Afrontàvem la jornada de dimarts 10 de juliol amb gran il·lusió, ja que ens havíem de reunir amb membres del nodrit teixit associatiu local. Aquest cop havíem planejat el viatge a consciència, cosa que ens perme, tia fer la visita cultural que desitjàvem. ´Les altres visites a l’Alguer havien estat amb amics i amb els xiquets, amb la qual cosa havíem planejat activitats més lúdiques. L’assignatura pendent era justament aquesta; conèixer el picapedrisme alguerès, la gent que treballa per la llengua i la cultura d’una manera tan eficaç i sentimental a la vegada.
A primera hora del matí havíem quedat amb la Giuliana Portas, al seu lloc de treball a l’Ofici lingüístic de l’Alguer situat al renovat Palau Serra. Allí vàrem tenir la sorpresa de trobar-nos amb les seues companyes de treball: la Carla Valentino, amiga feisbucaire i traductora a l’alguerès d´El Petit príncip, i la Irene Coghene amb la qual vaig coincidir fa uns anys a Barcelona en un moment molt especial de la vida. Les tres fan una gran tasca en la promoció de la parla algueresa.
La Giuliana ens va portar a la seu de l’escola d’alguerès Pascual Scanu, situada al carrer de Majorca. Vaig sentir gran emoció en entrar-hi. Sóc profundament romàntic i vaig pensar d’immediat en els centenars d’alumnes que s’han apropat a la llengua de Palomba des de la seua obertura l’any 1982, Mn. Antoni Nughes i Pascual Mellai van ser els seus fundadors. A Pascualino el vam conèixer durant la nostra segona estada algueresa a la seua sastreria situada prop de la catedral, que era una mena de lloc de peregrinació catalana. Allí gairebé et besava els peus, et mostrava l’estima per la terra catalana i s’emocionava en parlar de la llengua. Un gran homenot de la nostra cultura!
Després va arribar una altra professora, la Maria Antonietta. Ens van fer cinc cèntims de tot l’entramat educatiu de l’escola; del nombre d’alumnes, dels diferents nivells que impartien, dels llibres de text que seguien.Es tracta d’una sola aula, presidida per una senyera catalana. Hi ha una destacada biblioteca amb llibres en català que han anat acumulant al llarg del temps. A les parets, un munt de mapes dels Països Catalans, i d’altres de les variants dialectals de la nostra llengua. També retrats de grans homenots com Mn. Anroni Nughes, recentment traspassat, o Pascual Scanu. Recordarem aquesta bella imatge amb retrats d’algueresistes il·lustres, mapes representatius del domini lingüístic nostrat, i tota mena de simbologia de la catalanitat.V
La Giuliana portava preparada una bossa amb obsequis per nosaltres. Hi havia inclòs pòsters lingüístics, material educatiu, dos llibres seus sobre projectes lingüístics i un parell de llibres de text de primer nivell d’alguerès, els quals mirarem detalladament en tornar a casa. Tostemps m’ha interessat veure el tipus d’ensenyament d’aquesta escola i els models que segueixen. alguns començant des de l’arrel mateixa. Nosaltres també els vam donar dos llibres meus, una biografia del poeta tortosí Gerard Vergés i una de les meues novel·les. També passaran a formar part del fons llibresc de l’escola, fet que personalment em fa feliç.
Seguidament ens van acompanyar a la seu de l’Obra Cultural de l’Alguer, en la qual passaríem una altra estona molt interessant i agradable. Alea iacta est!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!