Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

15 de desembre de 2019
0 comentaris

100 haikus a Gerard Vergés (9)

Resultado de imagen de l'ombra rogenca de la lloba

El romà Ròmul,
del silenci dels astres,
Mozart escolta.

El meu paisatge,
amb tarongers i riu
la terra roja.

Les oliveres,
amb mostra en primavera,
són molt esveltes.

La mar blava,
allò que més m’estimo,
adoro l’aigua.

La lenta pluja,
dolça per a l’ovella,
per mi ta vida.

El color negre,
ulls com obscures roses,
jardins amb ombra.

L’onada antiga,
el mestral desvetllava,
amors en crida.

Ferits  silencis,
argila trossejada,
foresta bella.

La flor ferida,
boscos de verdor pura,
bellesa intensa.

Amb bonics versos,
lentament et besava,
els dolços llavis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!