L’hora final: la batalla de les voluntats. Catalunya per alliberar-nos, Espanya per sotmetre’ns.

Ells o nosaltres. Arribem a l’HORA FINAL. La guerra, entre Espanya i Catalunya a hores d’ara sembla incruenta, però hi han víctimes innocents i silencioses.

Baixaven el Patriota Josep, ja molt atrapat, amb una enfermetat neuronal respiratòria en estat molt avançat a un hospital de Barcelona per fer-li uns necessaris controls, a mig viatge i en un dia molt fred i sense sol l’ambulància es va espatllar a mitja carretera, van haver d’esperar-se un temps preciós abrigant-lo amb escasses mantes i va haver de fer trasbàs. Aquella nit, una altre cop ja a la seva habitació de l’Hospital de Berga, tot i que naturalment portava oxigen l’ofeg no el deixava viure i does dies després moria.

El Josep era una gran persona i un patriota de tota la vida que es delia per veure recuperada la Independència de Catalunya i el Reeiximent de la seva llengua a la qual no va renunciar mai, mai! ni un bri, el parlava fins i tot irrenunciable amb tots els soldats i caps militars, fossin quins fossin els seu galons, de la Caserna de Berga, davant la qual ell hi havia regentat un Bar Restaurant anomenat “Flor de Neu”. Tan li feia que li diguessin “hable en castellano”, “hable en espanyol”, “hable en castellano”, “hable la lengua de l’imperio” …. quan li deien “no lo entiendo” els responia “quan rtemps fa que estàs a Catalunya”

Ells o nosaltres. Arribem a l’HORA FINAL. La guerra, entre Espanya i Catalunya a hores d’ara sembla incruenta, però hi han víctimes innocents i silencioses.

L’Espoliació i el saqueig que el Josep sempre denunciava, que no s’ha aturat ni un moment, i que els nostres polítics capdavanters han premés i encara segueixen permeten impassibles -espoli de 16.000 milions anuals, 40 milions d’euros diaris,i de com ell deia i detectava cada cop que anaven APRETANT UNA MICA MÉS EL GARROT “VIL” escanyant Catalunya i els catalans, robant diners i competències, fent marranades de tota mena … aquest espoli que sembla incruent permet cada dia morts a les carreteres catalanes i ara per més INRI encara sostrau als nostres infants, que viuen i respire a Catalunya, els recordatoris de vacunes de greus malalties que creiem haver vençut. Darrerament hem sentit les tràgiques notícies massa sovintejades de la mort d’infants … i sembla una batalla incruenta que permetem que sigui massa llarga per la nostra falta de determinació i de dignitat.

A l’altre pol del lliure patriota “Josep” i ha els nostres manaires esclaus miserables que intenten defensar-se dels judicis de l’invasor castellà en la llengua de l’amo espanyol. Deia el Romà “Tàcit” que el que definia un esclau era parlar la llengua del seu amo. Avui mateix a Madrid, Homs, Mas i els testimonis parlant amb els jutges i els fiscals invasors en castellà … lamentable!

Ells o nosaltres. Arribem a l’HORA FINAL. La guerra, entre Espanya i Catalunya a hores d’ara sembla incruenta, però hi han víctimes innocents i silencioses.

Arribem a l’hora final: és la batalla de les voluntats i de més coses.
Catalunya per alliberar-nos, Espanya per sotmetre’ns.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*