Roc Llop i Convalia, 20 anys després

ROC LLOP I CONVALIA, 20 ANYS DESPRÉS

Vaig apropar-me a la figura de Roc Llop i Convalia a partir d’una breu referència que va fer-ne l’Albert Manent, un dels grans coneixedors de les nostres lletres, al seu imprescindible llibre Literatura Catalana de l’exili. Em vaig endinsar en la redacció d’un apunt biogràfic, conjuntament amb Josep M, Sáez, que ens va permetre valorar la grandesa d’un homenot de lletres que va dedicar tota la vida a la lluita contra l’oblit, mitjançant la denúncia implacable contra el règim franquista. Vam aconseguir donar-lo a conèixer entre els afeccionats a les lletres ebrenques i honorar el seu record: un home de la catalanitat i antifeixista.
Va néixer el 28 de desembre de 1908 a Miravet, poble al qual va dedicar bells poemes com Costa de Riago, que presideix un llogaret entranyable vora el riu. Mestre de l’escola pública a Vallfogona de Riucorb, va ser detingut arran dels Fets del 6 d’octubre de 1934 i empresonat al vaixell-presó Manuel Arnús al port de Tarragona. El 1936 va ser nomenat Delegat de cultura de la Generalitat a la Vegueria de Tarragona. Durant la que ell anomena com a Guerra Caïnista va servir en un Batalló de Sanitat. Després de la desfeta republicana, va fer cap al Camp de Sept Fonds, al Conflent. En esclatar la II Guerra Mundial es va allistar a la 24 Companyia de Treballadors a la zona de Moselle prop del Riu Marne. A més, va ocupar-se de la biblioteca del Foyer du soldat (La casa del soldat), on subministrava llibres als assistents i va aprofitar per escriure contes per a xiquets. En ser capturat per l’exèrcit alemany, va ser deportat al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen, on va arribar el 27 de gener de 1941. Durant les nits de lluna plena, aprofitava per escriure, en paper que aconseguia a canvi de menjar.
Roc Llop va poder deixar enrere el malson nazi a la primavera de 1945, quan va produir-se l’alliberament per part de l’exèrcit nordamericà, i es pot instal·lar a París, a Vichy-sur-Seine. Treballa i escriu, forma part de la Federació de Deportats i Internats Polítics (FEDIP), i comença a escriure i relatar els calvaris del camp de la mort. També conrea el camp de l’assaig sobre anarquisme i fa apunts pedagògics. A més, va ser editor de la revista Terra Lliure, de caire anarquista, i s’encarregava de la Biblioteca confederal de la CNT a Paris, així com també de la tresoreria de la regional de la CNT. Posteriorment, va tornar a conrear la poesia, la seua veritable passió que havia començat durant els seus anys joves vora l’Ebre. Fa versos de denúncia, de caire social, vol retratar l’horror viscut al Camp de Güsen.
Llop escriu indistintament, segons al públic que vol dirigir-se, en llengua catalana o castellana. És en català quan assoleix els seus èxits literaris més importants. Al 1965 presenta als Jocs Florals de Paris un recull de poemes anomenat “Poemes de Llum i Tenebra”, basat en vivències vitals, centrat per la temàtica de l’amor, i alguns viatges, a més d’algun poema sobre la mort pròpiament. Hi guanya la Flor natural. Al 1974, als Jocs Florals d’Amsterdam, presenta un recull anomenat “Contes negres de la vora del Danubi” on relata amb una prosa popular però acurada, algunes de les seues vivències als camps d’extermini, el qual va ser guardonat amb un accèssit al premi Víctor Català. Aquests contes no varen poder veure la llum fins uns quants anys després, al 1986 dins del recull Tríptic de l’amor i proses. Van ser editada la versió no corregida, amb la qual cosa l’autor, per fidelitat al català, no va voler comercialitzar-lo. L’Editorial A Contravent ens va encarregar la reedició d’aquests relats l’any 2002, la correcció dels quals la va realitzar la meua esposa Araceli Aguiló. Va ser un acte de justícia envers Roc Llop, autor d’una obra de pes quant a la lluita contra l’horor nazi.
L’any en què va estirar la pota el dictador va publicar Requisitòria. Jo també sóc jutge, botxí! Maleït siguis! Una obra poètica contra Franco i contra la seua concepció d’Espanya (una, grande y libre), amb una duresa lingüística i psicològica molt considerable, atès que el culpava del terror en què havia sotmès tot un estat durant gairebé quatre dècades.Al 1979 publicava en francès, Mission Ratée de l’Homme sur Terre, la traducció d’aquest poemari al català la vam poder incloure a la revista Miscel·lània. Es tracta d’una nova reflexió sobre el paper de l’ésser humà on novament defensa les idees llibertàries que el varen acompanyar durant tota la seua vida.
Roc Llop sap mantenir un catalanisme romàntic de llengua i cultura singulars, L’historiador Josep Termes, natural de la Fatarella i premi d’honor de les lletres catalanes, en fa una glossa justament remarcant la seua lluita per la dignificació de la llengua en què sonà el seu primer bagit quan del mugró matern la dolça llet bevia.
El poeta miravetà ens deixava a l’agost de 1997, properment farà dos dècades. Va deixar escrita la seua voluntat de donar tot el seu fons a l’Arxiu Històric de Tarragona.L ‘obra d’un poeta que va escriure milers de versos pot quedar resumida magníficament en quatre que són l’espill del seu ideari català i llibertari, en homenatge: Ressec el llavi de dèria/ mil febres cremant-li el front,/ una fita Catalunya/ i la llibertat del món.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*