Les olives, els marrons i els grocs traspassaren,
els escombraren fins al cel; on brillaren
cada alba i posta de sol fins Nadal.
I quan la terra agafà el pàl•lid de la neu,
les neus descontrolades caigueren, fluïren i flamejaren.
En el vostre rostre durant els vents hivernals,
els marrons solars i daurats estiuencs bufen,
resplendeixen amb brillantor espiritual,
Quan la bellesa pàl•lida cau com neu damunt les celles,
a través d’aquesta neu s’entendreix el meu rostre.
The browns, the olives, and the yellows died,
And were swept up to heaven; where they glowed
Each dawn and set of sun till Christmastide,
And when the land lay pale for them, pale-snowed,
Fell back, and down the snow-drifts flamed and flowed.
From off your face, into the winds of winter,
The sun-brown and the summer-gold are blowing;
But they shall gleam with spiritual glinter,
When paler beauty on your brows falls snowing,
And through those snows my looks shall be soft-going.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!