
dels territoris peninsulars. El rebuig català a aquestos plantejaments acabaria
portant a la guerra de separació de 1640.


Des de llavors, 1640, la desconfiança, la
difamació i el rebuig envers allò català ha estat recurrent.
No hi pot haver
nacionalisme espanyol sense catalanofòbia, perquè el catalanisme representa allò
que el castellanisme no pot tolerar: la diversitat peninsular.

Ni
40 anys de terrorisme etarra amb més d’un miler de morts han aconseguit que la
bascofòbia supere la catalanofòbia. Els bascos han estat sempre els simpàtics.
No debades, Castella va nàixer a Euskadi, i això pesa molt.

Resta
palès, per tant, que la catalanofòbia no desapareixerà fins que la catalanitat
desaparega definitivament en el procés accelerat d’assimilació que vivim. Clar
i català: els espanyols s’estimaran els catalans quan els catalans deixen de
ser-ho i es castellanitzen definitivament.

Aquest era ja l’objectiu fa 500
anys, i en açò continuen.

Als
valencians els espanyols ens estimen en la mesura que portem un cert avantatge
en el procés d’assimilació que ha propiciat que la catalanofòbia arrele també a
les nostres comarques.
Que així siga entre el sector de la població que ha
culminat la castellanització, sembla lògic, però que se sumen a la festa tants
i tants valencianoparlants és molt més preocupant, per a nosaltres, però també
per a ells.
Nosaltres perquè restem estigmatitzats a casa nostra. Som víctimes
de la valencianofòbia espanyolista en tant que ens resistim a perdre les arrels
i assimilar-nos. Som aquells que sostenim la flama de la catalanitat al País
Valencià. I per això ens odien.

Però
i ells? Que es vagen preparant, perquè quan pete la cosa allà dalt, que petarà
(la via sobiranista és ja inajornable)
, quan es desfer-me la ràbia del gos, que
es desfermarà
(i sobretot al País Valencià), també aniran a per ells. Llavors s’adonaran
que eren espanyols de segona, provincians subordinats i submisos. Però ni això
els valdrà. I hauran d’amagar la llengua, per sempre més. I s’ho hauran
merescut.

Albert Monton

Catalunya plena, unida i lliure ! ___ EA 1378

Jaume Roure, d’Unitat Catalana, també ha negat la provocació,
alhora que ha manifestat que no hi ha motius per commemorar el
tres-cents cinquanta aniversari de la signatura del tractat dels
Pirineus: ‘Ni el tres-cents cinquanta ni el tres-cents vint-i-nou ni
cap aniversari’, ha dit. ‘Unitat Catalana és un partit nacionalista
català i la nostra reivindicació és la independència respecte a l’estat
francès. No farem cap acte de commemoració.’

Notícia de Vilaweb: DIJOUS, 27/08/2009 – 06:00h

El text original del tractat dels Pirineus s’exhibeix a Perpinyà

Forma part d’una exposició dedicada a Jacint Rigau · Els partits nord-catalans no ho consideren pas una provocació

Per commemorar el 350 aniversari
del naixement de Jacint Rigau (Perpinyà, 1659-1743), retratista de la
cort del rei francès Lluís XIV, l’Ajuntament de Perpinyà
ha organitzat una exposició al Museu de Belles Arts, ‘Rigau íntim’, que
aplega 119 quadres i 50 documents històrics, entre aquests, el tractat
dels Pirineus. Pels partits nord-catalans no és una provocació. Maria
Costa, cap de Cultura de Perpinyà, ha explicat a VilaWeb perquè s’hi ha
inclòs.

Jordi Vera, de CiU, ha dit que
Rigau fou, en el seu temps, el ‘representant de l’afrancesament d’una
certa elit en esdevenir el pintor oficial de la cort del rei Lluís
XIV’. Així doncs, per ell, la inclusió del tractat dels Pirineus en
l’exposició pretén de ‘situar el pintor dins d’un context històric
concret’, però no pas provocar ningú: ‘No puc imaginar, de cap manera,
que els que han organitzat l’exposició ho hagin fet com una
provocació.’ Alhora, ha llogat la gestió del Departament de Cultura de
l’Ajuntament de Perpinyà.

Enric Vilanova, d’Esquerra, ha dit que, al seu parer, ‘no és pas
una provocació’, sinó una manera d’explicar uns fets. El tractat dels
Pirineus és ‘la il·lustració de la desgràcia d’aquell temps’. Arran
d’aquest tractat va haver-hi un afrancesament al si de la societat
nord-catalana’. Rigau, un personatge ‘complex’, representa molt bé ‘la
dualitat identitària que, des d’aleshores ençà, hem hagut de patir’.

Jaume Roure, d’Unitat Catalana, també ha negat la provocació,
alhora que ha manifestat que no hi ha motius per commemorar el
tres-cents cinquanta aniversari de la signatura del tractat dels
Pirineus: ‘Ni el tres-cents cinquanta ni el tres-cents vint-i-nou ni
cap aniversari’, ha dit. ‘Unitat Catalana és un partit nacionalista
català i la nostra reivindicació és la independència respecta a l’estat
francès. No farem cap acte de commemoració.’

La dualitat identitària de Rigau

Jacint Rigau va néixer el mateix any en què es va signar el tractat
dels Pirineus. Aquest fet històric va marcar la seva trajectòria
artística. Fins aleshores, el més habitual era que els artistes
catalans es formessin a Barcelona, tot i que alguns ho feien a Madrid.
Rigau, però, va estudiar a Carcassona, Montpeller i París. Fou, per
tant, el primer pintor català a tenir una formació acadèmica francesa.
Però Rigau era català i, aquest fet, va provocar-li una dualitat
identitària que el va dur a comportar-se ‘íntimament’ com a català i
‘socialment’ com a francès, argüeix Maria Costa. Així doncs, la
influència catalana és ben palesa als quadres de caire personal
(aquells en què apareix la seva mare, per exemple), mentre que, quan
pintava retrats de la família reial francesa (fou el retratista
predilecte de Lluís XIV), aflorava la influència francesa. Amb tot, la
influència catalana era ‘més forta’ que no pas la francesa.

Maria Costa ha explicat també que un dels objectius de l’exposició
és d’explicar la dualitat identitària del territori nord-català i dels
seus habitants, dualitat que va començar a provocar el tractat dels
Pirineus. Vet aquí la raó d’incloure-hi el text. Després de tres-cents
cinquanta anys de la signatura del tractat, però, el govern francès no
ha aconseguit de trencar aquesta dualitat i fer desaparèixer la cultura
catalana.

Un dels designis de l’exposició, com de moltes altres iniciatives
culturals endegades per Departament de Cultura de Perpinyà, és de
reivindicar que Catalunya del Nord té ‘un destí comú’ amb la resta de
territoris catalans. Precisament és per aquest ‘destí comú’, les arrels
del qual cal entendre d’on vénen, que des de l’Ajuntament de Perpinyà
s’intenta d’impulsar polítiques culturals comunes, però també
econòmiques, ha explicat Maria Costa.

‘Ridau íntim’ es pot veure al Museu de Belles Arts de Perpinyà fins el dia 30 de setembre.

“Arenys i més ajuntaments: Les primàries de la nostra Independència” __ EA 1377

“un poderós exercit d’independentistes promourà la consulta d’Arenys de Munt arreu de la Nació”

Conferència de premsa de Catalunya Acció
del proppassat 28 de juliol del 2009:


… Des de Catalunya Acció farem tot el possible per a estendre aquesta
iniciativa a d’altres ajuntaments de la nostra nació, i convertir així
la campanya de referèndums municipals en les primàries de la nostra
independència. Si no ha estat possible iniciar la nostra independència
a través del Parlament de Catalunya, la nostra màxima institució,
perquè els partits que diuen defensar Catalunya no han volgut recolzar
la ILP, la iniciarem aquestes primàries de la nostra independència amb
la complicitat de tots aquells ajuntaments que ho vulguin.

Barcelona, 28 de juliol del 2009″

———————

“Convertim així la campanya de referèndums municipals en les primàries de la nostra independència”

 Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de Força Catalunya
s’adreça a tota la Nació:

22 juny 2009

13-S: comença la independència

Alguna vegada ho havia sentit comentar a certs càrrecs municipals d’una
suposada filiació independentista, però mai ningú no posava fil a
l’agulla. Que si d’aquí un temps, que si ara no és moment, que si el
perdríem… El cert és que fer una consulta popular en un municipi
català sobre la independència del nostre país sempre trobava les
excuses pertinents per part d’aquells que podíen impulsar-la. Dic
“trobava” perquè fa uns dies el regidor d’Arenys de Munt Josep Manel
Ximenis ha aconseguit que el proper dia 13 de setembre aquesta vila
maresmenca sigui la primera on els veïns seran cridats a les urnes per
decidir si volen una Catalunya independent. Les meves més sinceres
felicitacions, patriotes arenyencs!

En
efecte, per primer cop en la història, uns milers de catalans podran
decidir democràticament allò que tants de nosaltres esperem poder fer
també en un futur no gaire llunyà.
Que només té caràcter consultiu? Que no tindrà més trascendència? Que no guanyarà el SÍ? Ja ho veurem. De moment, em
consta que altres viles del Principat estan disposades a intentar-ho
també per fer d’aquell dia una mena de primàries sobre la voluntat
popular de crear un Estat independent. Si així s’esdevingués, no hi ha
dubte que significaria la visualització de la millor imatge
motivacional per assolir la nostra llibertat.
Puc imaginar-me
els arenyencs dipositant a les urnes la seva papereta de forma natural
i civilitzada, després d’haver viscut quinze dies de campanya
electoral, tal com l’organització preveu realitzar. Els del front del
SÍ defensaran la independència amb la seva dialèctica i les seves
raons. On seran els del front del NO? Aniràn en Vidal-Quadras o en Joan
Ferran a Arenys de Munt a defensar la “unidad de la patria”? Doncs allà
us hi esperem, els demòcrates.

Imagino que, a mesura que es
vagi acostant el 13-S, les pressions s’aniran incrementant, i encara
més si d’altres viles o ciutats prenen la mateixa via. Voldran posar la
Constitució espanyola per damunt de tot i ens amenaçaran per… voler
votar! Amb tot, no només els de la “cruzada” (sigui socialista o del
PP) són enemics de l’expressió de la voluntat popular catalana, també els fariseus amb carnet convergent o republicà que tenim al Parlament de Catalunya segueixen les consignes de Madrid.
Així, només cal veure com han tirat escales avall la ILP per tal de
poder convocar un referèndum per decidir si volem trencar amb Espanya.
No m’estranya que un dels seus principals promotors, Enric Canela, hagi
dit que la nostra cambra actua com a extensió del Tribunal
Constitucional i, amb un gest que l’honora, hagi estripat el carnet de
CDC.

Ara, doncs, la nostra resposta immediata, a part
d’articular una nova força electoral que porti la independència al
Parlament, ha de ser fer del 13-S un clam col·lectiu per la democràcia
i la llibertat de la nostra nació.

Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de Força Catalunya

———————————–

 

1,8% o la crua realitat sobre el finançament ___ EA 1376

dissabte, 8 / agost / 2009
SALVADOR GARCÍA RUÍZ

Prou: la conya de què tenim un gran nou sistema de finançament és una gran mentida, que dura massa, i que cal denunciar. Mirem les dades, totes públiques, i quantifiquem el gran engany del finançament.


Quines dades?

  • Estimació del dèficit fiscal fet pels governs català i espanyol (any 2005, darreres dates disponibles)
  • PIB Catalunya (2008): 216.923€ milions
  • Recursos que (diuen des d’aquí, no confirmen des d’allà) aportarà el nou finançament l’any 2012: 3.855€ milions

Per començar veiem que el dèficit fiscal només baixarà l’any 2012 un 1,8% (els recursos addicionals dividit pel PIB). I quin serà el dèficit fiscal? Basem-nos en dades dels governs català i espanyol, però abans fem una prèvia per comentar que existeix dos tipus de càlculs:

  • El “flux del benefici”, on els ingressos s’imputen al territori on resideixen les persones que finalment suporten la seva càrrega, al marge de qui sigui i on resideixi l’obligat legal a pagar
  • El “flux monetari”, on els ingressos tributaris s’imputen al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen, que pot ser la renda, la riquesa o el consum, i els ingressos no tributaris al territori on té lloc el pagament per les unitats que el realitzen

És a dir, el flux monetari és en funció d’on es gasten els diners, i el flux de benefici fa la hipòtesi de que algunes despeses tenen una repercussió a tot l’estat (p.e. la inversió de 152€ milions en la renovació del Museu del Prado o les despeses associades a Ministeris situats a Madrid, segons el “flux monetari” s’imputen a Madrid i, segons el “flux benefici”, es distribueixen a tot l’estat). Jo penso que el correcte és tenir en compte el flux monetari, és a dir, a on es gasten els diners de veritat, però tinguem en compte les dues metodologies

Així doncs, quin serà el dèficit fiscal?

 

+ Dèficit fiscal abans del nou sistema de finançament

  • Segons el govern català, el dèficit fiscal era el 9,8% (segons flux monetari) o del 7,4% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 21.258€ o 16.052€ milions a l’any, 2.834€ o 2.140€ per català a l’any
  • Segons el govern espanyol, el dèficit fiscal era el 8,7% (segons flux monetari) o del 6,4% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 18.872€ o 13.883€ milions a l’any, 2.516€ o 1.851€ per català a l’any

+ Dèficit fiscal després del nou sistema de finançament

  • Segons dades del govern català, el nou dèficit fiscal seria del 8,0% (segons flux monetari) o del 5,6% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 17.403€ o 12.197€ milions a l’any, 2.320€ o 1.626€ per català a l’any
  • Segons dades del govern govern espanyol, el nou dèficit fiscal seria del 6,9% (segons flux monetari) o del 4,6% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 15.017€ o 10.028€ milions a l’any, 2.002€ o 1.337€ per català a l’any

Jo parteixo del flux monetari i de les estimacions del govern català, i amb aquests paràmetres surt un dèficit fiscal (el 2012, abans serà més gran) de 17.403€ milions a l’any, 2.320€ per català i any, totalment inacceptable. Però si agafen qualsevol altre paràmetre surten uns resultats igualment inacceptables (de 17.403€ a 10.028€ milions a l’any, de 2.320€ a 1.337€ per català i any). En tot cas, el dèficit fiscal baixarà només un 1,8%.

 

Tornem a l’1,8%. Això és segur, no? NO! No hi ha cap garantia, ja que se’ns demana un acte de fe en una xifra (els 3.855€ milions) que no surt en cap document, que el Govern espanyol no ha confirmat, i que està basat en hipòtesis molt optimistes de creixement dels recursos tributaris i subjecte a l’arbitrarietat de la lletra petita del document marc, en cap cas favorable a Catalunya. Ah, i també depèn de la voluntat política del govern espanyol el 2012, que pot ser el Partit Popular (que diu obertament que no respectarà l’acord) o el PSOE, que diu que el respectarà però segurament no ho farà (a l’igual que quan va dir que respectaria l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya, que traspassaria l’aeroport del Prat, o moltes altres promeses incomplertes).

Com pot ser que amb aquestes dades Puigcercós afirmi que amb el nou sistema de finançament el dèficit fiscal es reduirà un terç? Comptabilitat creativa (altrament conegut com a frau). Per arribar a aquests càlculs, Puigcercós xifra el dèficit fiscal en 15.000€ milions i els nous recursos que rebrà Catalunya en 5.000€ milions. Com????? Sí, no és conya. Puigcercós, enlloc d’utilitzar com a referència les dades d’Esquerra (la Fundació Irla fins ara xifrava el dèficit fiscal en el 10,2% del PIB, és a dir, 22.126€ milions), o les dades del govern català, pren com a referència les dades del govern espanyol per calcular el dèficit fiscal, fent una mitjana (a la baixa!) dels resultats pels fluxos monetaris i de benefici. I per arribar als 5.000€ milions, suma als recursos que donarà el nou finançament les inversions addicionals que diu que el govern espanyol farà el 2012. És a dir, baixa el punt de partida (el dèficit fiscal) i, als improbables 3.855€ milions, hi suma unes inversions addicionals que no estan garantides enlloc: si cada any el govern espanyol inverteix menys del que inicialment aprova en els Pressupostos Generals de l’estat, com pot afirmar que s’executaran unes inversions que ni tan sols han estat aprovades i que depenen, a més, d’uns pressupostos que s’han d’aprovar el 2011?

Algú podria dir que és el millor acord possible: pot ser que sigui així, però NO podem dir que és un bon acord, ja que ni tan sols cobreix el dèficit de la Generalitat d’aquest 2009. Com s’han de fer així polítiques socials? Aquest acord, a més, perpetua i legitima l’espoli fiscal i en tot cas, si s’accepta el nou finançament, cal fer pedagogia: aquest finançament (el millor possible amb el Govern espanyol més amic de la història) assegura un espoli permanent per Catalunya. És a dir, Espanya = espoli. Mirem metodologies i fonts, i surten uns números inacceptables.

Per últim, una reflexió recorrent: un sistema de finançament just depèn d’un acord entre el govern català i el govern espanyol, que mai voldrà (com ha demostrat ara). Recaptar tots els nostres impostos només es pot fer si som independents, i ser independents només depèn dels catalans.

En fi, 1,8% com a molt. Quin desastre! Quin gran engany! Quina gran estafa!