75 anys sense Eduard Toda

75 anys sense Eduard Toda

Enguany es compleix el 75è aniversari de la mort de l’instel•lectual, escriptor i diplomàtic reusenc, Eduard Toda (Reus 1855 – Poblet 1941), qui ha passat a la història com el gran descobridor de la ciutat de l’Alguer per a la cultura catalana. En qualitat de Cònsol de l’estat espanyol a Sardenya (concretament a la ciutat de Càller), i aconsellat per l’escriptor mallorquí Marià Aguiló, va entrar en contacte amb els literats i intel•lectuals algueresos del moment i va adonar-se d’immediat de l’enorme potencial cultural que oferia la ciutat, quant a la possible difusió de la catalanitat. El 1888 va escriure Un poble català d’Itàlia, l’Alguer, que va tenir un enorme ressò entre els escriptors en català del període de la Renaixença. Posteriorment, també va publicar dos llibres documentals més que pretenien donar una explicació acurada de la ciutat de l’Alguer, el país català de Sardenya, tal com habitualment volen promocionar: Records catalans de Sardenya, La premsa catalana a Sardenya. Durant aquests anys, gràcies a la contribució literària del primer gran escriptor alguerès en llengua catalana, Josep Franch, de l’anomenada 1a Renaixença, algunes revistes culturals barcelonines varen anar publicant alguns poemes seus, que varen servir per a mitificar la ciutat dintre de l’ideari catalanista, que es trobava en un moment d’alt fervor amb l’elaboració de les Bases de Manresa (primer intent seriós d’autogovern des de l’aplicació dels funests Decrets de Nova Planta el 1717) i la constitució de nombroses associacions catalanistes arreu del país.
A Tortosa, poetes com Francesc Mestre i Noé, Josep Vergés i Zaragoza, Joan Baptista Ferreres i Josep Felip Vergez varen començar a publicar poemes d’enlairament de la llengua catalana, tants anys considerada com la llengua del pobre. Cal un especial esment per al poema que va composar l’advocat Lluís Lluís i Dolç en homenatge al tercer centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús: Vull cantar-te santa meva/ en la llengua catalana/ perquè les coses que es diuen/ en la llengua de la pàtria/ són més tendres i més dolces/ i surten de dins de l’ànima,/ que de la pàtria la llengua,/ és la llengua que el cor parla.
El 1906 es va constituir a l’Alguer el grup de La Palmavera, que aplegaria els incipients escriptors catalanistes de la ciutat: Antoni Ciuffo (Ramon Clavellet), Carmen Dore, Joan Palomba, Joan Pais, Joan de Giorgio Vitelli, etc. Es tracta d’un interessant col•lectiu, crucial per al desenvolupament del català literari a la barceloneta de Sardenya, “la Barçaruneta”.

Els lligams del gran Eduard Toda amb les Terres de l’ Ebre van arribar durant la Guerra Civil, quan ja tenia molts anys i es trobava replegat al monestir de Poblet (una de les seues grans passions, ja que als quinze anys ja havia escrit un llibre sobre l’històric edifici). Va conèixer Joan Cid i Mulet, el delegat d’Arxius i Tradicions de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’ Ebre i regidor de cultura de Tortosa. Van entaular una gran amistat, malgrat la diferència generacional que els separava. L’intel•lectual jesusenc s’encarregava de preservar el patrimoni de la catedral i de l’arxiu de la ciutat, que els grups exaltats anarquistes estaven posant en perill. La profitosa feina de Cid i Mulet va rebre tot el suport de Toda, que va agafar la responsabilitat de guardar tot aquell valuós llegat. Eduard Toda va convidar-lo a quedar-se uns dies a Poblet, en els quals varen intercanviar nombroses experiències culturals, en uns mesos veritablement dramàtics. Al capítol XXI del llibre de Cid i Mulet La Guerra Civil i la revolució a Tortosa trobem la descripció detallada d’aquesta fructífera relació de dos amants de la cultura i del patrimoni nostrat, a partir del lliurament que el jesusenc féu al reusenc d’uns volums de Pere d’Aragó que indegudament es conservaven a la biblioteca del Capítol i pertanyien a l’esmentat monestir. Ens quedem amb la següent explicació:
En la primera desena d’abril, quan ja les operacions militars d’Aragó feien preveure un desastre, fou traslladada bona part del patrimoni, entre la qual vaig incloure de preferència la magnífica col•lecció de còdex (incunables), el retaule gòtic de l’altar de la Reserva, i, personalment, vaig entregar a en Toda el “Llibre dels Costums”, que jo considerava, com a tortosí, el millor tresor de l’important patrimoni.
Grans homenots de cultura com Joan Cid i Mulet i Eduard Toda ens dignifiquen com a país. Caldria donar a conèixer a bastament la seua obra i personalitat. Estem davant de dos dels grans!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *