313. No tot està perdut!

No tot està perdut! Hi ha catalanes i catalans clarividents i valents. Eus ací la carta del dia de l’Avui d’Avui:

"Cal plantar cara a l’agressor!, els nostres polítics no ho entenen això i crec que ni ho volen entendre. Però ve una nova generació d’homes desperts, determinats i valents!"

Carta del dia

Les xifres de l’Estatut

Ha arribat el moment d’aplicar l’Estatut. I, com sempre, la lletra diu una cosa i la música una altra. Cal negociar-ho tot, i a cada bugada hi perdem un llençol. Això ens passa per pretendre pactar quantitats. L’única aspiració útil del nou Estatut hauria d’haver estat pactar el mètode de càlcul: el del PIB, les balances, etc. Perquè cada vegada que fixem una xifra, canvien la manera de calcular-la. És com l’IPC: si puja la benzina, li abaixen el pes, si baixa el calçat, llavors sembla que tothom compra sabates…. Quan ens adonarem que no hi ha res a fer? Som una dona maltractada per un marit malcarat que se’ns queda el sou i ens pega perquè treballem poc. Només parlar de divorci ens fa por per les bufetades que vindran. I no ens adonem que ens pega (perquè ho fa carinyosament) fins i tot quan li hem preparat un bon sopar. Com més s’enfada, més submisos, i com més submisos, més ens pega, lògicament.

Daniel Vives Casals

—————————–

Cal plantar cara a l’agressor i ho farem! Aporta el millor de tu, fes forta Catalunya Acció, fes forta Catalunya des de la base del poble menut!

312. Article des de Gandia -estret de Ràdio Catalunya.CA

ELS NENS ESTRANGERS SÓN ELS QUI APRENEN MILLOR EL VALENCIÀ
Els nens estrangers són els qui millor aprenen el valencià a les escoles, segons que ha afirmat Joan Borja, responsable de les jornades sobre immersió lingüística que es fan a Elx,organitzades per la Unitat per l´Educació Multilingüe (UEM)
Segons Borja,els nens aprenen millor si viuen en un ambient multicultural. Segons ell, a Andorra s´hi poden aprendre fins a quatre llengües.

GOTA FREDA CONTRA LA INTOLERÀNCIA

(Article de Francesc Vila, coordinador de Vilaweb Gandia)

Hi haurà un abans i un després de la Fira i Festes de Gandia d’enguany. I no caldrà esperar a l’any que ve per comprova-ho. Tampoc caldrà recordar el que va passar ara fa un any.
Comencen les festes majors de Gandia, i divendres mateix, fora del programa de la Fira i Festes, arriba la flama del Correllengua a la Safor. I, per celebrar-ho el Casal Jaume I té una missió complicada, per no dir impossible: explicar a la gent de Gandia que aquesta ciutat forma part d’un país majoritàriament inconscient, amb una llengua minoritzada i segrestada per un govern que no ens mereixem.
Després de les festes majors l’ajuntament ha programat una gran festa literària amb espectacles de primera línia, que sí, d’alguna manera, venen a dir tot això. Abans, però, la Fira i Festes ens tornarà a recordar que Gandia també és la capital de les festes majors de la comarca, i que la fòrmula retro i dels 40 Principales està plenament vigent, perquè ho arrassa tot.
Bé, tot no, perquè quan la societat civil s’organitza demostra que hi ha una altra manera d’entendre el que ens està passant i que el futur, per sort, és nostre. Per això, divendres 29 de setembre, com a fi de festa del Correllengua, actuaran al col·legi Joan Roís de Corella de Gandia grups del país, arrelats a la terra i amb propostes contundents, com ho són les de Paral·lel 84, Desgavell, Skalissai, Buskant i T-34.

Combatre la intol·lerància

Malgrat el cartell oficial de Fira i Festes 2006, amb tots els respectes pel bailaor Canales, la gresca dels Dr. Calypso i la família Borja, que diuen que es passejarà per un mercat, l’atapeïda programació cultural que tindrà lloc a Gandia aquests dies hauria de servir per demostrar que la força de la cultura pot combatre la intol·lerància de la caverna.
I és que l’acte menys esperat de tots tindrà lloc el pròxim 7 d’octubre, amb un cartell patètic signat per Coalición Valencianista i Gival, que pretenen tornar a insultar la intel·ligència humana fent una crida als grupets feixistes d’arreu perquè vinguen a exhibir-se impunement a Gandia. Això sí, depenen del permís de la Delegació del Govern -ho tenim clar.
Per això, invoque la gota freda perquè s’instal·le el 7 d’octubre durant tot el dia a Gandia, i a tota la bona gent de la comarca, armats amb impermeable, paraigua i botes de goma. Tots junts haurem de fer força perquè ploga, llampegue i trone damunt el despropòsit d’aquesta gent intol·lerant, professionals impunes de la mentida i la manipulació permanents.

LLIR ENTRE CARDS

(Un article sobre l’amor.Salvador Sostres)

Aquest és un article sobre l’amor del professor Salvador Signes, que des de l’any 1969 ensenya català al col·legi Escola Pia del carrer de Carnissers de València. Generacions i generacions de valencians han après català i a estimar la nació a les seves classes. Durant tots aquests anys ha aguantat estoicament tota mena d’amenaces i d’agressions, i enguany la Fundació Lluís Carulla ha tingut la generositat de reconèixer tot aquest esforç guardonant-lo amb el premi d’Actuació Cívica. Aquest és un article sobre l’amor del professor Signes, l’amor que cal per continuar enmig d’un entorn hostil i fins i tot amenaçador. Aquest és un article sobre l’amor amb què has servit la teva llengua i a la teva pàtria sense esperar cap recompensa. Aquest és un article sobre l’amor amor, sobre l’amor bondadós i total, sobre com l’amor es propaga d’alumne en alumne i avui els nens que es feren grans a les aules del professor Signes saben "el nom dels arbres del seu paisatge i la seua pròpia llengua". De vegades ens espanta la immensa feina que queda per fer, la brutalitat de l’enemic o el mirall de la nostra pròpia insignificança. L’amor diari, quotidià, resistent del professor Salvador Signes és una lliçó de tossuderia, i que val la pena seguir la intuïció que tots tenim de bondat i de bellesa. I que pots amb el teu esforç aparentment petit fer que d’altres esforços es desvetllin i afegir amor a l’amor que torna imparables i mítiques les coses que estimem. És ben remarcable que la Fundació Carulla tingui cura cada any de posar llum en aquests herois sovint desconeguts, massa sovint desconeguts i que són en canvi l’explicació de per què seguim vius. Depenem d’aquests herois, d’aquesta valentia, d’aquest amor incondicional, d’aquesta tendresa. Són temps per a herois catalans i volem les estrelles.
(Set/2006)

311. És possible l’autoestima sense miralls de dignitat i coherència?

Us adjunto un interessant escrit de Jordi Salat. Omiteixo el text introductori pel mateix motiu amb que titulo aquest post, però si voleu el podreu llegir senser a la següent web: www.otger-catalo.com secció "política".

Què és  el què estima l?autoestima?

En aquest darrers anys, potser des de que amb la mort de Franco es va iniciar allò que se ?ha dit « la Transició política » , allò que,  que per alguns,  es defineix com un espai de temps en el que s?accepten regles de convivència que estan entremig de la dictadura i la democràcia, tot sovint  he escoltat  entre els meus amics psicòlegs la següent afirmació:  per a assolir la independència ens cal l?autoestima.

Això és evident i comparteixo els seus postulats al respecte, però, cada vegada que escolto aquesta afirmació, dues coses em vénen al cap:

 1.- Ens cal definir què és autoestima a fi de concertar un significat  no fos cas que tingués un significat diferents per tots.

 2.- Què és el què o el qui estima l?autoestima?

Definir per a posar-nos d?acord, no fos cas que per uns signifiqués una cosa i per altres en signifiqui una altra, fet que passa tot sovint. Com diu un vell refrany català originat en el món pagès, i cal recordar que els pagesos eren i són  savis perquè amb menys informació de la que ara ens fan empassar els mitjans de comunicació, observaven i observem la naturalesa, que és el llibre de Déu segons diuen molts filòsofs d?arreu del món. I, així, ens han deixat dit que ?les paraules tenen amo?. I, tot sovint es fan servir per conveniència més que no pas per posar de manifest la Veritat, essent com és aquesta una de les principals funcions  que ténen assignada.

 Què és doncs l?autoestima? En el diccionari hi llegim el següent d?aquesta paraula composta ?auto? i ?estima?: Capacitat humana d?autovaloració, essencial per a la supervivència psicològica.

 Segons el diccionari l?autoestima és una qüestió psicològica, no es una qüestió ideològica o nacional. És, això, sí, aplicable a la qüestió nacional, com ho és a altres aspectes de la vida humana. Mentrestant,  raonant al voltant d? aquest mot, se m?acut pensar en una nova pregunta: Què estima l?autoestima ?

 I, de la mateixa manera com m?ha vingut la pregunta m?arriba una resposta:

 L?autoestima estima uns ideals, uns sentiments i una voluntat de ser, o millor dit, de fer-se, tal com som en funció d?uns conceptes, d?unes interpretacions, d?un criteri[1], d?una manera de entendre i viure la Vida, d?un Ésser que es manifesta en la Creació, en la Naturalesa i en nosaltres; un Ésser que ens fa sentir identificats.

 

Estima, per tant,  uns valors. Uns valors que configuren una mentalitat. I aquesta mentalitat, té una vessant personal i una vessant nacional.

Va lligada a una voluntat de fer-se realitat. Vol donar testimoni i compromís, fer-se present.

I, quins són aquest valors? Aquest valors que em fan sentir realitzats com a persona , són presents a la constitució on estan les lleis amb les que ens governen, som governats o ens governem?

Tomasso Campanella  va escriure en el  llibre La Ciutat del Sol tota una colla de raonaments al voltant de les idees que, entre d?altres, exposen Plató i Aristòtil al voltant dels drets i deures, així com les normes de conducta que han de reeixir a una república, en les relacions de les persones amb si mateixes, entre elles, en les relacions de parella, i envers la Divinitat. Sobre la comunitat de béns i la divisió dels béns comuns en propietats privades. I tot això tenint en  compte les influències astrològiques que  sense condicionar marquen tendències cícliques o generacionals. Entre d?altres coses ens diu:

? A la nostra República (…) van combatre sense paga i rivalitzaven a morir per la pàtria?

?Gràcies a l?amor a la comunitat van assolir un imperi tan gran? (pàgina 111-112)[2]

? Nosaltres basem la vida feliç i la prosperitat de la República (…) en la virtut? ( pàgina 98) .

En què basem nosaltres la llibertat, la prosperitat i la felicitat a Catalunya, i els Països Catalans? Quan em diuen que tot es cosa de l?autoestima, no puc evitar fer-me la següent pregunta: Què  és el què estima l?autoestima? M?he trobat en moltes ocasions que se?m parla d?autoestima com si això fos la panacea per tot i la causa original de totes les coses. Quan em trobo en aquestes situacions penso que probablement s?ha perdut la noció de la identitat, l?essència de les coses i ens hem quedat en el nivell emocional sense arribar a la percepció de què es troba en el nivell intel·lectual o del món platònic de les idees.

Per a mi, l?autoestima estima un ideal, un ser. Som el què som perquè som, no perquè ens estimem. Estimar pertany al cor, pensar en els ideals pertany al cap.

Estimem un ideal personal i nacional del que sentim que en som i formen part, de tal manera que l’Univers es quedaria incomplet sense la Catalanitat?

La identitat catalana són els valors i els principis d?un idealisme que és  l?ideal català el qual és part de l?Ideari Universal?.

 

 L?autoestima estima el contingut ideològic que posa les bases d?una mentalitat i vol donar-ne testimoni amb compromís. O sigui, encarnar-lo, això vol dir viure en funció d?aquest ideal?. Els valors d?aquest ideal lligats a un espai geogràfic ? els Països Catalans ? són propis de tots els seus habitants o només són propis d?una ètnia? Si són propis de l?espai geogràfic, cal delimitar les fronteres d?aquest espai i dir que la  llengua d?aquest ideal, no és la llengua materna o paterna pròpia de les ètnies, sinó la llengua del lloc, o sigui la llegua natural, dita també llengua vernacla?

 

Tomasso Campanella ens diu a La ciutat del Sol que en la seva república l?astrologia delimita fronteres i fins i tot es tinguda en compte per les funcions de la procreació. E. C. Agrippa deixeble de Ramon LLull també ens diu quelcom al respecte en els seus escrits agrupats en quatre llibres: De Occulta Philosophia, De Vanitate scientarum Declamatio, In artrem breuem Raimundi Lulii commentaria et Tabula Abbreuiata, Oratines et Epistolae Capítol XIV ?L?esperit del món i el vincle amb les virtuts ocultes? i en el capítol  XXXI ? Distribució dels regnes i províncies en els planetes?

 

Quines són aquestes virtuts i quines són aquestes fronteres nacionals de característiques astrològiques? Catalunya i per tant els Països Catalans hi tenen un lloc propi i natural, o sigui vernacle?

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com

www.otger-catalo.com

 


[1] Jaume Balmes va deixar escrit un gran llibre sobre creença lògica i raonamentada, ?El Criteri? . Aquesta ha estat sempre una de les  característiques del pensament català, fins i tot, des d?abans d?aparèixer  Ramon Llull.

[2] Campanella, Tomasso, La Ciutat del Sol seguida de  Qúestió quarta sobre la millor república. Traducció i introduccció d?antoni Seva. Publicacions de la Universitat de València, 2006

310. IN MEMORIAM de Loís Combes, patriota Occità que es desvetllà als 45 anys!

Fotografia: Porta Nord dels PPCC a Salses.
NOTA PRÈVIA, llegiu l’anterior post d’anàlisi i de lluita, núm. 440, escrit per en Claudi Romeu.
.
.
LOÍS COMBES  (CANTALAUSA)  (1925-2006)
 
 
    El dilluns 25 de setembre de 2006, Mossèn Loís Combes (CANTALAUSA) ha estat enterrat a Montfranc (Avairon) (Llenguadoc-Occitània) el qual morí a Rodés el divendres 22 de setembre, a l?edat de 81 anys, a causa d?una greu malaltia.
 
    Amics vinguts de pertot han volgut donar el darrer adéu al gran lingüísta occità. El  funeral el presidí el bisbe de Rodés i 22 capellans entre els quals el català Mossèn Josep Cardús, vicepresident del CAOC català.
 
    La missa funeral ha estat oficiada principalment en occità: Introducció (Mn. Ubert Fau), Evangeli (Mn. Jòrdi Passerat) , Homilia (Mn. Bonafós) i  cant en occità al final.
 
    Per acabar tres persones han fet íntegrament en occità grans lloances i relats de la vida del finat. Sergi Gayraud; Gèli Combes (nebot) i Renat Falissard, aquest darrer en nom de l?Institut d?Estudis Occitans, de Grelh Roergàs i altres entitats occitanes.
 
    S?ha destacat la presència dels catalans.
 
    L?esvelta i petita església era plena a vessar, amb més de 300 persones a l?interior i amb una representació de cinc catalans del CAOC de Barcelona.
 
    Al peu d?altar hi havia la bandera occitana i la bandera catalana.
 
    El petit poble de Montfranc, de 158 habitants, està al límit entre el Roergue i l?Albigés i on visqué tota la seva infància. Havia nascut a Bederius el 30 de maig del 1925 i a l?església de Montfranc hi digué la seva primera missa.
 
    Malgrat parlar l?occità des de l?infancia no fou activista occitanista fins els seus 45 anys.   
 
    Aprengué a escriure occità i esdevingué lingüísta, filòleg, escriptor, investigador i editor. La seva obra és extensa, però el seu Diccionari General Occitan, amb 100.000 entrades, més de 200.000 definicions, milers de termes científics i documents diversos, marca un abans i un després, ja que el seu diccionari és tot en occità i abans tots els diccionaris  han estat sempre bilingües occità-francès.
 
    El 12 de maig de 2003 Cantalausa vingué a Catalunya  durant 5 dies i presentà el seu Diccionari a les Universitats de Barcelona, Autònoma i de Girona. També el presentà a l?Institut d?Estudis Catalans i fou homenatjat per amics i simpatitzants del CAOC en un sopar a l?Hotel Ducs de Bergara, de Barcelona i un altre sopar a Sabadell.
 
    D?aquest viatge en guardà un gran record i que explicava als seus amics occitans amb profunda emoció i agraiment vers els catalans, per alló que ningú és profeta en la seva terra.
 
    Però CANTALAUSA (Loís Combes) deixa una obra capital pel redreçament d?Occitània, al qual els catalans hi som obligats de contribuir-hi.
 
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Montfranc (Avairon) 25-09-2006
 
( Més informació en les seves memòries SUS LAS DRALHAS DE LA VIDA) 
( Més fotos aquí )
 
Cordialment, Enric Garriga Trullols, President CAOC
 
CAOC – Cercle d’Agermanament Occitano Català
Hotel d’Entitats. Providència, 42
08024 BARCELONA
Telf. 93.284.36.34
Fax 93.213.76.48
www.caoc.cat

309. Afavorir la parla i la llengua catalana sense complexos!

Del nostre patriota de Barcelona. Del destacament de Barcelona. -Cal unir tots els destacaments de patriotes catalans valents i convençuts d’arreu dels territoris, com en Claudi "l’home de la pàtria i de la moto" per dir-li coses encoratjadores i amables-.

Us imagineu els nostres polítics de Ciu, d’ERC i del PRC units defensant la nostra llengua, abandonant les desavinences "PARTIDISTES" i abandonat el posat de bledes egoïstes!? -perdoneu, els del PRC, que no sou culpables d’aquests posats i actituts meselles i carrinclones- Us imagineu, amb determinació i intel·ligència el que podríem aconseguir?

Amb el permís i autorització d’en Claudi, com sempre, us faig arribar el següent escrit seu dins el que ell anomena "Opinions", en concret la XIIa:

Un primer paràgraf:

"Ara és l?hora de jugar fort i plantejar una solució definitiva per a Catalunya, o sigui per instaurar novament la Sobirania perduda al marge d?estatutets. Hi ha d?haver molta lluita encara i molt més vigorosa, però hem d?aprofitar l?oportunitat del moment. Catalunya no ha de desaparèixer. És hora de plantar cara i no arrugar-se. La balança no té punt mig. O Independència o desaparició definitiva com a nació! Insisteixo, nosaltres tenim la paraula."
 
Claudi Romeu, agost 2006

… llegiu, si voleu, la resta de l’article:

un segon paràgraf a destacar:

"L?estat en que es troba la nostra llengua al nord del Pirineus és ja d?autèntic perill. Un element important per tal de superar aquesta situació, pot ser Ràdio Arrels i la seva actuació, tossuda i encoratjadora."

Tot l’article:

Si aquest fitxer adjunt conté imatges, no es mostraran.  Baixa el fitxer adjunt original

OPINIONS (XII)

Desaparició de la Nació Catalana

 

Catalunya, amb tot i la llarga problemàtica que arrossega, no ha desaparegut. Els dos estats veïns s?esforcen en ocultar-la i aniquilar-la curosament, però se n?han sortit a mitges. Amb una fòmula que els catalans no podem acceptar com a la que ens pertoca, però encara existim. Emmanillats, però no del tot, amagats, però no del tot. Desapareguts però no del tot.  

Siguem conscients que han passat quasi tres-cents anys de reiterats i obsessius intents d?aconseguir-ho per part d?espanyols i francesos. En referència als espanyols, o no han pogut o no n?han sabut més, però la realitat és que, malgrat ells existim, així com la nostra llengua que vulguin o no, està viva i es parla, tot i que la seva situació estigui travessant moments difícils gràcies a aquests impostors, autèntics falsificadors. 

En el cas de l?estat francès la vitalitat de la nostra llengua és molt més difíccultosa, ja que no disposa de dos elements bàsics per a la seva normalització, com són, l?ensenyança escolar en català normalitzada i una televisió que utilitzi el català com a llengua vehicular. Aquesta situació evidencia que els francesos estan molt més consolidats que els mateixos espanyols, en foragitar definitivament no tan sols el català i el seu patrimoni, sinó qualsevol llengua que no sigui l?única oficial a França, el mateix francès. L?estat en que es troba la nostra llengua al nord del Pirineus és ja d?autèntic perill. Un element important per tal de superar aquesta situació, pot ser Ràdio Arrels i la seva actuació, tossuda i encoratjadora.  

Tot aquest panorama, tant advers i hostil, pot apreciar-se fàcilment a l?entrar en territori francès (¿?) on de manera força despectiva els que no el parlen ni l?entenen, (o no volen entendre el patués) t?ho manifesten prou resolutivament i a voltes amb una expressió de desdeny, més que ofensiva, per part d?una major part d?un públic que no abandona la greu influència del jacobisme francès, en ple territori català. D?una manera semblant, o fins i tot pitjor es troba la també mil·lenària llengua occitana. Tornant a la nostra llengua, l?evidència de catalanitat està, dins de l?estat francès, molt més depauperada que en el cas de l?estat espanyol. Amb tot i això encara testimonia la seva presència. 

Si tenim clar que la llengua catalana representa actualment el baluard més rellevant de la nostra identitat catalana, i sóm coneixedors de la seva peremtòria situació, convindrem que el vigor de la nació catalana està sota l?efecte d?una amenaça de desaparició i d?un desig d?anulació total. Per a constatar aquesta situació, fixem-nos com molesta als espanyols l?ús de la nostra llengua i com utilitzen tota classe d?arguments per privar-nos de parlar-lo. Al mateix territori català, quantes vegades hem de sentir el ?no le entiendo?,  ?por favor en castellano? amb gent que porten anys i panys al nostre país. Per tant, no és solament el govern o les administracions qui ens odia. Han aconseguit involucrar molta gent, una majoria, que acompleixen una labor de quinta columna d?ocupants, dins el nostre territori.  

Sortosament el català, tot i haver estat i mantenir-se com a objectiu de fortíssimes embestides, fins al dia d?avui ha aconseguit resistir, en alguns territoris més que en altres, i per tant la seva situació crec que es troba encara dins els paràmetres d?una possible reconstrucció. El que necessita és una més decidida empempta, aportada per a la administració catalana afavorint el seu ús per damunt de qualsevol llengua imposada. Paral·lelament s?ha d?eliminar la cooficialitat del bilinguïsme i propiciar així, la seva rege-neració. Els que han intentat destruïr-lo ens deuen aquesta factura.   

Fins ara aquesta probabilitat, resulta completament impossible per la imposició del ?respeto i obligariedad de la lengua naciona españolal?. Tot depèn de nosaltres, del poble i del coratge que dediquem a aquesta tasca. Els experts i els estudioso del tema, no estan plenament d?acord i hi ha valoracions contradictòries en referència a una amenaçadora substitució definitiva. La meva apreciació personal és que si el poble sóm capaços de reaccionar positivament, la nostra partida no està ni molt menys perduda. Com sempre el poble sóm l?element decisori en les qüestions trascendentals. Representem l?eix decisiu de les grans determinacions. Els polítics, com els és habitual, es limiten a fer les campanyetes de consolació, que no son més que pobres justificacions. 

Semblantment a la nostra llengua, el nostre territori també està en una situació prou complexe. Fins i tot potser inclús pitjor, ja que l?esquarterament imposat per espanyols i francesos, està molt consolidat per part dels agressors. Ens condueix i està orientat, ben intencionadament, cap a una trencadissa i destrucció final irreparable i definitiva. Aquest és el gravíssim plantejament, que acompanyat del no menys greu acomboiament del bilingüísme (a l?estat espanyol) representen l?amenaça més mortífera tant pel nostre edifici nacional, com per la nostra llengua.  

Malgrat totes aquestes malèfiques amenaces, jo crec que la batalla no la tenim perduda i poc que s?ho imaginen aquests maleïts impostors. A poc a poc i de manera silenciosa Catalunya va reaccionant. Es fan moltes coses per redimir el nostre pais de la situació que ens emmordassa, moltes més del que aparentment pot semblar. Em refereixo a nivell popular ja que a nivell dels nostres polítics, en aquest sentit estem entregats a les seves visions prou estèrils.  

Encara que d?una manera desesperadament lenta, el país va reaccionant i es va extenent la consciència que els estats espanyol i francès són cada dia més nocius envers Catalunya i que com a consecuència són els enemics a abatre, en el nostre territori. És notori que les seves directrius encaminades a la destrucció del nostre país són reals i palpables i cada dia més evidents, i per tant ens toca reaccionar per treure?ns aquest dogal del coll. Per posar dos exemples darrers, sols cal revisar el tema de la rifada del nou Estatut i el desgraciat i flagrant desastre de l?aeroport del Prat a Barcelona.  

Cada dia es es filtren notícies als mitjans, on s?entreveu l?hostilitat dels dos estats vers nosaltres. Si en fem un seguiment és fàcil adonar-se que el clima és completament asfixiant i cada dia més irrespirable. Tota aquesta situació ens va carregant les piles i un dia o altre ens portarà a plantar-nos i revelar-nos decididament contra l?abús sistemàtic que comporten la pertinença a ?España? i ?France 

En el cas de ?Ejpaña? a poc a poc es va veient més clar el seu deteriorament i desprestigi a tots nivells. Aquesta ?marca? és cada dia menys valorada. Per molt que ells ho vulguin dissimular el seu edifici cada dia es veu més tronat i amb unes esquerdes més evidents. No sabem com moure?s i es veuen claríssimament els dubtes i els subterfugis a que recorren per justificar el seu posicionament. Des d?afirmar que són una ?nación única?, o una ?nación de naciones? i parlar de les ?diferentes lenguas españolas?, ?regiones?, ?Autono-mias?, etc… en total que es fan un embull que ni ells mateixos s?hi entenen. 

El seu declivi s?està anunciant als quatre vents. S?els ha bloquejat l?accelerador. Cada dia estan fent més el ridícul. Els síntomes son ben clars. Progressivament estan recorrent, més i més sovint, a la imposició i a l?actitut dictatorial. Signe evidenciador de flaquesa, aquí es veu que s?els està acabant la seva capacitat imaginativa i de convenciment democràtic. S?els està morint la ?gran España? a les seves pròpies mans. L? ?Imperio español? fa dies que s?ha liquidat! A tota la perifèria sonen reivindicacions de Independència. ?Ejpaña? s?està convertint en un producte caduc, que no convens ningú, que se li ha vist el llautó. La gent comença a veure que sols és una argúcia per a consolidar una Castella que sigui alguna cosa dins el món i per això ha necessitat apropiar-se de les demés nacions i els seus corresponents patrimonis. Ara ja són, com diuen ells mateixos, l??hazme reir? de molts.    

Amb tot aquest garbuix mental i operatiu, es pensen que ja ho tenen tot guanyat, però confio plenament que el temps acabarà desanganyant-los a ells també. Ara és l?hora de jugar fort i plantejar una solució definitiva per a Catalunya, o sigui per instaurar novament la Sobirania perduda al marge d?estatutets. Hi ha d?haver molta lluita encara i molt més vigorosa, però hem d?aprofitar l?oportunitat del moment. Catalunya no ha de desaparèixer. És hora de plantar cara i no arrugar-se. La balança no té punt mig. O Independència o desaparició definitiva com a nació! Insisteixo, nosaltres tenim la paraula. 
Claudi Romeu, agost 2006

308. Afirmar-nos i trencar; amb classe però trencar! Fem l’Estat propi!

Petita correcció al blocaire Sort, a part del seu ferm article:
No és que sembli que no avancem tan com voldríem alguns, és que no avancem des de fa trenta anys; abans retrocedíem, ara no avacem! Com els estruços, tres passos endavant i quatre endarrera!

From: Josep <josepsort@mac.com>
Date: 25 setembre 2006 11:44:30 GMT+02:00
Subject: [josepsort] 9/25/2006 09:16:00 AM

UN PRESIDENT COM CAL: JOAN LAPORTA
La basquitis i la barçadependència, ja ho he dit en d’altres posts, són dues malalties infantils de l’independentisme, que sovint actuen com a succedani d’aquells que pateixen perquè tenen la sensació que la nostra lluita no avança tant com voldrien. Això no vol dir, en cap cas, que jo no sigui solidari amb el Poble Basc en la lluita per la Independència, que en sóc, ni que no sigui un culer de pedra picada, que també ho sóc. Però correm el risc que els èxits dels bascos i del Barça sublimin les nostres mancances, que en tenim. Si no les tinguéssim, ja fórem independents, no?
Fet aquest aclariment previ, he de confessar l’emoció que vaig sentir quan l’altre dia, tot conduint, vaig escoltar les darreres paraules del President Joan Laporta, a l’assemblea de compromissaris del Barça. Van ser dues o tres frases genials que cal emmarcar-les, incloent-hi un avís per a navegants. Tot i que el discurs íntegre es pot llegir aquí, no puc resistir la temptació de reproduir-ne algunes, concretament les següents:

"(…) voler ser més que un club al món no afeblirà gens ni mica la nostra determinació d’afirmar-nos com a catalans"

"Defensar el Barça és una manera més de defensar els drets i les llibertats de Catalunya"

"No permetrem que s’utilitzi el FC Barcelona per generar cap mena de frustració nacional"

Frases totes elles més que encertades, amb l’únic matís, important, que seria que no només hem d’aspirar a afirmar-nos i a defensar sinó que també, i sobretot, hem de promocionar els drets i les llibertats de Catalunya. És a dir, passar d’una actitud passiva a una d’essencialment expansiva. Tal i com ja s’ha teoritzat i executat de forma exitosa al Quebec en els darrers anys.

Rere aquestes frases hi ha una catalanitat del tot desacomplexada, finalment, que l’equipara amb frases que he sentit manta vegades a polítics quebequesos (Fier d’être québécois!) i a polítics americans (Proud to be american!). Però hi ha quelcom més important.

Hi ha la idea central que catalanitat i universalitat no són termes antitètics, contraris, oposats. Ans a l’inrevès. Catalunya serà universal quan compti amb un estat propi, com totes les nacions. I el món serà més ric, més complex, més divers, si compta amb tot allò que al llarg de més de mil anys d’història han generat, com aportacions genuïnes, la llengua, la cultural, l’art i el patrimoni catalans.

I és aquesta idea central, la de la complementaritat entre catalanitat i universalitat, la que no capeixen els poca-penes d’autonomistes, que sempre s’arrosseguen per les cantonades demanant perdó per continuar sent encara catalans. Els autonomistes consideren que a través de la catalanitat no s’arriba a la universalitat i que cal un afegit, una crossa. No confien, en el millor dels casos, en el propi poble. En el pitjor, directament, viuen de la dependència del seu poble respecte l’estat opressor. En treuen benefici, vaja.

Ignoro si Joan Laporta (1962), té ambicions polítiques un cop deixi la presidència del Barça. Però el que sí tinc clar és que actualment és un líder social de referència, que es troba a anys llum de molts líders polítics, socials, mediàtics, empresarials, culturals i esportius catalans pel que fa al seu desacomplexament nacional. No és d’estranyar, doncs, que l’intentin fer el llit. Fins ara se n’ha sortit. Però hi haurà més intents.

PD. Després d’aquest pessebre, suposo que algú em retreurà, la flagrant contradicció en què viu en Laporta en el seu entorn més immediat. Atès que jo no tinc informació de primera mà al respecte, només puc dir que l’amor sovint et juga males passades i que, en principi, ens casem/ajuntem amb la parella, no amb el seu pare o el seu germà.

Posted by Josep to josepsort at 9/25/2006 09:16:00 AM

307. L’acció de Catalunya: Aportar, cadascú, el millor de si mateix! i fer-ho a l’uníson!

L’acció de Catalunya: Aportar, cadascú, el millor de si mateix! i fer-ho a l’uníson! Cada vegada més! Avui en això i demà en allò, sense parar! Catalunya, Catalunya, Catalunya; llibertat, llibertat, llibertat!

No fer-se soci, no! no cal! Actuar,. sí que cal! Respondre a cada atac! sí que cal! Atacar la injustícia dels nostres enemics amb duresa i persistència: Avui, tots cartells; demà tots, paraigües, demà passat arrancar la publicitat bruta del PSC-PSOE, bruta i fora de temps! l’altre dia de més enllà, enfrontar-nos amb els que no etiqueten com ho han de fer a casa nostra, o els que volen colar pregons amb llengua aliena, o els insolents i mal educats, o els que no s’integren a la terra que els acull.

Respondre! avançar-se! plantar cara!

Prou de callar i consentir als envalentits aquests!

Queixar-nos … No!

Tot al contrari, donar un cop de puny sobre la taula i dir prou! Prou a l’Estafa dels Estatuts, a la gran estafa perpetrada per Ciu i ERC en creure’s a PSC i ICV -foribunds enemics de Catalunya!

No s’equivoca pas en Ramon Serra de www.radiocatalunya.ca quan burleta i irònic diu al cap de CIU que és el "Mastraït!" Ciu va trair Catalunya per no mesurar bé les implicacions del moment estatutari i altres interessos no gaire amagats -sí, Ciu, Mas i tres passes endarrera en Pujol amb un pullòver d’estar per casa de color beig- i tot mentres perdíem les tres columnes intocables: nació, concert i bilateralitat. No n’ha quedat res! només la insolència d’Espanya i la grisor dels eterns retardataris i la tristesa de la nostra pàtria! … una veritable estafa!

Però la lluita continua i els patriotes del poble menut som fidels a la lluita que va costar la vida als defensors de Catalunya del 1714.

Bon cop de puny sobre la taula! Com aquest espot de les seleccions nacionals que deixa en evidència qui són els veritables protagonistes de la cultura del "No!" Tots aquells que amb un "ara no toca" que ja coneixem o amb un "No" a seques com el del PP-PSOE a l’aeroport i tants altres de la veïna i enemiga Espanya.

Fem de l’Acció de Catalunya -no vull pas dir "fem-nos de Catalunya Acció", cosa que seria interessant per esdevenir forts i ferms-, fem doncs de l’Acció de Catalunya, de totes les accions dels patriotes per no callar més i per no consentir més agressions de tota mena, trepitjades, cosses i cops!  fem de totes les accions i reaccions un sol crit: Trencarem amarres i navegarem sols! que ja estem tips de tanta merda!

 

Salvador Molins

 

Nota: Catalunya necessita en Padrosa, la Xarxa, en Romeu i el Pugnau, per exemple, com un sol esperit: Catalunya; com un sol crit: Vencerem! com un sol objectiu: un estat propi, res d’estatuts trampa, res de la gran estafa d’aquest estatut que mai serà el del 30S, mai! -Carod i Puigcercós, obriu els ulls: mai!

Independència, doncs! i res més!

Bon cop de Selecció! per quan arribi un altre juny!

DISSABTE, 23/09/2006 – 06:00h
La Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes considera un èxit la nova campanya
Rep 238 adhesions en set hores · Podeu veure’n l’espot a VilaWeb TV

L’emissió del nou espot de la campanya ‘Una nació, una selecció’ i el rebombori que ha generat ha tingut un efecte directe. Ahir la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes va rebre 238 adhesions en només set hores. L’anunci, que mostra un nen que vol jugar a futbol i veu com un altre, vestit de vermell, l’en priva, ha irritat el PP, perquè diu que fomenta l’exclusió. Podeu veure el vídeo a VilaWeb TV.

En la presentació de la campanya, el president de la Plataforma, Xavier Vinyals, ha recordat que les federacions espanyoles impedeixen sistemàticament que les seleccions catalanes puguin competir oficialment i que l’anunci vol denunciar aquesta situació. Segons Vinyals, l’espot transmet una realitat incotestable.

La Plataforma ha qualificat d’èxit total la nova campanya, que s’ha posat en marxa envistes de l’amistós que jugaran Catalunya i Euskadi el 8 d’octubre al Camp Nou.

 

+ Vídeo del nou espot de la campanya de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes.
+ Falca (en mp3) per a ràdio de la campanya.

tornar

305. Comencem a trencar. Els que puguin que agafin el paraigua i mostrin dol!

Trenquem i fem de Catalunya el proper estat d’europa!

———————-

Un nombre important de persones i del teixit associatiu català

 

Actuem i denunciem

 

L?acte de menyspreu de l?Ajuntament de Barcelona contra la llengua catalana

 

L?Ajuntament de Barcelona ha decidit que el dia 22 de setembre a les 19 hores es llegeixi el PREGÓ de les Festes de la Mercè en espanyol

 

 

Catalans i catalanes

 

 

Convoquem totes aquelles persones que estimen la llengua i la terra a mobilitzar-se el proper dia 22 de setembre a les 18,30 hores davant de l?Ajuntament de Barcelona amb un paraigües fosc obert per cobrir tota la plaça de Sant Jaume

 

 

 

Denunciem aquest acte de traïció a la llengua i a la nació!

Cobrim de dol aquest pregó!

304. Afanyem-nos a fer forta Catalunya Acció. Afanyem-nos a preparar el nostre estat propi …

Afanyem-nos a fer forta Catalunya Acció. Afanyem-nos a preparar el nostre estat propi … !
Quan arribi el moment hem d’estar preparats per fotre el camp, abans no arribin les castanyes, perquè Espanya odia i sotmet!

No siguem innocents: Espanya odia! ———————-

CREIX L´ODI ESPANYOLISTA: OLEGUER, INSULTAT AL CAMP DEL SANTANDER PER LES SEVES IDEES POLÍTIQUES
L´odi contra Catalunya creix dia a dia en terres espanyoles. Els camps de futbol en són un reflex. Fins ara s´insultava el Barça en general sense cap mena de personalització. Doncs bé,ara ja s´insulta individualment com es va poder comprovar en el partit Santander-Barça.
El jugador Oleguer, conegut per les seves idees nacionalistes, només sortir al camp va ser esbroncat i insultat.Insults que sobretot es referien a la seva condició de català i a les seves idees. Els insults van augmentar quan va rebre una targeta groga. Oleguer només va jugar uns minuts al final del partit quan va substituir Puyol.
¿Intervindrà ara la delegació del Govern a Cantàbria com si ho va fer la delegació a Osca quan un seguidor del Girona va exhibir una bandera independentista en el camp de futbol d´aquesta ciutat?
D´altra banda, també van sovintejar els crits racistes contra Eto´o tant a l´arribada del Barça en autocar als camp com durant el partit i sobretot quan va ser substituït en els últims minuts del partit. Els crits imitant els micos encara es duen sentir…
Què passarà ara? Res de res. Insultar els catalans forma part de la "legalitat". (Set/2006) (Extret de www.radiocatalunya.ca)