Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

8 de juliol de 2017
0 comentaris

Menahem ben Saruq, poeta jueu tortosí

La figura del poeta jueu Menahem ben Saruq (en hebreu מנחם בן יעקב בן סרוק) em provoca a la vegada curiositat i admiració. Natural de Tortosa on va nàixer vers el 920, li va arribar el traspàs a Còrdova uns cinquanta anys després. Va ser un prestigiós gramàtic i un expert poeta políglota del desè segle que va confeccionar el primer diccionari de la llengua hebrea amb termes bíblics, el Mahberet, que suposava el primer estudi léxic complert del vocabulari bíblic format en hebreu. Va esdevenir durant molt de temps la font principal d’instrucció filològica per a jueus que desconeixen l’àrab, i per als que vivien en països cristians d’Europa. Residia a Còrdova sota el mecenatge del poderós estadista jueu Hasdai ibn Shaprut, que va incitar-lo a completar el seu treball lexicogràfic. Tanmateix, quan Hasdai va adreçar les seues preguntes al rei de Khazars, Menahem va encarregar-se d’escriure la carta, la qual amb el pas del temps s’ha convertit en un document històric important. Personalment, he realitzat la traducció d’aquesta històrica epístola a la llengua catalana, per tal de difondre entre la nostra gent la important aportació del poeta Menahem. El següent paràgraf és justament d’aquesta epístola:  Sempre demano als ambaixadors d’aquests monarques que portin regals als nostres germans els Israelites, els captius. També, si han sentit quelcom respecte del lliurament dels qui s’han desfet de la servitud i no n’han trobat cap resta. [Estava ansiós de saber si les deu tribus perdudes van existir com un estat hebreu independent en algun lloc.] Al llarg del temps emissaris de Khorasan [una terra cap al sud-est del Mar Caspi] em van dir que hi ha un regne de Judea que es diu Khàzar.
Temps d’acabar d’enllestir el diccionari, li va sortir un terrible adversari. Es tractava de Dunash ben Labrat, qui havia arribat a Còrdova des de la ciutat marroquina de Fes. Va redactar una dura crítica al seu treball a la vegada que va escriure un prefaci d’elogi dedicat justament al patró Hasdai. Sembla que aquestes difamacions van enutjar Hasdai, el qual va ordenar càstigs corporals contra Menahem, el va tirar fora de casa en dissabte, el va avergonyir en públic i el va fer empresonar. En una commovedora i audaç carta a Hasdai (una font valuosa d’informació), Menahem, que probablement va morir poc després, es queixava del mal que li havien fet i criticava durament el paper jugat pel patró. Tres dels seus deixebles el defensaren mitjançant la redacció d’una detallada defensa contra les crítiques de Dunash. Judah ben David Hayyuj, un d’aquests tres joves erudits, va ser el fundador de la gramàtica hebrea científica; un altre, Isaac ibn Gikatilla, es va convertir en un dels homes més cultes de Lucena. És a dir, els membres més importants del floreixent període de filologia hebrea van seguir les ensenyances de Menahem.
Com va elaborar el seu treball en hebreu, ell no podia usar la terminologia dels gramàtics àrabs, tot i que en va traduir alguns a l’hebreu i va explicar algunes paraules seguint l’analogia de les expressions àrabs. Tot i això, evita en tot moment la comparació de la llengua de la Bíblia amb la de l’Alcorà. Hi havia molts prejudicis religiosos, i els jueus andalusins no varen prendre part en aquestes comparacions lingüístiques.
Menahem, en la introducció al Mahberet, legitima i comenta explícitament l’ús de la gramàtica:
«L’excel·lència de la llengua santa supera a qualsevol altra, tant quant a la multitud de les seues expressions com per la immensitat dels seus recursos en els quals l’home no troba ni frontera ni límit. Ningú coneix aquesta superioritat sinó en la investigació dels misteris, de l’extensió de la seua gramàtica i dels sentits de les seues lleis”.
Durant els darrers anys he pogut apropar a alguns estudiants la figura del poeta tortosí per fer-los entrar en contacte directe amb la cultura jueva. L’amiga Pili Cugat, que dóna vida a la Jueva de Tortosa, s’ha apropat a la figura del gran lexicògraf i en fa una difusió molt lloable. Recentment, l’historiador Ramon Miravall també ha escrit sobre Menahem. Malauradament no he pogut trobar cap dels seus poemes en diverses antologies de poetes hebreus medievals. La seua figura encara roman totalment desconeguda a casa nostra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!