Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

14 de maig de 2017
0 comentaris

La torre de Font de Quinto

LA TORRE DE FONT DE QUINTO

La Torre de Font de Quinto i la Casa del Prat són dos de les construccions templeres més importants de les Terres de l’Ebre. Un aspecte a tenir molt en compte és que els dos grans baluards templers al territori de l’Ebre final, el Castell de Miravet i el de Peníscola, estan situats a la mateixa distància geogràfica d’aquests edificis de l’antiga Sotscomanda de Prat. Tanmateix, són els veritables emblemes del poble de Campredó, atès que difícilment podem trobar una altra població en la qual s’hagi arrelat tant la simbologia d’uns edificis medievals que presideixen els escuts de la majoria d’associacions locals, així com històricament han estat un lloc d’aplec ciutadà en dates emblemàtiques d’arreu de l’any. La reivindicació de la seua restauració va ser una tasca cívica ciutadana molt il·lustrativa que va durar diverses dècades. Van ser anys de desídia política amb l’important patrimoni local, que el van deixar en una situació veritablement vergonyosa. Justament, ens en podem anar enrera fins a l’any 1906 quan des de les pàgines del setmanari ampostí El Faro, de caire republicà i catalanista, es feia la següent i simptomàtica referència a la torre de guaita de l’antiga Sotscomanda medieval del Prat en un article en què es pretenia difondre l’esveltesa de la veïna torre de la Carrova: 

Devant per devant n’hi há un’altra, al altre costat de riu, empero aquesta té la construcció més modesta y’s troba en un estat de conservació tan deficient, que amenassa desaparéxer s’hi fa rés pera evitarlo (hem conservat la grafia original).

Sortosament, durant els darrers anys la truita s’ha capgirat radicalment, fent ús d’una expressió ben popular. Avui en dia ens podem sentir molt orgullosos de tot l’entramat cultural que està tenint lloc a redós seu, ja que molt pocs edificis medievals són la seu d’una aposta cultural continuada i de nivell. A partir de la restauració adequada que va tenir lloc el 2008, es va tirar endavant un projecte d’interpretació mitjançant diversos plafons de recreació històrica, alhora que als terrenys circumdants es van construir uns marges esvelts que van dignificar l’indret. Des de l’administració catalana finalment es va dotar aquesta bellíssima i històrica construcció templera amb una esplèndida estètica, mentre que des de les associacions locals s’ha realitzat un treball de formigueta envers el seu enlairament.

El rector Mn. Víctor Cardona, des de la parròquia Sant Joan Baptista, ha estat un dels grans artífexs de la difusió templera a Campredó, mitjançant tot un seguit de conferències en què va portar a la localitat els millors especialistes medievals del país: Dr. Joan Fuguet, Dr. Antoni Virgili, Dr. Josep M. Sans i Travé, etc., per posteriorment fer una magnífica celebració del 700 aniversari de la desaparició de l’Orde del Temple l’any 2012. La marca Campredó Templer anava prenent embranzida. Vàrem ser la seu de l’exposició Jacobus in Domus Templi, al bloc http://campredotempler.blogspot.com/ es va anar aplegant tota la informació sobre els monuments, cosa que l’ha convertit en tot un aparador de difusió turística. L’Associació cultural Soldevila va continuar posant-hi cullerada mitjançant la traducció dels textos dels panels interpretatius, l’organització de visites guiades, la difusió en l’àmbit escolar o la creació de  capgrossos templers, que han ajudat a reforçar l’arrel templera campredonenca.

Mitjançant les Jornades del Patrimoni Històric, celebrades anualment cada 30 d’abril i 1 de maig, la torre ha agafat una alta dimensió literària. Els castells templers eren la seu de grans festes musicals, amb tot un regust de sons i entreteniments. Seguint aquest model, s’han anat escenificant diverses peces teatrals, i s’han creat dos personatges estrictament per ser interpretats a la torre: La Dama del Temple, que interpreta Pili Cugat, i La Dama de la Fe, a càrrec de Ruth Cardona. El paper de la dona templera és una de les grans incògnites de la historiografia medieval, amb aquests dos personatges pren vida i protagonisme per narrar els fets d’un temps. S’ha elaborat un vídeo de promoció de tot el patrimoni històric local, mentre que s’ha instaurat l’aplicació QR per a mòbils, gràcies a la qual es pot fer una visita guiada a la torre seguint 5 plafons. Properament, tindrà lloc la inauguració d’un projecte artístic impulsat conjuntament amb l’Escola d’art d’Amposta i el Centre lo Pati, en què la torre de la Carrova i la de Font de quinto reviuran el període en què s’usaven cadenes i senyals vora riu des de les torres de guaita.

Campredó, orgull templer…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!