Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

Traducció d’un poema de Wilfred Owen

Quan la guerra esclatà, l’hivern del món
s’apropà amb llur foscor agonitzant.
L’embogit tornado forjat a Berlín
per Europa sencera va girant.
Es desfan de les veles del progrés.
Foragitats els emblemes de l’art.
Gemeguen els versos.
Ara s’endega la fam de pensament i sentiment.
No té cos el vi de l’amor.
Ha estat abocat el gra de putrefaccions humanes de tardor.

Car després que la primavera hagués florit a la Grècia antiga.
i l’estiu cremés llur glòria a Roma,
una suau tardor va permetre una collita casolana,
Un magnífic període va permetre la pujança.
Però ara, nosaltres sofrim un hivern salvatge,
amb aquesta sang com a llavor
ens calen sembrats per a una nova primavera.

War broke: and now the Winter of the world
With perishing great darkness closes in.
The foul tornado, centred at Berlin,
Is over all the width of Europe whirled,
Rending the sails of progress. Rent or furled
Are all Art’s ensigns. Verse wails. Now begin
Famines of thought and feeling. Love’s wine’s thin.

The grain of human Autumn rots, down-hurled.

For after Spring had bloomed in early Greece,
And Summer blazed her glory out with Rome,
An Autumn softly fell, a harvest home,
A slow grand age, and rich with all increase.
But now, for us, wild Winter, and the need
Of sowings for new Spring, and blood for seed.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.