La gran festa del llibre que s’organitza a totes les poblacions catalanes a redós de Sant Jordi és veritablement única al món. El llibre i la rosa festegen la cultura com els amants més romàntics per tal d’esdevenir el retrat d’allò que és la catalanitat: el motor d’acceleració d’un munt de gent d’aquesta terra. La festa de l’amor rep olor a rosa i s’imprimeix amb les lletres més belles de les que es fan i es desfan. Enguany, més que mai, la rosa groga ha acompanyat la roja i ha construït una senyera de color, olor, sabor i tantes altres nobles sensacions. Com cada any la quantitat de títols que s’ofereix al mercat resulta colpidor. L’oferta del llibre s’engrandeix amb tota mena de temàtiques. Tota una indústria en marxa al darrera, tot un any per preparar volums dedicats als futbolistes més emblemàtiques, històries gràfiques d’un club, el fet gastronòmic, biografies de personatges locals, bolets, medicina, memòries, costumisme, història literària i humana; al costat dels gèneres més literaris com el conte, la poesia, el teatre o la novel·la. No ens cansarem de repetir, i amb la boca plena: una festa única al món, que ningú no ens la pot arrabassar. Ni tan sols tots aquests dracs que estan tan ganosos de destrucció accelerada de tot allò que ens identifica com a catalans i catalanes.
Tanmateix, enguany els del número han tirat pel recte i s’han carregat tots els actes institucionals. La NO-Catalunya ha exercit de mestressa i no ha tingut cap mirament a l’hora de carregar-se les emotives activitats que organitzava la Generalitat quan no estava intervinguda. Han tingut una desvergonya màxima, mostra de qui són aquesta gent que truquen de matinada i pretenen destruir al migdia, la tarda i la vesprada!
Tot i això, el jorn ha estat espectacular. Un sol com si fos d’estiu ens ha permès gaudir d’una jornada esplèndida. Els tres partits del número es poden carregar la institució de l’autogovern català, però mai no podran deslluir la gran festa de la cultura i la literatura catalana. Una part majoritària del poble els sap donar una lliçó darrera una altra. El psoecialisme, la dreta extrema i el nou falangisme plegats han fet molt de mal a la Generalitat, han insultat la història de la institució catalana, han actuat com ho van fer Primo de Rivera i aquell que era baixet i poc gentil i amb un de sol posat a l’engonal (Vergés dixit), però Sant Jordi s’ha tornat a desfer del drac. Centenars de milers de catalans i de catalanes han fet de Sant Jordi davant del tripartit del número.
Mai no he entès la presència dels partits polítics al carrer en una diada de la cultura i la lletra. Molt menys puc entendre que el psoe regional gosi treure pit en una jornada de la catalanitat que ells estan combatent amb les pitjors armes. Cada partit ha de tenir i seguir els seus ideals, però és incomprensible que dirigents que se suposa que defensen l’obrerisme i els valors de l’esquerra puguin estar tan radicalitzats en la defensa intrínseca dels empresonaments de polítics. Ja ni qüestiono els altres dos partits del número, senzillament perquè uns han nascut per tal de crear un Ulster al país (Cañas dixit) i els altres sempre s’han mantingut aliens a tot catalanisme. El greu és veure com des de la suposada esquerra es pugui veure polítics cofois amb el fet que 9 persones estiguin privades de llibertat, justifiquen allò que ningú hauria de justificar! No és això, tot i que no us considero companys, no és això.
Senyors del número, sabem com la jugueu. Sou capaços de les majors ridiculeses (el tema del color groc vergonya us hauria de donar), i de la pitjor crueltat (l’empresonament de polítics pels seus ideals). L’1 d’octubre va ser el dia més important de la història contemporània d’aquest país. El poble va romandre dempeus, avui ha estat una nova lliço de ciutadania on la lletra ha derrotat el número. Els Sant Jordis no derrotaran drac aquest cop, el triomf de la catalanitat serà la derrota del número.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!