Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

6 d'agost de 2015
0 comentaris

Traducció del poema A Verdaguer, de Joan Cid i Mulet

A VERDAGUER
Fugires un mal jorn d’aquesta nostra terra,
La terra catalana, que tu, amares tant,
I, un crit d’angúnia, dels plans i de la serra
N’eixí planyívol amb tons de tètric cant.
Deixares nostra vall, la perla catalana,
El poble ingrat, on tant hi vas sofrir …
Oh.Verdaguer! Dissort fou ta germana
I amb ella els més bells cants vingueren a florir.

Deixares, sí, plorant, t’aimada Catalunya,
Per anar-te’n, ai! Per sempre al més enllà..
Més, ressona en nosaltres, quan de tu s’allunya
Per sempre amb nosaltres sempre més restà…
Cantor del nostre poble, immens germen
Que Idil·lis i Cants Místics ens feres admirar,
Canigó i Montserrat a ton sepulcre vénen,
Tes despulles mortals, flairosos a incensar.
I, encara que malaurat, un jorn morires
Deixant-ne Catalunya sens joia ni consol;
No moriràs, no, que tes radiants guspires
Amb nosaltres viuran amb resplendors de sol!

VERDAGUER
When you left in that dreadful moment
your beloved Catalan fatherland,
a scream from flatlands and mountains
a gloomy song aroused.

Leaving the Catalan pearl, our valley,
the thankless people you so much suffered:
Verdaguer, unluck was your destiny
from which the nicest songs flourished.
Leaving a cry in your beloved Catalonia
fleeing beyond… for good.
Though listening ever and ever
to the verse ‘when moving far away’

Poet of the land, immense germ
who made us admire true anthems,
Canigó and Montserrat your grave visit
showing respect to your mortal remains.

And though on a dreadful day you passed away
leaving sad Catalonia, orphan of poetry,
never will you die as your radiant sparks
will live with us under the brightest sun.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!