La Palmavera va ser un grup poètic i intel•lectual alguerès que va esdevenir la primera aposta seriosa envers la dignificació literària de la llengua catalana a l’Alguer. Joan Pais, Joan Palomba, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i la resta de membres del grup varen aconseguir un petit renaixement cultural al país català de Sardenya. A la dècada de 1960 va haver-hi una mena de nova renaixença de la cultura catalana a l’Alguer, gràcies a esdeveniments històrics com el Retrobament (viatge d’intel•lectuals catalans a la ciutat) que va propiciar l’estudiós barceloní Pere Català i Roca, a la qualitat literària que demostraven alguns poetes amb Antoni Bal•lero de Càndia i Rafael Sari, i a l’intens treball que realitzaven estudiosos com Pasqual Scanu, qui a partir de 1935, va dedicar-se a estudiar la llengua i la literatura de
l’Alguer. Va publicar Alghero i la Catalogna, un important estudi que
recollia la història dels escriptors algueresos que havien fet ús de la llengua
catalana fins al 1961. Va participar en tots els Jocs Florals que se celebraven
a l’exili, i va ser el gran avalador de l’obra del poeta Joan de Giorgio i
Vitelli, un altre dels històrics components de La Palmavera. En els
esmentats i històrics certàmens poètics de l’exili va ser guardonat al costat
del nostre Artur Bladé i Desumvila, amb la qual cosa contribuïen òbviament a aixecar la veu dels territoris perifèrics que no ha estat històricament gens fàcil dintre dels ambients literaris catalans. Va publicar un opuscle sobre la relació de Tarragona i l’Alguer a la col•lecció d’Episodis de la història, va contribuir a l’agermanament entre totes dos ciutats, i va editar Poesia de
l’Alguer a la capital de la demarcació el 1970. Actualment l’escola d’alguerès porta el seu nom.
En el Fons Scanu que va ser donat a la Biblioteca comunal de
l’Alguer, hi ha nombrosos llibres d’autors de les comarques centrals dels Països Catalans, entre els quals destaca Del folklore tortosí de Joan Moreira,
pel fet que va ser una donació de l’esmentat Català i Roca amb una dedicatòria
ben significativa en la qual afirmava que estimava molt aquell llibre i que li
donava a un amic alguerès perquè continués aprofundint els seus estudis a favor de la nostra llengua comuna. Seria molt
interessant aprofundir en la relació que va tenir amb Tortosa arran d’una visita programada pels responsables d’Òmnium Cultural, a
part de disposar de llibres ebrencs, ja que em va causar una grata sorpresa
descobrir que al setembre de 1972 va dedicar un poema a la ciutat, “A
Tortosa”, que es va publicar al programa de festes majors de 1974:
Pubilla catalana, endaurada,/ Tortosa es distén, ben assentada/ en la plana de l’Ebre rigullosa,/ entre jardins de riques oliveres./ Serva rastres d’història
mil•lenària/ amb riquesa que puja cada dia,/ per conservar la dignitat d’un
poble/ que va guanyant noblesa i gallardia./ Temple sacral que crema fervorós/
per la Cinta sagrada de Maria,/ amb una fe que s’apaga mai/ i que lliga les
ànimes devotes./ Estrella de l’Ebre encantadora,/ llum esplendent d’un gran
miratge immens/ per tu, Tortosa, i pels teus fills fidels.,/ sigui aquest cant d’amor i simpatia/ d’un fill d’Itàlia de parla catalana.
Al programa radiofònic Lletres Ebrenques d’Antena Caro, que ja compta amb 9 temporades de bagatge, hem entrevistat literats algueresos com el veterà poeta Antoni Canu, l’intel•lectual Luca Scala o el poeta vinarossenc Joan-Elies Adell, l’actual director de l’Espai Llull de la Generalitat a la Barçaruneta de Sardenya. Durant aquest mes de novembre hem dedicat un programa a Marcel A. Farinelli, un jove historiador alguerès autor d’Història de l’Alguer i El feixisme a l’Alguer. Membre de la jove fornada d’autors algueresos, Farinelli viu intensament la revifalla algueresa, creu en la llengua com a eina essencial per salvar la identitat, i veu en la independència de Catalunya una oportunitat importantíssima per consolidar la revifalla cultural a la resta de territoris catalanoparlants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!