Verda natura,
tresor retinal l’arbre,
bella escultura.
Al camp, pau i calma,
quan canta el grill a l’alba,
el cos descansa.
Flor blanquinosa,
en eixe jardí nivi
la ment reposa.
La platja verge
un matí d’estiu tòrrid,
olimp terrestre.
Negra oreneta,
quan amb un miler vola,
tempesta apropa.
La minvant lluna,
Ja mig descolorida
D’aquí s’allunya.
El gosset plora,
L’ànima se’ns emporta,
la mare enyora.
Blanca muntanya,
Com una nuvolada,
La neu implanta.
Ventijol bufa,
Avui res no s’atura.
Un rierol baixa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!