Unes catifes
belles i colorades,
per Nel venudes.
Eren de seda,
doncs n’he comprat fins tretze,
just a ma casa.
Sota els meus peus,
estesa la catifa,
es veu prou esvelta.
Un soldà em sento,
sembla que faig negoci,
si no ho lamento.
En Nel em deia,
el seu gust és insigne,
llavors somreia.
El vi ens alegra,
el sol a fora esclata,
i ens esperona.
Plou per Lisboa,
ja no és il·lustre dama,
ciutat tancada.
La mar m’estimo,
aroma de crepuscle,
vent de l’onada.
Remor profunda,
Atlàntica aventura,
pluja ben forta.
Castell d’alçada,
el venedor remembra,
sa terra encesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!