Problema o virtud?

Problema o virtut?

Quan a hom li costa aguantar als polítics encaixistes, a la TV o als diaris, quan t’adones de les seves consideracions meselles i de com es passen la pilota o la tiren fora. Quan t’adones de com et volen espanyolitzar amb valoracions i comentaris, amb programes i noticiaris, amb tot tipus d’estratagemes i veus que no es treuen segons quines paraules i expressions de dins la boca. Quan et frises i desitges que Catalunya s’alliberi de tota aquesta patuleia i que esdevingui plena i lliure …
Quant sents cansament en veure la Mònica Terribas. Quan la imatge persistent que et ve al cap és en Mas estarrufant-se com un llimac -amb l’avi amb pullòver al darrera- o veus en Puigcercós estirar … i estirar … la mà i el braç cap a la "izquierda ecspañola- tal com si fos la carnosa i llarga llengua d’una girafa que menja i menja i no es punxa de cap manera.
I aleshores tip de tan patètica programació apagues la “tele” o tanques la premsa i busques una altra solució … i cerques com fer-ho per defensar la teva nació …

Aleshores, amic meu … tens un gran problema! … ? -Pebrots! … ets el que tothom en diu "Independentista" -és molt senzill, només la vols lliure i plena la teva pàtria, la teva! la dels altres és responsabilitat dels altres-.

Quan et fan mal aquestes coses, que molts s’empassen tranquilament, és que alguna llumeta, finestra o guspira s’ha encès o s’ha obert dins la teva consciència nacional.

Com en una mena de somni surrealista, tanta alèrgia te la fan aquelles coses, perquè en realitat ja vius com un Català lliure … vius fòra de la bombolla! Vius on el sol, l’aire pur i fresc i l’aigua abundosa dansen una bella i airosa sardana!

És com si avesats a respirar aire boirós, espès i enrarit o a veure aigua depurada, clorada i amb regust de mal de ventre, de cop pugessis a la Muntanya Sagrada i et trobessis aquells bells tres dansaires pletòrics de joventut i alegria … sol, aire i aigua, enjogassats en joiosa cridòria!

Aleshores, de cara a l’horitzó, absorta la mirada, faries un gran crit …!
 … i quan t’asserenessis et diries: És ver, estic fora de la bombolla! de la bombolla dels que fan costat a aquell estat tan maldestre per nosaltres. Sí!  és possible! vull que sigui possible…! serà que ben aviat la nostra terra esdevindrà una bella pàtria de nou unida i lliure!

Els independentistes amagats sota les sigles de CIU …

N’hi han d’independentistes dins de CIU?

La voluntat de fer país de la gent de Ciu és manifesta, però en realitat tenim país?
A la situació colonial que viu Catalunya, d’una fiscalitat direccionada al centre de la Metròpoli colonial -Madrid- amb un muntant de l’11% del PIB, set punts per sobre del que en economia s’anomena impost colonial -el 4% del PIB de tota comunitat- en el nostre cas 2 bilions anuals d’euros, 40 milions d’euros diaris, a la pràctica llençats -o espoliats-, a fons perdut des del nostre punt de vista -les nostres butxaques- i les nostres infraestructures. A aquesta situació colonial que viu Catalunya s’en pot dir país normal?

Doncs ja veiem com les èlits de Ciu es frissen per administrar de nou la colònia catalana. I també "esquerra" que en veu d’en Carod en el seu discurs d’anunci d’alta de la malaltia que ha patit recentment va dir "la societat catalana ja va bé i els partits hem de correspondre-li”. Els grans reptes són la cohesió social i la integració de la nova immigració; el benestar i la igualtat d’oportunitats; la modernització del país, a través de la pròpia ordenació i la millora de les comunicacions; la internacionalització tant de l’economia com de la cultura; i un futur tranquil per a la llengua catalana."

És comprensile la passió que posen Ciu i ERC en encaixar-nos a Espanya mirat des del punt de vista de la "Cadira".

Però jo em pregunto i us pregunto: Els independentistes o els que es pensen que ho són, no se n’adonen que mentre nosaltres fem el país per un costat Espanya ens el desmunta per l’altre?

Joaquim Pugnau (Sant Feliu de Guíxols)

La cadira “quasi” pot amb tot !

La cadira
18/agost/2005

Aquest objecte tan apreciat
per a molts és una obsessió,
aguanta popes de disbarat
quan ja no queda més solució.

La cadira pot amb tot
llufes i pets pudents,
polítics incompetents
i funcionaris repel·lents.

Aquest utensili tant sagrat
sosté les formes del mercat;
unes són una veritable preciositat,
d’altres, un pecat.

Els politics en fan bandera,
és l’objectiu més apreciat.
Ens la posen pel darrera
i el poble amariconat.

Fa servei als reis,
mata els criminals,
hi descansen els vells,
la fan servir els més animals.

N’hi ha que perden el cul per obtenir-la.
Són els polítics malalts
que amb l’ansietat de posseir-la
no es priven d’objectius bestials.

Aquest estri aguanta de tot:
feixistes, republicans, anarquistes i capellans,
gent que juga al tarot,
coses rodones espaterrants,
els fills de puta més grans
i els dats pel cul dels catalans.

Joaquim Pugnau Vidal, 60 anys
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Membre de Catalunya Acció

Som part d’una Gran Nació en història i en esperit! Catalunya!

Sí, som part d’una gran Nació en història i en esperit! Una nació amb mil anys d’història! Poca broma!

Però no val dir "som una nació" quan et volen fer combregar amb rodes de molí i et volen fer empassar un estatut mutilat fins a l’impensable. Estem dins un estat i dins unes regles de joc fetes per fotre’ns i això s’ha d’acabar! Això gent com els de Catalunya Acció direm i farem "Prou!".

Votarem "Nul" si cal però només amb un crit unànime: Independència!

Joaquim Pugnau. (St. Feliu de Guíxols)

Per salvar Catalunya …

"Per salvar Catalunya cal acompanyar la literatura i les arts d’estadistes de caràcter, i de pit, capaços d’encarar-se amb l’invasor i que ensenyin al poble a saber defensar la seva dignitat."
(Daniel Cardona)

Avui, a Catalunya, ens falla el sentit de la lògica i ens manca dignitat i idees intel·ligents, do de paraula, autoritat i contundència. (Joaquim Pugnau)

Joaquim Pugnau i Vidal (Sant Feliu de Guíxols) Cap de Brot de Catalunya Acció.
www.catalunyaaccio.org

No vull passar sense penjar això que segueix …

Ben diferent de la imbecilitat i l’espanyolisme de Maragall i de Mas que volen encaixar i emmanillar els Països Catalans amb unes merdes d’estatuts per molts anys.

Però no se’n sortiran! perquè per allunyar Catalunya de la ignorància i de la divisió ha nascut Catalunya Acció. Uneix-te a un únic objectiu: d’independitzar Catalunya! Pensar i decidir en tot per independitzar Catalunya! Lluitar pel que a voltes ens sembla impossible, però, que com tot en la vida no ho és d’impossible! Sols la mort física ens supera. Mirat des del punt de vista material, Crist i Lúter King varen morir però així i tot la seva obra alliberadora va tirar endavant!

———————————————————-

Ibarretxe exigeix que Madrid no rebaixi els acords bascos

El lehendakari avisa que no tolerarà que les Corts espanyoles "es carreguin" els pactes polítics sorgits del procés de pau Convocarà una taula amb els partits passat l’estiu per abordar "el dret de decidir"

Redacció

El lehendakari del govern basc, el penebista Juan José Ibarretxe, va llançar ahir un seriós avís en la línia d’advertir que ningú a Madrid pot "carregar-se els acords polítics" a què arribin els partits bascos en el marc del procés de pau. El lehendakari marcava així diferències amb el desenllaç del procés de reforma de l’Estatut de Catalunya, que ha estat significativament rebaixat a Madrid, un fet que ha causat certa intranquil·litat entre les forces nacionalistes d’Euskadi.

En roda de premsa a la seu del seu govern, el Palau d’Ajuria Enea de Vitòria, per valorar la ronda de contactes amb les formacions polítiques basques -de la qual es va autoexcloure el PP- el lehendakari va reiterar que els seus plans passen per acabar tot el procés obert a partir de l’alto el foc permanent d’ETA amb una consulta popular.

 
Paper principal

Ibarretxe va insistir en la seva intenció de tenir un paper principal i preponderant en el procés de pau i d’evitar, per tant, quedar arraconat pels efectes del diàleg bilateral que s’obrirà entre el govern central del PSOE i ETA i Batasuna. En aquesta línia va avançar que després de la ronda començarà una feina "discreta" per preparar i convocar passat l’estiu una taula amb tots els partits bascos per buscar un acord polítics de mínims que sigui ratificat per la ciutadania i respectat per les institucions de Madrid.

Els acords polítics hauran de ser sotmesos a consulta i "incorporats a la normativa jurídica" durant la present legislatura basca -que acaba el 2009-, va explicar el lehendakari.

La taula tindrà com a objectiu bàsic trobar el consens entorn d’una fórmula legal que reconegui "el dret de decidir de la societat basca". Tot i això va acceptar que alguns partits presents a la taula, en referència als constitucionalistes, puguin acabar presentant propostes contràries a aquest exercici, que ja incloïa el pla Ibarretxe. El lehendakari va advertir que recollir per via d’algun text legal el dret dels bascos a decidir el seu futur en llibertat i sense violència és "el cor" de la normalització política.

Ibarretxe va considerar que és "del tot necessari que quedi clara aquesta qüestió". En tot cas es va negar a acceptar que els bascos acabin votant en referèndum un acord que s’hagi cuinat i rebaixat a Madrid. Tal com va admetre davant Zapatero, el lehendakari va acceptar que no podrà posar en marxa la taula fins que hi hagi una "verificació ètica" de l’alto el foc d’ETA. És a dir, abans que se’n constati el caràcter definitiu i no tàctic.

Pel que fa a la més que previsible absència del PP de la taula de partits, el president de l’executiu basc va assenyalar que els conservadors "són necessaris però no imprescindibles" i va mostrar-se esperançat que acabaran assistint a les reunions.

 
El futur de Navarra

El lehendakari també va recordar, en resposta a Mariano Rajoy (PP) i al president de Navarra, el també conservador Miguel Sanz, que al seu dia ja va existir un òrgan legal de coordinació entre Navarra i Euskadi que es va plantejar "democràticament" i que van aprovar els dos parlaments autonòmics, però que el Senat espanyol es va "carregar".

El lehendakari desdramatitzava així les afirmacions dels conservadors navarresos en el sentit que hi hauria un pacte ETA-Zapatero per estrènyer vincles entre Euskadi i Navarra, que històricament han tingut molts llaços culturals i polítics.

Malparits o tontos !?

Em va dir un company … que li havia dit el seu pare … que és més fàcil negociar amb un malparit que amb un tonto!

El problema rau en que sembla que no posicionem bé els papers!

Qui sóc jo? El malparit o el tonto?

A la vista dels resultats els catalans som els tontos!

Els patriotes de Catalunya Acció ho tenim ben clar! Volem deixar de ser tontos i esdevenir els més malparits en defensa de Catalunya!

Serem molt maparits! Serem uns cabronassos innegociables!

(Expressió d’un amic d’un meu amic!)

“vestigis i vels de la nostra ànima col·lectiva”

Obre les mans i toca. Pren-ho tot

lentament. Acarona flanc a flanc

la vastitud d’allò petit i fes

suau la línia amb un ensurt

a les palpes. Després, mesura a pams

la grandesa del centre. Que n’és dolç

i tan tendre el perfil més amatent

de les corbes silencioses! Quant

de gest demora l’ànsia al dibuix

quan s’alça amb forma de tempteig! Així

com més a poc a poc, la passió

de l’inaudit deixata tots els vels.

L’interior es torna cert, acull

la superfície perfecta. Atzar

reclòs en si mateix, inici i goig.

Obre les mans i toca. No té fi

l’antiga silueta de les coses.

 

Isidre Martínez Marzo(València, 1964)


” … paraules enceses i roents … ” !!!

Parlant de l’empenta poètica de l’Iceberg literari del País Valencià,
vegis la foto adjunta d’en Isidre Martínez Marzo.

i llegeixi’s el seu comentari:

"Heus ací com veig, com a lector, una part de la resta de l’iceberg. Per sort, la solidesa del seu glaç no mostra cap signe de fondre’s. I si no s’enfonsa i sura, no ho fa pas a la deriva: coneix bé per on cal anar. Un iceberg certament estrany, perquè és fet de paraules enceses i roents, amb voluntat de deixar-hi empremta."

Isidre Martínez Marzo (Poeta de prestigi del País Valencià) Extret de Lletres del Grup del Llibre. Octubre de 2004.

———- Notícia literaria d’aquest poeta:

Isidre Martínez Marzo

(València, 1964) s’estrenà

com a poeta amb la publica-ció de La casa perduda, al qual seguiren Inici de les hores, Himnes, L’altre encara Camí de tornada. Recentment ha publicat La tristesa de Sócrates i E/s Adéus. Ha traduït poesia anglesa, en especial Gerard M. Hopkins i Dyian Thomas.

guardonats de la seva generació: Premi Senyoriu d’Ausiàs March, 1986. Premi Salvador Espriu, 1987. Premi Vicent Andrés Estellés, Burjassot, 1996. Premi Agustí Bartra, 2000. Traductor de l’obra en vers de Gerard Manley Hopkins El naufragi del Deustchland (1992) i Sonets complets (1999).

———————

Un poema d’aquest guardonat poeta del nostre País Germà, el País Valencià:

JACULATÒRIA

En caravana me’n vaig,amb tu, la meua amiga.

En caravana, a la nit,amb tots els del meu poble.

En caravana, molt lluny,amb tots els que no tornen.

—————————————————————————–

Un consell, per Sant Jordi: Poesia sublim d’aquests magnífics poetes!

En caravana me’n vaigabans que es faça dia.

La meva personal inquietud.

La meva personal inquietud i sensibilitat pels actuals esdeveniments em fa escriure, sigui com una carta dedicada al lector de la premsa, sigui amb poesia. És el meu deure ètic o moral com a tot mortal, per amor als altres i per respecte a la vida.

Joaquim Pugnau i Vidal (Sant Feliu de Guíxols) Cap de Brot de Catalunya Acció.