EA 999. Demà surt un anunci en color de Catalunya Acció al Diari Avui:

Després del reeixit acte: Llengua i estat, us convidem a l’esboç i presentació de
la Segona línia programàtica de la CATALUNYA TOTAL:

L’ACTE:

ESTAT, PROSPERITAT I BENESTAR

Presentarà l’acte el Sr. Miquel Esteba Caireta
Economista, Empresari i Ex-alcade de Figueres.

1a Conferència: La mentida del nou finançament per Josep Castany
Director General de Catalunya Acció.

2a Conferència: L’empresa catalana: l’eina per a conquerir el món
per Oleguer Brustenga, Conseller de Catalunya Acció.

3a Conferència: Innovació i emprenedors: la llavor de la prosperitat.
per Àngel Làzaro, membre de Catalunya Acció.

4a Conferència: L’aptitud econòmica dels catalans en el segle XXI
per Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

—————–

Aquest acte tindrà lloc a la ciutat de Barcelona, Cap i Casal de Catalunya,
a la Sala d’Actes del Centre Cívic Fort Pienc
, carrer Ribes, num. 14, aprop de l’Estació del Nord d’autobusos.
el dimecres dia 4 de juny d’enguany a 2/4 de 8 del vespre

—————-

Tothom hi és convidat!
Us esperem!

EA 998. La nostra nació es revitalitza. Visquin tots els territoris catalans!

 Ajuntaments de la Marina (Alta i Baixa) de diversos colors polítics (PP, PSOE-PSPV i Bloc) signen el conveni col·lectiu per portar endavant El Camí. Dénia, Xàbia, Jesús pobre, Gata de Gorgos, Benissa, Senija, Llíber i Altea són els ajuntaments que de moment han decidit adherir-se a El Camí afermant la seua voluntat de recolzar la vertebració social i cultural del nostre territori i apostar per noves formes de fer turisme més sostenibles i respectuoses amb el nostre entorn.
   
Els ajuntaments de l’Alcalatén, l’Alt Maestrat i els Ports … el suport de l’ajuntament d’Albocàsser … Pas a pas, el CAMÍ es consolida.    

EA 997. El Camí dels Països Catalans creix! Enhorabona catalans!

Recorregut senyalitzat
i amb allotjaments per la cultura, la història, el paisatge i l’esperit
de les terres de parla catalana
Ajuntaments del País
Valencià amb el Camí

Ajuntaments de la Marina (Alta i Baixa) de diversos
colors polítics (PP, PSOE-PSPV i Bloc) signen el conveni col·lectiu per
portar endavant El Camí. Dénia, Xàbia, Jesús pobre, Gata de Gorgos,
Benissa, Senija, Llíber i Altea són els ajuntaments que de moment han
decidit adherir-se a El Camí afermant la seua voluntat de recolzar la
vertebració social i cultural del nostre territori i apostar per noves
formes de fer turisme més sostenibles i respectuoses amb el nostre
entorn.

Els alcaldes signants
al Saló de Plens de Dénia
Els ajuntaments de l’Alcalatén, l’Alt Maestrat i els
Ports també van signar a principis d’any un conveni col·lectiu per
activar el Camí a les seves comarques.
Els alcaldes
signants a l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser
Entre el suport rebut, el de l’ajuntament d’Albocàsser
s’ha concretat en la cessió d’un espai al costat d’aquesta preciosa
ermita de Sant Pau per poder-hi ubicar la propera seu del PAS al
Maestrat. Pas a pas, el CAMÍ es consolida.

Comunicat de l’Ajuntament de Benissa

El passat dissabte 17 de maig al Saló de Plens de l’Ajuntament
de Dénia, es va realitzar l’acte de signatura del conveni per a la
realització i implantació del tram del Camí (www.elcami.org) a les dos
marines. A l’acte van participar alcaldes i regidors de Dénia, Xàbia,
Jesús Pobre, Gata, Benissa, Senija i Altea.

En representació de l’Ajuntament de Benissa van assistir,
l’alcalde Juan Bautista Rosselló, que va signar el conveni en
representació del consistori benisser i el regidor de Normalització
Lingüística, Xavi Tro. Cal recordar, que és esta regidoria a Benissa
l’encarregada de portar avant el projecte del Camí al seu pas pel
nostre municipi.

A l’acte del dissabte, a banda de la signatura del conveni, es
va fer, una projecció de fotos de caminades amb música, tot açò
precedit pel discurs de benvinguda a Dénia de la regidora Pepa Ribes i
d’una breu descripció a càrrec de la coordinadora del PAS Marina,
Verònica Ramírez.

A Benissa, ja s’han fet diferents caminades, ja bé siga del
tram Gata – Benissa com del tram Benissa – Xaló. Caminades, que han
comptat amb la inestimable col.laboració del Grup de Muntanya Margalló,
del Casal Cultural de Benissa – ACPV, del Col.lectiu El Runar, així com
dels escriptors benissers Bernat Capó i Joan Josep Cardona.

EA 996. Com deia Mossén Armengou: “Fins a la pàtria lliure del Cel”


Catalunya Acció ha emprès un camí sense tornada:
INDEPENDÈNCIA o INDEPENDÈNCIA

fins a la vida plena,
o com deia Mossén Armengou: “Fins a la pàtria lliure del Cel”

Demà divendres 30 de maig del 2008
a 1/4 de 9 del vespre
es farà
a Caldes de Malavella
una
Conferència – presentació de Catalunya Acció:



“Una nova estratègia independentista”

A càrrec de Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció

A la Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella
(C/ de la Llibertat, 6)

(Per més informació sobre Catalunya acció:
http://www.catalunyaaccio.org/

Esperem la vostra difusió i assistència!

EA 955. «En un referèndum per la independència de Catalunya, vostè què votaria: sí o no?»

Cada vegada sectors més majoritaris de la
societat catalana tenen més clar que l’actual marc constitucional i
estatutari espanyol no serveix per resoldre les problemàtiques que
afecten els ciutadans, que cal anar més enllà”

Cal fer foc nou i fer-nos
una pregunta molt senzilla: si les dades demostren que una majoria de
catalans aposten per la independència, per què no prioritzem tots
aquest objectiu polític en lloc d’apostar per la repetició del
tripartit o per l’anomenada sociovergència?”

(Carles Bonaventura, PRC)


http://multidi.cat/0000028000/0000028102.pdf

(Segueix a la resta del post …)

dimarts, 27 de maig de 2008
>

Els independentistes som majoria

Segons un estudi de la UOC, un 36,5% dels
catalans votarien a favor de la independència de Catalunya en un
referèndum d’autodeterminació i tan sols un 22,1% hi votarien en
contra, gairebé catorze punts i mig de diferència

tribuna
Partit Republicà Català (RC) www.partitrepublicacatala.cat – cbonaventura@elpunt.cat

CARLES BONAVENTURA I CABANES..

Ja era hora! Després de tants baròmetres, de tants estudis, de tantes
consultes… del CIS, del CEO, de diaris i empreses diverses en què es
preguntaven autèntiques ximpleries a la gent, al final apareix una
enquesta en què, a banda d’altres qüestions molt interessants, s’acaba
fent la pregunta del milió: «En un referèndum per la independència de
Catalunya, vostè què votaria: sí o no?»
. Doncs felicitats a la
Universitat Oberta de Catalunya –UOC–, autora de l’estudi denominat Llengua i identitat a Catalunya.
Benvinguda sigui la seva claredat i transparència a l’hora d’evitar
confondre els enquestats i jugar amb els seus sentiments de pertinença
i d’identitat.
Al cap i a la fi, si una persona empadronada a
Catalunya, encara que se senti espanyola, sueca o gambiana, vota a
favor de la independència, el seu vot val tant com el d’una altra que
identitàriament se senti catalana pels quatres costats, no?

Tornant
a l’estudi, alguns ja feia temps que ho dèiem: no us cregueu cap dels
resultats d’aquests centres d’estudis demoscòpics vinculats a governs,
institucions, mitjans periodístics o grups de poder, perquè el seu
objectiu només és un: la legitimació del sistema juridicopolític
espanyol i, en aquest context, dir que els independentistes, aquells
que voldríem una Catalunya sobirana al si d’Europa, som quatre gats mal
comptats per així intentar desmobilitzar-nos. Doncs no, segons l’estudi
de la UOC, totalment exempt de manipulació política, els
independentistes som majoria. Que n’aprenguin!

En aquest sentit,
el treball de la Universitat Oberta de Catalunya diu coses força
interessants, com per exemple que ja hi ha un 36,5% de catalans que
votarien a favor de la independència i que els que tenen decidit
votar-hi en contra tan sols arribarien al 22,1%
, gairebé 14,5 punts de
diferència. Hi afegeix que un 27,1% optarien per l’abstenció i que un
11,7% no tenen el seu vot decidit i que la seva posició final dependria
de diferents circumstàncies. En funció del comportament d’aquest 11,7%
d’indecisos, el sí podria guanyar en un percentatge que va del 52% en
el pitjor dels casos (que tots acabessin decidint de votar en contra)
al 62% en el cas que tots decidissin abstenir-se, o el 60%, si la
meitat decidissin de votar que no. La participació, segons la mateixa
enquesta, seria d’un 59%; és a dir, que compliria els mínims exigits
per la UE en el cas de Montenegro (un 55%).

Altres dades
destacables de l’estudi es refereixen al fet que, si bé el sí a la
independència és clarament superior en el conjunt de persones nascudes
als Països Catalans: un 43,6% contra un 19,7% de partidaris del no, hi
ha un 20,6% de ciutadans nascuts fora dels PPCC que també votarien a
favor de la independència. També és significatiu que un 30% de les
persones que diuen que, tot i conèixer el català, tenen el castellà com
a primera llengua siguin favorables a la independència. Encara que
sigui per desfer tòpics, val la pena destacar aquestes xifres.

Un
cop repassats aquest resultats, que podeu trobar a internet a
http://multidi.cat/0000028000/0000028102.pdf, es torna a posar de
manifest que avui a Catalunya no falla la societat, fallen els partits
polítics parlamentaris, i des del Partit Republicà Català (RC) no ens
cansarem de repetir-ho. Cada vegada sectors més majoritaris de la
societat catalana tenen més clar que l’actual marc constitucional i
estatutari espanyol no serveix per resoldre les problemàtiques que
afecten els ciutadans, que cal anar més enllà i, no obstant això, les
direccions dels actuals partits, a costa fins i tot del que opinen
sectors cada vegada més significatius dels seus propis militants,
s’entesten a repetir fórmules del passat, a mantenir la nostra
pertinença a Espanya a qualsevol preu.

Cal fer foc nou i fer-nos
una pregunta molt senzilla: si les dades demostren que una majoria de
catalans aposten per la independència, per què no prioritzem tots
aquest objectiu polític en lloc d’apostar per la repetició del
tripartit o per l’anomenada sociovergència?
Amb vista a les
properes eleccions al Parlament, el conjunt dels sobiranistes d’aquest
país –els integrats en partits parlamentaris o extraparlaments, en
plataformes i col·lectius diversos, etc.– ens hauríem de marcar un
repte: que hi hagi un mínim de 68 diputats al Parlament de Catalunya
que proclamin, com un acte de sobirania, la independència de Catalunya
en la propera legislatura i que aquesta decisió pugui ser ratificada en
referèndum per una majoria del poble de Catalunya en un futur immediat.

CARLES BONAVENTURA I CABANES del PRC.

EA 954. Direccionar la tasca d’alliberament per tal d’assolir la Victòria: Esdevenir el nou Estat Català!

El proper divendres 30 de maig del 2008
a 1/4 de 9 del vespre
es farà
a Caldes de Malavella
una
Conferència – presentació de Catalunya Acció.


Esperem la vostra difusió i assistència!

<http://www.catalunyaaccio.org/>


“Una nova estratègia independentista”

A càrrec de Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció

A la Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella
(C/ de la Llibertat, 6)

(Per més informació sobre Catalunya acció:
http://www.catalunyaaccio.org/



Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l’aprenen, sinó perquè
els que la saben no l’usen.

“per comoditat o per covardia, callar i no fer res? Joaquim Pugnau, (EA 953)

“Perquè el mal i els mals costums dels homes progressin al món, només cal una cosa:

Que els homes de bé, per comoditat o covardia, callin i no facin res”.

(Joaquim Pugnau, Patriota Català membre de Catalunya Acció.)


ANEM PER FEINA

empordaaccio |
esborrar |
dilluns, 19 de maig de 2008 | 17:28h

 

Ja comença a ésser hora que algú digui les coses pel seu nom, sense hipocresies ni pèls a la llengua.

Insisteixo,
desgraciadament, vivim en un planeta en el qual, pel que fa a la
població, en sobrem més de la meitat i de l’altra meitat, el 90% estem
per reciclar.

Generalitzant
la situació majoritària i real, hem fomentat la pandereta, el
consumisme desenfrenat, l’especulació irresponsable, la banalitat; en
definitiva: les arrossades, sardinades, calçotades, pica-piques,
indústria de l’oci o macro projectes com a Los Monegros, etc. S’ha
fomentat tot allò fàcil i plaent perquè el que és difícil no és
rentable. Ens cal apostar clarament per la metafísica de la qualitat
ben entesa i no per la quantitat consumista i banal.

Crec
que ja és tard per portar-ho a terme, però cal reduir dràsticament la
natalitat i tot seguit preparar-nos pel canvi d’hàbits que això
comporta. No hi ha recursos per a tots i estic en contra de les
nuclears i tèrmiques per moltes raons.

La
humanitat pot ésser feliç cultivant uns altres valors amb
intel·ligència, esperit de diàleg, tolerància i practicant amb
l’exemple.

No tingueu por, homes de poca fe. Per acabar, vull fer referència a allò que ens va dir el savi: “Perquè el mal i els mals costums dels homes progressin al món, només cal una cosa: Que els homes de bé, per comoditat o covardia, callin i no facin res”.


Joaquim Pugnau Vidal.

EA 950. Colonització mental i terrorisme anticatalà. Dos aspectes de la permanent, actual i real hostilitat i agressió d’Espanya contra Catalunya.

“Vull dir que quan es produeix
una notícia al País Basc, no tingueu cap mena de dubte que serà la
notícia de portada a la immensa majoria de mèdies catalans. Quin sentit
té això? Es tracta, naturalment, d’una ecspanyolització de l’opinió
pública catalana i és un dels efectes més devastadors que s’han donat
els darrers anys.
Es tracta d’interioritzar la perspectiva ecspanyola
del conflicte polític al País Basc i a aquesta comesa molts periodistes
i molts polítics s’hi dediquen amb cos i ànima
. ” (Josep Sort)

Però
en el cas català, el sobredimensionament del cas d’ETA, amaga un altre
fenomen que es pretén ignorar totalment. Em refereixo, naturalment, a
l’auge del terrorisme ecspanyol
o si voleu, ecspanyolista. …

Però
que aquesta catalanofòbia s’està cada cop més desacomplexant i
recorrent, de nou, a la violència directa, és el que es pretén, avui en
dia, amagar. … ”
(Josep Sort)

TERRORISME? L’ECSPANYOL
(per Josep Sort)

Porto
tota la meva vida escoltant que ETA està a punt de ser esclafada.
Exactament ho escolto des que tenia 4 anys, quan va caure el primer
militant d’ETA en un enfrontament amb les forces d’ocupació
ecspanyoles. Això era el 1968. Fa quaranta anys, doncs, que matxaquen
amb la mateixa cançoneta. “Ara ja està”, bramen, “Ja els tenim”, continuen, “Cautiva y desarmada, ETA…” somnien fins a l’orgasme. Doncs i un bé negre.
La lluita armada no només no s’ha aturat sinó que continua ben viva.
Per cada escamot que cau n’hi ha quatre o cinc disposats a
substituir-lo. Així de clar. Ja poden anar flipant, ja, els ecspanyols…

Per
altra banda, és evident que hi ha hagut polítiques antieta que han
tingut un cert impacte. Normalment, però, han estat polítiques
directament inspirades per experts internacionals. Em refereixo,
especialment, a alemanys, israelians, britànics i francesos, tots ells amb una llarguíssima experiència en l’anomenada lluita contrainsurgència. Darrerament,
sobretot d’ençà l’11-S, i com a moneda de pagament de la Guerra
d’Afghanistan i Iraq, els ecspanyols s’han beneficiat de la paranoia
anti-terrorista existent als Estats Units. Així l’administració Bush
ha posat al seu servei els equips d’espionatge electrònic, digital i
espacial (satèl.lits) més sofisticats (bé, no exagerem, suposo que els
més sofisticats no), per caçar etarres.

Recordo especialment, l’anomenat plan ZEN (Zona Especial Norte), aprovat sota el ministre de l’interior de la UCD, Juan José Rosón
(1980-82), que si no m’erro, va ser l’antecessor immediat a
l’impresentable Barrionuevo. El ZEN posava un especial èmfasi en la
lluita mediàtica contra ETA,
tot i que probablement no emprava llavors aquest concepte. No debades,
Rosón havia estat un alt càrrec de TVE entre els anys 1964 i 1970 i de
l’Agència EFE (1968-69).

No sé si va ser suggerit per aquest
pla, però la veritat és que va ser per aquelles dates que va començar
la utilització mediàtica sistemàtica del concepte etarra, com un recurs clàssic de la lluita contrainsurgència de deshumanitzar l’enemic.
Si l’enemic no és humà, t’estalvies tractar-lo com a tal i pots fer
d’ell el que et plagui. De fet, era una tècnica ja utilitzada pels
americans, per exemple al Vietnam, on els enemics eren els Charlies o els yellows. Un etarra, o un sospitós de ser etarra, o, pitjor encara, un acusat de ser etarra, com
que no és persona, se’l pot torturar i liquidar com si fos una merda. I
de fet la immensa majoria de detinguts/segrestats al País Basc no són
militants d’ETA sinó l’entorn civil o familiar, als quals se’ls matxaca
sense contemplacions per tal de pressionar psicològicament els que sí
que ho són, de militants.

Però tornem a l’aspecte mediàtic. Fa
realment pena comprovar com els mèdia catalans, siguin públics o
privats, escrits, audiovisuals o fins i tot digitals, tret d’algunes
honroses excepcions, pretenen fins i tot superar els propis mèdia
ecspanyols en la seva paranoia anti-ETA. Vull dir que quan es produeix
una notícia al País Basc, no tingueu cap mena de dubte que serà la
notícia de portada a la immensa majoria de mèdies catalans. Quin sentit
té això? Es tracta, naturalment, d’una ecspanyolització de l’opinió
pública catalana i és un dels efectes més devastadors que s’han donat
els darrers anys. Es tracta d’interioritzar la perspectiva ecspanyola
del conflicte polític al País Basc i a aquesta comesa molts periodistes
i molts polítics s’hi dediquen amb cos i ànima. Recordo, per exemple,
el cas d’un que va arribar a escriure que calia trinxar la comarca del Goierri (una
de les que més militants d’ETA ha generat) d’autopistes i grans
infrastructures per tal d’esclafar el teixit social abertzale.
Naturalment, la resposta va ser fulminant.

Posar l’anomenat terrorisme basc
al capdamunt de l’agenda política i mediàtica no és cap decisió
innocent. Es tracta, com ja va analitzar lúcidament el sociòleg Émile Durkheim fa molts anys, de generar socialment un dolent o delinqüent
que amenaça la societat, la qual corre a buscar protecció en les
estructures de l’estat (la policia, la justícia, fins i tot l’exèrcit),
de manera que es produeix un efecte reforçament de la legitimitat
d’aquestes estructures. En el cas que ens ocupa l’efecte reforçament
abasta també la dimensió identitària, en el sentit que es pretén fer de
la lluita anti-ETA, un element de cohesió de tots els ecspanyols.

Però
en el cas català, el sobredimensionament del cas d’ETA, amaga un altre
fenomen que es pretén ignorar totalment. Em refereixo, naturalment, a
l’auge del terrorisme ecspanyol
o si voleu, ecspanyolista.
Es tracta d’un fet que cada cop va a més i
que a diferència del cas d’ETA, es caracteritza, explícitament pel seu
contingut xenòfob i, més concretament catalanòfob. Que la catalanofòbia és una ideologia de masses de l’ecspanyolisme és un fet que ja va ser estudiat, en el seu moment per un sociòleg… andalús (Pulido).
Que existeix una catalanofòbia que es remunta pel cap baix als segles
XVI i XVII, també s’ha comprovat fefaentment per historiadors i
escriptors (Fuster, Balcells, Ferrer i Gironès).

Però
que aquesta catalanofòbia s’està cada cop més desacomplexant i
recorrent, de nou, a la violència directa, és el que es pretén, avui en
dia, amagar.

Tant
al País Valencià, com al Principat i a les Illes, els episodis de
terrorisme ecspanyol de baixa o mitja intensitat es repeteixen jo diria
que amb una periodicitat setmanal. Es tracta d’un terrorisme
puntualment homicida (cas de Guillem Agulló, per exemple), però
bàsicament centrat en la difusió d’una por col.lectiva a expressar
sense cap mena de temença expressions de catalanitat no ja política,
sinó ni tan sols cultural, social, lúdica i, naturalment, lingüística,
i que té lloc tant en els actes festius (recordem la Patum), com en
centres educatius (escoles, instituts) o d’esbarjo i lleure
(discoteques, competicions esportives). El resultat seria la inhibició
o en molts casos, l’expressió suposadament natural, de manifestacions
d’espanyolitat banal
gràcies sobretot a la munició que els proporciona la potent indústria
audiovisual en ecspanyol (televisions, ràdios), que, es presenten sense
connotació política (quan de fet són totalment polítiques, quant menys
ho aparenten, més ho són).

Fins ara, la denúncia mediàtica del
terrorisme ecspanyol rampant ha estat ben marginal i sobretot en base a
mèdies digitals. No sóc gaire optimista en què això canviï a curt
terme, però cal continuar picant pedra. No serà la primera, ni l’última
que ens en sortirem, n’estic segur.


Enviat per Josep a josepsort el 5/22/2008 09:17:00 AM