Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

1 de juny de 2017
0 comentaris

Haikus vora l’Iber (3)

Verda natura,
tresor retinal l’arbre,
bella escultura.

Al camp, pau i calma,
quan canta el grill a l’alba,
el cos descansa.

Flor blanquinosa,
en eixe jardí nivi
la ment reposa.

La platja verge
un matí d’estiu tòrrid,
olimp terrestre.

Negra oreneta,
quan amb un miler vola,
tempesta apropa.

La minvant lluna,
Ja mig descolorida
D’aquí s’allunya.

El gosset plora,
L’ànima se’ns emporta,
la mare enyora.

Blanca muntanya,
Com una nuvolada,
La neu implanta.

Ventijol bufa,
Avui res no s’atura.
Un rierol baixa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!