Cid i Mulet i l’himne nacional mexicà

Els actes commemoratius del centenari de l’himne nacional mexicà varen ser
una ocasió d’intensa relació i de col·laboració entre la intel·lectualitat catalana de la diàspora i els organismes governamentals asteques. El 30 de desembre
de 1954 la massa coral de l’Orfeó Català va donar el concert anual a la gran sala del Palau de Belles Arts de Ciutat de Mèxic com a homenatge a l’himne i als seus autors, el músic català Jaume Nunó i el poeta Francisco González Bocanegra, amb la col·laboració de l’Orquestra de Cambra de l’Institut de Belles Arts de Mèxic, que depenia directament del govern. Novament el mític compositor balear Baltasar Samper hi col·laborà rescatant algunes peces musicals de Jaume Nunó. Durant aquest mateix any Cid i Mulet va publicar el seu llibre México en un himno,– Génesis e historia del himno nacional mexicano, que a la vegada comptava amb tres discs de llarga duració de la productora CBS, acompanyats d’un full explicatiu amb il·lustracions al·lusives a la vida dels seus autors. La Secretaria d’Educació va encarregar-se de fer-lo arribar a totes les escoles del país. El consell tècnic dels llibres de text el va declarar oficialment llibre de consulta obligatòria. L’Institut Federal de Capacitació de Magisteri en va distribuir 40.000 exemplars i se’n va fer una versió dramatitzada de gran difusió a través d’un disc. Les lloances cap a l’escriptor jesusenc foren unànimes en tota la premsa mexicana, alhora que en paraules del President de la República Mexicana, Lázaro Cárdenas:

MÈXICO EN UN HIMNO es una obra que requiere la màxima difusión no sólo en el sector estudiantil sino especialmente en todos los hogares mexicanos, como un homenaje permanente a quienes supieron plasmar el canto patrio que simboliza y enaltece la grandeza de México.

El llibre fa un repàs a la història del país asteca des de la seua independència, esdevinguda durant les primeres dècades del segle XIX. Narra les batalles més heroiques i es converteix en una lloança permanent de l’esperit llibertari i patriòtic que lluita per les llibertats nacionals. A la vegada, es recrea en la biografia
dels dos autors de la lletra i la música de l?himne, sempre lligant la seua
evolució personal a la del jove país al qual tan passionalment
han volgut cantar. Nunó era fill del poble de Sant Joan de les Abadesses Ripollès) i realitzà una notable carrera musical a Mèxic, mentre que González
Bocanegra era d?ascendència andalusa de part paterna, concretament de Cadis. Cid i Mulet pretén també fer una anàlisi extensiva de la lletra d’aquest himne, considerat com de guerra, valorant especialment el període en què fou escrit (pocs anys després de la independència i en un moment d’auge del sentiment nacional), tot i voler ressaltar que ja no estaven en temps bèl·lics i que aquells versos de
lluita s’havien convertit amb el pas del temps en un crit de solidaritat i
d’obertura cap a tots els pobles del món.

Mexicanos al grito de guerra
El acero aprestad y el bribón
Y retiemble en sus centros la tierra,
Al sonoro rugir del cañón.

Nombroses entitats mexicanes varen encarregar-se de l’organització d’actes d’homenatge a l’himne nacional arreu de tot l’estat durant l’any del centenari. Com a exemple, el dia 8 de setembre el Club Internacional de Mujeres de Méjico va celebrar una gran festa en la qual Joan Cid i Mulet va ser el convidat d’honor
i va pronunciar un didàctic discurs que resumia l’agitada vida musical de Jaume Nunó. L’abril de 1959 se’n publicaren la segona i la tercera edició. Posteriorment
s’ha editat fins a sis ocasions. El març de 1964 aparegué un llibre de cromos
sobre l’himne, com a viva mostra del gran interès que tenia Cid i Mulet
a difondre’l fent servir tota mena de mitjans.

L’Institut Català de Cultura va promoure el 14 d?agost de 1963 l’estrena a la Sala Artís de l’Orfeó de l’audició dramatitzada de México en un himno (nou anys després de la publicació del llibre), la qual va gaudir d’una audiència multitudinària. Hi prengué part l’Orquestra Simfònica Nacional i la Massa Coral de l’entitat sota la direcció del mestre Josep Montfort. Les estrofes de l?himne mexicà varen ser cantades per la soprano Amparo Guerra i pel tenor Paulino Saharrea.

A instàncies de Joan Cid i Mulet, i en nom dels catalans de Mèxic i de l’Orfeó Català, el 15 de setembre de 1969 es va col·locar una placa a la casa de naixement de Jaume Nunó (nascut el 1824) a Sant Joan de les Abadesses. L’aleshores alcalde d’aquesta població del Ripollés, Josep Bosch, va fer un discurs en català, la qual cosa era novedosa en els temps que corrien, i uns escolars varen cantar l’himne mexicà. L’acte va tenir un final espectacular ja que es va interpretar i ballar una sardana composada amb la melodia de l’himne nacional mexicà. L’escriptor jesusenc no hi va poder assistir ja que va haver de ser ingressat en un hospital de Barcelona a causa d’un atac d’apendicitis. L’any següent l’alcalde Bosch va viatjar a Mèxic i va ser objecte d?un íntim sopar d’homenatge per part de la direcció de l’Orfeó, que a la vegada va servir per fer un reconeixement explícit del paper de Cid i Mulet en la difusió de la figura de l’històric compositor del Ripollès del segle XIX. Resulten ben il·lustratives les paraules del president de l’Orfeó:

Aquest acte podem celebrar-lo gràcies a Joan Cid i Mulet, que és qui ens va descobrir Nunó, autor de l’himne mexicà, amb el seu llibre-biografia d’aquell il·lustre músic de la nostra terra. Abans quasi ningú de nosaltres n’havia sentit a parlar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*