Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

20 de juny de 2019
0 comentaris

Diàleg a l’estil dels col·loquis en homenatge a Manuel Pérez Bonfill

DIÀLEG A L’ESTIL DELS COL•LOQUIS
– Flavio: I no troba vostè, benvolgut senyor, que en una Tortosa conservadora i clerical com la nostra, que hagi sorgit una figura de l’alçada de Manuel Pérez Bonfill no és cosa ben gran?
– Lívio: Sí, però és fruit de la cultura arrelada a les nostres entranyes. Tingui vostè en compte que som el territori més catalanoparlant de tota l’antiga Corona d’Aragó. I la llengua és l’eina d’embranzida nostrada.
– Don Pedro: Jo trobe que Don Manuel no era una rara avis. Per ací Tortosa teniu literats ben grans com: Don Gerard Vergés, Don Jesús Massip, Don Ricard Salvat, Don Josep Bayerri, i un cas molt particular, Donya Zoraida Burgos, que no és d’estranyar una “dona” tan lletrada per aquestes contrades!!!
– Flavio: Pensi vostè que tota aquesta gent va publicar una revista extraordinària ara fa més de 60 anys. I mira que era l’època aquella de foscor, quan s’escrivia en la llengua que es podia, i tot eren sants i verges arreu. No es podia parlar de res que s’apartés de la santedat.
– Lívio: A Don Manuel el posaren a la garjola perquè feia classes de català en clandestinitat! Mare de Déu Senyor! A més, defensava la classe obrera, els treballadors, perquè ell venia d’una família humil. Sa mare era trossellera a l’escorxador!
– Don Pedro: Trobe molt encertat el que vostè ha dit Senyor, pel que he llegit de la seua obra tenia tostemps en ment aquells que menys tenien, els damnats de la terra. I mira que per ací Tortosa vostès tenen bastants burgesos i gent que viu en l’opulència! No gaire gent que pense en els “treballaors”
– Flavio: Depèn de la part de la ciutat on vostè vagi. Si es desplaça cap a allà la plaça Mossèn Sol, al Rastre, o visita el Call jueu de Remolins, vostè trobarà obrers arreu. Faríem una llarga llista d’oficis en aquests indrets de cultura cristiana nostrada, amb arrels àrabs i jueves esplèndides.
– Lívio: No sé si sabrà vostè Don Pedro que Tortosa va ser el bressol de grans homenots de cultures diverses. El gran Abú Bakhr era un asceta, gairebé un sant a Alexandria. Menahem Ben Saruq va redactar el primer diccionari de termes bíblics en hebreu. Si els literats tortosins vénen de lluny, don Manuel no trepitjava terra erma!
– Don Pedro: Ja veig Senyors. Pos m’han dit que un home nascut a la falda del Montsià és tot un diccionari vivent. Diu que sap el nom de cada planta i de tots els moixons que volen pel cel, quan nidifiquen i quin plomatge tenen. Açò és important, pensem que cada racó i cada serra un tresor ens té amagat.
– Flavio: Es diu Manel Ollé aquest noble senyor de llengua nostrada i coneixements tan grans. Era deixeble avançat del nostre Manuel, si passeja sovint per la ciutat el trobarà. És un home gran i robust, de ben segur que tindrem l’oportunitat de trobar-nos-el i ens farà cinc cèntims de tot el que es va coent.
– Lívio: Som terra de vent i de lletra, Senyors! Assumirem la veu d’un poble i serà la veu del teu Poble, No t’han parit per a dormir, et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble.
– Don Flavio: Paraules grans del poeta del poble de la meua terra. Era un aimant de les coses nostrades. Som terra de versadors en la llengua d’Ausiàs. És que el poble que perd la seua llengua, perd la seua identitat.
– Flavio: Creuen vostès que ara amb el govern municipal renovat, hi haurà més lloc per a la “Cul-tu-ra”? Això de les eleccions de vegades ven fum i poca cosa canvia. Tot està per fer i tot és possible, Via fora!
– Lívio: Pos no sé què dir-li, benvolgut Senyor. Això de les aparences mou el món, i les pessetes són una arma contra la cultura. L’afany pecuniari de la gent ens portaria a una llarga discussió, però… La poesia és l’eina de la vida…Dolça remor de l’aigua en el record.
– Don Pedro: A mi, eixa xica que portava la cultura ací Tortosa em mereix totes les distincions. Era dona atenta i lletrada, i sabia molt. Eixa m’inspira poesia de la vostra: Convivència d’aigües, el meu paisatge. El vol de les gavines confon les superfícies, espills de rogenques nuvolades ponents, riu amunt.
– Flavio: Anem a fer una orxata, que estem assedegats i remembrarem la València nostrada.
– Lívio: i seguirem enraonant en eixa llengua que en herència ens deixà Jaume primer…
– Don Pedro: eixa llengua que tant va estimar, i tan bé va conrear, el nostre Don Manuel…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!