Haikus vora l’Iber (9)

El jorn desperta,
quan ix el sol a l’alba,
la vida s’alça.

De matinada,
silenci del reialme,
el món es calma.

El jorn s’agita,
feina de la jornada,
ningú descansa.

L’àpat espera,
es menja, beu i es xerra,
la vida és bella.

La migdiada,
plaer de la jornada,
moment de calma.

Es fon la tarda,
roig a la serralada,
el jorn s’acaba.

El vespre incita
la lectura plàcida,
abans de l’àpat.

La nit s’implanta,
obscura pobra imatge
tothom a casa.

El jaç espera,
dorm el jorn a l’alcova,
somnis d’ànima.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *