He cregut oportú realitzar la traducció al català de la històrica carta que va redactar el poeta jueu tortosí Menahem ben saruq al rei dels Khàzars, la qual li havia estat demanada per l’estadista Hasdai, el seu patró.
“Jo, Hasdai, fill d’Isaac, fill d’Ezra, dels exiliats jueus de Jerusalem a Sepharad, sirvent del meu senyor el Rei, faig reverència a la terra davant d’ell i m’adreço al domicili de Vostra Majestat en una terra distant. Gaudeixo de la seua tranquil•litat i magnificència i amb les mans estirades envers el Déu del cel li demano que pugui prolongar el vostre regnat a Israel….
Lloat sigui el bon Déu per la seua pietat amb mi! Reis de la terra, coneguts per la seua magnificència i poder [Abd-ar-Rahman], porteu-li regals, concilio el seu favor amb presents valuosos, com el Rei del Francs, el Rei de Gebalim, que és alemany, el Rei de Constantinoble, i tots els altres. Tot els seus regals passen per les meues mans, i jo he de fer regals en compensació. [Ibn Shaprut, com sabia diverses llengües, rebia aquests ambaixadors.] Deixa que els meus llavis lloïn el Déu del Cel, qui sempre estén la seua bondat implacable envers mi, sense cap mèrit propi, però en la globalitat de la seua pietat!
Sempre demano als ambaixadors d’aquests monarques que portin regals als nostres germans els Israelites, els captius. També, si han sentit algun respecte pel lliurament dels qui s’han desfet de la servitud i no n’han trobat cap resta. [Estava ansiós de saber si les Deu tribus perdudes van existir com un estat hebreu independent en algun lloc.]
Al llarg del temps emissaris de Khorasan [una terra cap al sud-est del Mar Caspi] em van dir que hi ha un regne de Judea que es diu Khàzar. Tot i que no em vaig creure aquestes paraules atès que vaig pensar que me les van fer saber per procurar els meus favors i voluntats. Per tant, em vaig qüestionar personalment, car els ambaixadors de Constantinoble van arribar [entre 944 i 949] amb presents i una carta del seu rei al nostre, i els vaig interrogar sobre aquest afer.
La seua resposta va ser: “És bastant cert, i el nom d’aquest regne és Khàzar. Està situat a uns quinze dies de viatge per mar des de Constantinoble, però per terra hi ha moltes nacions pel camí. El nom del rei que regna ara és Josep. Els vaixells que de vegades arriben des d’aquest país al nostre porten peix, pells, i materials de tota classe. [Els Khàzars són grans comerciants i aconsegueixen els proveïments des del Rus de Kíev cap al nord.] Els seus homes són aliats nostres i els honorem. Ens comuniquem entre nosaltres mitjançant ambaixadors que es donen regals mútuament. Són molt poderosos i mantenen nombrosos exèrcits, els quals envien algun cop a alguna expedició. En sentir aquesta informació, em vaig omplir de coratge, se’m van enfortir les mans, i vaig constatar l’esperança. Llavors vaig fer la reverència i vaig adorar el Déu del cel. [Hasdai estava feliç: els cristians ja no podrien dir que els jueus no tenien país com a càstig pel seu rebuig a Jesús.]….
Prego per la salut del meu senyor Rei, per la seua família i per la seua casa, i que el seu tro es consolidi per sempre més. Que els seus dies i els dels seus fills es prolonguin per terres d’Israel!”.
I, Hasdai, son of Isaac, son of Ezra, belonging to the exiled Jews of Jerusalem in Sepharad, a servant of my lord the King, bow to the earth before him and prostrate myself towards the abode of your Majesty from a distant land. I rejoice in your tranquillity and magnificence and stretch forth my hands to God in heaven that He may prolong your reign in Israel….
Praise be to the beneficent God for His mercy towards me! Kings of the earth, to whom his [ Abd-ar-Rahman’s ] magnificence and power are known, bring gifts to him, conciliating his favor by costly presents, such as the King of the Franks, the King of the Gebalim, who are Germans, the King of Constantinople, and others. All their gifts pass through my hands, and I am charged with making gifts in return. [Ibn Shaprut, who knew several languages, received these embassies.] Let my lips express praise to the God of Heaven, who so far extends His loving kindness towards me, without any merit of my own, but in the fullness of His mercies!
I always ask the ambassadors of these monarchs who bring gifts about our brethren the Israelites, the remnant of the captivity, whether they have heard anything concerning the deliverance of those who have languished in bondage and have found no rest. [He was anxious to know if the “Ten Lost Tribes” existed as an independent Hebrew state anywhere.]
At length mercantile emissaries of Khorasan [a land southeast of the Caspian Sea in modern north Iran] told me that there is a kingdom of Judah which is called al-Khazar. But I did not believe these words for I thought that they told me such things to procure my goodwill and favor. I was therefore wondering, till the ambassadors of Constantinople came [between 944 and 949] with presents and a letter from their king to our king, and I interrogated them concerning this matter,
They answered me: “It is quite true, and the name of that kingdom is al-Khazar. It is a fifteen days’ journey by sea from Constantinople, but by land many nations intervene between us; the name of the king now reigning is Joseph; ships sometimes come from their country to ours bringing fish, skins, and wares of every kind [The Khazars, great traders, got their wares from the Rus to the north.] The men are our confederates and are honored by us; there is communication between us by embassies and mutual gifts; they are very powerful; they maintain numerous armies with which they occasionally engage in expeditions.” When I heard this report I was encouraged, my hands were strengthened, and my hope was confirmed. Thereupon I bowed down and adored the God of heaven. [Hasdai was happy: Christians could no longer say the Jews were without a country as a punishment for their rejection of Jesus.]….
I pray for the health of my lord the King, of his family, and of his house, and that his throne may be established for ever. Let his days and his sons’ days be prolonged in the midst of Israel!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!