Posar Campredó al mapa cultural

POSAR CAMPREDÓ AL MAPA CULTURAL

Un grup d’aguerrits amics, amants de les lletres nostrades, fa anys i panys que tenen com anhel intrínsec el fet de posar Campredó al mapa cultural nacionalment català. Mitjançant l’organització d’unes magnífiques jornades templeres a la torre de Font de Quinto, la fira Mestràlia de constructors d’instruments artesanals, i el certamen cinematogràfic Curt-redó Film Festival, Campredó reviu vora un riu que somriu. La Biblioteca Manuel Pérez Bonfill ha esdevingut justament l’eix vertebrador de tot aquest important entramat cultural. És un centre de dimensions menudes, estèticament bell i esvelt, aleshores pot semblar una frase agosarada, però retrata una realitat després de molts esforços picant pedra per posar tots els ingredients necessaris per collir un bon fruit.

Em van nomenar escriptor de capçalera per la meua passió campredonenca i perquè bona part de la meua obra, tant la narrativa com la d’investigació històrica, està basada al meu poble de naixement. De fet, si hagués pogut triar una biblioteca per tenir aquesta representació, hauria estat la meua, la Manuel Pérez Bonfill. Aquí realitzem Clubs de lectura amb escriptors de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, organitzem actes poètics i musicals en motius de les principals efemèrides de l’any, ens reunim amb gent de lletra, i intentem que sigui un centre actiu i exemplar.

Porta el nom d’un dels grans escriptors ebrencs del segle XX i principis del segle XXI, una mena de savi enciclopèdic que sap de totes les arts, que l’ha portat a rebre distincions tan emblemàtiques com la Creu de Sant Jordi i ser nomenat Fill predilecte de la veïna ciutat de Tortosa. Manuel Pérez Bonfill és un pou de saviesa, un gran autor de contes i un poeta molt remarcable. Tot un honor treballar braç a braç amb un conjunt d’amics i amb la bibliotecària Menxu Pérez per convertir aquesta biblioteca amb un nom excels en un centre cultural de referència al bell mig dels Països Catalans, al centre de la catalanitat.

Al llarg de la meua carrera literària he estat estretament vinculat a altres biblioteques territorials, com la Sebastià Juan Arbó d’Amposta. Amb l’amiga bibliotecària Joana Serret vam aconseguir tirar endavant molts projectes literaris que varen ajudar a revifar la literatura ebrenca. També he col·laborat de manera més puntual amb la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes i amb la Marcel·lí Domingo de Tortosa. Amb l’obertura de la Manuel Pérez Bonfill l’any 2014, m’hi vaig abocar des de bon principi atès que era l’eina ideal de dinamització cultural, i la casa de tots aquells que se sentissin atrets per l’esperit llibresc.

Ara som uns quants els campredonencs que escrivim, que tenim l’afecció aquesta de deixar escrits els nostres anhels. Hi ha una generació més jove que aviat prendrà el relleu, i esperem que considerin la nostra biblioteca també com el principal centre de referència. I continuïn caminant cap a Ítaka! Com deia el mític poeta matarranyenc Desideri Lombarte, fill de Pena-roja de Tastavins:
Quan no quedarà res,
quan morts els rius, blanquejaran les gleres.
Eixuts ullals, seques les fenasseres.
Ofegat el caliu
a les dures entranyes de la terra,
quan no plourà ni nevarà a la serra.
Quan ni un arbre hi haurà,
ni cap garba de blat per les garberes,
ni creixerà cap xop per les riberes.
Quan no quedarà res,
només ermes les terres, sec el mar,
quedarà la paraula. Quedarà.

Emigdi Subirats, escriptor de capçalera de la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*