79 ANYS DESPRÉS, RECORDEM EL PAS DE L’EBRE

La Batalla de l’Ebre va tenir el tret de sortida a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938. És a dir, avui fa 79 anys. L’exèrcit  republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre les viles de Mequinensa (Baix Cinca) i Amposta (Montsià). El principals punts de penetració varen ser els que es realitzaren  entre les poblacions de Riba-roja, Flix i Ascó. Tanmateix, amb la intenció de distreure l’exèrcit feixista varen realitzar dos passos menors: un al nord, entre Mequinensa i Faió, a càrrec de la 42ª Divisió amb 9.500 homes, i un altre pel sud, a la zona d’Amposta i a càrrec de la 45ª Divisió.

EL PAS DEL RIU PER FONT DE QUINTO
Les nits anteriors a la batalla, camions republicans, amb els llums encesos, circularen per la riba esquerra del riu, davant d’Amposta, mirant de cridar l’atenció dels observadors franquistes. La finalitat era distreure’ls de la zona principal de l’atac, més al nord. Tant fou així, que uns dies abans de l’atac es demanà evacuar la població civil i la 105ª Divisió franquista fou reforçada amb 10.000 homes provinents de Mallorca. També es féu omplir d’aigua el canal de la riba dreta per dificultar encara més un possible pas del riu. Això va fer que l’ofensiva per aquesta zona fou descoberta massa aviat pels nacionals i la rebutjaren, tot provocant greus pèrdues a la 45ª Divisió. Tot i ser una maniobra distractòria, igual que la del pas de riu pel sector Mequinensa-Faió a l’extrem nord, la magnitud de la desfeta del sector d’Amposta comportà un contratemps notable per a l’ofensiva republicana.
El Batalló Commune de París de la XIV Brigada Internacional de la 45a Divisió  va creuar el riu a l’oest d’Amposta a les 00:15 hores del dia 25 de juliol, a la zona anomenada “Font de Quinto” (prop de Campredó). En aquest cas, les tropes franquistes estaven ben preparades per a fer front a l’ofensiva republicana: el 292è Batalló de Tiradores d’Ifni, una unitat selecta de les tropes mores de Franco, així com la 2ª Brigada de la 105ª Divisió, van provocar una autèntica matança de les tropes de voluntaris francesos i belgues. Al llarg de la matinada, dos batallons més de la XIV Brigada van poder travessar el riu, però en pèssimes condicions i molt delmades per l’intens foc artiller i de les metralladores franquistes. A més a més, l’exèrcit de Franco aconseguí aviat el suport addicional de la 13ª Divisió.
Els soldats republicans aconseguiren amb molt d’esforç col·locar una passera, que juntament amb les 20 barcasses de les que disposaven, permeté travessar el riu a un bon nombre dels 1.000 homes que composaven la XIV Brigada, però llavors es toparen amb la segona barrera que suposava el canal de la dreta de l’Ebre, mentre els franquistes havien aconseguit encerclar-los i sotmetre’ls a un terrible foc artiller. Així, a mig matí, la passera havia estat derruïda, el batalló Commune de París havia estat anihilat i la resta d’unitats havien patit grans pèrdues humanes, de manera que només un grapat de soldats van poder tornar, a la caiguda de la tarda, a creuar a la riba esquerra del riu, deixant a terra o surant Ebre avall més de 600 companys.
79 anys després recordem un esdeveniment històric que va tacar les nostres terres de sang. El record de la batalla de l’Ebre encara és ben present entre la gent més gran d’arreu dels nostres pobles.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *