El català dóna identitat als diversos territoris de parla catalana. És la llengua pròpia de cinc illes, una ciutat de l’illa de Sardenya, i una estreta franja de terra banyada pel Mediterrani, que va des de més enllà de les Alberes fins a la conca del riu Segura, a excepció de les comarques interiors del País Valencià i la comarca del Baix Segura. És parlada per més de set milions de persones procedents del Principat de Catalunya, el País Valencià, les illes Balears i Pitiüses, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, la comarca del Carxe i el Principat d’Andorra, on té el rang de llengua d’estat. El català, doncs, és usat, amb diferent rang d’oficialitat en quatre estats diferents i cinc comunitats autònomes de l’estat espanyol, dos de les quals majoritàriament castellanoparlants: l’Aragó i Múrcia. L’oficialitat que gaudeix a Andorra li dóna accés a les institucions internacionals com l’ONU.
Forma part intrínseca de la cultura i personalitat de la gent d’aquest país, la veritable essència d’aquesta terra. Al llarg dels segles s’ha anat diversificant i ha anat conformant tot un seguit d’accents, filològicament molt atractius, que permeten distingir d’on prové el o la parlant en qüestió. Actualment, és una de les deu llengües més usades a la xarxa internet, per damunt d’idiomes d’estats independents europeus amb molts més parlants com: Bulgària, Suècia, Noruega, Holanda o Txèquia.
Disposa d’una història literària amb llargues arrels, prova de l’alta fidelitat dels seus parlants des de fa mil anys. Va ser usada pels savis enciclopèdics del Segle d’or de les nostres lletres: Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell; va caure en decadència durant segles a causa de l’ostracisme a què va ser condemnada per la supremacia castellana a la cort. Va experimentar una lloable renaixença a meitat del segle XIX amb grans autors com: Mossèn Cinto Verdaguer, Àngel Guimerà o Narcís Ollé. Va nodrir-se de grandíssims literats i literates al llarg del segle XX: Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, JV Foix, Miquel Martí i Pol, Jesús Moncada, Artur Bladé, Gerard Vergés o Sebastià Juan Arbó; ha tingut els més grans filòlegs i lingüistes, també estudiosos literaris d’una llengua estimada: Joan Corominas, Joan Fuster, Sanchís Guarner, Joan Solà, Antoni M. Badia i Margarit o Francesc de Borja Moll. Actualment compta amb escriptors d’una gran projecció internacional com Jaume Cabré o Albert Sánchez Piñol.
Avui dia és usada per més de 7 milions de persones, mentre que la coneixen i entenen uns 10 milions. Els accents del català han esdevingut la gran riquesa de la nostra parla. El català parlat a l’Alguer, a Alacant, a Mequinensa, a Amposta, a Formentera, a Elna, a Sant Julià, o a les pedanies del Carxe, és una llengua viva en tots els àmbits, que dota de gran personalitat cada parlant. Jo penso, jo pensu, jo pense, jo pensi, jo pens… són variants que construeixen el tot, la llengua parlada de les Corberes al Segura i del Cinca, amb la barca del temps amb el vent de llevant a l’Alguer.
Temps era temps quan l’amenaça secessionista pretenia esmicolar la parla catalana. L’estat espanyol sempre ha viscut d’esquena a la catalanitat i ha considerat la llengua com a enemiga, fet que considerem inconcebible. Els intents de fragmentació s’han institucionalitzat en determinats moments al País Valencià, a les illes Balears i Pitiüses i a l’Aragó. En canvi, la força de la societat, i la seua fidelitat lingüística ha garantit l’ús del català, amb variants diverses, per part de l’àmplia majoria d’escriptors, cantants, o professionals de la informació.
El futur polític imminent que s’albira a Catalunya és clau per al bon desenvolupament del català, ja que serà indubtablement una nova porta d’obertura a totes les institucions i els organismes internacionals. Catalunya, al costat d’Andorra, veurà com la llengua arriba als cims, i ho farà amb accents de l’Ebre, de Girona, del Pirineu, del Camp de Tarragona, del Solsonès o de la Plana de Vic. A més, amb accents adquirits per part de nouvinguts d’arreu del planeta.
Ens farem ben nostre el vers del poeta del segle XIX que va pronunciar: Pus parla català, Déu li don glòria!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!