Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
emigdi |
esportiu |
dilluns, 6 de febrer de 2012 | 12:41h
Cristian Tello és el darrer descobriment de Pep Guardiola. Segur que aviat vindran d'altres!!! Mai no ens cansarem de lloar la tasca de potenciació dels xavals del planter que fa l'entrenador blaugrana, que va portar-lo a jugar la final de la Champions amb 10 jugadors formats a la Masia, cosa que van destacar moltíssim els més importants diaris esportius europeus: L'équippe i La Gazzetta dello sport, rotatius enamorats d'aquesta política esportiva. Dissabte contra la Reial Societat, un cop més, vam veure com va dipositar tota la seua confiança amb Isaac Cuenca i el novell Cristian Tello per a acompanyar el millor jugador del món a la davantera. Va seure veritables vaques sagrades que tenien certes molèsties, a l'espera del crucial partit contra el València CF d'aquest dimecres. No li va tremolar el pols a l'hora de confiar amb el jove Cristian Tello, del qual haviem comprovat la potencialitat durant el partit de copa del Borbó contra l'Hospitalet. Tello fa cara de xiquet, però demostra gran capacitat creativa, tenir olfacte de gol i, òbviament, moltes ganes. En un tres i no-res, s'ha convertit en una de les esperances nostrades en un moment de moltes lesions, que, suposadament, haurien de posar en perill el rendiment de l'equip. Ùn exemple més que és una errada anar fitxant jugadors mediocres que valen una pasta, quan a casa hi ha xavals que et treuen les castanyes del foc. Tot un goig veure'l jugar i tot un goig aquesta política esportiva. També tot un goig pensar que els Montoya, Muniesa, Gómez, Deulofeu estan a la recàmera i en qualsevol moment els veurem a l'equip titular, fins i tot en partits transcendentals. La temporada blaugrana està sent immensa de nou, malgrat el que va vomitant la caverna mediàtica. A la Supercopa estatal, enterrats abans de diputar-se, vam deixar amb un pam de nas els "favorits", amb gol de l'odiat i castigat de cames, Lionel Messi. El dit a l'ull era la imatge de la maldat i de la impotència. El càstig rebut pel malcarat portuguès demostra per on caminen els villaratos. La Supercopa europea es va guanyar a mig gas i el Mundial de clubs amb tota comoditat i demostrant un regnat impacable, regnat que també havien demostrat abastament a la darrera final de Champions. A la Copa del borbó, s'ha eliminat el màxim rival, ja que els "guanyadors morals" han de veure els partits des del sofà. La trepitjada de Pepe no va tenir cap càstig, el càstig que rep l'equip és el fet de tenir-lo amb la consegüent imatge patètica i destructiva que donen. Pepe, tot per a ells!!! I pensem que s'ha guanyat a San Siro i dos cops en un mes al Bernabéu. Amb aquesta trajectòria tan brillant, tres títols i tres victòries estel·lars, com pot la caverna demostrar tan poca professionalitat amb la redacció d'articles illegibles i incomestibles per qualsevol entès en futbol? Sí, a la lliga es va al darrere perquè s'ha estat menys regular. S'està portant una trajectòria dolenta? En absolut, passa que hi ha un altre equip que està fortíssim i guanya quasi tots els partits. A diferència d'ells, és fàcil d'acceptar veure que uns altres mostren més regularitat, i ens cal esperar que deixin de tenir-la. I res de parlar d'àrbitres, deixem els villaratos per als perdedors i els rosegadors de ceba. Rossell, shut up!!! La política esportiva made in Guardiola és impecable. Mentre el portuguès malcarat va humiliar els joves Canales i, sobretot, Pedro Leon, i va desmontar la seua carrera futbolística, veiem com Cuenca i Tello, extrems, posició en la qual se sol fitxar estrangers, han rebut tota la confiança del míster. I això és veritablement impagable!!!
emigdi |
esportiu |
dissabte, 14 de gener de 2012 | 13:42h
Els Benjamins de la UE Campredó sabien que dissabte 14 de gener era una data clau per a l'equip, ja que s'enfrontaven al líder de la categoria, el CD Tortosa Otero. Estaven imbatuts a l'estadi La Forja, tot un fort, ja que comptaven els partits per victòries. S'han presentat al partit molt concentrats, amb l'absència del porter titular Adrià Avalos, absent per motius familiars de visita al seu país, Perú. L'expectació entre els afeccionats i familiars era molt gran ja que es preveia veure un partit molt disputat a causa de la bona trajectòria dels dos equips. Els benjamins campredonencs han sortit enganxats al partit i han aconseguit marcar quan encara no es portaven 10 segons de partit. Arribar i engranar, aquest és el proverbi que retrata el succeït al terreny de joc. Durant aquest primer quart, han aguantat força bé els intents dels tortosins d'anivellar el marcador, mitjançant una defensa aguerrida i la magnífica actuació del porter, Marc Sorribes que, literalment, ho ha parat tot. El segon quart ha estat de lleuger domini visitant cosa que els ha permès avançar-se al marcador amb dos gols, tot i que no reflectia prou bé el que havia passat al terreny de joc, ja que la UE Campredó havia tingut les seues oportunitats i mai havien abaixat la guàrdia. A la represa, s'ha vist el millor de l'equip campredonenc. A la solidesa defensiva, amb un Ricard Abella estel·lar, amb un bon xut i una lluita implacable, a la seguretat magnífica que es donava des de la porteria, s'han d'afegir les excel·lents combinacions entre la davantera, amb un Damià Grau al qual mai no se li acaba el fuel, i el duet Guillem Subirats-Pau Esquerré, entenent-se a la perfecció, que han fet gaudir el públic d'allò més. La força i bon quefers dels joves jugadors va permetre la igualada, de la mà novament de Pau Esquerré, el nostre star and top scorer. Quedava encara un darrer quart apassionant, que no va defraudar ni molt menys les expectatives. La UE Campredó va posar tot de part seua i va crear nombrosíssimes jugades de gol que haurien pogut decantar el marcador a favor seu. El porter visitant va realitzar aturades de gran mèrit, mentre que la defensa forastera va actuar amb excessiva duresa en un parell d'ocasions en què van rebre la targeta groga. A dos minuts del final, van xiular un penalti a favor dels campredonencs, el qual va aturar el porter visitant, molt ben situat a la porteria. Al final, taules que deixava un bon regust de boca a tots els joves jugadors, sabedors que havien realitzat un partit extraordinari. El somriure orgullós del coach campredonenc, Raül Prats, era la viva imatge de la satisfacció per una feina ben feta. Feia més de dos dècades que no hi havia futbol base a Campredó, i enguany els resultats i el bon joc acompanyen l'equip per a satisfacció de tècnics, joves jugadors i afeccionats en general.
emigdi |
esportiu |
dilluns, 19 de desembre de 2011 | 07:41h
Ja fa molts dies que no tenim paraules ni adjectius per descriure la grandesa del Barça, ni queden pitets a les botigues catalanes. Ens anirem repetint i repetint amb la joia que ens suposa veure l'enorme treball de planter que s'està realitzant, que permet ser campió del món amb nou de la Masia! Amb l'elegància de Pep, sempre filòsof i allissonador... amb la pinya que formen uns jugadors de nivell estratosfèric, encapçalats pel rei de reis de tots els temps, Lionel Messi, i aquell rei de rei de tots els jugadors de la història futbolística catalana, que és Xavi Hernández. Futbol en majúscula, entusiasme, orgull de club, orgull dels colors, orgull de la terra on juguen i meravellen. No va haver-hi partit, com no va haver-n'hi tampoc a la darrera final de Champions contra l'United. I pensem que Santos i Man. United són història viva del futbol, que, senzillament, no poden, i semblen retratats com a equips mediocres o de segona fila. No ho són, passa que hi ha un equip que és més que gran. I escric amb entusiasme, i crec que ens ho podem permetre en el dia d'avui. Anar enllaçant frase rere frase amb un únic fil conductor, l'entusiasme actual i l'orgull de ser barcelonista. Ens ho podem permetre en diades així... No cal sempre parlar de crisi, d'obstruccions espanyolistes, de persecucions lingüístiques, d'aquesta realitat tan trista que ens acompanya als catalans i a les catalanes, a la catalanitat. Avui és dia de tirar la casa per la finestra, de pensar en positiu, de gaudir, d'animar-nos amb la joia d'un equip imparable i insustituible que deixa més d'un amb un pam de nas. Hi ha molta ceba a rosegar... Ens donaven enterrats, canvi de cicle, i fixem-nos en com ha anat tot. Una autèntica lliçó. Vam acabar la darrera temporada amb apoteosi màxima. Eliminant un equip més que brut de la Champions (quina vergonya de joc i de comportament, imatge impròpia d'algú mínimament gran), guanyant la lliga a plaer, i amb una final de Champions per al record, mai abans s'havia patit tan poc!!! L'estiu ens donava un títol més que dolç contra l'adversari de sempre, amb gol estel·lar de Messi al moment ideal per tocar on més mal fa (sempre futbolísticament parlant...). Quin plaer!!! Després supercampions d'Europa, clar, contra el Porto al simpàtic principat monaguesc. Ens esperava l'heroica victòria de San Siro, on, per si hi havia algun dubte, quedava més que clar qui era el king. Què hem de dir del Bernabéu, casa estranya, el camp més hostil dels que es fan i es desfan, doncs pallissa en majúscula. I quedava la corona, el tercer títol, campions del món, World Champions, Weltmeister, 世界チャンピオン !! :)Campione dal mondo, campeões mundiais, Champions du monde, , чемпионы мира
Els Benjamins de la UE Campredó sabien que dissabte 14 de gener era una data clau per a l'equip, ja que s'enfrontaven al líder de la categoria, el CD Tortosa Otero. Estaven imbatuts a l'estadi La Forja, tot un fort, ja que comptaven els partits per victòries. S'han presentat al partit molt concentrats, amb l'absència del porter titular Adrià Avalos, absent per motius familiars de visita al seu país, Perú. L'expectació entre els afeccionats i familiars era molt gran ja que es preveia veure un partit molt disputat a causa de la bona trajectòria dels dos equips.