Futility
Move him into the sun—
Gently its touch awoke him once,
At home, whispering of fields unsown.
Always it awoke him, even in France,
Until this morning and this snow.
If anything might rouse him now
The kind old sun will know.
Think how it wakes the seeds—
Woke, once, the clays of a cold star.
Are limbs so dear-achieved, are sides
Full-nerved,—still warm,—too hard to stir?
Was it for this the clay grew tall?
—O what made fatuous sunbeams toil
To break earth’s sleep at all?
Futilesa
Posi’l sota el sol —
Un cop el toc suaument l’avivà,
A casa el xiuxiueig de camps erms
tostemps el despertava,
fins i tot al camp francès,
fins aquest matí amb aquesta neu.
Si quelcom el pogués despertar ara
ho sabria el senil sol cortès.
Fixi’s com desvetlla les llavors —
Desvetllà, un cop, l’argila d’un apàtic estel.
Són membres ben creats,
són costats tot nervi
— encara escalfat — massa fix per moure’s?
Potser féu créixer l’argila?
— què féu laborar àvivament els raigs del sumptuós sol
per arrabassar el somni terrenal?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!