Manifest d’homenatge als soldats del Pas de l’Ebre de 1938

La matinada del 25 de juliol de 1938 va tenyir el nostre riu de sang. La maniobra militar coneguda com El pas de l’Ebre, durant la qual l’exèrcit republicà pretenia creuar l’Ebre a l’alçada de Font de Quinto, molt prop d’on ens trobem ara, va resultar tota una carnisseria: va causar més de 1600 morts de tots dos bàndols, en una maniobra de distracció que donava el tret de sortida a la Batalla de l’Ebre, la més sagnant de totes les batalles de la guerra incivil de 1936-1939. L’exèrcit republicà havia planejat el creuament del riu per Mequinensa i Faió, mentre que al costat sud pretenia distreure l’exèrcit franquista que ja feia mesos que s’havia situat al marge dret del riu.
Avui volem recordar la tragèdia col•lectiva que es va viure en aquestes terres, esperant que mai més no es repeteixi. A Campredó pernoctaven els membres de la XIV Brigada Internacional “La Marsellesa”, que estava formada per soldats belgues i francesos. Aquells lluitadors idealistes varen perdre la vida en un país distant que desconeixen feia uns pocs mesos, varen perdre la vida per uns ideals de fraternitat i de dignitat humana. Formen part de la col•lectivitat de milers d’anònims soldats que perden la vida en guerres sagnants i fratricides per tot el planeta. El seu esperit de rebel•lia els portà a creure en la necessitat de combatre el feixisme, que amenaçava Europa, amb les armes.
La derrota republicana va provocar milers de morts. Moltes persones varen ser empresonades o varen haver d’agafar el camí de l’exili. Tenim en la nostra memòria tots els campredonencs morts durant el conflicte bèl•lic, així com aquells que perderen la vida a les presons. Recordem molt sentidament Joan Machí, alcalde de Campredó mort en les dures batalles de Pàndols i Cavalls; Joan Barberà, conegut com a “Juanito el Quinzeto”, assassinat a la presó de Pilats de Tarragona a l’agost de 1939, el mateix dia que el darrer alcalde republicà de la veïna ciutat de Tortosa, Josep Rodríguez; i Ramon Sebastià Cid, que ens va deixar al març de 1941. Recordem tots aquells que foren empresonats i els que sofriren un llarg exili de dècades per terres franceses. També aquells que varen fer cap als camps de concentració d’Argelers de la Marenda o Sant Ciprià, a la Catalunya del nord, o als camps d’extermini nazis, a Mauthausen-Gusen (Àustria), com el senyor Joaquim Roca. Tots ells creien en un país millor, varen lluitar per uns ideals ben ferms, i varen sofrir les conseqüències de règims terribles i inhumanitzats.
Avui, Diada de Sant Jaume de 2005, volem deixar constància la nostra estima i admiració per ells. No oblidem els arrels i no oblidem la gent que ha cregut en una societat millor per a tothom. En un moment en què el país es troba en el moment més important de la seua història, a tocar de la independència, proclamem que som hereus d’aquests lluitadors i els volem homenatjar com cal. Sentirem els versos de Josep Gual, versos de plany:
Avui he tornat a la serra de Pàndols.
l a la cova he trobat
les sabates d’en Jaume.
Un forat a les soles i una pinta de bales,
dins d’un plat enfangat
tres cascots de metralla.

Des de I’any trenta-vuit
jo no havia tornat
a la serra de Pàndols.
l a la cova han quedat
les sabates d’en Jaume.
Dins d’un plat enfangat
tres cascots de metralla”

Endavant les atxes! Guanyarem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *