466. “El tren de la llibertat”

"El tren de la llibertat"

 

Catalunya Acció, una nova esperança per a tots els catalans!

Article "El tren de la llibertat" publicat el 24/juliol/2006

Patriotes Catalans de la Independència definida, hem de fer tot el possible perquè se’ns noti, se’ns vegi, se’ns senti i al final se’ns escolti.

Catalunya ha passat del domini mediterrani a ser un país de ploramiques. El camí de la Independència es reprèn quan la gent deixa de plorar i es grata la butxaca pel seu país. Catalanes i catalans si el vostre país s’enfonsa o es perd i no feu res per evitar-ho no us queixeu! És del tot precís que els catalans que volen la llibertat pel seu poble cerquin maneres de poder treballar per aquest fi, per protegir tots els valors que han rebut dels seus avantpassats.

Catalunya Acció és un projecte intel·ligent i possible per donar resposta eficaç a tots aquests plantejaments. Catalunya Acció no et diu el que has de fer sinó que et diu que facis! Que actuïs en català -de parla i d’esperit- i en favor dels drets de la teva gent i de la teva terra.

Catalunya Acció diu a tot Catalunya que no n’hi ha prou defensant la pròpia identitat, que amb això sol no podem avançar perquè sense una entitat que protegeixi els nostres drets, l’enemic desfà en minuts el que nosaltres construïm amb esforç continuat d’anys i panys. L’entitat que arreu protegeix els drets nacionals s’anomena estat, en totes les nostres lluites hem de defensar dos aspectes bàsics, la identitat i la entitat -l’estat que la ha de protegir-. Aquesta tasca no la pot fer un català en solitari per espavilat que sigui, és una tasca d’equip. Els que emprenguin aquesta tasca només han de tenir un objectiu prioritari a tot en la cosa pública: la Independència i consegüent llibertat del nostre Poble.

Catalunya Acció fa una crida als catalans que tenen aquests sentiments i treballen per aquesta finalitat a que se sumin al seu Projecte del 2014 i que us coordineu amb la seva direcció. Com venia a dir en John Kennedy no demanis que pots fer … Fes-ho!» i suma’t als que ja circulen per la teva mateixa via. Fem pinya i assolirem un ferm tren que avanci de veritat. Quan altres catalans el vegin a passar es diran … pugem-hi tots de pressa que aquest sí que avança cap a la llibertat!

Salvador Molins (Berga, Berguedà)
Joaquim Pugnau (St Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

 

465. El Projecte de Catalunya Acció …

El Projecte de portar Catalunya a la Independència prop del 2014 té molta força en si mateix.


No hi ha actitud amb més càrrega de futur que la d?emprendre un camí legítim i bo. Tardaràs més o menys però si no torces el teu rumb la fita esdevé clara i definida.

Catalunya Acció es posa de cara al nostre país i creu que "qui cara veu, cara honra".

La determinació a seguir aquest camí de forma imaginativa, valenta i decidida, és el primer valor dels independentistes decidits a fer efectiva la seva defensa de tota la Nació Catalana.

El segon valor de la gent que es van sumant a Catalunya Acció és la pràctica contínua de mantenir els ulls ben oberts i les idees clares.

Cal no dubtar ni ésser un il·lús, ningú comparteix la seva pròpia sobirania, i menys en aquestes latituds, només trencar ben de pressa amb el maltractador allibera i evita arribar a cotes de violència inevitables i que ja no pots aturar. És el que va passar als Balcans, el primer que va marxar és el que en va sortir més ben parat. A mida va passar el temps les coses van empitjorar i cada vegada la violència va ser més forta.

Obrim els ulls! perquè "España" s’encabrona. La gelosa i possessiva "España" s’encabrona i cada dia que passa odia més la catalanitat.

Les actituds de submissió de Ciu i Esquerra encara els encabronen més. Cal plantar cara al maltractador sense por!

Salvador Molins i Escudé
Conseller de Catalunya Acció.

464. El Vernaclisme és un ver vehícle per comprendre l’Anhel de la Catalanitat.

Necessitem promoure i explicar el vernaclisme per fer arribar la consciència nacional als milers d’homes i dones que arriben cada any a Catalunya.

Sense la mitologia catalana no podrem afrontar les greus dificultats que se’ns presenten. També ens cal promoure els clàssics catalans de la Renaixença, el nostre art, la tradició, la nostra història i els nostres contes, faules i llegendes.

En Jordi Salat, Vernaclista i Independentista Català, home que anhela molt la veritat, la bondat i la llibertat inherents a la vera Catalanitat, constant defensor de la Nova Renaixença que ens cal, ens ha enviat el següent; llegim-ho amb admiració i respecte.

(Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció)

 

————————————

 

Article d’en Jordi Salat, Vernaclista:

Les 4 columnes i l?arquitecte  Puig i Cadafalch

Representació, símbol i significat

El 31 de Gener de 2007, diversos mitjans de comunicació ( no tots els mitjans de comunicació de Barcelona ni de la resta de Catalunya), s?han fet ressò de la notícia següent: ?L?Ajuntament estudia restituir la simbòlica obra de les 4 columnes a la seva ubicació original, al costat de la Font Màgica de Montjuïc. El Consistori , però, vol consensuar una decisió final entre quatre projectes abans de l?estiu?

No acabo d?entendre que una ?restitució? s?hagi de ?consensuar? entre diversos projectes?.

Restituir, segons el diccionari vol dir: Tornar a posar una cosa en l’estat o la forma que tenia abans. Així doncs, no s?ha de fer projectes nous.  S?han de ?restituir?. Donat que la perfídia i la malícia dels seus enderrocadors va arribar fins el punt de ficar-hi una font en el lloc on aquestes columnes es trobaven, perquè, d?aquesta manera,  no es poguessin restituir mai més.

Restituir comporta, ficar-les de tal manera que es conservi sense tergiversació el seu sentit original. Les 4 columnes tenien i han de continuar tenint,  un sentit genuïnament fidel al pensament de l?artista que les va dissenyar i construir , com a part d?un  conjunt arquitectònic per a tota la muntanya de Montjuïc.  

Això vol dir, en funció d?una representació, simbolisme i significat del simbolisme.

I, aquest espai encara hi és: Darrera la font s?hi poden posar perfectament I, fins i tot, amb la font davant, la seva estètica pot sortir-ne millorada. Sempre en funció del seu sentit que és: la catalanitat i els seu arrelament en un significat universal. Un significat, el se les 4 columnes, present a totes les cultures del món i des dels temps ancestrals de la Humanitat. Un significat, relacionat fins i tot amb l?Arbre de l a Vida del que al·legòricament es parla en el mite del Jardí de l?Edèn. Les 4 columnes s?ha de restituir i el seu significat s?ha de donar a conèixer. Hi ha, però, qui no les vol restituir: Hi ha, però qui les vol restituir a un altre lloc, trencant i traint la idea del seu arquitecte constructor. Hi ha, però, qui les vols restituir en el seu lloc, però amagant i silenciant el seu significat o quedar-se només en el simbolisme català sense aprofundir en el seu significat més profund. Hi ha, però qui vol que es restitueixin i explicar el seu profund significat.

La notícia de la premsa ( El Periódico 31-1-07) continua dient: ? La restitució de les quatre columnes  de Puig i Cadafalch, un simbòlic monument erigit el 1919 on ara es troba la Font Màgica de Montjuïc ( a Barcelona) i enderrocat  el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera, comença a desbloquejar-se?. I, jo em pregunto: Qui la bloquejat durant tants anys que ja portem de democràcia i per què?  

Continuo llegint: ?  L?Institut de Cultura de Barcelona ( ICUB)  està avaluant els quatre projectes. El concurs està obert a decidir la ubicació i el ?disseny? de l?obra?

 No estem parlant de ?restituir? . Doncs, perquè ara ens surten amb ?nous projectes? i el què pot ser més greu, ?nous dissenys?.  No ho entenc. I, continuo llegint: ? Entre les diverses alternatives, la que suscita un major consens inicial ?reubica?  les columnes en l?espai original on va ser construïdes, però, desplaçant-les a un dels laterals?.

Ara ho començo a entendre: Del què es tracta es d?amargar-les o arraconar-les. Si les posen a un lateral, la perspectiva del conjunt arquitectònic queda adulterada i el simbolisme català queda arraconat i des de la perspectiva visual queda amagat i no es veu. Hom podria parlar de traïció a Puig i Cadafalch, traïció a Catalunya i traïció als catalans. Pel seu simbolisme universal, hom podria pensar que també es pot parlar d?una traïció a la Humanitat. (Podem parlar també nosaltres ,els catalans, d? holocaust i de crims contra la humanitat o és que només poden fer-ho els jueus? Potser sí que podem fer-ho. De fet a més d?un motiu cultural que relaciona les quatre columnes amb la cultura judeo-cristiana, també perquè els nazis espanyols per insultar els catalans ens titllen de jueus)

 

Continuo llegint: ?Si finalment s?aposta pel retorn a la plaça de Carles Buïgas[1] on actualment es troba la Font Màgica, aquest es concretaria instal·lant el monument  en el extrem Oest[2] i mirant cap al Pavelló Mies van Der.?[3]

 

Aquesta opció, pel que es diu ? suavitzaria  el recel que desperta la iniciativa  en bona part de la corporació municipal: el seu excessiu impacte visual i estètic sobre una de les estampes més internacionals de la Barcelona actual?

 

Ara ho entenc! De fet ja m?ho pensava…. Això és el què no volen: No volen que es facin postals de Barcelona on es vegi una imatge amb les quatre columnes perquè donen una imatge de la catalanitat!

 

 

A més, referent a les mides de les columnes,  llegeixo el següent: ?Si les columnes ? que evocaven els 4 pals de la senyera   mantinguessin la seva gran alçada de 20 metres (un detall que també està per decidir) i s?aixequessin en el lloc  exacte on estaven taparien la Font Màgica?.  Això no es cert, doncs les columnes han d?anar darrera de la font.  Però, quan continuo llegint:   ?canviaria de forma notable la façana més  coneguda , visitada i popular de la muntanya? aleshores ja ho entenc, com he dit abans: allò què no volen es una façana catalana.

 

O sigui: Volen el mateix que el dictador General Miguel Primo de Rivera. És a dir: Que Barcelona no doni imatge de catalanitat. Que a nivell internacional, empresaris i turistes no  pregunti ?què són aquestes quatre columnes? i s?assabentin amb la resposta que Barcelona és a Catalunya i que Catalunya  és una nació amb identitat pròpia que s?exposa per mitjà d?uns símbols.

 

 

L?any 1928 el general espanyolista Miguel Primo de Rivera les va fer enderrocar perquè eren un símbol català. Ara,  que se suposa que som en democràcia i recuperació de la memòria històrica, les volen ficar en un raconet i més petites perquè no es vegi  un símbol català a la façana més  coneguda , visitada i popular de la muntanya de Montjuïc de Barcelona. I, jo em pregunto: Hem canviat de règim? Sí. Hem passat d’una dictadura a una democràcia, però…Som en una mentalitat política i cultural catalanista  de recuperació de la memòria històrica i del pensament autòcton o vernacle?

 

La restitució de les 4 columnes , en el seu lloc darrera la Font Màgica,  l’explicació del seus simbolisme catalanista i del significat d’aquest simbolisme com a referent universal present  els valors d’altres cultures d’arreu del món, comporten retrobar-se amb "el pensament català que rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" tal com ho enuncià el filòsof Francesc Pujols.   Comporta una renaixença.

 

Per altra banda, a més a més ,  no es parla de posar els noms originals del projecte per al conjunt arquitectònic hel·lènic que havia previst Puig i Cadafalch ? tenia de referent Atenes i el Partenó on es troben les quatre columnes de la deessa Atenea Niké -, els qual van ser batejats com amb noms de reis i reines espanyoles substituint noms d?arts i oficis entre d?altres simbols culturals mediterrànies i europeus.  

 On ara es troba el MNAC i que es diu ?Palau Nacional?, sense definir si aquest ?nacional? és refereix a Espanya o a Catalunya, s?havia previst anomenar-lo ?Palau del Saber Antic?. On ara tenim el ? Poble Espanyol?  hi havia previst dir-li ? Iberiona ?. On hi ha les dues torres venecianes hi havia previst una Hexedre que és un espai amb columnes on els grecs,  jònics sobretot,  es trobaven per a dialogar. Només es va conservar  de l?original, l?actual ?Teatre Grec? i encara no sé si en alguna cosa va ser adulterat. Se?ls deuria escapar. I, no vull donar idees, no fos cas que ara li posin ?Teatre Espanyol?. Tampoc es diu res de recuperar els rajos de llum que surten de darrera del MNAC i que ara són tots nou de color lila. Arquets nou rajos haurien de ser cinc de color groc i quatre de color vermell simbolitzant també, darrera de les quatre columnes de pedra els colors i el simbolisme de la bandera catalana: la senyera. També s?hauria de construir la columna de capitell jònic dedicada a la deessa Minerva que Puig i Cadafalch en aquella època de Renaixença, havia dissenyat per a ser ficada al bell mig de la Plaça de Catalunya i que mai es va arribar a construir.

Es continua volen amagar els símbols catalans a Barcelona i a Catalunya, en temps de democràcia igual com es va fer en temps de la dictadura? Qui ho fa i per què? Existeix un ?poder fàctic? pendent d?identificar?

Les quatre barres ( forma horitzontal) o els quatre pals ( forma vertical) tenen una representació que és Catalunya, un simbolisme que és la catalanitat i els dos conceptuats com a part d?un Tot, un significat que cal redescobrir als catalans, als habitants de Catalunya,  perquè identificant-s?hi en donin bon testimoni, doncs darrera el significat dels quatre pals, a més de què hi ha, allò naturalista relacionat amb els quatre elements: aire, aigua, terra i foc,  s?hi troba aquell ideal que és Bé, i que Plató situa com a llavor de la independència i centre de gravetat de la nació o República.

Qui i per què vol amagar aquesta nació, aquest  símbol i el seu significat que ha estat present des de segles en moments de renaixença nacional engendrada al voltant de tan alts valors i nobles principis?

Jordi Salat

josalort@hotmail.com  

 

Nota:

He inclòs una fotografia de la Casa Blanca on es troba el govern dels EEUU, la nació més poderosa del món, on es poden veure també quatre columnes amb capitells jònics com les quatre columnes catalanes que Josep Puig i Cadafalch va dissenyar per la muntanya de Montjuïc de Barcelona  en els temps de la  RENAIXENÇA CATALANA. El seu significat, a més de tenir un component  català singular, s”embranca amb un Arbre que  té un component universal i que malauradament,  a molts catalans els resulta desconegut;  fins i tot hi ha qui rebutja reconèixer-lo.

Llibre? Les quatre columnes catalanes?

http://www.histocat.com/htm/wr_lib_02.htm


[1] Buïgas és una deformació del mot Bohigues, derivat de Bohí? Si és així es podria parlar també de ?l?enderrocament ? dels mots per deformació? S?hauria de dir Caldes de Montbohi enlloc de Caldes de Buí? Amb quin criteri s?ha restituït la llengua després de les desvirtuacions que ha patit? No s?hauran volgut canviar les lletres de lloc igual com ho volen fer amb les columnes? Perquè alguns mots es fan venir del llatí i no de l?íber que era la llengua autòctona? Per exemple ?vas? enlloc de ?got??

[2] El cantó ?Oest? que es per on el Sol es pon,  s?associa a ?decadència? mentre que el cantó de l?Est? que és per on el Sol  neix, s?associa a ?Renaixença?. Fins i tot en aquest detalla cal ser malpensat per encertar la mal intenció dels qui volen amagar símbols catalans.

[3] Puig i Cadafalch havia posat noms d?arts i  oficis als pavellons. Qui i perquè els hi ha posat noms de reis i reines espanyoles i personatges no catalans , o estrangers?

463. Preludi de la Independència (Carles M. Espinalt) Capítol 2n

LA POR QUE ENMASCARA EL PRELUDI

Gairebé s’acabava el segle XIX, quan Joan

Maragall escrivia i resumia en una sola frase,

el que encara és el millor i més modern pro-

grama polític per al nostre país: «La qüestió

per a Catalunya és europeïtzar-se, tallant

més o menys lentament la corda que la lliga a

la Morta.»

És fàcil comprendre què indicava en referir-

se a «la Morta». Si calia, en parlava sense

pèls a la llengua. No és pas gens complicat

de poder rellegir: a l’any 1899, amb motiu de

la defunció del polític espanyol Emilio

Castelar, ho concreta Joan Maragall, amb

totes les lletres, en una carta adreçada al seu

amic Antoni Roura: «Ja ho veus com s’ha

mort en Castelar. És un luto nacional de debò

perquè ell personificava l’Espanya que també

s’està morint.»

Per molt que es vulgui fugir del tema, no

pot negar-se que opinions d’aquesta mena

són, com a mínim, una rotunda iniciació del

preludi de la Independència de Catalunya.

Per què no es valoren amb tota la seva

importància? En rigor, no solament no s’ha

volgut analitzar les raons que les fomentaven,

sinó que s’han dissimulat tant com s’ha pogut.

Hi ha catalans, entre porucs i afables, que

lluny de veure-hi una concepció clara i serena

de la realitat, la disfressen d’emoció no medi-

tada i passatgera, una mena de flor que no fa

estiu o un banal exabrupte que ni suma ni

resta en relació a res. Davant de qui i de què

volen justificar-se? Quin temor els porta a fer-

se l’esmunyedís?

Contemplem-ne un exemple: Maurici

Serrahima, en una biografia de Joan Maragall

publicada per primera vegada l’any 1938, bo i

glossant la frase: «tallant la corda que la lliga

a la Morta», s’afanya a disculpar les inten-

cions del poeta, com si encara el poguessin

posar a la presó o fos possible inculpar d’un

delicte aquell qui gosava transcriure la pensa-

da. Cautelós, Maurici Serrahima, embolica el

«tallant la corda que la lliga a la Morta» amb

el següent comentari: «Però aquest estat

d’esperit no era ben bé el seu: Ell esperava

sempre i creia que la unió dels pobles ibèrics

era una gran possibilitat i que el catalanisme

n’iniciava el camí.»

Com pot tractar-se d’un estat d’esperit allò

que és un concret i meditat raonar? Què en

treuen de confondre els humors de l’ànim

amb l’agudesa del criteri? Sigui lícit o no, amb

les excuses i justificacions que ningú no els

demana, ja tenim una altra manera de no dei-

xar escoltar el preludi de la Independència de

Catalunya.

Posat a treure-li importància, es menyspre-

en els motius inicials que porten a referir-se a

«la Morta», ja que els homes com en Joan

Maragall veien Espanya com a sinònim de

península Ibèrica; però quan hi manca

Portugal, parlar d’Espanya per indicar l’entitat

geogràfica que en resta, esdevé una impostu-

ra que certs opressors poden despòticament

aprofitar, però sempre acaba demostrant-se

que, per falsa, no és viable.

(Carles M. Espinalt)

"Preludi de la Independència"

461. Preludi de la Independència (Carles M. Espinalt)

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

"A tots els qui, amb fe i fermesa, han cridat: Visca Catalunya Lliure!!"     (C.M.E.)

Capítol  1

PERCEBRE?L

.

Són molts els qui voldrien que no se?n

pogués escoltar ni una sola nota. Però el

preludi de la Independència de Catalunya no ha

nascut pas per generació espontània. No és

cap somni ni cap disbarat atabalador. Fa anys

que es deixa sentir amb harmònic frasejar,

per més que cuitin a ofegar-lo o no s?encerti

el to vibrant i clamorós que demana executar-

lo amb tota la seva amplitud.

Els motius pels quals no s?ha acabat mai

d?interpretar, sense perdre o robar-nos les

solfes, els podem copsar fins i tot amb fets

aparentment secundaris. En ells, això sí, hi

trobem tàctiques errades, molta bona

voluntat, excuses de mal pagador i limitada moral

de victòria. Què ens ha mancat? Inspiració?

Homes capaços de dirigir-ho? Ens creem

nosaltres mateixos els inconvenients o ens

venen de fora? Fem el sord o gent impenitent

ens tapen les orelles?

Sempre que puc repeteixo i faig repetir: Els

catalans prou anhelen la Independència

nacional, però no veuen la manera d?assolir-

la. Cap projecte no es veu viable abans de

plasmar-se amb nítida i vigorosa figura en la

ment dels qui ho voldrien materialitzar. Així

doncs, els artífexs que inculquin en cada

català la clara imatge motivacional de la seva

Independència com a poble, esdevindran els

qui anorreïn per sempre els obstacles que

impedeixen portar-la a terme.

No és pas impossible promoure-ho, encara

que la desconfiança en nosaltres mateixos

hagi impedit deixar parlar molt alt els qui

assagen de fer-ho viable. Sovint, els covards,

per no posar-se en evidència, són els més

interessats a silenciar la veu dels coratjosos.

Llavors, els desmoralitzats i els pobres de

tremp, enlloc de cercar un major braor en ells

mateixos, prefereixen ?baixet, per no fer

soroll? parlar de mans misterioses que ens

barren el pas.

És orientatiu recordar que, entre les moltes

referències que sobre Catalunya va escriure

Josep Pla (Notes per a Sílvia), hi figura el

següent comentari que un dia li féu Manuel

Brunet: «Ja coneixeu la meva convicció:

l?Església en aquest país ho ha fet tot: és la

clau del passat, del present, i probablement

del futur. L?Església creu que aquest país ha

d?estar lligat a Espanya i per això hi ha unitat.

El dia que cregui el contrari es produiran les

conseqüències naturals.»

Tanmateix, la rebuscada forma «conse-

qüències naturals», malgrat ésser una

manera d?anunciar-ho amb paraules emmas-

carades, vol que se sàpiga, però amb el

mínim enrenou. Talment com el candorós que

del dimoni en diu «en Banyeta», per l?ances-

tral por que comporta pensar que, bon punt

es pronuncia el seu nom correcte, es desper-

ten les ires de l?infern. Ara bé, amb totes les

reserves imaginables, i per banals que siguin

les precaucions, també amb noms suposats,

entre hermètics i temorencs, s?inicia el preludi

de la Independència de Catalunya que, vingui

d?on vingui el seu clam o tingui clar o insinuós

el seu dir, no sempre el sabem escoltar o no

ens el deixen percebre.

.

Carles M. Espinalt (Gener de 1992)

Catalunya Acciò

Tan fàcil i eficaç com saber qui ets, saber on vas i creure-t’ho.
.
CATALUNYA ens necessita a tots, a tu i a mi..
.
És l’hora de destriar el gra de la palla, de. saber quin és l’objectiu millor i com orientar-hi eficaçment tota la teva capacitat d’acció.
.
De veritat vols Catalunya plena i lliure?
.
Entra al joc i passa la pilota.
.
JP i SM

459. KOSOVO (Extret de l’Avui)

La gent de Catalunya Acció, Projecte independentista pel 2014, hem començat un camí pel reconeixement eficaç dels Drets Nacionals de Catalunya i per a la seva aplicació pràctica. Lluny de gent com PDD i Plataforma de Soberania i Progrés que de forma il·lusa s’entretenen amb estatuts enganyosos i subjugats per la seva pròpia naturalesa de lleis orgàniques de l’estat enemic de Catalunya per autonomàsia.

Tot el pensament polític i nacional de Catalunya Acció el trobareu a www.catalunyaaccio.org.

Suma’t a Catalunya Acció!

——————————-

KOSOVO (Extret de l’Avui)

Les divergències marquen l’última ronda negociadora sobre el futur de Kosovo

El mediador de l’ONU admet dificultats per a una entesa entre les parts reunides a Viena Belgrad rebutja la proposta mentre que Pristina reclama la independència

Redacció

L’última ronda negociadora sobre l’estatus definitiu de Kosovo va començar ahir a Viena enmig de l’immobilisme en el posicionament de les delegacions sèrbia i kosovar, malgrat els esforços del mediador de l’ONU, Martti Ahtisaari, per donar una nota d’optimisme a l’inici de l’encontre.

"Totes dues parts s’han comportat bé. És un bon començament", va valorar Ahtisaari. "Però res indica que les parts es comprometin en aspectes diferents a les vies que han adoptat fins ara", va afegir amb diplomàcia.

Les seves paraules responien a les declaracions contundents fetes per uns i altres. "Hem rebutjat tots els punts de la proposta d’Ahtisaari que són incompatibles amb la integritat territorial i la sobirania de Sèrbia", deia la delegació de Belgrad en una nota feta pública ahir. La proposta del mediador "està en contradicció total amb el futur que volem construir", reblava el representant de la delegació sèrbia, Dusan Batakovic.

 
Vigilància de la UE

Amb fermesa es va expressar també el representant de Pristina, Veton Surroi, que va estimar que "el conjunt del paquet només es podrà aplicar en un Kosovo independent".

La proposta del mediador de l’ONU, que va ser presentada als implicats el 2 de febrer, estableix una àmplia sobirania a la província sèrbia de majoria albanesa sota vigilància internacional, principalment de la Unió Europea.

Ahtisaari va manifestar ahir que és "totalment impossible preveure quant de temps caldrà" perquè les parts trobin un compromís acceptable. L’afirmació arribava després que Belgrad i Pristina anunciessin que presentaran esmenes per modificar el pla.

Per mirar de convèncer els seus interlocutors, Ahtisaari es va oferir voluntari "per quedar-se totes les nits" que calgui a escoltar els negociadors i va dir que s’ha previst fer una última reunió el 10 de març a Viena, abans que ell sotmeti el pla "revisat" al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per a la seva aprovació. La votació d’aquest organisme podria tenir lloc "cap a finals de març", va precisar Ahtisaari. Moscou és reticent a aprovar el pla sobre el futur de Kosovo tal com està i dóna suport a Sèrbia, que s’oposa al projecte perquè atorga a la pràctica la independència a la província amb un 90% de població albanesa.

(Extret de l’Avui d’avui)

457. Catalunya Acció representa una esmena a la totalitat!

Catalunya Acció representa una esmena a la totalitat!
-Com ho pensem fer? -Doncs, caminant decididament en una sola direcció: Esbotzar tota aquesta situació que ens atenalla!

Trencar! trencar! trencar!

No podem ser Il·lusos i els catalans ho som molt. Som de tan bona fe que ens la foten tres vegades cada dia i per tots cantons:

Primer en Carod, l’Esquerra partidista i subjugada. Diuen, ells, que si no fan la feina te la fan els altres, però és que l’Esquerra actual es dedica a fer la feina bruta del PSOE-PSC. Com quan després d’haver-se carregat l’estatut del dia 30 a cops de despropòsits entre Esquerra i Ciu, quan la cosa ja està desencallada a gust dels socialistes i d’iniciativa, aleshores, apareix tan tranquila, riallera i petonera, la "de Madre". Serà de la "Gran Mala Madre"!

Bé, en Carod és a l’India amb les ensenyes "españolas" i parlant en castellà, no fos que els seus estimats socis -España- no s’enfadin. Mentre, els seus acòlits soparan, avui a la nit, a la Fonda Espanya.

La segona va de "la españa plural". Diuen els del PSOE -com és molt natural- que de plural res de res, que es tiren enrere. Plural, odiós mot compartit per Aznar i Zapatero. Resulta que el senyor Puigcercós -el que tanto alarga la mano a las izquierdas españolas- està palpant de forma desesperada perquè no troba que ningú li agafi la mà a l’altra banda. Que no! senyor Puigcercós, que ja li vam dir! que d’Espanya cap català amb dos dits de front se’n pot fiar!

La tercera, ens la foten els de TV·3 i l’efectivíssima policia a Montserrat. Que si tarden una mica més ja no tindríem l’estimada serralada:

XXXVIII RENOVACIÓ DE LA FLAMA

DE LA LLENGUA CATALANA A MONTSERRAT

Diumenge 18 de febrer de 2007

 

LA VERGONYA DE TV3

 

    Un any més l’IPECC ha organitzat un autocar per anar a Montserrat i participar als actes de la 38 Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.

    Quan hem arribat a l’esplanada superior del monestir se’ns ha fet recular fins una primera tanca i alhora s’ha buidat l’esglesia de gent.

    Després una altra tanca més enrera ha servit per fer-nos recular un altre cop. Se’ns deia que era per la nostra seguretat i corrien tota mena de suposicions de trucades telefóniques de bomba, etc..

    Fins i tot una nova tanca a la plaça inferior davant l’estació del cremallera limitava la circulació de gent que s’havia ficat a les botigues i restaurants.

    La missa fou suprimida i tambè el Virolai. Però quan arriba la policia 3 hores més tard (des de les 9h) resulta que la bomba només era la presència d’un termo de cafè calent que s’havia deixat un excursionista.

    Si la parsimonia de la policia és deplorable encara ho és més la conducta de TV3 que només ve per la "bomba" i s’oblida d’aprofitar la vinguda a Montserrat per filmar els actes la de 38 Renovació de la Flama que es fan a continuació. Sembla que TV3 no l’interessa la cultura nacionalista, només es mou pel sensacionalisme i a corre cuita puja a Montserrat per veure la "bomba" i oblida olímpicament els actes de la Renovació de la Flama els quals es fan primer a l’atri ple de banderes independentistes i una d’Occitània. A continuació es fa una taula rodona amb representants molt qualificats de Catalunya del Nord, les Illes Balears, País Valencià, Andorra, i el Principat de Catalunya, a més de la participació de Til Stegmann de Frankfurt.

    TV3 era a Montserrat per la "bomba" del termo de cafè calent però ignorà la 38 Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.

    Perquè?

 

Cordialment,
Enric Garriga Trullols
President IPECC

 

IPECC – Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana
Hotel Entitats. Providència, 42
08024 BARCELONA
Tel/Fax 93.213.76.48
www.ipecc.cat