Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

Un premi, un somni, una Ítaka (2)

Va ser l’any 1984, mentre era un estudiant de COU a l’institut de Tortosa on ara exerceixo la docència, quan vaig començar a militar a l’independentisme. El meu pas per l’MDT i Catalunya lliure em van marcar de debò. Vaig aprendre a desviure’m per la cultura catalana i a creure en un futur més lliure per a la nació catalana. Vaig aprendre a estimar cada indret del país com si fos el meu poble. A més, no em vaig tancar en el meu fet cultural en absolut, ja que vaig endegar amb entusiasme l’estudi de moltes llengües i he pogut trepitjar indrets culturals de notable pes.
Paral·lelament a Campredó em vaig anar implicant en projectes d’interès. Soldevila va esdevenir la plataforma des d’on podíem tirar endavant projectes culturals i de poble. Anys després he pogut seguir aquesta Ítaka a través de l’AMPA de l’escola Port rodó amb tota mena d’activitats. Mai no he abandonat la militància ideològica i cultural, algun cop sí la política. El meu pas per Òmnium i ERC també ha estat fructífer ja que m’ha permès conèixer gent entusiasta i útil, que creu en el país i que es rebel·la contra el genollisme, mot inventat que vol denunciar una forma de ser.
Al llarg dels anys he comptat amb molts suports, a part de tenir la meua dona sempre al costat. Voldria destacar tres persones que, per damunt de tot, sempre han caminat al meu costat en tota la meua Ítaka literària i pública: Gerard March (Campredó), Dolors Queralt (Jesús) i Joana Serret (Amposta). He aconseguit igualment crear molts lligams amb literats ebrencs: Paquita Aliern, Jesús M. Tibau, Enric Querol, Tomàs Camacho, Cinta Arasa, etc. I a Campredó m’he pogut envoltar d’un grup ferm, activista i mogut per la catalanitat. A tots ells dedico el premi que rebré demà de tot cor.
MDT/Catalunya lliure, Soldevila, ERC-Campredó, Òmnium Terres de l’Ebre, AMPA Escola Port rodó han estat les meues eines de treball. He après del mestratge de Paco Gas i Lola Santacalina, el meu pare i la meua mare ideològics; he après del mestratge organitzatiu de grans companys allà on he estat. I he forjat una autèntica passió per la docència, ja que sóc profe de vocació i m’encanta estar sempre al costat de l’alumna.
Aquests dies m’agrada escriure des de l’estima profunda a la catalanitat, a la docència, a la família, a Campredó, als amics, als companys d’Ítaka.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.