En perill de mort

DE FIL DE VINT

Isabel-Clara Simó / Escriptora

Els informes són contundents, inequívocs: per una banda, l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un estudi en què es constata l’enorme retrocés del català, en benefici del castellà, a la ciutat de Barcelona, que aplega més de la meitat dels catalans. Encara estàvem paint aquesta amarga píndola quan l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat un altre informe on es diu que al País Valencià i a Catalunya Nord el català està ferit de mort, tot assenyalant que aquesta dramàtica situació és el resultat d’una política d’assetjament lingüístic des de les respectives administracions. Aquestes dades ens posen davant del nas el que obstinadament ens neguem a acceptar: que la nostra llengua està en perill d’extinció. No s’hi val a dir que “hem resistit temps pitjors”, perquè de miracles, ai, no n’hi ha, i el famós resistencialisme català no és un principi genètic sinó fruit de determinades circumstàncies socioculturals.

Crida l’atenció que, estant les coses com estan, els unionistes espanyolistes no paren en la seva campanya contra el català, amb un afany rabiós, tenaç, inclement i irracional. Van conquerir els nostres països i no es resignen al fet evident que ni n’estem orgullosos ni ens sentim espanyols. Als anys quaranta hi havia una pel·lícula espanyola, el nom de la qual m’ha fugit del cap, en la qual un basc resident a Andalusia s’enamorava d’una “salerosa” andalusa. Però ella el trobava tan fat, tan ensopit! Fins que un dia ell comença a parlar amb accent andalús i es posa un barret cordovès. Ara sí, li diu ella, ara sí que ets un bon espanyol. El missatge era clar: si no ens castellanitzem, us castigarem. Per exemple burlant-nos del vostre Estatut. Quina vergonya!

D’elefants i catalans

Un relat de Jordi de Gènia  (31-05-2009)

Sabeu com es domestiquen els elefants asiàtics? Doncs, de petits, se’ls lliga per una pota a un arbre amb una cadena prima, que no poden trencar. Aquesta operació es repeteix dia darrera dia, fins que relacionen la cadena amb la incapacitat de deslliurar-se’n. Quan creixen i la seva força monumental els permetria trencar la cadena o emportar-se l’arbre, no se’n saben capaços. El costum de la impotència se’ls ha arrelat de tal manera, que ja no creuen en si mateixos ni en les seva pujança.

A les hores els domadors se’n aprofiten, els fan treballar durament, els utilitzen en els circs per distreure’s, els munten per que els transportin, els engalanen perquè facin força patxoca i treure’n bones propines dels turistes. Els domadors els canvien els costums, els omplen el cos de parafernàlies; ja ni semblen elefants.

Els elefants van fent, treballen, mengen, dormen, es banyen tot jugant una mica amb l’aigua… no saben que son explotats, que varen ser lliures i potents i que foren conquerits amb força i males arts, ells van fent. Alguns, a vegades, es revolten una mica, s’escapen, barrinen, sembla que recordin el seu passat orgullós i lliure. Però sempre tornen a l’aixopluc i a deixar-se encalçar amb la cadeneta, ja que els instints gregaris i la por a la llibertat, els fan seguir als elefants “d’ordre i com cal” (que, de fet, son els mes domesticats, reben doble ranxo, treballen menys i “es fan” amb els que manen) i, a les hores, aquets elefants col•laboracionistes els tornen a conduir enganyats, al jou.

Els elefants asiàtics han oblidat que es la llibertat. No saben que al continent Africà n’hi ha milers que no han pogut ser domesticats mai. Pot ser si ho sabessin n’ha aprendrien i trencarien definitivament les cadenetes ridícules, cercant nous horitzons per a ells i els seus fills.

Aquesta història, en llegir-la, me ha fet pensar en el que ens passa als catalans. Molts tampoc son conscients de la feblesa de la cadeneta que duen al turmell. Altres volen fer-nos creure que la portem pel nostra bé. Però nosaltres, a diferencia dels elefants, cada cop som més els que ja l’hem clissada i que sabem que n’hi ha d’altres que se n’han deslliurat i n’estan ben contents. Per què seguir, doncs, lligats al jou? Quans catalans estem disposats a trencar la cadeneta mentidera?

Elefants…dic, catalans que volem ser lliures! plantem cara als saberuts “d’ordre i com cal” del nostre Parlament. No ens deixem tornar a posar el jou amb vanes paraules i falses promeses. Exigim-los que tramitin la ILP (Iniciativa legislativa popular) presentada el dia 6 de maig passat, en la que anunciem la recollida de signatures per tal de promoure la convocatòria d’un referèndum per a l’autodeterminació.

Jordi de Gènia (www.relatsencatala.com)

La crisi segons Einstein (Albert Einstein, 1879-1955).

No podem esperar que la situació actual vagi a canviar, si seguim fent les mateixes coses de sempre. La crisi pot esdevenir un bé  extraordinàriament beneficiós per a qualsevol persona, qualsevol poble: totes les crisis contribueixen al progrés.

 

La creativitat neix de l’ànsia, com el dia neix de la fosca nit. Precisament, és en la crisi que neix la inventiva, com també els descobriments i les grans estratègies. Qui superi la crisi, es supera a si mateix i qui inculpi a la crisi el seu fracàs, negligeix el seu propi talent i té més respecte als problemes que a les solucions. La veritable crisi és la incompetència.

 

La més gran absurditat de la gent i els pobles és la mandra que es té per intentar trobar solucions als seus problemes. No hi ha reptes sense crisi, i llavors la vida sense reptes és una rutina, una lenta agonia: sense crisi no hi ha mèrit i és en la crisi on es manifesta el millor de nosaltres. Sense crisi qualsevol ventada esdevé  poca cosa més que una carícia.

 

Parlar de crisi és promoure-la; no parlar-ne és magnificar el conformisme. En comptes de tot això, posem-nos a treballar amb totes les nostres forces.

   

Per ara i sempre, aturem el pitjor de les crisis: la tragèdia de no fer res per acabar amb elles.

Més de 90.000 infants valencians no poden estudiar en la seva llengua

Segons la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant (UA), més de 92.000 infants valencians no tenen la opció d’estudiar en la seva llengua, ja que la Generalitat valenciana no augmenta l’oferta d’escoles públiques amb immersió lingüística en valencià. Aquesta xifra es desprèn d’enquestes a pares durant el període de matriculació. Segons la Unitat, són moltes les famílies que apuntarien els fills a escoles en valencià, però els esforços de la Govern valencià són escassos, i enguany només hi haurà dos nous centres en valencià a la demarcació d’Alacant. La Unitat per a l’Educació Multilingüe també ha denunciat que l’ensenyament en valencià a les escoles privades o concertades és pràcticament inexistent.

Fer de Catalunya un país sobirà, lliure i solidari. __ EA 1305

Noticia de Vilaweb:
DISSABTE, 27/06/2009 – 17:08h

Més de tres mil manifestants reclamen ‘un acte de sobirania’ al Parlament de Catalunya

Vuit diputats d’ERC han signat un full
comprometent-se a fer ‘l’acte de sobirania necessari per a fer de
Catalunya un país sobirà, lliure i solidari’

Més de tres mil manifestants han arribat fins al Parlament de Catalunya, seguint Acte de Sobirania,
per exigir als representants polítics que explicitessin ‘si estaven
disposats o no a fer l’acte de sobirania necessari perquè Catalunya
sigui un país sobirà, lliure i solidari’. Una desena de diputats d’ERC
i CiU els han rebuts a l’arribada al Parlament, però una bona part dels
manifestants els han escridassats de ‘botiflers’.

Els vuit diputats d’ERC, entre els
quals Anna Simó i Xavier Vendrell, han signat el full comprometent-se a
fer l’acte de sobirania, però els assistents els han retret que la
setmana passada no votessin en favor de la Iniciativa Legislativa
Popular (ILP) que ‘Deumil.cat’ va presentar demanant una convocatòria de referèndum d’autodeterminació.

Els manifestants s’havien concentrat, a les cinc de la tarda, a
l’Arc del Triomf, on han llegit un manifest i on han actuat grups
musicals. La intenció d’aquesta convocatòria era de continuar
‘denunciant la fi de la via estatuària’. Els organitzadors argüeixen
que l’estatut
‘es vergonyós’ i que, per tant, cal ‘tombar-lo’: ‘L’estatut és un marc
legal que no ens permetrà d’avançar cap a la construcció nacional. Si
l’acceptem, no podrem caminar cap a la independència. És per això que
volem deixar enrere l’estatut’, ha dit a VilaWeb Enric Fontanals,
portaveu de la plataforma convocant.

També volen ‘demanar responsabilitats als representants polítics’ i
col·locar-los en una ‘disjuntiva’: que facin explícit si estan
disposats o no a treballar per construir la independència.

Així, doncs, després d’haver enviat més d’un miler de cartes adreçades al president Montilla i d’haver aconseguit omplir
de gom a gom la plaça de Sant Jaume de Barcelona, Acte de Sobirania ha
tornat a cridar avui la gent del país, i ha assegurat que, lluny
d’aturar-se avui, les accions continuaran ‘fins que no s’assoleixi
l’objectiu final’.

Acte de Sobirania

Acte de Sobirania és integrada per un grup de gent vinculat al món associatiu, impulsors d’entitats com Plataforma pel dret de decidir, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia (vídeo), encapçalada pels ex-consellers Agustí Bassols i Max Cahner, i Comissió de la Dignitat. Tots treballen sota el lema ‘Només un poble que hi va, hi arriba. Un país lliure, un país millor’.

 

Vídeo de VilaWeb TV de l’Acte de Sobirania a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

+ Acte de Sobirania: Bloc i grup de Facebook.
+ VilaWeb TV: Centenars de manifestants reclamen a Barcelona la declaració unilateral de la independència.

—————————————-

La notícia al’AVUI.cat:




Món i política
Diputats d’ERC i CiU reben el Grup Acte de Sobirania al Parlament
Els organitzadors diuen que la manifestació ha aplegat 5.000 persones i la Guàrdia Urbana, 1.400
Gemma Aguilera

Parlament de Catalunya

Ult. Act. 27/06/2009 23:16

Icona mida text

gran
|

petit



Icona imprimir article



Icona enviar article



Icona enviï rectificació



Icona afegeixi a la seva carpeta



Icona opinions
214 opinions

La protesta del Grup Acte de Sobirania, que ha començat a les 18h a
l’Arc del Triomf de Barcelona per dirigir-se fins al Parlament, ha
aplegat 5.000 persones, segons els organitzadors. Tot i que en un
principi s’espera una assistència de 20.000 persones, els representants
han tret importància a les xifres “perquè el que s’ha de valorar és el
convenciment dels que han vingut”.

Vuit diputats d’ERC –Miquel Carrillo, Uriel Bertran, Marina Llansana,
Pere Aragonès, Xavier Vendrell, Alfons Quera, Carmel Mòdol i Anna Simó–
i dos de CiU –Josep Rull i Jordi Turull– han rebut els manifestants
davant la cambra catalana. Els diputats d’ERC han signat el document
del Grup Acte de Sobirania i s’han compromès a treballar per la
independència. CiU, en canvi, no l’ha signat perquè “ara és el moment
de la via estatutària”, però ha afegit que troben “legítima la
manifestació” a la qual donen suport. 

Davant del Parlament, els manifestants han increpat els deu diputats
amb crits de “botiflers” i “traïdors”. Els diputats, però, han respost
només contestant amb crits “d’independència”. Si bé els organitzadors
de l’acte s’han mostrat satisfets amb la resposta d’ERC i CiU, els
assistents han seguit xiulant i escridassant els representants polítics
mentre aquests rebien els documents d’Acte de Sobirania.

“Quan es parla de ?nació?, dels Països Catalans…” __ EA 1304

13 agost 2005


Països Catalans: visualitzar el model d’Estat

Quan es parla de “nació”, dels Països Catalans ,
o del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i
Pitiüses, sovint es barregen dos conceptes diferents de nació ,
el jurídic-polític i el cultural-antropològic, que certament sovint
estan lligats o fins i tot coincideixen, però no necessàriament sempre
ni totalment.
Abans es tenia clar, es parlava de “valencians
de nació catalana” fent visible que una cosa era el territori i l’altra
la nació-cultura. “Valencià de nació catalana” era el mateix que “natural del regne de València, de cultura catalana” .

Ara,
en canvi, segons uns, la nació és el territori (per exemple, les Illes,
el Principat o el País Valencià); i segons d’altres, la nació és la
cultura i per tant són tots els territoris de cultura catalana. La
conseqüència és evident, si cadascú anomena “nació” a una cosa diferent
i en nega l’altra, serà difícil d’entendre’s i gairebé impossible
d’arribar a cap conclusió, seran temps i esforços perduts per a coses
més útils. Gran part de l’esquizofrènia nacional que patim, a
banda de la colonització espanyola i francesa, té el seu origen en
aquest canvi del concepte de nació, de cultural a territorial-jurídic
. Hem arribat a tal situació de confusió que les
dues visions, la cultural i la històrica-jurídica (que curiosament són
compatibles) protagonitzen una lluita absurda i estèril, i ens fan
perdre un temps preciós que podríem dedicar a construir allò que precisament ens podrà satisfer a tots.

Això
ens ha de fer reaccionar i cercar solucions. Només hi ha dues sortides
a aquest atzucac: o inventem nous noms per a diferenciar bé els
conceptes, o directament tirem pel dret i optem pels fets consumats,
independitzant-nos i creant sense més contemplacions un Estat a la
nostra mida. La primera opció ja s’ha intentat, era molt més fàcil i
menys compromès, però segurament un moment més adequat per a abordar
aquesta qüestió seria més a prop ja del procés constituent. Però la
segona via, la dels fets consumats, la d’un Estat a mida, encara no
s’ha intentat i ja és hora que ens hi posem.

L’única
alternativa a construir aquest Estat català és l’espanyolització i
francesització totals, és a dir, la desaparició total de la
catalanitat, entesa com la manera catalana de viure, d’estructurar la
societat, d’articular un Estat i de relacionar-se amb la resta del món.
Hem de ficar-nos al cap d’una vegada per sempre que la solució és ben
lluny d’Espanya o França: només passa per construir un Estat a la
nostra mida, que es correspongui amb la visió de nosaltres mateixos i
que, sobretot, satisfaci les nostres necessitats en tots els sentits.
Anem a pams.

La història i la consciència col·lectiva legitimen
suficientment que cada territori sigui un subjecte polític, amb
personalitat jurídica pròpia. Això esdevé element clau tant per al
propi procés d’alliberament (plebiscits, eleccions, declaracions dels
Parlaments, etc.) com per a l’articulació del nou Estat, de caire
federal o confederal , una manera d’entendre i articular un Estat que
ni espanyols ni francesos ni voldran ni podran entendre mai.

I
aquest substrat nacional-cultural que ens uneix, la mateixa manera
d’entendre la vida, la mateixa concepció federal d’un Estat, el profund
respecte a l’espai individual de les persones que ens caracteritza, la
mateixa estructura socioeconòmica, un mateix teixit i problemàtiques
socials, uns mateixos reptes relacionats amb la nova immigració, una
mateixa geografia i problemes mediambientals, uns mateixos interessos
geoestratègics en el tauler d’escacs mundial i europeu, unes mateixes
necessitats legislatives generals que resolguin precisament tots
aquests problemes similars, un mateix mercat cultural-lingüístic, una
quantitat enorme de diners que Espanya ens roba a tots cada any…, no
cadascuna d’aquestes coses sinó TOTES en conjunt, són molt més que una
simple justificació, són una motivació i encoratjament enormes per a
formar un Estat propi i a la nostra mida, que funcioni de forma federal
i de forma eficient, precisament com no funcionen ni funcionaran mai ni
Espanya ni França, perquè repeteixo, ni en saben ni ho podran entendre
mai a la vida. En canvi, s e nse anar més lluny els EUA, Canadà, Suïssa o Alemanya funcionen aproximadament així.

Els dos conceptes de nació podran coexistir perfectament en aquest Estat federal o confederal, perquè aquesta és la forma que millor s’ajusta a la nostra realitat i l’única manera que es conservin totes dues visions: la combinació de les dues, una
nació cultural en un Estat amb tres subjectes polítics. Cada dia extra
que triguem a encetar aquest camí és un dia perdut per a tota la nostra
gent, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. De nacions enterrades la
història en va plena, i nosaltres no en volem ser una més. L’acció
política ha de centrar-se en obrir aquest debat i divulgar sempre
aquesta visió. Cal centrar les accions en fer conèixer massivament
aquest model d’Estat i els seus beneficis, i començar ja a
visualitzar-lo com a pas previ a la seva construcció, perquè allò que
no s’imagina acaba no passant mai. Cal que els 12 milions d’habitants
sàpiguen que tenim a l’abast de la mà construir un Estat propi, fet per
nosaltres i a la mida de les nostres necessitats.

Avui és
irresponsable ser encara un “encaixista” en qualsevol de les seves
formes. Voler seguir a Espanya o França significa ser còmplice de la
conversió del país en una bruta platja de Madrid o en una assolellada
residència geriàtrica europea, del robatori del 10% anual del PIB (54
MEUR diaris) i del patètic futur que espera els nostres fills. El que a
Espanya o França és un “no” continu esdevindria justament l’eix
prioritari de la política d’aquest nou Estat: infraestructures
essencials (TGV per tot l’eix mediterrani, aeroports internacionals
dignes i una moderna xarxa ferroviària per tot el país), la reforma a
fons de l’administració, la sanitat i l’ensenyament, la integració real
dels nous immigrants, la transformació econòmica cap a la tecnologia
punta i el turisme de qualitat, el reequilibri demogràfic i econòmic
del territori, el desenvolupament i exportació de la cultura catalana,
les relacions internacionals en igualtat de condicions amb la resta del
món, etc. Qui estigui disposat a renunciar-hi, que llenci la primera
pedra. Alguns ja treballem per a aconseguir-ho, i no ens aturarem.

Juan Manuel Rodríguez
Conseller de Catalunya Acció

Unitat a fora, unitat a dins … Independència a fora, independència a dins! __ EA 1303

El Parlament Lliure de Catalunya, el Parlament Sobirà de Catalunya, el construirem amb dues forces independentistes, la de fora -normalment anomenada societat civil- i la de dintre del Parlament -normalment anomenada classe política representativa i electe-.

Aquests dos braços del Poble Català Lliure, disposats i coordinats, esbotzaran la maldestre Colònia Catalana, i així transformaran aquest Parlament actual de fireta en un Parlament sobirà i veritablement representatiu i defensor del Poble Català, dels seus recursos, de la seva iniciativa i dels seus drets lingüístics i nacionals inalienables.

Portarem la independència des de fora i des de dins del nostre Parlament, per assolir-ho són imprescindibles les dues forces coordinades.

Caldrà unitat independentista a fora i unitat independentista a dins d’aquest Parlament, amb una sola voluntat rupturista, perquè si no trenques els ous no pots fer la truita, si no trenques amarres no pots navegar

Hem d’esbotzar la situació colonial que ens atenalla ments i cors, amb les seves lleis repressives per alienes que ens priven de la llibertat i de la nostra pròpia iniciativa, i, ai las, ens emmudeixen l’esperit i la llengua, i ens roben i suplanten la nostra personalitat en el món.

Farem forts aquests dos braços, el polític i el civil, i amb la unitat llaurada emprendrem el camí definitiu: “l’acte polític imprescindible i necessari per
a retornar-nos la plenitud, ara tan malmesa, de la nostra nació”*

I tot això s’esdevindrà molt aviat, perquè el nostre Poble ja ha emprès el camí i ningú l’aturarà.

Molt aviat els partits actuals abaixaran la cara de vergonya, ells que malden per mantenir-nos sota d’Espanya “la morta”. Les respectives cúpules no  podran amagar més les seves vergonyes, el seu mesellisme i les seves traïcions i renúncies.

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)

* (De l’escrit “Siguem Rigorosos” de Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció.
http://mariatorrents.blogspot.com/2009/02/siguem-rigorosos.html)

“plantar-se davant el Parlament de Catalunya” __ EA 1302

DIJOUS, 25/06/2009 – 10:32h

Acte de Sobirania fa una crida a plantar-se davant el Parlament de Catalunya dissabte vinent

L’acte té l’objectiu de demanar responsabilitats als representants polítics per encarar el procés de construcció nacional

Acte de Sobirania, després d’omplir (vídeo)
de gom a gom la plaça de Sant Jaume de Barcelona, torna a cridar la
ciutadania a la mobilització. Dissabte a la tarda han convocat una
marxa a Barcelona, des d’Arc del Triomf fins al Parlament, per demanar
els polítics que assumeixin responsabilitats i facin un acte de
sobirania per construir el camí cap a la independència, segons que ha
dit avui a VilaWeb Enric Fontanals, portaveu de la plataforma.

L’acte començarà amb una
concentració a l’Arc de Triomf a les cinc de la tarda. Seguidament es
farà una marxa cap el Parlament de Catalunya, on es farà una
‘plantada’. Des de l’organització es fa una crida perquè tothom s’hi
sumi, ja que ‘la pressió popular és ben necessària.’

Enric Fontanals ha dit que l’objectiu d’aquesta convocatòria,
talment l’acte que es va fer a la plaça de Sant Jaume, és de ‘denunciar
la fi de la via estatuària, demanar responsabilitats als representants
polítics i exigir-los que facin un acte de sobirania.’

Els organitzadors argüeixen que l’estatut
‘es vergonyós’: ‘L’estatut és un marc legal que no ens permetrà
d’avançar cap a la construcció nacional. Si l’acceptem no podrem
caminar cap a la independència. És per això que volem deixar enrere
l’estatut’.

Des de l’organització es vol col·locar els representants en una
‘disjuntiva’, car consideren que ‘ens trobem sense representació
independentista en el Parlament. Se’n parla, tot i que poc, però no
se’n fa’, segons que ha dit Fontanals. Cal recordar, en aquest context,
que la setmana passada la mesa del parlament català no va admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que Deumil.cat havia presentat en favor d’una convocatòria de referèndum d’autodeterminació.

Accions per la independència

La de dissabte vinent és una més de les accions
amb què la plataforma Acte de Sobirania vol demanar la independència.
Aquesta campanya va començar al maig, quan es van enviar més d’un miler
de cartes
al president Montilla en què s’explicitaven les conviccions de la
plataforma. Va continuar amb l’acte de l’11 de juny passat a la plaça
Sant Jaume i continuarà ara amb la ‘plantada’ de dissabte vinent. ‘A
partir d’aquí continuarem desenvolupant accions fins l’objectiu final’,
ha dit Fontanals.

Acte de Sobirania

Acte de Sobirania és integrat per un grup de persones vinculades al món associatiu, impulsors d’entitats com la Plataforma pel dret de decidir, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia (vídeo), encapçalada pels ex-consellers Agustí Bassols i Max Cahner, i la Comissió de la Dignitat. Tots ells treballen sota el lema ‘Només un poble que hi va, hi arriba. Un país lliure, un país millor’.

Denuncien els dirigents de Catalunya Acció i Esait per ultratge a Espanya. __ EA 1301

Notícia a l’Avui:

http://www.facebook.com/ext/share.php?sid=97545792049&h=Qg7pT&u=ScyfE&ref=mf

——————————–




Món i política
Una fundació d’extrema dreta denuncia a l’Audiència Nacional els “organitzadors” de la xiulada de Mestalla
La
Fundación para la Defensa de la Nación Española, de la que n’és patró
d’honor l’eurodiputat Alejo Vidal Quadras, denuncia els dirigents de
Catalunya Acció i Esait per un suposat delicte d’ultratge a Espanya.
ACN

Audiència Nacional

Ult. Act. 24/06/2009 22:5

 

Fundación para la Defensa de la Nación Española (Danaes) presentarà
aquest dijous una querella a l’Audiència Nacional contra les
organitzacions Catalunya Acció i Esait, a les que considera
responsables de la xiulada al rei Joan Carles i a l’himne espanyol el
passat 13 de maig a l’estadi de Mestalla en motiu de la celebració de
la final de la Copa del Rei entre el Barça i l’Athlètic de Bilbao,
segons fonts d’aquesta entitat.

Denaes, de la què n’és patró d’honor l’eurodiputat Alejo Vidal Quadras,
denuncia els dirigents de Catalunya Acció i Esait per un suposat
delicte d’ultratge a Espanya perquè entén que van ser ells els qui van
“impulsar i orquestrar” la xiulada.

L’entitat assegura que fa setmanes que prepara la querella que
interposarà a l’Audiència Nacional aquest dijous a les 12 del migdia.
El president de la Fudanció, Santiago Abascal, ja va anunciar la
querella dos dies després de la final. L’entitat assegura que la
querella no es dirigeix contra la massa d’aficionats que van xiular,
sinó contra els dirigents de les dues entitats catalana i basca que van
“orquestrar” l’acte. Denaes és la mateixa entitat que va denunciar a
l’Audiència Nacional a Pepe Rubianes per les seves manifestacions al
programa El Club
de TV3. La querella finalment es va arxivar, però Rubianes va haver de
desplaçar-se a l’Audiència Nacional a prestar declaració acusat
d’ultratge a Espanya. Un cop l’Audiència havia arxivat la causa, Denaes
encara va recórrer la decisió.

No restarem sota d’Espanya ni sota de ningú! ___ EA 1300

Fotografia adjunta del llibre d’en Tena. Però ara ja no és l’hora de les paraules sinó l’hora de la determinació!

No volem restar sota la bota d’Espanya, no volem restar sota la bota de ningú!

Cal
que Ciu i Esquerra trenquin amb l’autonomisme, cal que deixin amarres,
però si no ho fan l’independentisme els foragitarà de les seves
regionalistes poltrones.

“Força Catalunya!”

Fòra els porucs, els instal·lats i els covards !!!

—————-

Allista’t a Catalunya Acció !!!


Fés fort qui pot conduir la Independència per tal de passar del foc
d’encenalls “Colomines” al Foc perenne de la Nit de Sant Joan!

El nostre Nord és alliberar aquesta nostra pàtria del jou dels colonitzadors.

Treballem i lluitem dia a dia per passar del Foc d’Encenalls “Colomines” al Foc Sagrat de les Tombes Flamejants !!!


Que l’Univers lluminós de l’encesa Nit de Sant Joan, Festa Nacional de
tots els Països Catalans, ens empenyi a afrontar amb fermesa la batalla
definitiva de la Independència de Catalunya.

Ara és l’hora de FORÇA CATALUNYA !!! Ara és l’hora de que partits
autocentrats i lliures apostin decididament per PLANTAR CARA i TRENCAR
POLÍTICAMENT amb els invasors.

A fer punyetes Espanya i França!
A fer punyetes tot el que es relaciona amb els nostres enemics!

Poble aixeca’t !!!
Poble canta! l’himne de la teva llibertat:


————————–

————————–El Cant de la independència:

http://www.youtube.com/watch?v=C07Tq-YJv1w

L’himne de la nostra llibertat:

Cant de la independència

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l’Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.


————————–
—————-

Lletra: Vicenç-Albert Ballester(creador el 1908 de la senyera estelada)
Música: Del cantautor Josep Meseguer
Veu: Núria Inglès
Arranjaments musicals: Jordi Prades

Enllaç per escoltar-lo:

http://www.youtube.com/watch?v=C07Tq-YJv1w

————–

Força Catalunya!
Decidir-se plenament per la Independència __ EA=125.563 visites