Santiago Espot: ” Penso mantenir-me ferm. És l’única manera de guanyar”

“Menysprear Espanya?
El que vull és trencar-hi”

 Xiulada en la final de la copa del 2015. El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, citat a judici per “injúries contra el titular de la Corona i ultratge als símbols d’Espanya”

07/11/2016 El presidente de Catalunya Accio, Santiago Espot, declara en la Audiencia Nacional por la pitada al himno
POLITICA EUROPA ESPAÑA JUSTICIA MADRID
4635#Agencia EP

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot JORDI BORRÀS

El Jutjat central d’Instrucció número 4 de Madrid ha decidit enviar a judici a l’Audiència Nacional (AN) el president de Catalunya Acció, Santiago Espot. En una interlocutòria a la qual ha tingut accés El Món, el jutge encausa Espot al considerar que aquest hauria pogut cometre delictes d’injúria contra el rei i d’ultratge als símbols d’Espanya, com a conseqüència d’haver signat i promogut el manifest “Per la pitada a l’himne espanyol i al Rei Felip de Borbó” durant la final de la Copa del Rei que es va disputar el maig del 2015 entre el Futbol Club Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao al Camp Nou i que va estar presidida pel rei Felip VI. El jutge instructor opina que Espot va aprofitar la pantalla de Catalunya Acció per dur a terme “els seus propòsits de menysprear a Espanya”. ” (Nerea Rodríguez, Avui)”

———————————–

L’ESPORTIU – BARCELONA

“No és cap sorpresa. Tenia clar que aniria a judici donat l’impacte que va tenir el manifest i la posterior xiulada a l’himne. La justícia espanyola és lenta però segura, i quan tu intentes carregar-te aquesta integritat territorial que ells defensen i manifestes obertament que no vols ser espanyol, perquè amb la xiulada és precisament això el que es volia transmetre, doncs aleshores reaccionen d’aquesta manera. I, és clar, el que no poden fer és tancar 100.000 persones… L’Estat espanyol està en guerra, i no ho dic jo, ho va dir l’altre dia Francisco Marco. Però bé, anirem a judici i veurem què passa”, manifestava ahir el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, en declaracions a L’Esportiu. La seva reacció arriba després que el jutjat central d’instrucció número 4 de Madrid hagi decidit citar-lo a judici a l’Audiència Nacional per haver comès un suposat delicte “d’injúries contra el titular de la Corona (art. 490. 3 Codi Penal) i ultratge als símbols i emblemes d’Espanya (art. 543 Codi Penal)”, com a conseqüència de ser responsable d’haver redactat i promogut “el manifest per la xiulada a l’himne espanyol i a Felip de Borbó” durant la final de la copa del Rei del 2015 al Camp Nou entre el Barça i l’Athletic Club. En l’escrit del jutge s’afirma que Santiago Espot va voler “menysprear Espanya”.

Tot i que la investigació havia quedat arxivada l’abril passat, la causa es va reobrir després del recurs presentat per la fiscalia, en el qual també es van adherir Manos Limpias i el partit polític VOX, i el jutge instructor Fernando Andreu ha acabat resolent obrir un judici contra Santiago Espot. Tot i que el president de Catalunya Acció disposava ara de cinc dies per presentar recurs, ha decidit no fer-ho i anirà a judici. La fiscalia demana per a Espot una pena de presó d’entre sis mesos i dos anys de presó pel delicte d’injúries a la corona i una altra de 7 a 12 mesos pel delicte d’ultratge als símbols d’Espanya. A més, a Espot se li demana una multa de 90.000 euros.

“Diu el jutge que vull menysprear Espanya. No. Mai ho faig amb l’enemic. Seria un error. El que vull és trencar-hi”, piulava el mateix Santiago Espot en el seu perfil oficial de Twitter després de ser coneixedor de “l’auto de procediment abreviat” dictat per Fernando Andreu. “Espanya està en guerra. No refusaré el combat. Penso mantenir-me ferm. És l’única manera de guanyar”, va piular poc després.

LES FRASES

No és cap sorpresa. Tenia clar que aniria a judici. Quan manifestes obertament que no vols ser espanyol, la reacció és clara

A QUÈ S’ENFRONTA?

L’Estat espanyol està en guerra, i no ho dic jo, ho va dir Francisco Marco. No refusaré el combat. Em mantindré ferm

(SANTIAGO ESPOT, President de Catalunya Acció)

La fiscalia demana pena de presó de 6 mesos a 2 anys i una altra de 7 a 12 mesos. I una multa de 90.000 euros

 

COMENTARIS  

0#1 RAFEL VIDAL

Només vull dir que el Sr. Santiago Espot mereix la meva més alta consideració com a persona i com a català. Que la sort t’acompanyi en aquesta guerra no volguda, company!

Dissabte, 24 juny 2017 22.27

Respondre

0#2 NATALIA RIOS CASTILLA

Jo també vull donar-li el meu màxim suport i dir que podem fer per ell. ÀNIMS SANTIAGO ESTEM AMB TÚ!!

Diumenge, 25 juny 2017 21.31

Respondre

Les avantatges i la urgència de la DUI (Diari Avui, Col·lectiu Praga, …)

EL PUNT AVUI  –  25 de juny del 2017 2.00 h

Buscant refugi en el dret internacional

La llei del referèndum pot invocar principis universals, però tot i que la Constitució els recull, no està clar que tinguin prou força jurídica

Una DUI no és il·legal al món, i depèn sobretot de l’efectivitat

“Pots invocar el que vulguis, però has de mantenir la determinació”, apunten el “col·LECTIU DE PRAGA I EL GOVERN” en al·lusió a l’1-O.

El Tribunal Internacional de l’Haia va emetre el juliol del 2010 un dictamen sobre la DUI de Kosovo que pot ser un referent per a Catalunya Foto: AFP / ARXIU.

 

La Constitució prohibeix un referèndum d’independència a Catalunya. L’afirmació ha estat discutida per un grapat d’experts, reunits molts en el Col·lectiu Praga, i pel mateix govern, que hi veien vies a explorar si hi havia voluntat política del govern espanyol, però un cop s’ha constatat sobradament que aquesta no existeix, és evident que la llei en què se sustentarà l’1-O haurà de buscar un mínim refugi jurídic per altres bandes; bàsicament, tractats, normes i principis generals del dret internacional, com ha suggerit el mateix Col·lectiu Praga. La majoria dels quals, per cert, reconeguts i fins i tot integrats en la Constitució.

Quins són, però, i com de sòlids, els principis a què podria apel·lar Catalunya?

Poden tenir recorregut jurídic per legitimar l’1-O?

Experts en dret constitucional i en dret internacional no es posen del tot d’acord en la resposta. Els primers no veuen gaire recorregut jurídic a cap dels principis universals que es puguin invocar, perquè per molt que estiguin recollits en la Constitució sempre tindran un rang inferior, i per tant són de “gran feblesa jurídica”, tot i que admeten que no hi ha gaire alternativa. En canvi, els segons veuen més escletxes on poder-se agafar.

El dret a decidir té empara en el dret internacional?

No hi apareix com a tal, i els consultats creuen que seria un error buscar un punt específic en el dret internacional que sustenti el procés català. Això sí, hi ha alguns drets civils i polítics reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans que es podrien agrupar sota el paraigua del “principi democràtic” reconegut arreu, relacionats amb el dret a decidir: el dret de participació política (democràcia directa), el de la llibertat i la dignitat humanes, el de reunió i associació o el de respecte a les minories. I si l’Estat els vulnera es podrien activar diversos sistemes de protecció dels drets humans a escala internacional.

I el dret a l’autodeterminació?

No hi ha unanimitat entre els experts sobre la possible adscripció al dret a la lliure determinació dels pobles: els politòlegs tendeixen a invocar-lo i els juristes en són molt escèptics. Després que fos recollit per primer cop en la Carta de les Nacions Unides ratificada el 1951, després ha estat inclòs com a article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, i el dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, i també a la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides. Tot i que inicialment va ser pensat, i invocat, per al procés de descolonització posterior a la II Guerra Mundial, la formulació del dret és genèrica i no fa distincions; fet que per a molts obre la porta que Catalunya el pugui invocar.

Els juristes, en canvi, alerten que interpretacions posteriors de tribunals i organismes a escala inferior l’han deixat per a pobles colonials o indígenes. A més, recorden que no s’ha invocat en cap de les independències dels últims anys: ni les de l’antiga Europa de l’Est, ni, més recentment, en els processos de Kosovo i Sudan del Sud. És més: recorden que no està clar qui n’és titular, i fins i tot que hi ha pobles que sí que tenen reconegut el dret a l’autodeterminació però que encara no han aconseguit ser independents, com el Sàhara Occidental, Palestina o el Tibet. En tot cas, els juristes consultats no veuen contraproduent invocar-lo però tampoc que aporti res com a argument jurídic. “Pots invocar el que vulguis, però has de mantenir la determinació”, apunten en al·lusió a l’1-O.

Què diu la Constitució sobre el dret internacional?

L’article 96 apunta que els tractats internacionals “formaran part de l’ordenament intern” un cop s’hagin signat –segons els criteris fixats als articles 93 i 94– i publicat al BOE, i que només podran ser derogats o modificats segons s’indiqui en els mateixos tractats. Això vol dir que l’Estat s’obliga a seguir-los, punt que encara queda més clar en l’article 10, que assegura que “les normes referides als drets fonamentals s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats internacionals”. És a dir, que en certa manera, si la mateixa Constitució dirigeix a altres textos per interpretar aquests drets els posa al seu mateix nivell, o fins i tot per sobre.

Així no es pot fer res que la Constitució no permeti?

Argumenta l’unionisme que gairebé cap constitució al món recull el dret a la secessió dels seus territoris –afirmació d’entrada rebatible–, però en tot cas això no ha impedit que en el darrer segle desenes de territoris s’hagin independitzat per assolir la categoria d’estat. La catedràtica Araceli Mangas, una de les grans eminències a l’Estat en dret internacional i gens sospitosa de simpatitzar amb el sobiranisme, admetia en un article el 2014 que el fet que l’ordenament intern no la prevegi “no pot impedir” que es pugui reclamar i assolir la secessió, com va ser el cas en el passat de Suïssa, Holanda, Texas, el Pakistan, Bangladesh, Eritrea o Sudan del Sud, “per no esmentar els casos resolts de mutu acord”, postil·la. Tot plegat prova, segons els experts consultats, que és “irrellevant” com s’hagi assolit l’estatalitat: es té, o no.

Què i qui defineix un nou estat?

No ho marca el principi de legalitat sinó el d’efectivitat, és a dir, el fet de tenir un territori, població i institucions de govern amb capacitat per mantenir-hi el control efectiu i la vigència de les seves normes “amb caràcter d’estabilitat i permanència”, i d’excloure l’aplicació de normes d’altres estats. La mateixa catedràtica apunta que si l’Estat espanyol no controla una part del territori “seran els tercers estats els que tinguin interès a reconèixer el nou estat”, perquè fer-ho “no vol dir aprovar la seva creació, sinó afrontar la realitat existent i defensar els seus interessos vers el nou estat”.

És il·legal una secessió?

Òbviament ho és des del punt de vista intern, però no pas l’extern. “És mentida” que el dret internacional prohibeixi vulnerar constitucions, asseguren els experts. “El naixement d’un estat no es regeix pel dret intern, encara que el prohibeixi; la il·legalitat és només interna, allò habitual és que el territori que se separi no tingui l’autorització de l’Estat del qual es vol separar”, diu Mangas. En aquest sentit, el dictamen del 2010 del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovo deixa ben clara una premissa que ja per si empara qualsevol cas com el català: una declaració unilateral no és il·legal per ella mateixa. “El Consell de Seguretat de l’ONU no ha condemnat mai una DUI per la unilateralitat, només ho ha fet perquè s’ha fet amb l’ús de la força o ha violat normes internacionals sobre drets humans”, recorden. I encara un altre fet queda claríssim en el dictamen: el principi d’integritat territorial que també invoquen moltes constitucions només s’entén amb vista a tercers països, però mai internament.

Però algú reconeixerà una DUI?

<No s’ha de reconèixer la DUI sinó l’Estat Català Independent en forma de República>

“Serà el conjunt de circumstàncies concomitants les que ens duguin a constatar si d’una DUI se’n deriva la creació d’un estat (…) Tot és possible i legal”, admet Mangas en l’article. De fet, veient el cas de Kosovo, segons ella, no cal ni Parlament per fer una DUI, sinó “ciutadans que tinguin certa legitimitat política”, com ara càrrecs electes. “És més, evitaran fer-ho en institucions provinents de la legalitat de la qual es volen apartar”, conclou. Fins i tot llença un avís a l’Estat: després d’una DUI “ja tota mesura jurídica, com ridículs recursos al Tribunal Constitucional, serà paper mullat”. Per ella, serà clau la reacció dels altres estats, perquè fa temps que “els comissaris de la UE insisteixen que és Espanya qui ha de solucionar la situació”. I si no ho fa i Catalunya acaba declarant l’estat propi, després no l’ajudarà, ans al contrari: “La UE té molta força de persuasió”, i pressionarà al màxim l’Estat perquè accepti la nova realitat.

l si l’1-O no fa cas del que diu la Comissió de Venècia?

Certament, no podrà complir tot el codi de bones pràctiques, com el punt que diu que el referèndum s’ha de fer d’acord amb la Constitució. De fet, res estrany per als experts consultats, que recorden que l’ens està creat “per reforçar els sistemes constitucionals, i garantir que aquests es compleixen” i, per tant, només ho analitzarà des del prisma de la Constitució. Per cert, la comissió també va emetre un dictamen contrari a la reforma de la llei orgànica del TC que li permet sancionar, i el govern espanyol ja ha dit que no en seguirà cap recomanació. D’aquí que concloguin: “Si pel cas Atutxa el Tribunal d’Estrasburg ha fallat que el TC no va vetllar pels drets fonamentals, curiosament en un tema polític, què cal esperar-ne ara?”

ÒSCAR PALAU – BARCELONA

 

________________

COMENTARIS  

+20#1 CARLES GARDELL

Tot flueix; res no s’esta quiet. (Heraclit, s. V a.C.)

Diumenge, 25 juny 2017 10.01

+19#2 LLUIS CABOT ARDIL

Realment MOLT INTERESSANT i INSTRUCTIU l’article. Sembla ser que les DECISIONS hauran de ser MOLT FERMES i amb TOTAL CONVICCIÓ. La meva interpretació del mateix (pot ser que sigui interessada) és que com el Dret Internacional té diferents lectures unes de favorables i les altres no, siguem valents sense ser inconscients i fem el REFERENDUM o REFERENDUM i ACCEPTAR la majoria del seu resultat. Segur que els Déus ens protegiran; ja que lo nostre és LLIBERTAT i DEMOCRÀCIA i això NO pot ser castigat al foc etern de l’infern.

Diumenge, 25 juny 2017 10.43

+21#3 JESÚS Mª MARTÍN ORTEGA

Si ho tenim tot! Drets històrics. Haver estat sotmesos i desposseïts de les nostres lleis i mantinguts a contracor ham la força de les armes i ham la força de les armes mantinguts en el temps en un estat semi colonial ( per sotmetre Catalunya, Barcelona hauria de ser bombardetjada cada 50 anys. General Espartero). Convenis i tractat ens donen la raó però com es desprèn del article, al final en democràcia el poble decideix i cap organisme internacional ens prohibirà el nostre referèndum i si ho fan estarem legitimats a tot fins ha fer una declaració unilateral de indepenència.

Diumenge, 25 juny 2017 11.05

+14#4 RAFEL VIDAL

Ho tinc clar, com que el govern pirata mesetari no ens deixarà votar, i a tal efecte inhabilitarà tots els nostres polítics, no quedarà més remei que fer que els alcaldes proclamin una DUI, i això abans de l’1-0. I el poble català, com els de Fuenteovejuna: “TODOS A UNA.”

Diumenge, 25 juny 2017 11.29

+12#5 LLUIS MASAFRET CADEVALL

La nació catalana es imperable, sino volen unreferendum doncs apa nu DUI .. els peperos ,sociolistos i elsdel Albertito el “guaperas” ho tenen clar.. estan acollonits ,s’hauran de possar a treballar UFFFFFF¡¡¡¡¡¡ APA ESTAT CATALA I REPUBLICA VISCA

Diumenge, 25 juny 2017 11.53

+12#6 ÒSCAR BETRIAN

Absolutament ningú que es consideri demòcrata al món ens pot negar que la via quebequesa, escocesa o catalana és la via més correcta trobada fins ara per a solucionar el conflicte d’un territori que aspira a la independència per x motius. Cal demostrar sense defallir el conflicte. No podem callar ni abaixar la guàrdia fins assolir l’objectiu. Després, tothom ens felicitarà…igual que fan amb la (falsa) transició pacífica del feixisme a l’estat (autoritari) que tenim ara.

Diumenge, 25 juny 2017 12.38

+11#7 RAFEL VIDAL

En la pràctica, el Dret Internacional es basa en la llei del més fort i dels fets consumats. Quan declarem la independència veurem qui pot més, si la fúria espanyola o el fet consumat català. El més fort guanyarà. I la força catalana es basa en que TOT EL POBLE CATALÀ planti cara a l’envestida del toro espanyol.

Diumenge, 25 juny 2017 12.56

+6#8 SALVADOR DURAN TOMAS

El que diu el senyor Vidal és totalment cert.La legamitat naix de la llei del mès fort.Cada estat crea la seva llegalitat juridica.

Diumenge, 25 juny 2017 15.59

+4#9 CARLES GARDELL

Aixi es, en la practica el Dret internacional es basa en la llei del mes fort. Mitterrand deia que s’estimava tant Alemanya que en volia dues. Doncs se’n va haver de menjar una, i depressa. La UE i els EEUU no accepten l’annexio de Crimea, i se l’han d’empassar amb patates fregides.

Diumenge, 25 juny 2017 17.09

+4#10 LLUIS GARCIA I VALLÈS

Per moltes raons democràtiques que esgrimeixis , si a l´altra banda el lema principal i únic de la força i la testosterona de ” La Unidad de España por cojones !”, la cosa te molt poc de civilitzat

Diumenge, 25 juny 2017 18.08

#11 ANDREU FAURA LAO

amb una dui serem lliures que diguin el que vulguin els mafiosos EEUU i EU tot el que s ha volgut alliberar a fet una dui catalans ara es la nostra oportunitat d esser lliures lluitem per la nostra llibertat i estat catala salut i independencia

Diumenge, 25 juny 2017 20.55


HO HEM DE DE FER SOLS. Compte amb les trampes dels Statu Quo Internacionals. TINGUEM LA DUI APUNT.

Alerta amb la trampa del diàleg

Extret de RacóCatalà:

Alerta amb la trampa del diàleg

L’escalada antidemocràtica i urnofòbica (per dir-ho amb l’adjectiu que ha popularitzat Meritxell Borràs) en què ha entrat l’Estat espanyol, amb un expresident de la Generalitat i tres consellers condemnats i inhabilitats pel seu compromís democràtic, un TC polititzat que és el braç executor del govern espanyol, unes clavegueres de l’Estat mafioses amb tentacles que arriben a tot arreu i al si de les quals un ministre de l’interior conspira amb el fiscal anticorrupció per anar contra polítics independentistes; en definitiva, aquest tarannà antidemocràtic, que com sabem ve de lluny però que darrerament ha revifat amb virulència, ens pot arribar a fer creure, als partidaris de la independència, que això ja ho tenim guanyat. Perquè a cada nou pas contra la democràcia que fa Espanya, les demandes catalanes es legitimen una mica més a ulls del món.Però això té un perill, i crec que val la pena tenir-lo present perquè no ens agafi desprevinguts i tot plegat (el referèndum i la possibilitat, doncs, d’assolir la independència) se’n vagi en orris quan ja ho teníem a tocar. La clau per entendre aquest perill ens la donen, paradoxalment, els pronunciaments diversos que arriben, cada vegada amb més freqüència, des de l’esfera política i mediàtica europea i internacional. Els grups parlamentaris que s’han anat creant aquest últim any en diversos països, per seguir de prop el cas català, presenten mocions i interpel·lacions on denuncien el dèficit democràtic del govern espanyol i l’insten a dialogar amb les institucions catalanes. Doncs bé: hem de saber llegir aquestes crides al diàleg sense ingenuïtats, perquè sovint no són imparcials i, en molts casos, el veritable interès (més enllà de la defensa que s’hi fa dels principis democràtics) és frenar l’amenaça d’inestabilitat que suposa el cas català; empènyer el govern espanyol a escoltar les demandes catalanes per arribar a un punt de trobada que no necessàriament passa pel referèndum de l’1 d’octubre sinó per un consens en general, que impliqui cessions per totes dues parts.Ahir, l’editorial de l’Irish Times concloïa, després de denunciar la miopia de Rajoy, que el govern espanyol encara és a temps de reaccionar i fer com els britànics (donant a entendre que aquests van saber desactivar, almenys en part, l’amenaça de la independència). Abans d’ahir, un corresponsal sènior de la ràdio i televisió pública danesa DR explicava que una manera de resoldre la qüestió catalana, en què una part molt important de la població vol la independència, és trobar un encaix federal, i hi afegia que ara, amb Pedro Sánchez al capdavant del PSOE, això era més plausible que mai (!).

A l’escena europea, aquesta mena de crides al diàleg (i a terceres vies) comencen a proliferar, i s’intensificaran a mesura que ens acostem a la data del referèndum, i no podem descartar que al darrer minut l’Estat espanyol «reaccioni». Si ho fa, evidentment no serà amb voluntat de dialogar honestament per acordar un referèndum d’autodeterminació seriós i d’acord amb estàndards internacionals sinó amb males arts, que poden anar des d’embrancar-nos en una negociació filibustera fins a imposar-nos unes condicions de participació o de percentatge de vots afirmatius irreals i, per tant, inassolibles i deshonestes.

I aquí és on hem d’estar preparats. Preparem-nos per seguir ferms, perquè una apel·lació al diàleg per part del govern espanyol a l’últim minut (o al penúltim, que és pràcticament on som ara, a 3 mesos escassos del referèndum i quan ja fa 3 mesos que, segons el full de ruta inicial, hauríem d’haver declarat la independència seguint el mandat sorgit de les urnes el 27S) no pot ser moneda de canvi. El referèndum, que s’ha anunciat, publicitat i justificat abastament en el pla internacional, s’ha de fer l’1 d’octubre: tant sí com no. Suspendre’l per sotmetre’ns a un diàleg sense condicions tenint com a interlocutor un Estat ‒recordem-ho‒ mafiós seria no només suïcida sinó, sobretot, una gran estafa envers la majoria de ciutadans d’aquest país<*>.  

Diana Coromines

<* els catalans, que viuen i estimen Catalunya>

ARRIBA L’HORA DE LA PUTA I LA RAMONETA RUPTURISTES

Haurem de ser ferms, però primer ens cal la DUI

L’ANC i Òmnium vaticinen que la “tensió” política obligarà a mobilitzar la ciutadania “amb més complexitat i un estadi superior” a l’habitual

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart JORDI BORRÀS

Els presidents d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’ANC, Jordi Sánchez, han participat aquest dimecres, junt a Neus Lloveras (AMI) i Miquel Buch (ACM) a un dinar conferència organitzat pel fòrum Moment Zero. Durant l’acte, Cuixart s’ha volgut mostrar rotund avisant que si al referèndum de l’1 d’octubre els sobiranistes són majoria la independència s’haurà de fer efectiva sense excuses. “El referèndum tindrà un resultat vinculant. Una altra cosa és el període de negociació. Però si guanya el ‘sí’, ai d’aquell que no proclami la república! La gent se’l menja amb patates!”, ha etzibat, acabant la seva reflexió amb un contundent “no fotem, senyors!”. A més, tant ell com Sánchez han vaticinat que els moments de “tensió” política que s’albiren requeriran de mobilitzacions socials i populars que, potser, han de ser diferents i “més complexes” de les habituals.

Tant Sánchez com Cuixart han volgut advertir de la complexitat dels temps que vénen, sobretot per la relació que pot haver amb l’Estat. “Ens tocarà a nosaltres defensar la república amb ungles i dents al carrer”, ha dit Cuixart, tot afegint que “ve un escenari de màxima tensió, de tensió absoluta, on cadascú haurà de donar el millor de sí mateix i la situació d’emergència social hi serà”.

El president d’Òmnium, a més, ha explicat que els mobilitzacions que caldran per fer front a aquest ambient tens potser no seran com les que han vingut convocant fins ara. “Passen a un estadi superior, perquè pot ser que no siguin per treure milers de persones en un mateix lloc. Caldrà més complexitat, una cosa diferent”, ha dit sense concretar més.

La DUI és 100% democràtica, és plenament legítima i sobretot “LEGAL INTERNACIONAL” (Trib. de Justicia Inter. de La Haia)

Avantatges de la DUI:

No hem de demanar reconeixement a ningú. Hem de ser conseqüents i fer la DUI. Aleshores “ens entendrem” ja ens ho han dit!

Molts catalans independentistes ja formen una gran multitud de partidaris de fer la DUI molt abans que no pas el Referèndum: 

Primer, perquè la DUI és legítima i legal internacional,

Segon, perquè ja tenim la majoria suficient i de llarg de diputats necessaris per a fer la DUI i així complir el mandat expressat en vots dels partidaris de recuperar la Independència de Catalunya que fa 300 anys vàrem perdre per la força de les armes enemigues i la traïció i l’abandó dels aleshores aliats anglesos. Set-cents anys, els catalans, hem sigut independents i aquest fet ha deixat dins nostre una marca inesborrable que de tant en tant ens surt a flor de pell.

Tercer, perquè la DUI salta per sobre de totes les trampes hagudes i per haver que amenacen directament qualsevol Referèndum, sigui al Quebec, Escòcia o Catalunya.

Quart, perquè la DUI té cost zero i no necessita ni cens ni cap altra garantia a banda dels 68 diputats en el cas català.

Fins avui, malgrat molts perills de perdre aquesta majoria, el que ja és una greu irresponsabilitat de la nostra actual classe política, els independentistes catalans encara disposem d’aquesta majoria més quatre diputats més, o sigui 72 diputats independentistes, majoria absoluta al nostre Parlament.

I com a darrera consideració és d’agrair el tardà però valent posicionament del prestigiós economista català Sala i Martín en favor de la DUI i en favor de la veritable Victòria independentista del 27S que per covardia o niciesa van negar tots els capdavanters independentistes que per més INRI havien guanyat.

És molt curiós i trist que, precisament els capdavanters polítics que sempre, després d’unes eleccions, s’entesten en dir que han guanyat fins i tot quan moltes vegades han perdut, aquell 27S fessin el contrari. O la passió els perd o són Cavall de Troia de l’enemic.

I no he acabat encara, falta el més greu. Quan tardaran? tants i tants catalans de contrastada intel·ligència i prestigi, a donar suport a la DUI i al seny i claredat de conceptes com ha fet ara, dos anys després del 27S, el Sala I Martin?

Només la DUI ens pot obrir les portes de la Independència, només la DUI és el “PUNT ZERO” de l’inici del reconeixement Internacional de l’Estat Català en forma de República, que després de la DUI serà un degoteig incessant i sense aturador d’un estat rere d’un altre estat, perquè el món abans que talibà de qualsevol color serà català, no en tingueu cap dubte!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex Batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

———————

L’Octubre del 2004 naixia Catalunya Acció amb un sol objectiu diàfan i precís, una veritable nova eina: Portar Catalunya a la seva Plena Independència en aproximadament una dècada. Tal com John F. Kennedy va dir i precipitar: “portar l’home a la lluna en una dècada” la tasca el va sobrepassar però el seu país ho va assolir. Si els EUA ho van assolir perquè no ho podien fer els catalans, “la terra i la gent més ufana sota la capa del cel” !

“A Catalunya  no hi ha un líder independentista “CLAR” ben posicionat en l’espectre parlamentari i governamental, determinat a fer l’acte de sobirania guanyador: LA DUI.” 

Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa i President i fundador del Partit polític UPDIC “Units per a Declarar la Independència catalana”  està compromés des del moment de la Fundació del Partit UPDIC a fer la DUI perquè entre altres raons aquest partit va ser creat per això, per Declarar la Independència de Catalunya així que pugui reunir la majoria de diputats necessaris per fer la DUI que en el cas català són 68 diputats, quatre menys dels que des del 27S disposen Junts pel Sí i la CUP.

 

A Espanya no hi hem d’anar a fer res! Allunyem-nos-en!

Catalans, PDCAT i Esquerra aparteu-vos d’Espanya, el perill de caure en les seves urpes pretesament regeneracionistes és absolut.

A Espanya no hi hem d’anar a fer res!  Allunem-nos-en!

Catalans, PDCAT i Esquerra aparteu-vos d’Espanya, el perill de caure en les seves urpes regeneracionistes és absolut. Això també val per la gent de la Colau: aparteu-vos d’Espanya si no en voleu sortir escaldats.

Allunyeu-vos del PSOE, allunyeu-vos de Podemos i tot el que s’hi assembli, allunyeu-vos de Ciutadans, allunyeu-vos també del PP però no pas més que dels altres. Espanya vol engolir-nos de nou i només estudia com fer-ho.

Allunyeu-vos de les propostes del Margallo, de les propostes de l’Iglesias, de les propostes del Sánchez, allunyeu-vos de les falses declaracions de plurinacionalitat … els cervells espanyols més lúcids estant estudiant com coordinar una nova enganyifa amb solucions a mitges per enganxar els catalans de nou a oferir glòries a Espanya renunciant a la seva plena sobirania -la dels catalans és clar-, caient de nou amb sistemes de finançament només pensats per poder continuar engreixar les arques espanyoles amb els impostos dels catalans, els impostos visibles i els impostos amagats “gasolines, llum, comissions per tots cantons” no ens podem arribar a imaginar tot el que ens roben i volen seguir robant-nos.

Sr. President no vagi al Parlament Espanyol, a Espanya no hi hem d’anar a fer res! Ells ja saben perfectament el que estem fent els catalans i de cap manera els convencereu, tot el que assolireu es posar-vos en perill de caure en les seves maquinacions.

Concentreu-vos en fer la feina que us hem encomanat: “desconnexionar-nos d’Espanya”. Sr. President  ho escric així perquè m’entengui, però parlant clar i en llenguatge internacional intel·ligible li dic, concentris en TRENCAR AMB ESPANYA.  Per res s’ha de pactar ni tractar amb l’enemic que et vol destruir si no vols caure en les seves urpes i trampes, que tots ja sabem o hauríem de saber com és Espanya i com actua i ha actuat sempre amb Catalunya i els catalans, “España  y los españoles con mando”

A Madrid no s’hi va ni amb el tren d’alta velocitat, ni amb bicicleta, ni amb auto stop, i menys encara amb el pont aeri del Sr. Fisas i dels seus amics del Sabadell i al Caixa i altres alies dels que també us n’heu d’apartar com de la pudor. No us cregueu res del que proposi acostar els catalans a la terra i la gent que ens subjuguen, espolien i maten la nostra dignitat.

A Espanya no s’hi va! i prou!

Dediquem-nos a Catalunya al cent per cent, que de feina en tenim i en teniu molta.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

Catalans, PDCAT i Esquerra aparteu-vos d’Espanya, el perill de caure en les seves urpes pretesament regeneracionistes és absolut.

A Espanya no hi hem d’anar a fer res!  Allunem-nos-en!

Catalans, PDCAT i Esquerra aparteu-vos d’Espanya, el perill de caure en les seves urpes regeneracionistes és absolut. Això també val per la gent de la Colau: aparteu-vos d’Espanya si no en voleu sortir escaldats.

Allunyeu-vos del PSOE, allunyeu-vos de Podemos i tot el que s’hi assembli, allunyeu-vos de Ciutadans, allunyeu-vos també del PP però no pas més que dels altres. Espanya vol engolir-nos de nou i només estudia com fer-ho.

Allunyeu-vos de les propostes del Margallo, de les propostes de l’Iglesias, de les propostes del Sánchez, allunyeu-vos de les falses declaracions de plurinacionalitat … els cervells espanyols més lúcids estant estudiant com coordinar una nova enganyifa amb solucions a mitges per enganxar els catalans de nou a oferir glòries a Espanya renunciant a la seva plena sobirania -la dels catalans és clar-, caient de nou amb sistemes de finançament només pensats per poder continuar engreixar les arques espanyoles amb els impostos dels catalans, els impostos visibles i els impostos amagats “gasolines, llum, comissions per tots cantons” no ens podem arribar a imaginar tot el que ens roben i volen seguir robant-nos.

Sr. President no vagi al Parlament Espanyol, a Espanya no hi hem d’anar a fer res! Ells ja saben perfectament el que estem fent els catalans i de cap manera els convencereu, tot el que assolireu es posar-vos en perill de caure en les seves maquinacions.

Concentreu-vos en fer la feina que us hem encomanat: “desconnexionar-nos d’Espanya”. Sr. President  ho escric així perquè m’entengui, però parlant clar i en llenguatge internacional intel·ligible li dic, concentris en TRENCAR AMB ESPANYA.  Per res s’ha de pactar ni tractar amb l’enemic que et vol destruir si no vols caure en les seves urpes i trampes, que tots ja sabem o hauríem de saber com és Espanya i com actua i ha actuat sempre amb Catalunya i els catalans, “España  y los españoles con mando”

A Madrid no s’hi va ni amb el tren d’alta velocitat, ni amb bicicleta, ni amb auto stop, i menys encara amb el pont aeri del Sr. Fisas i dels seus amics del Sabadell i al Caixa i altres alies dels que també us n’heu d’apartar com de la pudor. No us cregueu res del que proposi acostar els catalans a la terra i la gent que ens subjuguen, espolien i maten la nostra dignitat.

A Espanya no s’hi va! i prou!

Dediquem-nos a Catalunya al cent per cent, que de feina en tenim i en teniu molta.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

Fotografia: Manifestació de les Infraestructures, 2006

Cartell de la Presentació de l’Organització Catalunya Acció a la Ciutat de Berga, febrer de l’any 2005.

La DUI s’ha de fer, abans o després, millor abans!

En Puigdemont fa pocs dies va dir en una conferència que si el sí guanyava el referèndum es negociaria amb Madrid “la transició cap al nou estat”. Més clar l’aigua del per què no parlaven de proclamar la independència a l’entrevista. Declarar la independència és trencar amb Espanya, tallar, crear el nou Estat Català de facto, establir una nova legalitat de forma immediata i després negociar el repartiment d’actius i passius d’estat a estat. Ells volen negociar la transició utilitzant la força del sí guanyador, com han fet des de la manifestació del setembre de 2012 i com han fet amb la majoria absoluta per declarar la independència obtinguda a les passades eleccions. I Espanya dirà com sempre que pugin i ballin.

El cas és com sempre anar aparcant la DUI feta pel Parlament, una opció democràtica, legítima i d’acord amb el Dret Internacional que només depèn de la voluntat i decisió del Govern i del Parlament, és a dir, només depèn dels qui han estat escollits per a fer-ho.

I si els que han estat escollits pel poble per majoria absoluta havien donat per impossible un referèndum pactat per què ho han tornat a intentar en lloc de proclamar la independència que és el pel què se’ls va votar?

(Nota: Els rucs, tanoques, llonzes i ximples no cal que ni que es plantegin la darrera pregunta. No és pas l’objectiu d’aquest post que els rebentin les neurones per un excés d’esforç de reflexió. Agraïrem també que el referit personal s’estalviï respostes infantils, afirmacions gratuïtes i mostres de catequesi processista)

Comentaris
Mercè Comas Morral
Mercè Comas Morral Mentres a la gent no li caigui la bena dels ulls , no hi ha res a fer. I es molt difícil perque dominen l’ espai mediàtic. Abans portaran 10 tertulians unionistes que un de sol indepe sense lligams amb JxS i la CUP
Carme Prunes ha respost · 1 resposta
Mercè Comas Morral
Mercè Comas Morral La discrepància amb ells la venen com unionisme. Traïció al país, etc.
 
Christian Costa Woith
Christian Costa Woith SISPLAU! ARA A MOVILITZAR-NOS TOTS ELS INDEPENDENDISTES! ELS QUE ENCARA TINGUEU DUBTES, TAMBÉ!!! DESPRÉS NO US PENEDISSIU DE NO HAVER APORTAT!!
Carles Serra ha respost · 2 respostes · 3h
Salvador Llinares Quiles
Salvador Llinares Quiles No ens barallem entre nosaltres, els qui volem la DUI ja, i els qui la volen després, és tot questió de temps, i tard o d’hora veurem els resultats, la independència és com un riu embravit, poden intentar aturar i frenar, però a la llarga el riu s’obrirà pas i arrastrarà tot al seu pas.
Suposant què els unionistes i els col.laboradors autonomistes frenen la independència, per quant de temps la podràn frenar ?
Ací no van a fer cap concert econòmic ventatjós com a Euskalerria, l’espoli va a continuar i les lleis del nostre Parlament derogades totes les què no els interessen, per tant si no ara, després la independència triomfarà, i els autonomistes i unionistes seràn arrastrats pel Poble què com un riu els passarà pel damunt.

Paloma Carrera Ortega Joan Bonada Vergara No es tracta de donar res per impossible, però entendràs que per una vegada que tenim una majoria perfectament legìtima per fer la DUI, és del génere idiota voler jugar-se-la a la ruleta russa. Més encara quan aquest mòn que taaaaaant ens mira no exigeix cap referèndum: en tè prou amb la majoria parlamentària que, ves per on! ja la tenim.

Carles Serra
Carles Serra Collons…..és q a 3’5 mesos vista,ni ha convocatòria oficial,ni junta electoral,ni es saben les condicions de victória,ni res.
Com coi es poden sentir frases com: “Aixó no va de independència,va de democràcia!”

Els molts Pares de la nostra Independència ens observen des del més enllà de la història.

Dibuix: Carles Muñoz Espinalt

Preludi de la Independència … BIC 1497

(Post: dissabte, 23 de maig de 2009 | 03:41h)

 

Preludi de la Independència.

Carles Muñoz Espinalt, 1992

“A tots els qui, amb fe i fermesa,

Han cridat: Visca Catalunya Lliure!!”

C.M.E.

 

1r Capítol – PERCEBRE’L

Són molts els qui voldrien que no se’n

pogués escoltar ni una sola nota. Però el pre-

ludi de la Independència de Catalunya no ha

nascut pas per generació espontània. No és

cap somni ni cap disbarat atabalador. Fa anys

que es deixa sentir amb harmònic frasejar,

per més que cuitin a ofegar-lo o no s’encerti

el to vibrant i clamorós que demana executar-

lo amb tota la seva amplitud.

 

Els motius pels quals no s’ha acabat mai

d’interpretar, sense perdre o robar-nos les

solfes, els podem copsar fins i tot amb fets

aparentment secundaris. En ells, això sí, hi

trobem tàctiques errades, molta bona volun-

tat, excuses de mal pagador i limitada moral

de victòria. Què ens ha mancat? Inspiració?

Homes capaços de dirigir-ho? Ens creem

nosaltres mateixos els inconvenients o ens

venen de fora? Fem el sord o gent impenitent

ens tapen les orelles?

 

Sempre que puc repeteixo i faig repetir: Els

catalans prou anhelen la Independència

nacional, però no veuen la manera d’assolir-

la. Cap projecte no es veu viable abans de

plasmar-se amb nítida i vigorosa figura en la

ment dels qui ho voldrien materialitzar. Així

doncs, els artífexs que inculquin en cada

català la clara imatge motivacional de la seva

Independència com a poble, esdevindran els

qui anorreïn per sempre els obstacles que

impedeixen portar-la a terme.

 

No és pas impossible promoure-ho, encara

que la desconfiança en nosaltres mateixos

hagi impedit deixar parlar molt alt els qui

assagen de fer-ho viable. Sovint, els covards,

per no posar-se en evidència, són els més

interessats a silenciar la veu dels coratjosos.

Llavors, els desmoralitzats i els pobres de

tremp, enlloc de cercar un major braor en ells

mateixos, prefereixen —baixet, per no fer

soroll— parlar de mans misterioses que ens

barren el pas.

 

És orientatiu recordar que, entre les moltes

referències que sobre Catalunya va escriure

Josep Pla (Notes per a Sílvia), hi figura el

següent comentari que un dia li féu Manuel

Brunet: «Ja coneixeu la meva convicció:

l’Església en aquest país ho ha fet tot: és la

clau del passat, del present, i probablement

del futur. L’Església creu que aquest país ha

d’estar lligat a Espanya i per això hi ha unitat.

El dia que cregui el contrari es produiran les

conseqüències naturals.»

 

Tanmateix, la rebuscada forma «conse-

qüències naturals», malgrat ésser una

manera d’anunciar-ho amb paraules emmas-

carades, vol que se sàpiga, però amb el

mínim enrenou. Talment com el candorós que

del dimoni en diu «en Banyeta», per l’ances-

tral por que comporta pensar que, bon punt

es pronuncia el seu nom correcte, es desper-

ten les ires de l’infern. Ara bé, amb totes les

reserves imaginables, i per banals que siguin

les precaucions, també amb noms suposats,

entre hermètics i temorencs, s’inicia el preludi

de la Independència de Catalunya que, vingui

d’on vingui el seu clam o tingui clar o insinuós

el seu dir, no sempre el sabem escoltar o no

ens el deixen percebre.

 

Carles Muñoz Espinalt, 1992

————————————

Entrem a la darrera etapa, la de la fermesa dels catalans convençuts.

Als capdavanters han avançat molt, només falta que no es tenquin de banda com han fet fins ara davant la necessitat de preparar i fer la DUI el més aviat possible.

La mateixa Comissió de Venècia els ho ha dit: heu de pactar amb l’estat matriu.

Doncs pactem amb l’estat matriu un cop esdevinguem estat independent havent fet la DUI.

Catalunya trencada d’Espanya pot fer tants referèndums com vulgui, de la mateixa manera que ho fan a Suïssa.

La clau del Trencament internacional legal és diu DUI. preneu-ne nota.

Ara, doncs entrem a la darrera etapa … la de la fermesa dels catalans convençuts que com els Cubans sabrem ser dignes de la nostra sobirania.

Salvador Molins, CA – UPDIC