EA 665. Escolteu les paraules exactes d’en Carretero a la UCE.

Escolteu les paraules exactes d’en Carretero a la UCE:
(Cliqueu sobre l’enllaç per sentir-ne la grabació, dura uns 15 minuts)

www.iservicesweb.com/grafmoli/UCE-2.mp3

Ressenya feta per Jaume Fernàndez
Portaveu de Reagrupament.cat:

JOAN CARRETERO A PRADA DE CONFLENT

El dimarts 21 d?agost, Joan Carretero va assistir a la XXXIX edició de la Universitat Catalana d?Estiu a Prada de Conflent, en el marc de la taula rodona: ?Més lluny, hem d?anar més lluny?: Un poble i un horitzó. L?expectació davant la presència del líder de Reagrupament.cat ha estat sens dubte vivificadora per a la UCE, en una edició que fa especial record a 1707, la Batalla d?Almansa, i a l?inici de la pèrdua de les llibertats dels Països Catalans. La intervenció de Joan Carretero, clausurà la taula rodona, on hi participaren Joan Mir, Agustí Colomines i Mònica Sabata. El necessari acotament del temps de les intervencions, no fou obstacle per a que Carretero exposés amb claredat i contundència que al catalanisme només li resta el camí de la independència. Segons l?ex-conseller, en el món real, i no en el de les cabòries que molts cops han envaït el pensament polític catalanista, només existeixen ciutadans i estats, i ni la Unió Europea ha estat una solució per les ànsies de llibertat de Catalunya, ni val la pena perdre el temps en cercar encaixos imaginatius de Catalunya en el món. A dia d?avui, Catalunya només és una comunitat autònoma espanyola de règim comú, res més; el lamentable procés de reforma estatutària així ho confirma. Carretero creu que els catalans no hem d?inventar cap format nou, i només hem de seguir el camí de les nacions que han cercat i cerquen, la llibertat: Internacionalitzar el conflicte català, fent-ne coneixedors als grans actors mundials del nostre problema, i de la nostra voluntat, i després procedir des de Catalunya, sense demanar permís a la metròpoli, a convocar un referèndum, on el poble de Catalunya expressi la seva voluntat d?esdevindre un estat lliure, o no.

El camí gradualista en que la direcció actual d?ERC ha entrat, on només es parla de gestió en genèric, i s?amaga el cap davant dels problemes reals del país, a la pràctica significa la renúncia a l?objectiu de la independència. No pot ser de cap manera l?objectiu d?un partit independentista, el desplegament d?un estatut tant esquifit com el que ha quedat, i al qual ens vàrem oposar fermament.

Com a conseqüència de tot plegat, Carretero aportà les proves de la gran reculada electoral d?ERC, i del creixent abstencionisme. En la roda de premsa posterior, Joan Carretero explicà que la desil·lusió que viu els votants nacionalistes després del procés estatutari i del tripartit exprés, ha de permetre a Reagrupament.cat redreçar ERC cap a l?independentisme, i que si això no succeïa, i ERC passava a ser un partit convencional, de ben segur que algú altre recolliria el testimoni i formaria un partit independentista, que aplegaria les ànsies dels centenars de milers de patriotes que volen la llibertat de Catalunya. De cap manera, Joan Carretero va dir que Reagrupament.cat volgués crear un nou partit polític, com erròniament han interpretat alguns mitjans de comunicació, ja que l´únic objectiu de Reagrupament.cat és redreçar el rumb d?ERC, d?allà on no s?hagués hagut de moure mai, de la defensa de l?objectiu principal d?assolir la independència dels Països Catalans.

Ressenya feta per Jaume Fernàndez
Portaveu de Reagrupament.cat

EA 664. “La bena als ulls” per MIQUEL ESTEBA CAIRETA (Figueres)

EA 664.

"La bena als ulls"


Economista
per MIQUEL ESTEBA CAIRETA

(Figueres)

> La bena als ulls
L’Estatut s’ha tancat en fals després de múltiples mancances del nostre plantejament estratègic, com és posar-se a negociar sense tenir sobre la taula les balances fiscals

tribuna Economista

MIQUEL ESTEBA CAIRETA..


+ Felicitació entre les forces catalanes, excepte ERC i el PP, el dia que el Senat espanyol va aprovar la reforma de l’Estatut de Catalunya. Foto: EFE

Aquest 11 de setembre ha estat per a mi una Diada ben especial ja que no he acudit, com tots els anys des de la restauració de la Generalitat, a l’acte patriòtic que té lloc a l’ajuntament de Figueres. En el meu consuetudinari trajecte des del Port de la Selva estic acostumat a veure força senyeres, tant al Port com a Llançà, per arribar al desert de la capital de l’Empordà, on les banderes són tradicionalment molt escadusseres. Inexplicablement, tant a les viles com a les ciutats catalanes els ajuntaments no han demanat mai penjar senyeres o domassos en diada tan assenyalada.

No hi he anat perquè, a part del seu insuls i retòric to acadèmic, indefectiblement l’acte s’acaba cantant (els que el sabem) l’himne nacional i, com que no m’agrada fer teatre, en les actuals circumstàncies, si el cantés, em sentiria molt malament, em cauria la cara de vergonya i faria el ridícul més espantós; per això prefereixo esperar una millor oportunitat.

No es pot fer broma amb el nostre himne nacional, unànimement i solemnement escollit pel Parlament el 25 de febrer de 1993, encara que el text, cal reconèixer-ho, és molt «tremendista», com ho és La marsellesa dels francesos. Però és el pur sarcasme repassar la lletra de l’himne i veure que, començar amb un «Catalunya triomfant», és un escarni per a la nació, especialment després del 30 de setembre (veure tot el Parlament en ús de la seva sobirania cantar Els segadors imposa i emociona) i del posterior Estatut monclovita, ja que, de les tres parets mestres del projecte, cap s’aguanta; que de l’aeroport del Prat cal passar per Barajas per a moltes destinacions, que no es recuperen els peatges de les autopistes, ni el retard en inversions públiques, etc.

Tinc la convicció que «l’enemic» de la cançó, tant el de casa com el de l’exterior, en lloc de tremolar, no tem res, ans al contrari, ens menysprea davant la pusil·lanimitat i covardia dels nostres polítics, i el més probable és que els provoquem la hilaritat més absoluta.

El procés estatutari és una via pròpia d’un poble civilitzat i democràtic com el català però no és adequada per a un poble com ara l’espanyol, poc democràtic i acostumat a imposar la seva voluntat encara que sigui per la força, pel fet de ser majoria. En tot cas, el camí cap a la plenitud no serà mai l’estatutari.

Cal abandonar-lo definitivament i mai més intentar-ho, ja que és impossible arribar a una solució plausible com s’ha posat en evidència, pels filtres processals, institucionals, mediàtics i polítics que cal superar.

Veure els dos tenors i la soprano mendicar tot somicant el «privilegi» de ser escoltats per un Congrés dels Diputats hostil ha estat tan patètic com comprovar la desunió dels negociadors amb esmenes presentades a l’estatut del 30-S, per part del PSC, tot just iniciades les converses, per acabar amb un pacte Mas-Zapatero, com un pacte de Munic de letals conseqüències per a la nostra nació.

L’estatut s’ha tancat en fals després de múltiples mancances del nostre plantejament estratègic, com és posar-se a negociar sense tenir sobre la taula les balances fiscals. En definitiva, el nostre paper de comparses i benvolents contribuents a què ens tenen acostumats els últims presidents de la Generalitat ha quedat institucionalitzat.

Cal veure, observar i reflexionar mínimament per comprovar que el país ha entrat en crisi després del fracàs del tripartit, el pacte Mas-Zapatero i, finalment, ha sortit, com la parida de les muntanyes, l’estatutet monclovita (pendent, encara, dels recursos al Tribunal Constitucional), és a dir, un estatut de mínims, una nació de preàmbul, unes incertes competències i sense la clau de la caixa com tenen els bascos i navarresos.

No es tracta de guanyar les properes eleccions per tenir el poder i, alhora, claudicar davant del centralisme com s’ha anat fent els últims 27 anys.

Després del pacte Mas-Zapatero i la consegüent ensulsiada de l’estatut del 2006 votat per un de cada tres catalans, s’imposen les següents qüestions: com s’atreveixen els líders convergents a dir que continuaran reivindicant l’estatut del 30-S eixit de la voluntat popular expressada en el Parlament de Catalunya? Tant si hi havia acord previ com si no, per què els partits nacionalistes no van salvar la dignitat nacional retirant el projecte? Com queda la nostra suposada sobirania?

Aquest no es un país normalitzat, ni políticament, ni institucionalment, ni econòmicament, ni culturalment. Per tot això, cal fer molt bé el diagnòstic i desprès no instal·lar-se en la mera denúncia, el nihilisme i, en cap cas, seguir el camí estatutari. Cal una nova generació de dirigents en totes les branques de la vida catalana sense excepció que tregui la bena dels ulls de la societat catalana que els nostres polítics ens han volgut col·locar especialment davant de les imminents eleccions autonòmiques.

No es tracta de guanyar les properes eleccions per tenir el poder i, alhora, claudicar davant del centralisme com s’ha anat fent els últims vint-i-set anys

EA 663.”Per una nova acció coordinada de la blogosfera” Proposta de Xavier Mir

Mireu-vos aquests You-tubes:

1 –  http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4

2 – http://www.youtube.com/watch?v=Aqvs3988wbU&NR=1

3 ? http://www.youtube.com/watch?v=TvlUpoffohM&mode=related&search=

4 ? http://www.youtube.com/watch?v=FpKmmCxOcGQ&NR=1

5 – http://www.youtube.com/watch?v=eAWyX_lWPuQ&NR=1

I després això:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/59349

EA 662. “El compromís dels catalans, el compromís de Catalunya Acció” per Maria Torrents

"No era aquí"

No era aquí  quan en Lluís M. Xirinacs  va decidir fer el darrer acte de la seva "contesa",  i alliberar-se de la seva condició d’esclau de l’estat espanyol.
Per això, encara que tard, sento la necessitat de retre-li el meu humil  homenatge. L’homenatge d’una mare de família, que entèn  visceralment aquesta necessitat d’alliberament que va empènyer en Xirinacs a consagrar la seva vida  a aquest objectiu, i no només per a ell a títol individual, sinó  en benefici de tot el seu poble.

Xirinacs ha estat un fidel servidor de la Veritat. Una Veritat que  el va anar  conduint a la descoberta i al servei de les LLeis Universals i de la Font d’aquestes LLeis. Una tasca que ha  marcat la vida de tots els grans homes, dels homes savis.

Les Lleis Universals regeixen  a tots els nivells de la realitat, des de l’alimentació fins a les relacions amb l’entorn i  amb els altres. I es manifesten tant en la vida  dels éssers individuals  com en la dels pobles.
Xirinacs ha fet un procés d’aprofundiment i seguiment d’aquestes Lleis que se li anaven revelant com a fonamentals. El seu compromís, la seva sinceritat personal amb allò que se li mostrava com essèncial li ha donat la coherència i la insubornabilitat  que  ha caracteritzat la seva vida. La seva força  provenia d’aquesta amistat íntima amb la Veritat, d’aquesta  voluntat de posar de manifest  l’essència  última, la plenitud  de les persones i  la del seu poble.
Ell ha experimentat que la fortalesa  per fer front  a la violació  de la més gran  Llei Universal; LA LLIBERTAT, ve de l’interior de l’Esser. Rau a l’interior de cada un de nosaltres.
Fruit d’aquesta experiència vital, i com tots els  grans servidors de la Veritat  al llarg de la història, ha mostrat una duresa absoluta  amb els que són instruments de l’error,  en el cas de la nostra nació, amb els polítics, que accepten i/o promouen la submissió, i renuncien  al dret més inalienable amb què l’Esser ha dotat a tots els pobles: la llibertat. Ha denunciat amb contundència que l’actitud dels polítics   envileix  i  fa enmalaltir tot el cos social català.
   
"per contrapuntar la covardia
 dels nostres líders,  massificadors del poble"

Paraules terriblement  acusadores  si tinguéssin orelles per escoltar!.

Però en Xirinacs no només blasma  i  desligitima els polítics actuals, sinó que ens deixa com a testament  un profund missatge d’esperança. De la mateixa manera que ell ha experimentat la font de la seva fortalesa en el més íntim del seu ésser,  confia  en la capacitat que tenim cada un dels que hem decidit ser catalans  de trobar aquesta mateixa fortalesa i determinació per a culminar la tasca que tenim entre mans com a poble. L’alliberament.
Xirinacs ens ho ha llegat clarament.  Ara és  a les nostres mans.  Tenim la legitimitat i el deure de  retornar-nos el nostre bé més preuat: la llibertat, sense la qual la vida és insulsa i grisa, mediocre i malatissa.

Amb el seu darrer acte ens recorda que la  força que ens portarà a la victòria, a ser lliures i senyors del nostre destí col-lectiu és a dins nostre. Està ancorada en aquesta Veritat que és a la base de la Vida, i batega cada vegada amb més força   al cor de tots i cada un de nosaltres.

Ens diu que la victòria només depén de la nostra insubornable voluntat de ser lliures.

Ens diu que la nostra força és la força del disseny de l’Univers, que té com a Llei Suprema l’expressió en plenitud de totes les manifestacions de la Realitat, i de les quals el poble català n’és una.

En Xirinacs ha traspassat el vel  perquè és un esperit lliure  que ja ha fet el seu camí per a desvetllar consciències encara esclaves. L’esperit que l’ha guiat, però, és ben viu  en cada un dels que ens hem  compromés  amb la Veritat i amb la seva expressió més noble:  la llibertat.

El nostre compromís  per assolir-la és el millor homenatge que li podem retre.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció

M’amoïna

M?amoïna moltíssim l?espectacular retrocés de la llibertat d?expressió.

Quan a Sòcrates el van jutjar ?el procés més famós de la història-, va dir als jutges: ?Si penseu que matant els homes impedireu que hi hagi algú que us faci retrets perquè viviu malament, no penseu pas bé. Aquesta escapada no és ni eficaç ni noble; Només n?hi ha una de noble i ràpida: No tancar la boca als altres.? Era quan van inventar la democràcia.

Joaquim Pugnau Vidal.

 

 A la fotografia dos patriotes catalans que treballen i lluiten amb Catalunya Acció, d’esquerra a dreta: Pugnau de l’Empordà i Sabata del Berguedà.

EA 660. “És l’hora de separar el blat de la palla!”· TV·3, la seva!

EA 660. "És l’hora de separar el blat de la palla!"· TV·3, la seva!

Josep Sort parla amb molta duresa i l’ocasió s’ho val!
És tant el mesellisme que ofega el nostre Poble, que urgeix llençar al femer tota aquesta "merda!"

Cal trencar amb totes les televisons que ens volen i ens fan esclaus! Que ens "massifiquen" en l’espanyolitat i en els imperialismes més absurds que ens atenallen. "Massificadors" com els titllà en Xirinacs en el seu testament polític.

Eus ací les paraules d’en Josep Sort enceses de furor i d’indignació: Sí! cal que ho paguin car! cal que perdin el poder! cal que qui faci una televisió contra Catalunya sigui foragitat, tots!

_____________________-

"RETORN DE L’UCE" per Josep Sort
Ahir vaig tornar de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Enguany ha estat la 39ena edició, la qual cosa vol dir que la propera complirà 40 anys (1968-2008). Espero i desitjo que sigui una edició especial i que marqui clarament l’agenda política per evitar autèntiques barrabassade, algunes de les quals he pogut sentir-les en els darrers dies.

Bé, però el retorn de l’UCE és sempre dur. En primer lloc per la derrota dels Catalans Dragons a la final, celebrada a l’estadi de Wembley. Vaig veure els darrers minuts de la primera part en un bar de Perpinyà, en mig d’un ambient ple d’entusiasme. Al final dels 40 minuts el resultat encara donava esperances (4-8). Però la segona part va ser decebedora. De totes maneres, arribar a la final ja era una victòria, atès que era la primera vegada que hi arribava un club no anglès o britànic.

Els imbècils de TV3, "la seva", no van emetre Els Segadors. Hauria de dir "sense comentaris". Però no. Vull fer-ne.

TV3 s’està convertint en un càncer, en un tumor pel poble català. Hem creat un Leviatan i ara, sota les ordres d’en Joan Majó, ministre del GAL, per cert, està actuant sense cap mena de pudor i de vergonya per soscavar la poca dignitat nacional que queda a molts catalans i catalanes. Ho pagareu molt car, colla de desgraciats! Anirem a per vosaltres i no us salvarà ni déu!

Per la seva banda, els llepaculs de Catalunya Ràdio s’empesquen ara retransmetre els partits de la merda blanca. Aneu-vos a fer la mà, cagamandúries. Vosaltres també passareu comptes. Crido des d’aquest post a fer un boicot actiu contra aquesta gentussa que viuen dels nostres diners.

La Corpo fins ara ha estat la gran finançadora de l’Espanyol, un club feixista on els hi hagi, les retransmissions del qual segur que incrementen fins a l’infinit el seu dèficit. No contents amb això, ara també volen finançar el Real Madrid, i segurament també el Sevilla. Colla d’imbècils!
Aneu fent, que ja passarem comptes. Us ho ben juro!

Tornant a l’UCE
Respecte els debats i conferències a l’UCE, només destacar la d’en Carretero. Em va fer gràcia però, l’acte protagonitzat per en Xavier Vendrell. Va tenir la barra de demanar paciència, confiança… i vint (VINT, 20) anys de marge abans de proclamar la independència. Algú li hauria de dir que en el món actual, es passen comptes cada tres o quatre mesos, no més. Cada trimestre o quadrimestres, les empreses fan públics els seus comptes i és en funció d’aquests que pugen o baixen a la borsa. El mateix passa amb els partits polítics i els baròmetres mensuals o d’estació (hivern, estiu, etc.). Demanar un xec en blanc per 20 ANYS és tractar l’audiència, és a dir, els ciutadans, directament d’imbècils integrals i de dats pel cul. Però tu que t’has cregut, nen?


Enviat per Josep a josepsort el 8/26/2007 12:39:00 PM

EA 659. “Codi Xirinacs” per Àngels Baldó.

EA 659. "Codi Xirinacs" per Àngels Baldó.

Eus ací, un viu i ressuscitat testimoni d’una veritable Nova Renaixença de la nostra Pàtria! "Benaurat el Poble que tingui un llegat com el d’en Xirinacs" de segur que serà un Poble de Profetes, un dels Pobles més estimats de Déu.

A En Xirinacs glòria IN MEMÒRIAM e in saecula saeculorum!

Sí, perdoneu l’atreviment però, quan llegiu el següent text d’Àngels Baldó entendreu com en Xirinacs va assolir, al llarg de la seva vida i de la seva tasca en favor de la llibertat dels homes i dels pobles, veureu com en Xirinacs va assolir la seva pròpia Trinitat a imatge del Creador u i tri. ?Els vaig crear a semblança nostra, aquesta és la seva plenitud?.  Xirinacs ha esdevingut "u i tri". Xirinacs ha ratllat la pobresa perfecta de Francesc d’Assis, poc li ha faltat per la santedat -el cel ho sap més bé que no pas jo-. Xirinacs mai va actuar en benefici propi, ni per la fama ni pel diner; sols va actuar per la llibertat dels homes i per la llibertat i el respecte de les nacions! Davant de l?Altíssim, Aquest mai li retraurà allò de ?perquè vas enterrar el denari que et vaig confiar?!.

Gràcies Xirinacs! Gràcies Catalunya per donar-nos un home tan gran!

Salvador Molins i Joaquim Pugnau,
blocaires d’Empordà Acció i membres, patriotes i soldats de Catalunya Acció.

PD. Soldats? -Que ningú ho ignori: les nostres úniques armes són la paraula, el pensament i l’esperit, i són per una sola causa: l’alliberament d’aquest Poble, avui encara esclau!

—————

Segueix l’escrit d’Àngels Baldó:

"Codi Xirinacs"

?El cor que tria l?ésser i el proclama,
salta totes les tanques, triomfal.
Fil de seda, ja és part de la trama.

Tant se val si el dolor mai el fereix
en atziacs moments. Només li cal
sentir que el gloriós tapís sencer existeix?

R.M. Rilke (1923)

.

Lluís Maria Xirinacs ha volgut acabar els seus dies en la soledat i el silenci. En el confinament. Soledat i silenci.

És un final nascut des de la pròpia trajectòria vital, replegament de l?acció individual per donar pas a la fructificació de la llavor silenciosa.

Lluís Maria ha estat un esperit estudiós incansable, un humanista, en el sentit clàssic del terme (humanisme és la traducció del mot grec filantropia, "amor a la condició humana"), amb un saber enciclopèdic (kyklos) i vital inabastable del que se?n servia per a esforçar-se en la comprensió de la pròpia experiència i dels esdeveniments del món. Ha estat també un home d?acció ferma i flexible alhora. Acció sorgida des de l?espiritualitat pregona que havia conreat amb comunitats cristianes de base i de la mà dels mestres de la no violència, que com Gandhi, postulaven, allunyats del pacifisme covard, la coresponsabilització amb l?Altre, de qui reconeix i es col·loca al costat de la víctima, al costat de qui pateix. Lluitar contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts. Aquesta saviesa l?ha posada indesinenter (irrenunciablement; desino, acabar, renunciar) al servei d?aquest poble i ha estat recollida en els cors i en les ments dels qui estimen el nostre país, com així es va manifestar en els calorosos aplaudiments durant el funeral a la Basílica de Santa Maria del Mar, que foren el veritable ressò de la nostra nació catalana transformat en la veu del poble. Aquest poble que, segons proclama en el seu testament, els líders polítics intenten massificar, per doblegar i sotmetre. Massa, com a objecte sobre el que consolidar el poder, en particular, a través llenguatge (Novoparla, que limita la llibertat d?expressió) enfront de poble, subjecte comunitari madur i lliure. La política (Estat) ha de descansar en la demòtica (nació) i no sobre la massa o plebs. És el veritable fonament de democràcia, així ho ha transmès sempre.

Lluny de ser un visionari o un profeta, eufemismes que amaguen la incomprensió, innocent o intencionada, del seu llegat, Xirinacs ha maldat per transmetre?ns tota la saviesa i experiència acumulades al llarg de 75 anys, fins al punt que els darrers anys ha hagut apressar-se per deixar-nos complet el missatge de vida, que ha rubricat amb el ?final victoriós? que espera aconseguir a través de nosaltres, com a fruit de la llavor plantada. És, doncs, una actitud que connecta a una vida en constant compromís i obertura cap a l?Altre. No es tracta d?una coherència només interna o d?una veritat tautològica, determinista, estructural i programada mecànicament sinó d?una unió vital que inclou la concòrdia sorgida de la polèmica, de la dialèctica, de l?Altre; que consolida l?emergència de la subjectivitat lliure i amb plena maduresa, per tant sorprenent i enigmàtica. La llibertat no és atzar o indeterminació pura sinó enigma, ens deia.

La saviesa, teòrica i pràctica conjuntament, que ens ha transmès és un llegat únic que integra dialècticament saviesa i experiència. Podríem des d?una perspectiva analítica, descompondre la figura històrica de Xirinacs en múltiples facetes i aspectes, tants com categories inventariables trobem en la filosofia del seu model global, tanmateix allò que és segur, és que no hi ha dos Xirinacs: un primer Xirinacs, home d?acció i compromès amb la lluita antifranquista, impulsor de l?Assemblea de Catalunya i, posteriorment, elegit Senador per la circumscripció de Barcelona; i un segon Xirinacs, desencantat amb el curs d?esdeveniments polítics i fracassat en el projecte d?avançar en la revolució de la fraternitat. Aquesta dicotomia és la codificació oficial i políticament correcte de la biografia d?en Lluís Maria que s?ha anat construint en el nostre país (ja no parlem de Catalunya enllà!) per tal de maquillar les incoherències dels nostres líders i que han permès mantenir al marge de l?opinió pública una de les ments més lúcides del nostre país. Fer divisions històriques artificials ens porta a admetre talls que responen a objectius interessats a altres serveis que el d?intentar comprendre la unitat de la seva trajectòria personal.

Ara ja no hi és, i això permet descansar algunes consciències atès que ja no seran desvetllades per les accions d?un home sempre dret, sempre plantat davant la indignitat i la injustícia. Però malgrat les dificultats, que han estat moltes, Lluís Maria Xirinacs ha maldat per llegar-nos, a través de les categories abastables, la codificació de la saviesa i experiències acumulades com a final perfecte (perficio, acabar, cloure) de la seva existència en tant que ésser humà concret i universal. Gràcies, Lluís Maria. Ens en sabrem fer servir amb exactitud.

Àngels Baldó. Membre de la Fundació Randa ? Lluís Maria Xirinacs

EA 658. Avui dissabte Final a Wembley amb els Dragons Catalans!

Amics,

sintonitzeu, avui a les 4 de la tarda el Canal de TV 33:

.

Avui dissabte, 25 d?agost, a les 4 de la tarda,
.
a l?estadi Wembley de Londres
es disputarà la final de la
copa d?Europa de Rugbi a tretze
(amb tretze jugadors, que és una altra modalitat de rugbi,
diferent a la que juga l?USAP),

.
que enfrontarà l?equip dels Dragons Catalans http://www.catalansdragons.com/fr/
.
amb el Saint Helens anglès, l?actual campió del món de clubs.
.
A Catalunya, es podrà veure pel Canal 33, en directe a les 4 de la tarda. Feu-ho córrer, que pot ser molt engrescador.
.
Penseu que s?interpretarà l?himne nacional de Catalunya ?Els Segadors? (que també el té com a himne aquest club nordcatalà)
.
davant dels 80.000 espectadors que hi haurà a l?estadi,
i els milions de persones que es preveu que segueixin el partit per la televisió arreu d’Europa.

.

Catalans! Catalans! Sempre endavant!

Jaume
(jimmyjazz@mesvilaweb.cat)

EA 657. EstatPropi.cat ha assolit crear una nova imatge motivacional de l’independentisme i de la existència i abast del Poble Català.

EA 657. EstatPropi.cat ha assolit crear una nova imatge motivacional de l’independentisme i de la existència i abast del Poble Català.

Com diu en Bernaus del Cens Català, sols la suma i la unió d’un català de cada un dels nostres territoris són mostra i constitució del nostre mil·lenari Poble, són i som protagonistes d’una gran nació: Catalunya!

Enllaç notícia de Vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2520830

La campanya per un estat propi es presenta a la Universitat Catalana d’EstiuFins ara ha aconseguit més de dotze mil adhesions

La campanya ‘Sumem-nos al mapa per un estat propi’, que ha aconseguit més de dotze mil adhesions, es presenta avui a la tarda a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent. Des del seu inici, el 25 d’abril, la iniciativa s’ha anat difonent arreu del país per a arreplegar noves signatures (sense anar més lluny, la setmana passada es va presentar a Menorca). La campanya pretén visualitzar en un mapa totes les persones que volen la indepedència dels Països Catalans.

La idea va sorgir al bloc d’Alexis Vizcaino, després que el blocaire Xavier Mir llancés la campanya ‘Jo també vull un estat propi’, que va desembocar en la creació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes.

‘Sumem-nos al mapa per un estat propi’ es va posar en marxa el 25 d’abril coincidint amb els 300 anys de la batalla d’Almansa.

Us adjunto l?enllaç del + Vídeo de la campanya ‘Sumem-nos al mapa per un estat propi’.

http://www.youtube.com/watch?v=lfx50NOtcS0&eurl=http%3A%2F%2Fwww%2Eestatpropi%2Ecat%2Fvideo%5F12000%5Festat%5Fpropi

Val la pena veure?l, aquest vídeo, sobretot pel que significa.

El botó de la dreta de dalt de la pantalleta de Youtube fa la imatge gran com tota la pantalla i amb "escape" torna a la seva mida inicial.

Felicito la iniciativa de "EstatPropi.cat". Aquests patriotes catalans han aconseguit quelcom sublim per a tot independentista català, han aconseguit crear i mostrar a tots els catalans de tots els territoris de la nostra gran nació una vera imatge motivacional de la nostra maduresa com a Poble, de la nostra Independència.

Escoltem una vegada més les profètiques paraules d’un gegant de l’Independentisme Català, en Carles Muñoz Espinalt, escrites en el seu llibre "Preludi de la Independència" que en breu us adjuntaré en format word (*doc) i en format (*.pdf);

deia Espinalt:

"Sempre que puc repeteixo i faig repetir: Els catalans prou anhelen la Independència nacional, però no veuen la manera d?assolir-la. Cap projecte no es veu viable abans de plasmar-se amb nítida i vigorosa figura en la ment dels qui ho voldrien materialitzar. Així doncs, els artífexs que inculquin en cada català la clara imatge motivacional de la seva Independència com a poble, esdevindran els qui anorreïn per sempre els obstacles que impedeixen portar-la a terme." (Carles Muñoz Espinalt, 1992)

 

EA 656. vigília de l?11 de Setembre: Marxa de Torxes a Girona. (Ho comunica: Jimmyjazz)

EA 656. vigília de l?11 de Setembre: Marxa de Torxes a Girona.(Ens informa: jimmyjazz)

Benvolguts companys, amics i patriotes,

amb l?ànim de fer pedagogia sobre el significat de la Diada Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural del Gironès ha convocat la primera marxa de torxes per la vigília de l?11 de Setembre (http://www.girones.omnium.cat)

L?acte s?iniciarà al Claustre del Centre Cultural La Mercè, a les 10 de la nit, amb un  repertori de cançons i poemes populars de la història de Catalunya, entre els quals podem destacar la interpretació del Cant dels Ocells a càrrec de la violoncelista Maria Geli (Torroella de Montgrí), algunes cançons de la cantata ?Quan el mal ve d?Almansa? d?Al Tall, a càrrec de Núria Agulló (Elx) i Gemma Pla (Figueres), i la lectura la justificació de l?Acte de Sobirania de Lluís Maria Xirinacs i la interpretació de la Moixeranga d?Algemesí en record i homenatge a tots els lluitadors per les llibertats de Catalunya. També hi intervindrà l?historiador Ramon Riera (Sarrià de Ter) que ens detallarà alguns fets històrics que convé no oblidar.

A partir de les 11 de la nit, a la Mercè, s?encendran les torxes i s?iniciarà una marxa silenciosa pels carrers del Barri Vell de Girona (l?organització ja s?encarregarà del repartiment de torxes a tots els assistents).

A les 12 de la nit, la marxa arribarà a la plaça del Vi, on es realitzarà una cremada simbòlica del Decret de Nova Planta, i l?escriptora Maria Mercè Roca llegirà un manifest (http://11setembre.org/manifest.php ).

L?acte es clourà amb el cant  de l?Himne Nacional de Catalunya ?Els Segadors?, i a continuació s?oferirà un rom cremat a tots els assistents.

Des d?Òmnium es convida a prendre part en aquesta nova iniciativa, amb la intenció que se la faci seva tota la societat civil gironina compromesa amb el país. Els representants del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a Girona, per exemple, s?han ofert per col·laborar com a
voluntaris pel bon funcionament de l?activitat.

Es demana col·laboració per fer difusió d?aquesta interessant convocatòria tot desitjant que provoqui una important mobilització popular. Es convida a participar-hi amb familiars i amics, i també amb els fills ja que serà
un acte apte per a mainada (que segur que sempre recordarà amb emoció).

La intenció és donar un nou impuls a la commemoració de la Diada a Girona i s?encoratja a tothom a participar també en la resta d?actes programats a Girona, com la ja tradicional concentració de l?11 a les 12 a la plaça del
Vi i la manifestació independentista del vespre.

Tanmateix es fa una crida a la ciutadania perquè engalani finestres i balcons amb senyeres i estelades, i les deixi visibles fins el dia 13 de setembre com a mostra de rebuig a la visita del rei borbó a Girona.

Tot desitjant-vos que acabeu de passar un bon estiu, rebeu una cordial salutació patriòtica.

Jaume Piquer
jimmyjazz@mesvilaweb.cat 

Nota: Us adjunto el cartell de la Marxa de torxes per si en podeu fer difusió. Gràcies!

Per fer-vos’en venir ganes, us poso de nou l’enllaç de l’encesa de la Flama del Canigó d’enguany acompanyada també amb ‘una "marxa de torxes" (Blocaire d’Empordà Acció). Les dues dates tenen significacions de gravetat distinta, però la germanor i la lluita des de 1714 és la mateixa!

l’enllaç de l’encesa de la Flama del Canigó
http://www.vilaweb.tv/?video=4907