Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Un dels escàndols de la setmana (tot i que no el més important, ja que aquest portava els segells Garzón i injustícia pepera) ha estat el fet que el Canal + francès ha emès durant els darrers dies diversos gags on ironitza sobre el dopatge per part d'importants i famosos esportistes d'elit estatals. A partir de la sanció imposada al ciclista Alberto Contador per part del TAS, des de l'esmentada emissora s'ha endegat una mena de cacera de bruixes, tot i que carregat d'ironia, en la qual posa al mateix sac Pau Gasol, Rafa Nadal, el cas Contador, etc. La figura d'Alberto Contador em mereix tot el respecte, per suposat, com la de qualsevol esportista triomfador d'elit de qualsevol nacionalitat. Admiro el talent i el bon savoir faire en l'àmbit esportiu, amb la qual cosa sento el que li ha passat i sóc ben conscient que ha estat un cop molt dur per ell i per la seua carrera professional. Segur que s'ho està passant molt malament veient com anys i panys d'esforços se n'han anat en orris. Ara bé, l'Espanya cavernícola de sempre ha tornat a donar proves del seu tarannà castellanocèntric. El ministre d'esports pepero (és a dir, no nacionalista, sinó constitucionalista i demòcrata de tota la vida... com Fraga) ha enviat una protesta oficial al govern francès i a l'esmentada emissora privada. Han fet ús de la diplomàcia espanyola per pressionar sobre els gags i demanar la seua retirada, els quals han ferit l'orgull patri a aquesta gent gens nacionalista. Curiosament, fa uns mesos la cadena fatxa dels bisbes espanyols va difondre a tord i a dret que els jugadors del Barça es dopaven i que els majestuosos èxits esportius estaven tacats per aquest fet. Darrera aquesta greu acusació estava l'ombra allargada d'un president d'un equip de futbol (de vegades sembla de boxa) que al seu himne presumeix de señorío i amb frases com cuando pierde da la mano (ara, es veu que quan perd trepitja la mano...). No va haver-hi cap reacció del govern espanyol, ni cap demanda de disculpa a l'esmentada emissora. La caverna mediàtica espanyola va donar credibilitat a la notícia de l'emissora fatxa i, de tant en tant, encara posen el dit a la llaga. No van tenir cap vergonya en difondre-la i en posar en dubte l'esportivitat de molts professionals d'elit que vestien de blau i grana. Novament se'ls veu el llautó. Van ser uns desvergonyits fa uns mesos quan s'acusava el Barça, i ara pretenen ser els víctimes d'una nova persecució napoleònica-massònica. Que consti que em solidaritzo, molt especialment, amb Contador, i entenc l'enuig de Nadal. Ara bé, la caverna mediàtica mereix que se li torni amb la moneda amb què ells van jugar, i el govern espanyol... aquests van de mètode cavernícola a mètode cavernícola. I Florentí? Tindria collons veure una queixa d'aquest al respecte...
Demà dissabte, a les 12 del matí, i a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa, tindrà lloc l'acte de presentació de l'Assemblea Nacional catalana de les Terres de l'Ebre, sota el lema Unim-nos per la independència. Prendran la paraula: Carme Forcadell, coordinadora nacional i natural de Xerta; Pep Suñé, pagès i sindicalista històric de La Fatarella (Terra Alta); Ramon Bel, president de l'Assemblea Catalana a Terres de l'Ebre i regidor a Amposta (Montsià); i Ferran Bel, alcalde de Tortosa i vicepresident dels municipis per la independència. És un acte important per a la consolidació del projecte independentista a les comarques centrals dels Països Catalans. Us hi esperem a totes i a tots!!!
emigdi |
literari |
dijous, 9 de febrer de 2012 | 14:20h
Aquest divendres 10 de febrer, s'emetrà l'onzè programa de la nova temporada de Lletres Ebrenques, la cinquena, que dirigeixo a Antena Caro de Roquetes (96.0 fm). Comptarem amb la presència de l'historiador literari Enric Querol, amb el qual parlarem sobre la figura del cavaller renaixentista Cristòfol Despuig.
- Enric Querol i Coll (Tortosa, 1965) és historiador i estudiós literari. Doctor en Filologia castellana és professor d'anglès de l'Institut de l'Ebre (Tortosa). Ha encaminat les seues investigacions cap a la literatura catalana de l'edat moderna. Algunes publicacions: Tortosa, república literària (1474-1800). Catàleg biobibliogràfic d'escriptors i obres anònimes(1999). Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'edat moderna, La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651) -amb Joan-Hilari Muñoz i Sebastià-, Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors.,1905-2005. Cent anys d'impressió -amb Josep Querol Climent-, Tortosa. El Patrimoni. Amb Jacobo Vidal (coord.) i Albert Curto. Conjuntament amb Josep Solervicens ha estat l'autor de l'edició crítica dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig.