Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
La seu d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre ha decidit a
instaurar el premi-reconeixement Lo Grifonet, a proposta de la seua
Junta Rectora l’any 2011. Serà atorgat anyalment a una persona o entitat
que per la seua trajectòria cultural o científica i per la importància i
exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, social o humana haja
contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural de les
Terres de l'Ebre.
Aquest premi consistirà en una peça artística al•legòrica dissenyada
pel vitraller Bronson Shaw, resident a les Terres de l’Ebre, i un
diploma acreditatiu.
La concessió del premi ha sigut confiada des de bon principi a un
jurat, integrat per tres membres de la Junta Rectora de la seu d'Òmnium
Cultural de les Terres de l'Ebre, el director dels Serveis Territorials
del Departament de Cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre,
quatre socis d'Òmnium Cultural (un de cadascuna de les quatre comarques
de les Terres de l'Ebre), un representant de l'Ajuntament del municipi
que acull l'acte de lliurament del premi i un representant del món
cultural del territori.
El lliurament de la primera edició de Lo Grifonet tindrà lloc el
dia 19 de novembre de 2011, a les 21.30 h, en el decurs d’un sopar que
tindrà lloc al Restaurant Lo Laüt, de Tortosa, sota la presidència de
Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. L’acte també vol ser una trobada dels socis i sòcies d’Òmnium
Cultural al territori i de totes aquelles persones que comparteixen els
valors de defensa de la llengua, la cultura i el país que constitueix la
divisa d’Òmnium Cultural.
Les persones interessades a assistir a l’acte poden efectuar la seua
reserva a l’adreça electrònica terresdelebre@omnium.cat.
En Basté, com a experimentat estudiós de les carreres
artístiques depersonatges universals,
va voler començar amb una descripció coherent del territori que envoltava els
primers anys d'en Francesc Llop i Marquès.
Ens fa cinc cèntims de la influència
crucial de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1928,i de les repercussions que aquesta tingué en el
camp social, arquitectònic i artístic; alhora que dóna gran rellevància a la
tertúlia dels 'Quatre Gats', on en Llop va agafar una fructífera amistat amb el
polifacètic artista i literat Santiago Rosiñol. Aquestestabliment, on es podia beure i menjar, era
promogut per artistes de la categoria d'en Ramon Casas i Utrillo. Les
activitats artístiques que s'hi celebraven el varen convertir en un dels
centres més actius i populars de la Barcelona d'aquella època, ja que es reunien
artistes com Granados, Nonell, Gosé, Llobet, Malats etc. Era la
seu de vetllades musicals, exposicions artístiques, runcions de titelles,
ombres xineses, lectures poètiques i sobretot tertúlies i més tertulies.
Justament aquest intens ambient
socioculturalen què va saber
introduir-se és el vivíssim retrat del model devida que es va trobar el nostre pintor Llop, recent arribat a la gran
ciutat provinent de l'horta campredonenca. Per suposatque el context familiar és sempre de gran
importància, atès que les seues possibilitats artístiques també depenien de
l'estat econòmic de la família, que en el seu cas ben segur havia millorat. La
família va passar a residir al carrer de Nàpols, poc després va ingressar quan
tenia divuit anys a l'Ateneu Obrer de Barcelona per tal de cursar-hi classes
del dibuix al natural. La seua intensa vocacióaixí comel suport familiar li
van permetre rebre classes per tal d' alliberar les seuesinquietuds artístiques i millorar les seues
qualitats innates.
Després de conèixer el professor Nicanor
Vàzquez i assistir a les seues classes, va pintar el retrat del seu germà
Agustí (primera obra pictòrica de què es té constància). Basté ressalta la
influent figura de Vázquez en la producció llopiana iles coincidències en la vida de tots dos artistes:
en especial la seva estada a les Amèriques. Així comfa un analisi molt positiu de l'existència
dels Ateneus obrers, que varen esdevenirveritables centres artístics, alliçonadors de grans vocacions i exploradors
del talent. Ens explica els reglaments de funcionament, mostra grans obres de
dibuixos al natural d'en Llop, i remarca les dificultats que tingué donada la manca de dates
de registre que van fer difícil la recerca d'informació sobre l'artista. Llegim
amb atenció aquest estracte:
Llop ens deixà una gran quantitat de
dibuixos i apunts del natural (carbó, sanguina, llapis), més necessaris per a
conèixer l'artista que qualsevol apunt biogràfic. Un d'aquests es tracta d'un
nu impressionant de gran format, és tan significatiu com el retrat del seu
germà, ja que juntament amb un segell de goma que diu Ateneu Obrer de
Barcelona, hi ha aquesta nota escrita en català, primer dibuix del natural.
emigdi |
ebrenc |
dissabte, 19 de març de 2011 | 10:07h
APUNT D'ÒMNIUM CULTURAL A LES TERRES DE L'EBRE
El 2 d’abril ha estat el dia escollit per engegar el programa Quedem? a les Terres de l’Ebre. La primera activitat serà una visita al castell de la Suda i a les muralles avançades de Sant Joan, a la ciutat de Tortosa. Els socis que ho desitgin poden participar-hi de manera gratuïta. Aquest programa que promou la cohesió social i fomenta la interrelació i la participació en la vida social, en igualtat de condicions, per a tots els ciutadans de Catalunya, porta des de l’any 2006 organitzant un gran nombre d’activitats a diferents comarques de Catalunya, i ha mobilitzat més de 25.000 persones. Durant tot el 2011 el Quedem? serà present a les Terres de l’Ebre amb tres activitats que es desenvoluparan a la ciutat de Tortosa els mesos d’abril, juny i novembre. En aquesta primera activitat del dia 2 d’abril descobrirem i redescobrirem el castell de la Suda i les muralles avançades de Sant Joan. I compartirem amb tots aquells que hi participin una bona estona de conversa, cultura i noves experiències, amb la típica tertúlia que acompanya qualsevol activitat Quedem? La intenció d’Òmnium amb el programa Quedem? és oferir respostes des de la societat civil, amb el compromís d’una aportació crítica per a la millora del país, la llengua i la cultura. Aquest compromís inclou els nous ciutadans de Catalunya, els que fa molt que hi viuen i els que sempre hi han viscut. Per això el Quedem? no és un programa per a immigrants, sinó per a ciutadans que volen descobrir i redescobrir el lloc on viuen (els seus indrets, la història, les propostes artístiques, el teixit associatiu...). El programa Quedem? és una proposta inèdita, creada i coordinada per Òmnium Cultural amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Tortosa i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Per a més informació www.quedem.omnium.cat a terresdelebre@omnium.cat o al telèfon 693 38 77 09. Òmnium Terres de l'Ebre http://terresdelebre.omnium.cat/www/terresdelebre/ca/
emigdi |
ebrenc |
divendres, 31 de desembre de 2010 | 11:59h
Avui diem adéu al 2010!!! Acostumo cada any a fer balanç ací al blog de com m'ha anat personalment tot plegat en els diferents àmbits de la meua vida. Indubtablement, ha estat força satisfactori. A nivell de família, els xiquets van adquirint els seus hàbits i coneixements conforme van creixent, com tots/es els i les de la seua edat, la qual cosa és sempre un repte anar-ho vivint com a pare. M'agrada molt seguir de ben prop el seu aprenentatge. És del meu màxim interès, també quan fan activitats diverses. Guillem ha començat a jugar amb els prebenjamins de la UE Remolins-Bítem, cosa que ens il·lusiona força. També juga a bàsquet en un extraescolar, igual que Rosa, que a la vegada és molt afeccionada a l'activitat teatral. Tots dos escriuen contes, cosa que em fa extremadament feliç. Les activitats esportives ens deixen un sabor ben dolç, i les notes acadèmiques han estat francament positives. No cal dir que tot això ens fa sentir en plenitud a la seua mare i a mi. Laboralment, m'ho estic passant molt bé durant els dos cursos en què he estat destinat a l'institut Benaprès sitgetà, etapa que enguany conclou. Dubto que em pugui sentir més a gust en cap altre institut, malgrat la distància geogràfica!!! Estan sent dos anys molt fructífers, durant els quals estic aprenent el funcionament d'un centre de secundària. Estic treballant a molt bon ritme, preparant molt material, i fent treballar força un alumnat del qual em sento molt satisfet. He bastit molt bones relacions personals amb alumnes i profes. Acostumo a ser molt proper als alumnes, i podria parlar de relacions molt emotives amb alguns d'ells, que em rejoveneixen i alhora em fan sentir la feina de profe en plenitud. Les quatre hores diàries de tren em serveixen per enllestir molta feina, i també per bastir amistats que m'omplen força. A nivell literari, he seguit el ritme intens dels darrers anys. He tornat a publicar força durant el 2010. He de destacar la participació a l'enciclopèdia d'història de les Terres de l'ebre, que tira endavant l'associació Ilercavònia futur, amb la redacció del capítol de literatura en català fins als 1938. Recentment he publicat la conferència sobre Cid i Mulet que va organitzar la URV, en el llibre col·lectiu Personatges ebrencs del segle XX. També he participat en reculls de contes i poemes col·lectius, a més d'escriure en revistes com Saó, de València, Mainhardt, d'Alcalà de Xivert, i a la premsa comarcal. L'organització de la fira literària Joan Cid i Mulet a l'EMD de Jesús, és tota una cirereta literària, a la qual li donem forma i ens permet homenatjar els grans homenots i donasses de lletres de la nostra terra ilercavona. Assistir al lliurament de la Creu de Sant Jordi a Manel Pérez Bonfill, el nostre professor de sempre, va ser tan important per mi. Era el reconeixement a una gran figura literària, i per a nosaltres un reconeixement a la feina que estem fent en els darrers anys a favor dels nostres literats. El programa radiofònic Lletres Ebrenques em permet difondre la literatura i passar-m'ho més que bé a la vegada. I properament faré cinc cèntims de tres projectes literaris de gran interès que han estat un veritable regal de reis a nivell personal, que han culminat un any més que satisfactori.
La nova etapa a Òmnium ilercavó m'ompli d'expectatives. La catalanitat és l'essència de la meua vida, i ômnium és el lloc ideal per a difondre-la. De moment, amb el Cafè tertúlia i el Club de lectura històric-ideològic, volem apropar la ciutadania a Òmnium, i fer país, que cal i cal i cal. El Barça sempre ha estat part important dels meus sentiments. I ara tenim el més triomfant de la història, amb triomfs grandiosos i una imatge perfecta: educació, pedrera, catalanitat, jogo bonito... res més es pot demanar, per a glòria dels catalans-culés i desglòria d'aquells que els toca rosegar ceba, i molta. Quant a Campredó, s'ha aprovat l'entitat municipal descentralitzada. Tot i que el pas de pussa dels governants ho enterboleix tot. Què hi farem? Ells són l'eficàcia i la moderació, i nosaltres els radicals i els impacients. I així va tot... però realment, el que estan fent, és francament desagradable i vergonyós. Ens queda l'activitat de Soldevila, l'organització de les fires d'estiu, la xarxa de lligams que estem creant al nostre costat, la gent que ens acompanya en el somni d'anar construint el nostre poble, malgrat tot... Quant a la nació catalana, no ha estat un bon any. Espanya ha posat les traves i ens ho matxaca tot. Electoralment ha estat un desastre per a l'independentisme, que viu un moment dolç quant a seguidors, i nefast quant a estructuració. Els defectes de sempre continuen, sectarismes i personalismes tiren en orris l'únic projecte amb cara i ulls per als Països Catalans, la resta són simples pedaços. Els tribunals espanyols han actuat com a col·lonitzadors. La resposta ciutadana va ser multitudinària al juliol, però tot ha quedat amb aigua de borraines. Quant al nou govern temps hi haurà per a jutjar-lo, tot i que les expectatives de canvi positiu són ben poques. No enyoraré l'absència del PSOE precisament, tot i que alguns/es dels nous/ves consellers/es... Déu n'hi do! Un any més ha passat, durant el qual he viscut esperances i felicitat, i he pogut realitzar activitats fructíferes i complaents, que recordaré sempre. Tot al costat de l'Araceli i els xiquets... de la resta de familiars... dels amics i de les amigues... d'alumnes i cos docent.... d'escriptors/es... d'independentistes i agents culturals... la meua vida... I ara visca el 2011!!!
PD. He fet un apunt personal. No he parlat de la dura crisi econòmica que afecta al país, ni dels milers de persones que sofreixen i molt, i que l'any 2010 els serà per oblidar. No els he oblidat... mai no ho faig. La meua estima i suport per tots/es...
emigdi |
ebrenc |
dimecres, 10 de novembre de 2010 | 05:50h
El proper divendres 12 de novembre, a les 19.30 hores, organitzarem el primer Cafè-tertúlia d’Òmnium Cultural ilercavó, que tindrà lloc a la Tasca Lo Pati de Campredó. Aquest primer debat portarà com a nom: la dona dintre de l’àmbit cultural i educatiu. L’Òmnium ilercavó es vol apropar a tots els àmbits de la societat ebrenca i catalana, i hem volgut començar amb aquest àmbit que ens interessa i motiva de debò, i que ens permetrà treure importants conclusions, de ben segur. Hi estan convidades moltes professores, bibliotecàries i escriptores del territori, totes elles vinculades a l'àmbit de l'ensenyament i de la cultura.
L’articulació del Cafè-tertúlia prendrà la imatge de les xerrades informals que se celebren a la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada de Conflent (el Conflent, Catalunya nord) després de les habituals classes acadèmiques. Tothom pot dir la seua, d’una manera informal, i fins i tot crear grupets de debat paral·lels a la xerrada central!
Us passem uns punts que tractarem, tot i que la idea és anar tractant tot allò on ens porti la conversa.
Cafè-tertúlia Òmnium ilercavó:
-Presentació de l’activitat per part de la presidenta d’Òmnium Terres de l’Ebre, Dolors Queralt.
-Benvinguda a Campredó per part d'Emigdi Subirats.
-Presentació curta de cadascuna dels i de les assistents.
-Temes a tractar:
1Ser dona, qüestió de gènere?
2Hi ha un paper com a dona al món cultural i educatiu?
3Experiències personals sobre les vostres activitats culturals. Trieu aquelles activitats que més us han motivat personalment en els darrers temps.
4Hi ha més participació femenina que masculina en les activitats culturals?
5La dona en l’àmbit educatiu: problemàtica amb la nova immigració.
6La dona a la biblioteca i als Clubs de lectura.
7Hi ha una literatura femenina?
8La dona a Òmnium cultural... l’home a Òmnium cultural...
Esperem la vostra confirmació al Cafè-tertúlia de Campredó.
Personalment em fa una il·lusió especial l'organització d'aquest Cafè-tertúlia, que he ideat personalment, i que tindrà la seua primera seu a Campredó. Durant les diverses sessions bimensuals tractarem temes d'àmbits molt diversos que ajudin a apropar la ciutadania a la nostra entitat, l'Òmnium cultural amb regust ilercavó, i que ens permetin debatre acuradament moltes problemàtiques socials. Seran unes quantes les activitats que posarem en marxa properament, i Campredó tindrà un lloc preeminent, la qual cosa és tota una fita cultural. També demà dijous participaré a la reunió d'Òmnium Cultural a Tarragona per tractar del premi literari Sambori amb altres dirigents del Baix Camp i el Tarragonès, que ens interessa de manera especial per promoure'l adequadament pels col·legis i instituts de les comarques centrals dels Països Catalans. Llengua, cultura i país... amb regust ilercavó... endega els motors des de Campredó estant el proper divendres!!
emigdi |
ebrenc |
diumenge, 1 d'agost de 2010 | 08:10h
Durant el mes d'agost tinc per costum donar vacances a aquest diari personal on line. Tots els lectors i totes les lectores coneixeu el meu compromís blocaire que em porta a actualitzar tots els dies durant la resta de l'any. Per a mi és un autèntic plaer que em permet sincerar-me com a persona, ja que m'encanta tractar temes molt diversos que són del meu interès i de la meua motivació i que donen una imatge global de la meua persona. L'independentisme català, el Barça, Campredó, la literatura ebrenca i catalana, la vida social als Països Catalans, la història, les llengües minoritàries i minoritzades, el sexe, el fet esportiu, la producció literària pròpia, la tolerància sexual, les vivencies a l'institut, l'escolarització dels meus fills o la vida familiar configuren el meu univers personal que tinc el gust de plasmar en forma de paraules i compartir amb tots/es aquells/es que vulguin. El passat curs escolar, a l'institut Joan Ramon Benaprès, va estar especialment complaent. Malgrat la distància geogràfica entre Campredó i Sitges, m'hi he integrat moltíssim i he agafat molta estima pels meus alumnes, estima que amb la majoria dels quals ha estat, sortosament, recíproca. He dedicat hores i hores als xavals de la meua tutoria, 4t ESO A, els quals recordaré sempre ja que hem bastit una relació veritablement entranyable. M'esforçaré perquè el curs proper sigui igual de motivador i satisfactori. L'Araceli va ser destinada a l'IES de l'Ebre de Tortosa, i enguany formarà part de la plantilla del nou Institut Tortosa. Ens sentim molt satisfets perquè pugui treballar al costat de casa i amb un conjunt humà veritablement inigualable, al departament de llengua catalana i a la resta del centre. L'organització dels certàmens firals campredonencs ha estat tot un repte de nou, el qual, sortosament, ens ha deixat molt satisfets. També la fira literària Joan Cid i Mulet i el curs d'estiu de literatura ebrenca de la UETE-URV que vam organitzar a Jesús han estat més que satisfactoris. La feina literària d'aquests primers mesos de l'any ha estat intensíssima, per la qual cosa ara m'anirà bé una aturada... L'habitual viatge familiar de l'estiu serà a ... encara per decidir!!! Hi ha moltes cartes damunt la taula. Les destinacions dels darrers estius han estat Croàcia, la Catalunya del nord i Euskal-herria. Enguany, tot a l'aire!!! Tot i això, estem molt atrafegats a casa ja que hem tingut obres i ara estem a l'espera del pintor, la qual cosa fa força difícil desaparèixer durant uns dies. Segur que trobarem el foradet per fer l'entranyable escapada en família, que sempre ens deixa un molt bon regust de boca. Durant la resta de dies, he d'acabar un parell de feines literàries a les quals no he pogut dedicar el temps necessari fins ara. Espero poder tenir temps per a les meus habituals lectures estivals, les quals després en faig cinc cèntims igualment aquí al bloc.
El meu gran plaer d'aquests dies és jugar a futbol i al futbolí amb el Guillem i anar amb bicicleta des de Font de Quinto a Campredó amb la Rosa. Igualment fer-los jocs aquàtics a la piscina familiar, organitzar excursions pel terme campredonenc amb ells i l'Araceli, o seure al seu costat per fer una mica de deures. Us desitjo de tot cor que tingueu un molt bon mes d'agost i que carregueu les piles per a afrontar la tardor i l'hivern. Una abraçada a totes i a tots... Des d'aquest diari personal on line, com deia l'estimat Oleguer Presas, continuarem caminant cap a Itaka...
emigdi |
ebrenc |
dijous, 29 de juliol de 2010 | 11:39h
El Parlament català va decidir ahir abolir les "corridas" a part dels Països Catalans. És una notícia especial, a celebrar, ja que els diputats i les diputades aposten per acabar amb un espectacle sanguinari i aberrant. Un dia de plena satisfacció, llavors, sobre el qual hi ha hagut molt de ressò a la premsa d'arreu del món: Al Jazzira, New York Times, Libération... Els espanyols hi han posat cullerada, faltaria menys!!! La pepera Camacho ha promès fer una llei allà a la messeta que ens obligarà a passar per l'adreçador. Les solucions made in Camacho sempre arriben via messeta endins. I se'n sortirà, ja que l'amo espanyol imposarà criteri sanguinari, i ja se sap: l'amo és l'amo!!! El ciudadano Ribera, al qual li ha dimitit tot el partit menys ell, va parlar en la llengua dels veïns de ponent i, pel que vaig entendre, convidava tots els diputats i les diputades a fer-se vegetarians/es. Aquest xic, aquell que ensenyava part del cul i la titola en campanya electoral per demostrar el guapo que era, viu de l'autoodi permanent i té un nivellet no apte per a conversa de pati de col·legi. Usant una expressió valenciana molt de la terra: que se'n vagin a fer la mà juntets!!! Quant al president Montilla, afirmà que hi votà en contra perquè "creu en la llibertat". Mare de Déu de Solicrú!!! La llibertat de matar un animal de la forma més cruel!!! És que tenim uns polítics... És que el mot llibertat s'usa d'una manera!!! Com diu un grup del feisbuc: Si les "corridas" són cultura, el canibalisme és gastronomia... Senyor president de la Generalitat de dalt, vostès són la gent de seny? Vostès són la gent de la mesura? Allà a Espanya s'han cabrejat de debò. Aquella gent no-nacionalista i no-identitària han vist de nou perillar la sagrada unidad de la patria que és una unidad de destino en lo universal, made in Tribunal constitucional. Unitat de destí que és una aposta de psoecialistes de pes com Guerra i Bono, al mateix nivell que qualsevol feixista... Mira si són poc identitaris, que don Francisco Camps de golf, president de la Generalitat de baix, afirma que les "corridas" són una 'festa excepcional i una tradició que uneix tots els espanyols'. Les "corridas" són espectacles cruels que converteixen la mort d'un animal en una suposada festa. Ára bé, són la festa nacional d'allà a Espanya i ha de ser declarada "bé d'interès cultural"... Si això és cultura... Avui els catalans i les catalanes ens hem aixecat amb una miqueta més de dignitat... Fixem-nos en la humanitat que desprèn el següent escrit ( a tot no se li pot dir poema!!!).
LA CORRIDA
Es domingo, un soleado día para ver como muere el toro. Miles acuden a una corrida, con un brío altamente sonoro.
El estadio parece de fiesta y con tanta gente me acaloro. Podría estar durmiendo siesta, pero vine a acompañar al toro.
El torero baja de un caballo y agita fuerte un capote rojo, todos gritan, yo mejor me callo, pues mi ánimo se halla en deterioro.
Y corre el animal, muy asustado para poder verlo me incorporo. ¡Olé! fuerte todos han gritado, entonando cánticos en coro.
La bestia está muy enfurecida un pésimo futuro le avizoro. Y entre tanto grito y la corrida perturbado me irrito, me azoro.
No existe lugar donde escapar, se pone rojo el suelo incoloro, a la faena se deberá enfrentar con dolor, ignominia y desdoro.
¡Qué sacrificio el de este animal, creación de Dios a quien adoro! Otra condecoración para el torero. Y el frigorífico con más carne de toro.
PD. Em queda parlar dels correbous ebrencs... Una altra ocasió, aquí al bloc sempre parlo amb claredat d'allò que opino. També a les Terres de l'Ebre ha d'haver llibertat per opinar clarament sobre qualsevol tema. Avanço... no sóc contrari als correbous, altra cosa són altres espectacles relacionats amb ells i també amb tradició...
emigdi |
ebrenc |
dimarts, 16 de març de 2010 | 08:05h
Benvolgut Carles, Senzillament ens has emocionat amb el teu escrit. Fa molts anys que ens coneixem, crec que va ser el 1988, i que compartim ideals molt íntims i nobles. Recordo que nosaltres us ajudàvem a tirar endavant l'assemblea local de la Ràpita de l'MDT, conjuntament amb l'entranyable Quico Sanz de Vinaròs. La llibertat nacional dels Països Catalans és el nostre objectiu, a redós del qual hem anat creant complicitats igualment imprescindibles. T'agraïm molt sincerament el suport públic que dónes a la causa campredonenca. Primerament, perquè te la creus, i en segon lloc, Carles, perquè no estem acostumats a rebre suports externs. Durant els anys de lluita per l'aprovació del municipi de Campredó (1990-2003), se'ns van tancar totes les portes. Molts ciutadans ebrencs i ebrenques ens comprenien i encoratjaven de porta endins, però el poder polític i econòmic de Tortosa era tan immens que ningú va sortir a donar-nos un cop de mà. Els dos partits poderosos del país i de la ciutat van fer tot el possible per destruir la nostra Ítaka particular, i se'n sortiren a mitges. Han impedit que siguem poble, però no ens han pogut treure els nostres sentiments. Nosaltres, natros, no som tortosins!!! No és que no ens hi sentim, sinó que no ho som!!! Les seues lleis ens poden obligar a romandre al seu municipi, però bona part de la ciutadania campredonenca no és tortosina. Ara tenim en mans l'EMD, l'entitat municipal descentralitzada. Tu has lluitat amb força pels campredonencs i les campredonenques. El Conseller Ausàs ha fet el que calia tal com ens va prometre. No et pots imaginar la il·lusió que ens va suposar al grup de Soldevila-ERC rebre'l a Campredó el dia del berenar a la tasca, un bar que sentim molt nostre. Era tenir un Conseller de la Generalitat al nostre poble per tractar una problemàtica important de la població. Ens n'hem sortit, gràcies a la bona feina de la Conselleria de Governació que dirigeix ERC, i al suport ciutadà campredonenc. Més enllà de Soldevila, el nostre límit territorial envers la ciutat, van ser molt lents actuant, per dir-ho d'una manera suau... Saps que l'EMD no era el nostre objectiu primordial, ja que nosaltres no renunciem, no podríem, a ser municipi. És com una mena d'estatut que ens permetrà continuar amb els nostres ideals i seguir treballant més dignament per Campredó. A nosaltres ens complau moltíssim veure que heu fet una interessant carrera política. Començàrem junts, vosaltres heu arribat més lluny. Lluís, tu, altres companys, vau decidir que volíeu ser algú en política, i heu arribat a llocs de privilegi que us han permès fer una feina importantíssima. Nosaltres hi vàrem renunciar d'un primer moment. Ideològicament continuem fidels a l'independentisme extraparlamentari. Ho saps. Amb ERC, però, ens sentim molt còmodes perquè esteu vosaltres al capdavant a les Terres de l'Ebre. Potser amb altres dirigents, no seria el nostre lloc, t'ho he de confessar (tot i que crec que n'ets ben conscient). Saps que lluitarem tant com podrem i sabrem per aconseguir que l'independentisme triomfi a Campredó. No ens interessa guanyar per guanyar, sinó per canviar la concepció de poble i aplicar el nostre projecte que saps que és força potent. Estem en un moment molt bo d'estructuració, tenim la gent adequada i estem en expansió. La nostra teranyina forma part del paisatge social campredonenc, ja que a voltes som omnipresents. Nosaltres no volem arribar més lluny en política, el marc de Campredó és el nostre àmbit. No serviríem per a l'alta política, ja que ens és molt difícil de renunciar a ideals imprescindibles, i ens costa digerir pactes polítics. En l'àmbit cultural, ens trobem molt més còmodes i podem ser molt més útils. Ens satisfà que ERC (ja veus que uso les sigles de sempre) hagi tirat endavant la llei de Vegueries (llàstima que no pugui incloure Matarranya i Sènia, aquest és un altre debat malauradament), la llei del cinema (quina vergonya ha passat al país durant dècades), l'Institut Ramon Llull (un exemple magnífic d'exteriorització de la nostra cultura)... Ha estat molt bona feina, que sense ERC mai hauríem vist realitzada. Amb el nostre entusiasme independentista i campredonenc, i la nostra estima per la cultura catalana, continuarem caminant cap a Ítaka, Carles, i continuarem organitzant al teu costat actes de gran importància cultural i festiva. El Curt-redó és una aposta que posarà Campredó al mapa, de ben segur. Una abraçada i fem plegats que la utopia es converteixi en realitat.
emigdi |
ebrenc |
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 08:11h
COPIEU AQUEST MAIL I ENGANXEU-LO EN UN CORREU ELECTRÒNIC I ENVIEU-LO A president.montilla@gencat.cat ENVIEU CÒPIA TAMBÉ A nocementerinuclear@yahoo.es
Mail adreçat al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.
President,
Quan ereu Ministre d’Indústria, vós i el vostre secretari general, ja vau iniciar aquest lamentable, injust i desafortunat procés per a implantar el Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears d’Alta Intensitat.
Malauradament per al nostre país, l’Ajuntament d’Ascó, sota la tutel•la cínica, fosca i manipuladora de l’Associació de Municipis d’Àrees Nuclears Espanyola, ha acabat presentant candidatura al Cementeri Nuclear.
El procès en si mateix, té grans mancances democràtiques i participatives, ja que no s’ha preguntat a la ciutadania de la zona, i en tot cas, s’ha obviat als representants de la ciutadania: bé sabeu que 10 Consells Comarcals de la zona d’Ascó, i més ja de 70 Ajuntaments s’hi han posicionat a través de mocions.
Com a president del nostre govern que sou, com a president del govern del nostre país, a més de tenir l’obligació de complir i fer complir el mandat del Parlament de Catalunya de 2008 en què geu de Sol·licitar al Govern de l’Estat una presa de posició clara i definitiva en el sentit de desestimar qualsevol ubicació del magatzem temporal centralitzat en el territori de Catalunya.
Per tant President, us demanem que feu complir aquest mandat escrupulosament, i que utilitzeu la via política, administrativa i jurídica, com a president del Govern de Catalunya, per a defensar el territori, i evitar que finalment, el cementeri nuclear s’instal·li al nostre país.
emigdi |
ebrenc |
divendres, 22 de gener de 2010 | 05:55h
Copieu aquesta carta, enganxeu-la en un correu electrònic i envieu-la a l'Alcalde d'Ascó (aj.asco@altanet.org), amb còpia a nocementerinuclear@yahoo.es
Senyor Rafael Vidal i Ibars,
El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya. Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya. A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals. L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori. No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!
APUNT D'ÒMNIUM CULTURAL A LES TERRES DE L'EBRE
La nova etapa a Òmnium ilercavó m'ompli d'expectatives. La catalanitat és l'essència de la meua vida, i ômnium és el lloc ideal per a difondre-la. De moment, amb el Cafè tertúlia i el Club de lectura històric-ideològic, volem apropar la ciutadania a Òmnium, i fer país, que cal i cal i cal.
El proper divendres 12 de novembre, a les 19.30 hores, organitzarem el primer Cafè-tertúlia d’Òmnium Cultural ilercavó, que tindrà lloc a 
