Tres poemes més del recull "I en faig bandera", publicat dintre del recull col·lectiu Per un futur sense llàgrimes", que es va publicar a benefici de l'associació de malalts de la fibromiàlgia d'Amposta. Amb I en faig bandera vaig intentar narrar de forma versada tota la trajectòria vital de l'intel·lectual catalanista Joan Cid i Mulet, que dijous 11 de desembre serà nomenat fill predilecte de la ciutat de Tortosa, a títol pòstum.
4 Canto al Montsià
Imagino històries que amaren vida sota una olivera
ufanosa del Montsià – eixa serra ombrívola i seca - .
M’endinso per paratges formidables que m’encisen,
i en faig bandera literària, d’una terra
de bona aigua, regada i castigada
per un flumen amb un cabal imperfecte.
Una terra que enllaça arròs, jotes i parles!
Ben cap al vespre, s’arbren desigs i símbols
davant de renúncies angunioses.
I entenc així cada gest, cada moviment,
cada petjada d’una terra que em crema
- es mostra airada amb l’existència -.
Esborro auguris i misèries i mai no em sento orfe:
veí de llibres, poemes i cants.
Romanc embadalit davant les visions futures.
M’assec en un banc de fusta i espero
que els somnis passen ben de pressa.
M’embafen les retòriques dels que m’envolten
i faig onejar senyeres als quatre vents,
car cerco epítets que retratin uns ideals sincers.
5 Riu de sang
Heus ací, s’indigesta l’hora entre genives,
s’estomaquen els mots davant els aparents silencis
fratricides, en eixe mar que recrea malfiança arreu.
Aquest temps vesànic ha nodrit tots els naufragis!
I en faig bandera, dels ideals més nobles,
però un riu de sang alimenta els prejudicis
mortals de l’imperi. Ploro la rancúnia, no aturo l’odi
indigest que exalta la irresponsable luxúria dels sentits.
No tinc cap fe en la meva història de sang i de plor.
La pau és un miratge, un signe immutable
d’homes que occeixen amb fusell i metralla salvatge.
Heus ací, us parlo amb pena eixida de les entranyes!
Ara i ací, domina la por, la basarda.
Les paraules malsonants com a armes punyents protesten.
Una forta sensació empresona
en l’horabaixa calumniosa d’un estiu xafogós.
Remembro les flors que s’han pansit damunt els cossos
de capellans que eren ben vius i ja no hi són.
Nosaltres, en canvi, vivim, dins els nostres ulls tancats.
No som a temps de salvar l’esperança.
6 I més sang
Som a temps de no trair la història,
els segles de glòria, petjades humanes
que emmirallen uns tresors innocents.
És nostre l’art i més nostra la vida!
Un crepuscle d’espigues navega imparable.
I en faig bandera, del seny que encara conservo!
La paraula esbiaixada, amb absència d’honor
i de cap, pren el to del fusell destructiu
que aprofita la bogeria inhumana.
L’home lliurement es recrea
amb destruccions inenarrables.
En el desordre infinit d’aquest temps,
el desig innat del matí alerta el deure
i abraça els relicaris, les joies i els calzes.
Després de la tempesta
- que ha trencat les latituds del món –,
com en una illa, romanen els nostres morts.
En l’últim refugi del viure, la sotana sagna
i sagna en un revolt juliol impensable.
Ens hem fet tots uns salvatges!
Lletres ebrenques
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AFINS
BLOCS ANTIHOMOFòBICS
BLOCS CAMPREDONENCS
BLOCS D'AFIRMACIó CATALANA I DE COMBAT
BLOCS DE CATALANS RESISTENTS A LA FRANJA DE PONENT
BLOCS DE CATALANS RESISTENTS A LES ILLES BALEARS I PITIüSES
BLOCS DE CATALANS RESISTENTS AL PAíS VALENCIà
BLOCS DE LLENGüES ESTRANGERES
BLOCS D'INFORMACIó I REFLEXIó POLíTICA
BLOCS EBRENCS
BLOCS LITERARIS
CANALS YOU TUBE
CLUBS ESPORTIUS NACIONALS
EDITORIALS ILERCAVONES
EM TROBAREU A:
ENSENYAMENT I FORMACIó
ESCRIPTORS DELS PAïSOS CATALANS
ESTUDIS ARQUEOLòGICS I HISTòRICS
FORMACIONS POLíTIQUES NACIONALS
GRUPS MUSICALS EBRENCS I CATALANS
INFORMACIó PERIODíSTICA DELS PAïSOS CATALANS
LA CATALANITAT ARREU DEL MóN
MISCEL·LàNIA DE POLíTICS CATALANS
PAïSOS CATALANS
PATRIMONI EBRENC
POBLES EBRENCS
PORTALS D'ESCRIPTORS EBRENCS
PORTALS LITERARIS EBRENCS
PREMSA EBRENCA
PROGRAMA LLETRES EBRENQUES (96.0 FM)
TURISME
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
poesia  Dijous 11 de desembre, Joan Cid i Mulet serà nomenat fill predilecte de Tortosa a títol pòstum, en un acte institucional que se celebrarà al Col·legi de Sant Domènec de la ciutat del Baix Ebre. L'any passat vaig publicar aquests 15 poemes al llibre col·lectiu "Per un futur sense llàgrimes", a benefici de l'Associació de malalts de la fibromiàlgia d'Amposta. Vaig intentar recórrer la vida de l'intel·lectual catalanista de manera poètica des del seu poble de Jesús (Baix Ebre), fins al seu viatge a Mèxic on va fer casa i on es va veure obligat a viure fora de la terra que el va veure nàixer per la seua fidelitat a la catalanitat, durant els anys del règim feixista. Aquesta setmana he cregut adient posar aquests poemes aquí al bloc per tal d'enlairar la figura d'un dels baluards catalanistes més importants que ha tingut la ciutat de Tortosa, que rebrà el reconeixement oficial que mereixia. En aquest post trobareu els tres primers poemes, els altres els aniré publicant fins dijous, el gran dia de JOAN CID I MULET (Jesús 1907- Ciutat de Mèxic 1982).EN FAIG BANDERA ... 1 Nostàlgia I en faig bandera, de tot allò viscut, i del temps que passa amb un veloç itinerari, havent mirat enrera amb veraç malenconia i haver-ho analitzat tot en la distància, com si em sentís maleït tan lluny de casa i no fóra capaç d’oblidar allò pretèrit. Penso en el vent de llevant que desperta el poble inert, la clau del meu inusitat silenci, i lamento sovint els anys perduts amb desídia. Faig un esguard rabent a la vida confusa en terra senzilla, i em porta a remembrar sublims solsticis amb l’encís d’uns sentits que criden VIDA. I revifo els instants viscuts, en la fèrtil terra d’un riu ben nostre que aposta per la companyonia, que és el dot més preuat de l’existència. Ara en el meu món, ara ens anuncien les llunes tantes coses ocultes i ignorades. Tot el que es conquereix i dolçament es lliura amb resistència, amb plaer inabastable. Ara, a l’hora dels capvespres, la llum s’endinsa sense fronteres. 2 Poema de la vida I empro una ploma bella i laboriosa i en faig bandera, de tot allò escrit en instants il·lusoris que fan teatre de la vida, en el marc íntim i serè del meu poble. I és quan composo més poemes i més càntics, respiro prest somnis de roselles, emmarco sentiments amb gaubances. Enraono sobre coses, tantes coses que abracen la il·lusió del viure per uns ideals, que romanen eixerits en l’ànima ciutadana. Són el testimoni del record i em fan sentir humà, un ésser sensible davant dels quefers irreductibles de la ciutat encesa. Els desigs dels llavis – encenall –, la rosa blanca – pomell – d’esperança i neguits amb ales destructores, insanes. Un miratge exemplar altera inesperadament recances amoroses, sobre somnis consumats indissolubles. Un laberint d’amor sobreeixia més enllà de l’amor, una vida més vida. 3 Sóc català Evoco els íntims boscatges presencials, de llengua i esperit: subtil recreació d’un bell dilema. I en faig bandera, del parlar de casa que jeu amb joia i amb un futur imparable, sabedor de la seua força quotidiana. I em trobo hores que deleguen missatges, em nodreixo amb relats veritables i místics que exalten el poble pla. Sento les clares paraules quan cau el capvespre i amb ell s’arbren més auguris. He de parlar d’estigmes alegrement viscuts, que acceleren l’existència càndida i humana! Esguardo lentament moments de la història del país – ombres fosques i anhels nodrits amb absències -. Uns ulls cansats, un cor mal portat, una claror del sol impossibilitada. En un temps que esgarra les passions mentre un problema impedeix restar serè. Records oblidats retornen veloçment com una allau d’angúnies inabastables. Remembro i remembro ideals de combat i de pàtria.  Allí romans, al bell mig d'un flumen estimat i espoliat... sí ... tants cops per uns i altres. Ha estat font de riquesa al llarg de les centúries, - fonament de cultures ben sanes - ha vist passar la història amb colors varis. I et van plantar per recordar-ne una, d'història! - en un juny que ens marcà novament - La que escrigueren de l'imperi envers Déu, la que bastiren amb la força de les armes, la que ompliren la terra amb sang i misèria. Mori la paraula, silenci a la idea, aparta la intel·ligència de la ment humana. I així et concebiren, amb l'àliga a la cara - l'estètica a l'anus ben guardada -. I esdevingueres símbol d'un temps d'antany que... massa... encara rememoren amb nostàlgia, i encara s'omplen de la paraula... democràcia. Els qui t'idearen tenien set de sang, fam d'engolir-se la parla d'aqueixa terra... Els qui et conserven pensen en sufragis ben comptats, i ens diuen... que t'hem de deixar en pau, la pau que els constructors arrabassaren. Diuen... que cal afrontar les coses quotidianes i... oblidar! L'oblit que ens deixa a tots a les palpentes, l'amnèsia col·lectiva d'un poble sense essència, I mentrestant, tu, lleig com sempre, amb creu, àliga i estel que t'esborren innocència.  I sentia els seus passos pel passadís i el meu cor s'accelerava/ a l'instant, com quelcom que no es pot aturar/ d'angoixa, neguit, inconsistència.../ Amb ell arribava la portada habitual de cada vespre/ i l'olor repugnant d'alcohol fet malbé a les entranyes./ I em va mirar, i em va tornar a mirar amb la cara/ d'amo, amb propietat privada i eterna,/ abans d'aixecar la mà, i jo em vaig sentir una merda./ L'ull blau em delatava al treball, ningú no va dir res/ però, davant de tanta evidència insana./ L'esquena em feia mal, el cor trencat.../ I un mail anònim dient-me que posés una denúncia,/ que no estava sola, que em faria sentir.../ I jo que no era jo, esborrant el temps i la memòria./ Passen els mesos i l'olor d'alcohol em turmenta,/ i l'olor d'ell, en moments de tendresa perduda. I les mentides, el no tornarà a passar/ i l'ull blau que retorna a la imatge tènebre de l'oficina./ I el mail anònim que em demana VALENTIA./ I jo que no sóc jo... Avui és el dia internacional contra la violència de gènere. El President del Parlament, Ernest Benach, ho recorda al seu bloc amb dades explícites sobre aquesta lacra de la nostra societat. He agafat la imatge d'aquest bloc, i he gosat escriure un poema en homenatge a totes aquelles dones que han sofert la violència inhumana per part de la seua parella. De tot cor...
 Emigdi Subirats: Hide Player | Play in Popup | DownloadOleguer Presas, a poemThe taste of sea breeze, a breeze scattering a thousand natural flavours. This is the sea, immense sea of eternal dreams... everlasting ideals, now and then. I always feel happy remembering those placid moments of adolescence, when the body becomes effervescence, and rose flags to all winds, and made the land... the emblem of soul. With the ball in the feet, I saw myself growing up as a man of sport and faithful to the land... with joy, feelings, fame... solidity. I never locked infantry in distant remembrance, gentile it was in an industrial place, - Nothing is like the Vallès - the great poet sang, born in my city, sharing my love for language and land, in my hectic journey... as a committed man.
Poema: I és llavors, Mercè Rodoreda"En record de Mercè Rodoreda, el dia del centenari del seu naixement" En un instant particular, una lletra escrita ens comunica, ens realça la vida i ens fa entendre l'univers que ens envolta. Sovint veiem com la guerra desola la terra eixuta, i ens sentim uns xiquets innocents davant de qui mana. I tot es mescla, la lletra i la lluita honesta per la terra, i un remolí d'idees ens inspira envers la VIDA. És llavors que el sol llueix i engendra sentiments arreu, i empeny la llengua nostrada que es nega a fondre's. És llavors quan ix amb elegància el talent del literat, que fa reviure històries ufanes amb segell de dona. És llavors que ens sentim fidels a la història augusta, amb tots els camins que ens arrelen més a la terra. I escrivim ara i adès, i conreem la parla de casa. I passen els anys i ens sentim recomfortats del nostre ideari. I recordem els grans de les lletres nostrades que ens han deixat un llegat per a la història. I enlairem la bandera a tots els vents que ens deslliuren, car sabem que el futur ens ha de fer més lliures. Campredó, 10 d'octubre de 2008 (Centenari del naixement de Mercè Rodoreda)  La imatge d'un extraordinari poeta i patriota català, Joan Oliver (Pere Quart). L'ALÈ D'ÉSSERS CONTENTS S'escampen arreu remors amb immesurables cadències llunyanes, unes remors que apropen músiques sublims d'antany, Pedrell - amic - mestre de sons d'una vila que el flumen arrossega ressons d'uns temps pretèrits sense luxúria, un espill de vesprades acaronades per un braser engendrant conversa ufana en període del fred hivern. El caliu del riu ens desperta del nostre ensopiment perenne. I és llavors que sento com vola el temps per les alçades! Reviu en mi l'estel del sud que m'embriaga amb lletres de casa. I és llavors quan enarborem senyeres en moviment constant, superem rancúnies ancorades darrera persianes inhòspites, i cridem uns visques a la vida i a la gent! Pas a pas, en el nostre caminar sense espera anguniosa fem un esguard a l'esdevenidor que ens repta tostemps. Totes les barreres desapareixen en un instant de joia compartida, han quedat ensucrades per l'alè d'éssers sempre contents. Tendra remor de l'aigua en remembrança complaent. Ens enlairem arreu amb pas inert desvetllant sensacions nodrides com un anhel infinit d'una terra que demana... llibertat.
|
El blocaire calero Jaume Llambrich, de El Basar de les espècies 
Un castell imponent vora el mar,
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |