Poema La nit de sant Joan

Durant la nit de sant Joan ressona el cel,
cel de revetlla que el poble desvetlla,
desvetlla el clam de poble que vol,
vol ser lliure amb un somriure,
somriure carregat d’anhel i il.lusió,
il.lusió que encomana la flama del Canigó,
Canigó serralada que cantava el poeta,
poeta que va fer renàixer la parla ancestral,
ancestral la terra que lluita i viu,
viu per ser i deixar ser,
ser ella mateixa que és l’essència,
l’essència d’un poble via avall fins València,
València i la mar blava i calmada.
calmada la marina que enllaça l’Alguer,
l’Alguer amb la barca del temps i amb el vent de llevant
llevant que reviu el solstici d’estiu,
estiu crucial per al poble ufà,
ufà és el moviment del nostre alliberament.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*