Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

18 de desembre de 2016
0 comentaris

Escriptor de capçalera de la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill

EMIGDI SUBIRATS, ESCRIPTOR DE CAPÇALERA
Nascut el 1967, fill d’una humil família pagesa campredonenca, va aprendre les primeres lletres a l’escola del poble, frase que li agrada repetir ara i adés. L’afecció a la lectura li va accelerar de ben jovenet la passió per l’escriptura. A redós del mestratge en època adolescent de l’ancià professor i escriptor tortosí Manuel Pérez Bonfill, del qual es considera deixeble directe, coneix abastament l’obra poètica d’Antonio Machado, excels poeta andalús republicà que li va causar veritable admiració, les petjades del qual ha anat seguint en tot moment. La passió per la docència el porta a estudiar diverses llengües europees durant la dècada de 1990 per tal de dedicar-s’hi professionalment, i a interessar-se per literatures considerades menors com la de les petites illes del Carib o la d’anteriors colònies africanes, sempre atret per les minories ètniques i lingüístiques.
La lectura de la novel•la l’Atles Furtiu, d’Alfred Bosch, l’estiu de 1998, l’inspira de tal manera que es posa a redactar la seua primera novel•la, Tomàs Serra, que veuria la llum el 2001 en format d’autoedició, en la qual s’endinsa en els quefers de la resistència antifranquista i de l’exili corresponent. A partir d’aquí comença una carrera literària d’interès, bastant prolífica, que s’ha d’entendre de manera paral•lela al seu activisme cultural i literari. En l’àmbit narratiu ha publicat tres novel•les més: Vora l’Iber (2002), sobre la lluita antitransvasista; Expedient 3295 (2003), sobre la dissortada vida del seu iaio matern, traspassat a la presó tarragonina de Pilats després de la Guerra civil; i Dies d’anhels (2008), escrita a quatre mans amb l’ampostí Rafel Duran, que relata la història verídica de Joan Talarn, regidor de l’ajuntament d’Amposta en època republicana.
Es considera un gran amant de la història, molt especialment de la local, fet que l’ha portat a la coordinació de llibres com: Campredó orígens i actualitat (2002), conjuntament amb Neus Arasa, i Amposta (2007), en la redacció dels quals van intervenir diversos historiadors de prestigi. Posteriorment, ha publicat estudis de manera individual com: Campredó 1931-1939 República, revolució i guerra (2013), Campredó Templer (2015), i 80 anys de futbol a Campredó (2014).
Els seus coneixements de llengües estrangeres li han permès la realització de diverses traduccions literàries de l’anglès al català com: L’assassinat considerat com una de les belles arts, de l’escriptor anglès del segle XIX Thomas de Quincey, i La vida de l’home sota el socialisme, de l’irlandès Òscar Wilde; i de la llengua d’Ausiàs a la de Shakespeare, com Terres de l’Ebre life and colours, de Vicent Pellicer, i Long play for a sad soul o The reddish shadow of a female wolf de Gerard Vergés. Tanmateix, de la llengua de Molière ha traduït el poemari Mission ratée de l’home sûr terre, del poeta ebrenc Roc Llop i Convalia, publicat a la revista Miscel•lània del CERE.
Al llarg dels anys s’ha especialitzat en estudis de literatura ebrenca dels períodes de la Renaixença i de la Diàspora. Justament va rebre el premi Enric Bayerri d’assaig de 2006 per l’estudi La Renaixença del català literari vora l’Ebre 1887-1937. En l`àmbit de l’exili literari ebrenc, s’ha encarregat de l’edició de l’Obra completa de Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1982), que inclou les seues tres novel•les en català; del recull periodístic La catalanitat literària, opinions de Joan Cid i Mulet; i de Contes negres vora el Danubi, de Roc Llop i Convalia, obra guardonada als Jocs Florals de l’exili a Amsterdam de 1974. També és l’autor de l’estudi literari a les Terres de l’Ebre del segle XIX i principis del XX de l’enciclopèdia Ilercavònia.
Tanmateix, si una faceta de la seua feina literària voldríem destacar és el seu paper com a biògraf de diversos personatges ebrencs, gènere en el qual se sent com a peix dintre l’aigua. Amb Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps (2007), premiat amb l’Enric Bayerri de 2005, s’endinsa en la vida de l’intel•lectual jesusenc catalanista traspassat a l’exili mexicà el 1982; amb Emili Bonet escultor, pintor… poeta (2007), que va rebre el premi La nostra gent de 2002 que atorga l’Institut d’Estudis del Montsià, ens apropa la figura del prestigiós artista ampostí; amb Roc Llop i Convalia, l’exili d’un poeta miravetà (2009), conjuntament amb Josep M. Sáez, va emportar-se el premi Artur Bladé i Desumvila de 2008, atorgat pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. Des de l’editorial Onada Edicions de Benicarló (Baix Maestrat) li van encarregar la redacció de les biografies: Gerard Vergés i Príncep (2012) i Joan Panisello i Chavarria (2014), que retraten respectivament el prestigiós poeta tortosí i el ceramista jesusenc, l’artista ebrenc més internacional en l’actualitat. El seu estudi biogràfic Francesc Llop i Marqués, sobre l’històric pintor impressionista campredonenc (Campredó 1873-Barcelona 1970), va merèixer el premi Enric Bayerri de 2015. Aquests sis estudis biogràfics són probablement la seua millor contribució a la literatura catalana escrita vora l’Ebre.
Finalment, com a literat, si hagués pogut triar tenir èxit en un gènere específic, hauria elegit la poesia, que considera essencial en la seua vida. Ha publicat nombrosos reculls poètics en llibres col•lectius, però d’escassa difusió. Tot i que és força crític sobre la qualitat de bona part dels seus poemes, la seua il•lusió seria veure publicada l’obra poètica, idea que repeteix igualment ara i adés.
Els punts àlgids de la seua trajectòria els trobem l’any 2012 en què va rebre el premi Reconeixement de les lletres ebrenques, que li atorgava l’Ajuntament d’Amposta; i, sobretot, el 2014 en què la Fundació Lluís Carulla li atorgava el Premi Actuació Cívica, que premia trajectòries exemplars en defensa de la catalanitat i de la cultura catalana. Finalment, el 2015 la Fira literària Joan Cid i Mulet li concedia el Premi Fem Lletra.
Aquest és el retrat literari d’una persona que fa bandera del fet que és de poble i molt rural; que s’enorgulleix de la seua relació estreta amb mítics homenots de lletres ebrencs o residents a Tortosa com: Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Kurt Wittlin o Joan Beltran, tots quatre Creu de Sant Jordi; que s’ha responsabilitzat altament de l’organització de dos esdeveniments literaris anuals de pes: el Centenari del naixement de Joan Cid i Mulet (2007) i l’Any Manuel Pérez Bonfill (2016); que va dirigir durant vuit temporades el programa radiofònic Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes, i va encarregar-se durant set edicions dels cursos de literatura de la Universitat d’Estiu de la URV. I que, molt especialment, treu pit del fet que el seu nom està vinculat molt estretament a dos associacions d’impecable trajectòria cultural i catalanista: Soldevila i Òmnium Terres de l’Ebre.
Personalment, té el plaer d’acompanyar-se d’alumnes en bona part de la seua activitat pública. Vol destacar igualment la seua col•laboració estreta amb més de dos dotzenes d’escriptors, agents literaris i amants de les lletres i les arts de les comarques centrals dels Països Catalans i del Camp de Tarragona com: Dolors Queralt, Dolors Roó, Joan Panisello i Cinta Arasa (Jesús); Joana Serret, Àlex Ramos i Cinta Montanyés (Amposta); Enric Querol, Menxu Pérez, Sílvia Panisello i Montse Castellà (Tortosa); Oriol Gracià, Germán Machí i Víctor Cardona (Campredó); Josep Moragrega i Jordi Duran (Móra la nova); Francesca Aliern (Xerta); Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant); Manel Ollé (Ulldecona); Ricardo Gascon (Els Reguers); Coia Valls (Reus); Jesús Fusté (Pradell de la Teixeta); Octavi Serret (Vall-de-roures); Xúlio Ricardo Trigo (Tarragona); Tomàs Camacho (Alcanar) i Miquel Àngel Pradilla (Rossell). Tots ells i totes elles són companys i companyes de viatge imprescindibles en l’Itaka literària.
Last but not least, vol agrair de tot cor la col•laboració en la difusió de la seua tasca cultural de tot el govern municipal de Campredó. Valora molt especialment el seu treball braç a braç amb l’amiga Rosanna Fatsini per tal de convertir aquesta biblioteca en un centre de cultura de rellevància, mentre que no pot deixar d’expressar la seua gran estima per Gerard March, amic campredonenc i company de viatge igualment en tantes il•lusions i tants projectes. Tanmateix, bona part de la seua passió campredonenca i trajectòria catalanista i independentista l’ha anat conreant i engrandint al costat de Damià Grau, actual alcalde de Campredó i, molt més important, “l’amic”, en article determinat.
Tot aquest conjunt conforma el seu univers literari, discret i extens, molt vinculat a Campredó i a l’Ebre, i amb petjada profunda de catalanitat tothora. I tota aquesta tasca literària i cultural té sentit sobretot per la complicitat de la seua dona, Araceli Aguiló, companya ideal en tots els àmbits de la vida, i està dedicada íntegrament als seus fills, Rosa i Guillem.
Biblioteca de Campredó “Manuel Pérez Bonfill”, 16 de desembre de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!