Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

15 de juliol de 2018
0 comentaris

Per una suite algueresa (8)

Dijous 12 de juliol vàrem gaudir d’una jornada molt diferent. Vàrem llogar un cotxe per tal de poder recórrer algunes parts del municipi alguerès. De fet, les més panoràmiques i atractives fora del nucli antic. També vàrem poder realitzar diverses visites altament culturals que són tota una obligació quan trepitges municipi barçarunès.

Primerament, ens vàrem aturar al nurac de La Palmavera i vàrem poder gaudir de les restes de la fastuosa cultura nuràlgica que s’hi conserva. Es tracta d’un conjunt del neolític final molt ben conservat en el qual es poden contemplar algunes torres amb alçada considerable i unes estances molt ben delimitades. No ens resulta difícil d’entendre el model de vida prehistòric a la Sardenya amb aquesta cultura tan singular, la qual s’ha convertit en tot un símbol identitari del poble sard. Vàrem poder seguir unes explicacións en el català de l’Alguer, fet que ens va satisfer igualment. El seu nom prové del fet que a la partida on està ubicat el jaciment s’hi troben moltes plantes de palma. Val la pena visitar-lo per fer-te una idea del model de vida d’aquesta important cultura prehistòrica tan particularment sarda. Tanmateix, el mapa arqueològic de la illa és absolutament al·lucinant!

Posteriorment vàrem seguir la carretera fins arriba a dos dels punts neuràlgics de la geografia comunal. Es tracta del Cap de la caça i el Port del comte. Vam fer la volta adequada a la baia que presenta paisatges veritablement d’encís. També bé varem fer ús d’una petita platgeta amb aigua blanquíssima, tot i que excessivament rocosa. El paisatge que es veu en aquesta zona, on també està ubicada la famosa gruta de Neptú, és veritablement espectacular i altament poètic.

Vàrem dinar en una pizzeria a Fertilia, un nucli urbà del comú de l’Alguer que va ser fundat per Benito Mussolini per ubicar la població que fugia d’Eslovènia i de Croàcia per persecucíó política. No s’hi parla alguerès, en canvi se sent sovint aquestes llengües balcàniques.

Va arribar el moment de visitar la famosa necròpoli d’Anghelo Ruju, una de les més impressionants de Sardenya. La recordarem sempre per la seua magestuositat, amb una quantitat immensa de tombes de gran dimensió amb nínxols col·lectius i individuals del neolític final. Vàrem enraonar una estona llarga amb el jove recepcionista, un noi alguerès que estava realitzant el màster de fi de carrera a la Universitat de Sàsser. Parlava anglès, castellà i francès, i dominava prou bé l’alguerès. Ens va explicar, però, la manca de transmissió generacional de pares a fills de la llengua de la terra. Va dir que s’apuntaria una frase meua, mig bromejant mig de veritat: els musulmans han d’anar almenys un cop a la vida a a Meca, els catalans ho han de fer amb l’Alguer!

Encara vam tenir temps per visitar el santuari de Nostra senyora de Vallverd, amb un camí envoltat d’oliverars, l’oli és un dels grans productes que comercialitza Sardenya. També per fotografiar els noms de dos carrers dedicats a literats: al poeta Rafael Catardi, i a Pere Català i Roca; homenot de la catalanitat, editor, escriptor, estudiós de la literatura algueresa. La catalanitat i l’algueresitat li deuen moltíssim!

A la nit vàrem tornar a gaudir de magnífica companyia. Novament al bar Gibert ens vam trobar amb l’entranyable Antoni Martinelli, que ens va presentar un altre amic Antoni que és propietari de l’hotel al port del comte. També hi vingueren la Irene i el Mauru. Converses sobre la llengua, la ciutat, la història, bromes i riures, en un ambient cordial i entusiasta, que converteixen aquest viatge nostre en el més cultural i el més satisfactori que hem fet mai.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!